Compareixença del secretari d'Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, al Parlament de Catalunya

1. Compareixença al
Parlament de Catalunya
Sr. Arcadi Navarro i Cuartiellas
Secretari d’Universitats i Recerca
28 d’abril de 2016

2. Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema
• Factors claus de l’èxit
• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema

3. Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema
• Factors claus de l’èxit
• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema

4. El sistema d’universitats
i recerca de Catalunya
Un sistema d’èxit
clau per impulsar
el benestar social i
l’economia del coneixement

5. 5
Visió del sistema d’universitats i recerca de Catalunya

6. 6
Visió del sistema d’universitats i recerca de Catalunya
En el conjunt de la UE

7. Visió del sistema d’universitats i recerca de Catalunya
En el conjunt de la UE
7

8. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
En els rànquings internacionals
8

9. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
En els rànquings internacionals
9

10. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
En els rànquings internacionals
10
Percentatge de matriculats en les millors 100 universitats d’Europa
El 44% dels estudiants de grau i màster
estan matriculats en universitats top 100
UE, representant el 17% població jove

11. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
Una universitat més equitativa
11
El sistema de tarifació social implantat pel Govern de la
Generalitat:
• Ha permès mantenir l’estabilitat pressupostària a les universitats.
• Ha permès finançar el sistema de beques EQUITAT, que ha
aconseguit que el 40% dels estudiants tinguin algun ajut o exempció.
• La taxa d’accés dels fills de pares sense estudis universitaris s’ha
incrementat 12 punts en els últims 10 anys. Actualment, el 57% dels
estudiants matriculats a les universitats catalanes són fills de
progenitors sense estudis superiors.

12. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
Dimensionament adequat a les noves demandes
12
100,%
Evolució de la població de 18 a 24 anys i el nombre de
matriculats en estudis presencials

13. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
Pol d’atracció d’estudiants internacionals
13
100,%
Estudien a Catalunya 22.000 estudiants internacionals. Això representa quasi un
8% de l’estudiantat, en els nivells de països altament internacionalitzats com els
Països Baixos o Suècia.
Espanya
Itàlia
Portugal
Grècia
Suècia
Alemanya
Països
Baixos Catalunya
Dinamarca
França
Àustria
Suïssa
Regne Unit
2.8
4 4.7 5
6.3
7 7.2 7,9 8.1
11.8
15.4
16.5 17.1

14. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
Pol d’atracció d’estudiants de la resta de l’Estat
14
100,%
Cada any inicien un grau 2.625 estudiants de la resta de l’Estat i marxen a
estudiar a la resta de l’Estat 315 estudiants.
El curs 2014-15 es va assolir el màxim d’estudiants de la resta de l’Estat al
sistema català, amb 17.455 alumnes, un 16% més que al 2010-11.
15,008
16,009
16,427
16,760
17,455
12,000
13,000
14,000
15,000
16,000
17,000
18,000
2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15

15. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
Proporciona sortides laborals als seus estudiants
15

16. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
Amb major i més ràpida ocupabilitat de l’Estat
16

17. Visió del sistema d’universitats de Catalunya
Cercle virtuós
17
 El sistema universitari de Catalunya és un sistema que respon a un
model propi. Des que ara fa 30 anys la Generalitat va assumir les
limitades competències en universitats que ara tenim, n’ha fet un ús òptim
basat en un importantíssim i sostingut esforç econòmic, que ha anat
acompanyat de mesures ordenadores que afavorissin la qualitat.
 Universitats i comunitat universitària han estat responsables amb
els recursos que la societat ha posat al seu abast, tant per a una docència
de qualitat com per a una recerca puntera i molt actius en la captació
d’un finançament extern competitiu clau per a tots aquests resultats.
 Els estudiants també han assumit una part d’aquest esforç,
particularment, els últims anys, els estudiants de les rendes més altes.
 El resultat és un sistema públic entre els millors d’Europa, que
afavoreix una docència internacionalment de referència i una recerca
extraordinàriament competitiva. D’això se’n beneficien els mateixos
estudiants, que tenen les taxes d’inserció laboral més altes i més ràpides,
i la societat en general, perquè anualment les universitats transfereixen
a la societat un capital humà de primer nivell.

18. 18
Visió del sistema de recerca de Catalunya
Un component fonamental del
sistema de recerca és que es basa
en el concepte «people, not
projects», en potenciar l’autonomia
i la flexibilitat de les universitats,
acompanyant-les d’una estructura
de centres CERCA i de Grans
Infraestructures amb capacitat
d’atreure inversions i talent
i captar finançament extern.

