Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Debat Plenari: Josep Villarreal | 6è Congrés Tercer Sector

38 views

Published on

Extret de la intervenció de Josep Villarreal, director d'Estratègia i Innovació de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Com serà l'atenció a les persones el 2030?'.

El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.

Published in: Government & Nonprofit
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Debat Plenari: Josep Villarreal | 6è Congrés Tercer Sector

  1. 1. Josep Villarreal Moreno COM SERÀ L’ATENCIÓ A LES PERSONES EL 2030? 20 / novembre / 2018
  2. 2. Dèiem l’any 2010: La Catalunya del 2030: gent més gran, més depenent i amb menys cotitzacions socials • El país guanyarà un milió d’habitants • El nombre de persones octogenàries creixerà un 34% • La disminució d’homes i dones en edat laboral forçarà a introduir canvis estructurals a l’estat de benestar Avui ho mantenim i : Afegim el problema de l’habitatge • 90.000 persones grans viuen soles • En 20 anys el nombre de persones que accediran a la jubilació sense ser propietaris del seu habitatge és multiplica el que projecta una nova pressió al problema de les pensions • Afegim el repte de les transicions tecnològiques i ecològiques
  3. 3. Els objectius temàtics de la política de cohesió en l'horitzó de la UE Foment de l’ocupació sostenible i de qualitat i suport a la mobilitat laboral Foment de la inclusió social i la lluita contra la pobresa i contra qualsevol tipus de discriminació Inversió en educació, formació i aprenentatge permanent Millora de l’eficiència de l’administració pública En el període posterior a 2020, la especialització intel·ligent serà mes important que mai. Per tal que aquestes estratègies posin plenament de manifest tot el seu potencial en els propers anys, necessitem dues coses: • més cooperació i • un major sentiment de pertinença, especialment en aquelles regions (ciutats, barris) que tenen que recuperar més terreny respecta de les altres. Aquesta iniciativa contribuirà a preparar el terreny per a estratègies d’innovació sòlides en el període posterior a 2020
  4. 4. Fites comunicables per l’any 2027
  5. 5. Desenvolupament territorial Equipaments / Infraestructures CAPA REAL La implicació de les persones en els projectes de desenvolupament i cohesió CAPA LÒGICA Possibilitat de pacte social front el repte de la transició demogràfica (envelliment, immigració)
  6. 6. Ens cal desenvolupar un sistema de cures més universal, equitatiu en l’accés i treballar per aconseguir un repartiment de les càrregues. El sector públic haurà d'assumir el lideratge i compartir-lo.
  7. 7. • A la ciutat de Barcelona resideixen 350.000 persones de 65 anys o més • 90.000 viuen soles • Hi ha 45.000 persones amb dependència reconeguda + 1.600 que ja reben el servei del SAD pendents de valoració del grau + 4.000 que reben el SAD social • Hi ha 13.000 persones en residències i 6.000 en llista d’espera • Hi ha 20.000 persones usuàries del SAD • El servei de SAD subministrarà 5 milions d’hores de servei el 2018 • Hi ha més de 15.000 cuidadors no professionals reconeguts per la llei de la dependència
  8. 8. • Coordinació amb serveis de salut (pilot a Vilapiscina) • Coordinació amb altres programes municipals d’atenció domiciliària i per la gent gran: baixem al carrer, àpats a domicili, teleassistència, vincles, radars, respir, serveis de mobilitat, adaptacions d’habitatge, serveis immobiliaris adaptats (coliving, etc)... • Coordinació amb cuidadors no professionals (espai de les cures) • Coordinació amb equipaments per la gent gran; centres de dia, casals, centres cívics, centres esportius... • Coordinació amb entitats i activitats comunitàries • Estudi d’usos del temps de la persona gran, dependent: qui intervé en la cura de les persones? Família, altres cuidadors professionals, voluntaris... • La tecnologia: vector de canvi, millora i factor de sostenibilitat
  9. 9. Elements essencials • Garantir la qualitat de vida a nostres persones dependents • Fer possible que visquin el màxim temps possible a casa seva • No abandonar l’impuls dels equipaments residencials • Garantir el seu benestar psicològic, especialment eliminar o mitigar la sensació de soledat • Cal empoderar els professionals de la cura • S’haurà de treballar en petits equips que es facin càrrec d’un nombre limitat de persones en una petita àrea, millorant les condicions laborals i fent-se més corresponsables del seu treball • Cal coordinar-se amb la resta del teixit de cuidadors • Cal establir un model de cogobernança on es decideixin las prioritats de manera democràtica • Cal garantir la doble equitat: nivell d’atenció socialment acceptable i digne i cap familiar (dona normalment) sacrificat per la càrrega
  10. 10. Central de telecura i monitorització Històries social i clínica. Big dataSuperilla (habitatges i equipaments residencials) Centre de suport logístic a la cura CAP-CUAP Hospital- Especialistes Centre de Serveis Socials o Integrals Gestors de cas dependència i social • Altres equipaments sanitaris • Altres equipaments residencials • Altres equipaments de suport • Xarxes comunitàries Tècnics d’adaptació funcional i racionalització de l’ús de l’habitatge i dinamització
  11. 11. Un sistema de cura homologable al de les societats més avançades implica més recursos humans professionals i més formats i amb millors condicions laborals. Tanmateix la sostenibilitat del sistema de cura necessita també la implicació de més agents i recursos, més inversió pública i reconèixer i valorar també el paper de la família, la comunitat i la tecnologia. Pel tercer sector aquest itinerari és una oportunitat de creació de projectes i opcions de treball: estem davant a un dels més grans caladors de treball dels propers anys
  12. 12. La innovació té molt camí a recórrer i oportunitats a generar. • implantació d’adaptacions funcionals dels habitatges, • la rehabilitació amb nous materials i dissenys • formació per millorar l’autonomia de les pròpies persones dependents • la implementació de tecnologies facilitadores de la tasca de les cuidadores • ajudes mecàniques (per exemple exosquelets), • ajudes a les transferències, • ajudes a la mobilitat interior i exterior, • ajudes a l’higiene personal • sistemes de monitorització • innovacions aplicables en general, como els robots de neteja o els vehícles autònoms.
  13. 13. Caldrà atendre i resoldre la cobertura de les necessitats bàsiques en els períodes de desocupació, evitant les trampes de la pobresa i la precarietat. Aspecte en el que ens cal un compromís clar com a societat/ciutat en la mesura en què pretenem tirar endavant un model propi de cohesió social. Cal abordar un pacte per repartir de forma alternativa la riquesa que generem. Ens cal pensar en l’acció del sector públic d’una forma diferent. És imprescindible una nova forma de formalització i un espai de confiança per poder repensar l’assignació de rol i l’assumpció d’estratègies de coproducció i l’establiment de nous marcs de governança.
  14. 14. Ens cal creure i treballar en un model propi d’atenció a les persones (centrat en la persona, integral, de drets, coproduït, innovador, de proximitat, en comunitat, empoderador, ...).
  15. 15. MOLTES GRÀCIES

×