19. Visió del sistema de recerca de Catalunya
19
En 10 anys la població ocupada ha disminuït un 4% i la dedicada a R+D+I
ha augmentat un 50% i la comunitat investigadora un 60%.
0.20
0.40
0.60
0.80
1.00
1.20
1.40
1.60
2003 2013
Personal dedicat a R+D+I,
investigadors R+D+I professors universitaris% sobre
població
ocupada

20. Visió del sistema de recerca de Catalunya
20
Catalunya, amb el 0,1% de la població
mundial, publica més de l’1% de la
producció científica global.
Catalunya, amb l’1,5% de la població
europea, té el 3% de la
producció científica d’Europa.
“

21. Visió del sistema de recerca de Catalunya
Publicacions en el context internacional
21
Evolució del nombre de publicacions en el subconjunt de països comparables a
Catalunya

22. Visió del sistema de recerca de Catalunya
22

23. Visió del sistema de recerca de Catalunya
Estratègia dels centres de recerca
23
Centres de recerca orientats a l’excel·lència
DEFINICIÓ DEL MODEL: flexibilitat, internacionalització.
PROTECCIÓ LEGISLATIVA: Llei acompanyament 2011, 2012.
MESURES D’AUGMENT DE COMPETITIVITAT: SUMA (2013-2015), avaluacions.
• Als centres CERCA hi treballa un
20% de la comunitat R+D de
Catalunya.
• Els CERCA obtenen més del 55%
dels ajuts de l’ERC a Catalunya.
• Els centres CERCA han captat
prop del 30% dels fons FP7 a
Catalunya i de l’H2020 en les
convocatòries 2014-2015.
CIÈNCIES
DE LA VIDA
52%
FÍSICA I
ENGINYERIA
35%
CIÈNCIES
SOCIALS I
HUMANITATS
12%
Classificació d'acord
amb l’European
Research Council.
Les ciències de la vida
inclouen les ciències de la salut.
Font: DGR a partir de dades ICERCA.

24. Visió del sistema de recerca de Catalunya
Grans infraestructures científiques
24
ALBA
Nova generació de
Sincrotró: 9 línies en
funcionament,
primera convocatòria
internacional
llançada amb èxit.
CNAG
(Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica)
El CNAG pot seqüenciar en
l’actualitat 250 Gb diàries i generar un
genoma humà complet amb
cobertura x30 en menys d’un dia
(Inici d’operacions: març 2010)
BSC
(Barcelona Supercomputing Center)
El BSC-CNS gestiona el Mare Nostrum,
un dels supercomputadors més potents a
Europa. Està ampliant l’equip amb una
nova màquina per consolidar la seva
participació al projecte europeu PRACE.

25. Visió del sistema de recerca de Catalunya
Oportunitats: els grans projectes internacionals
25
Els grups catalans i les organitzacions col·laboren en els principals projectes europeus
PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe):
El BSC està augmentant la potència del seu supercomputador
per pujar posicions als rànquings internacionals.
CONSORCI INTERNACIONAL DEL GENOMA
DEL CÀNCER
22 tipus diferents de càncer en estudi. Catalunya lidera un
dels 47 projectes (leucèmia limfocítica crònica).
FET FLAGSHIPS (iniciatives de la Comissió Europea a les
Future and Emerging technologies):
Grups catalans participen en els dos projectes seleccionats
(Grafè i Cervell) i en lideren un (Grafè).
KIC-IET (Knowledge and Innovation Communities
de l’European Institute of Innovation and Technology):
El node actual d’InnoEnergy KIC és a Catalunya. Presentem
candidatures per a dos més. Salut i Agroalimentària.

26. Visió del sistema de recerca de Catalunya
26
Segons Nature
(467, 906-908, 20/10/2010),
una regió intensiva
en recerca necessita:
“freedom”:
llibertat per treballar
en les pròpies idees
(independència científica,
governança, entre d’altres).
“funding”:
eines, infraestructures
i finançament públic
per dur-les a terme.
“lifestyle”:
qualitat de vida, un entorn
socioeconòmic i cultural.
Imatge: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Foto: Jordi Play.
Catalunya ha construït els darrers 10 anys
una «regió per a la ciència»

27. Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema
• Factors claus de l’èxit
• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema

28. Factors claus de l’èxit
Manteniment d’uns valors: actius, programes i consens
28

29. Factors claus de l’èxit
Els consensos
29

30. Factors claus de l’èxit
El model: “people, not projects”
30
Un principi
• Estabilitat
Dos objectius
• Excel·lència
• Internacionalització
Principals trets
• Competitivitat
• Obertura
• Flexibilitat
• Governança
Quatre instruments
• Compromís amb el finançament
• Atracció i retenció de talent
• Centres de recerca orientats a l’excel·lència
• Grans infraestructures vertebradores

31. 31
Política científica
Entitats en l’entorn DGR
Actors que implementen la política «people not projects»
- Suport activitat
centres CERCA
- Òrgans de
Govern
• Programa
SUMA
• Programes
formatius
• Avaluació
Centres
• Assessoria
jurídica i
estratègica
- Ajuts Universitaris
i a de recerca
- Agència
avaluació recerca
• Servei de
projectes
europeus i
internacionals
• Convocatòries
competitives
(FI, BP, DI..)
• Convocatòries
SGR
- Institució que
coordina el
programa
d’atracció i
retenció de
talent amb el
mateix nom
- Interfície entre el
sector públic i
acadèmic
- Comunicació i
divulgació de la
recerca
- Posada en valor de
tots els actius de
recerca
- Facilitació
ecosistema
innovació
• Programa EDI
• Setmana de la
Ciència
• Premis
Nacionals
Recerca
- Consorci de Serveis
Universitaris de
CatalunyaComunica
ció i divulgació de la
recerca
• Serveis i
compres
• Càlcul científic
• Portals i
repositoris
• Biblioteques
- Agència per
garantir la
qualitat de
l'educació
superior a
Catalunya
• Anàlisi,
avaluació,
certificació

32. Factors claus de l’èxit
El model: “people, not projects”
32
ICREA representa 1% de la comunitat d’R+D catalana
Investigadors ICREA reben el 44% dels ERC
Capacitat d’atracció
de fons competitius
12,25
25,90
10.00
15.00
20.00
25.00
30.00
Aportació Generalitat
a ICREA (en M€)
138
247
100
120
140
160
180
200
220
240
260
Contractes
30%
10%
38%
18%
Origen dels ICREA contractats
Catalunya Resta Estat
Resta ERA Nord-amèrica
Programa de contractació de talent internacional amb fórmules
privades, amb creixement sostingut de fons i contractes,
i una alta capacitat d’atracció de talent internacional
{

33. Factors claus de l’èxit
Model de captació i retenció de talent
33
Jubilacions i
baixes de PDI
(100%) (2.000
professors
permanents)
Capacitat de
contractació
50% permanents
25% SH
Externs a la universitat
(12,5%)
De la universitat (12,5%)
25% contractes específics
Majoritàriament de la
universitat (25%)
Fins al 50% dels
recursos a
no permanents
Lectors i ajudants
Associats, assistents docents, post-docs...
Altres fonts de finançament
Compromís d’estabilització dels lectors que estan en ‘tenure-track’

34. Factors claus de l’èxit
34
MODEL DE
GOVERNANÇA
FLEXIBILITAT
EXCEL·LÈNCIA
OBERTURA
Governança flexible
MODEL
CERCA
• Avaluacions per SAB
• Aliances internacionals
• Finançament competitiu
• Estàndards europeus de
recursos humans
ACTIUS EN LA
CAPTACIÓ DE
RECURSOS
EXTERNS

35. Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema
• Factors claus de l’èxit
• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema

36. Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya
Repte 1: Transferència
36
Afavorir que la recerca
que es desenvolupa
a Catalunya millori la
competitivitat de les
empreses del país
i, per tant, beneficiï el
conjunt de l’economia
i la societat
La gran oportunitat
de tenir un
Departament
d’Empresa i
Coneixement

37. Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya
Repte 1: Transferència
37
Actuacions pensades per afavorir l’aprofitament del coneixement, que
impulsin el canvi en la direcció adequada
CAPACITAR INCENTIVAR FINANÇAR
243 projectes
176 empreses
10 universitats
16 centres CERCA
34M€ (2/3 privats)
Article 121. Deducció
en concepte d’inversió
per àngel inversor del
50%, amb un límit de
12.000 €
Indústria del coneixement:
Llavor + Producte
176 sol·licituds
50 institucions
36 projectes concedits
Doctorats industrials (2012-14), mesures legislatives d’acompanyament als Pressupostos (2014), programa Indústria del coneixement (2015)

38. Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya
Repte 2: Sistema flexible, autònom i responsable
38
Aprofundir:
• Flexibilitat en la governança de les universitats i els centres.
• Flexibilitat i innovació en l’oferta i les estructures acadèmiques.
• Superar les rigideses dels models burocràtics funcionarials i jerarquitzats.
• Autonomia per captar recursos i talent.
• Retiment de comptes a la societat.

39. Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya
Repte 3: Inversió estratègica en centres i grans infraestructures
39
Manteniment i renovació de les grans infraestructures
cientificotecnològiques de Catalunya, dins el Pla de Grans
Infraestructures Científiques:
• Barcelona Supercomputing Center (BSC): Instal·lació del nou
supercomputador MareNostrum 4.
• Sincrotró Alba: posada en marxa 1a línia de llum de la 3a fase.
• Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG): Instal·lació de nous
seqüenciadors.
Tal com va dir el conseller Baiget en la seva compareixença en
aquest parlament, en els propers 4 anys, s’invertiran prop de 80M€
en el Pla de Grans Infraestructures Científiques.

40. Reptes del sistema d’universitats i recerca de Catalunya
Repte 4: Model de finançament, preus i beques
40
 Informe avaluatiu sobre el finançament de les universitats
públiques, els preus públics i taxes i l’eficàcia del sistema
d’ajuts per disposar d’un diagnòstic sòlid i científic per
ajudar a definir les estratègies de futur.
 D’aquest diagnòstic se’n derivarà:
 Un Pla Integral de Beques, previ a poder implementar un pla
nacional de beques en funció de si:
– El Govern obté les competències en beques.
– Es disposi dels recursos necessaris.
 Una actualització del model de finançament orientat a la
millora de la qualitat.

41. Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema
• Factors claus de l’èxit
• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema

42. La revolució del coneixement
42
Valor de la recerca
Els països
més rics
inverteixen
més en
recerca.
Per això són
més rics.
No hi ha recerca bàsica i recerca aplicada.
Hi ha recerca que s’aplica abans o després.
En què consisteix la
Revolució del Coneixement
?Recerca
• Fer allò que ningú no fa
• Fer-ho els primers
• Fer-ho millor

43. La revolució del coneixement
43
Valor de la innovació
El repte d’aconseguir
que la inversió en
recerca esdevingui
innovació, és el repte
de crear més i millor
ocupació a partir d’una
nova economia
basada en el
coneixement, és el
repte de que el nostre
país transiti cap a
l’espai dels països
més avançats i amb
major benestar social.
Catalunya
Els països
que aposten per
la innovació tenen
menor taxa d’atur

44. Índex
• El sistema d’universitats i recerca de Catalunya
• Visió del sistema
• Factors claus de l’èxit
• Reptes
• La revolució del coneixement
• Riscos potencials del sistema

45. Riscos potencials del sistema
45
El sistema és un conjunt complex que es pot veure afectat per circumstàncies
externes però també per actuacions internes i en el qual tocar aïlladament una
peça pot afectar el tot (efecte papallona).
Externs. Dependència d’una estructura legislativa estatal que:
• No ens confereix competències plenes
• No té un model de consens. Una Llei per govern.
• Afavoreix la burocratització i les estructures funcionarials
• Per exemple:
- Centrifugació del deute dels Parcs Científics des de l’Estat a la Generalitat
- Vinculació de la concessió dels ajuts a un informe d’Hisenda sobre l’estat de dèficit
de la corresponent Comunitat.
- Aplicació de la taxa de reposició sobre el PDI de les universitats
Propis. Petits canvis benintencionats pensats per millorar aspectes concrets
del sistema poden posar en dubte el model d’èxit:
• Burocratització del sistema d’atracció de talent.
• Rigidesa institucional davant els canvis.
• Polítiques de preus i beques no centrades en l’equitat.

46. Reflexió final
46
1. Creació de sentiment de pertinença i participació en un gran projecte
comú de tots els elements del model universitari i de recerca de
Catalunya.
2. Millora de la percepció i comprensió ciutadana del potencial i la
fortalesa d’aquest sistema, així com dels enormes beneficis que pot
reportar als ciutadans en termes de desenvolupament econòmic i
intel·lectual.
3. Aprofitament de l’alt valor i projecció internacionals de la Recerca i la
Innovació.
La dimensió de valor comú i a compartir socialment del
sistema d’universitats i recerca