2. Richard Serra va nèixer el 1939 a San
Francisco, on va viure fins ja entrada la
seva vida adulta. Allà, acostumava a
anar als ports amb el seu pare, on amb
nomès 4 anys va veure la botadura d’un
petroler. El gran tamany del vaixell, el
seu enorme pes, la inestabilitat i l’acció
de la gravetat va crear gran expectació
al públic, i no va deixar apart a Serra,
que va ser una de les génesis de la
seva obra, ja que molts dels seus
elements fundamentals es troben en
aquell petroler.
Dels 18 als 22 anys va estudiar Literatura
Anglesa a California, i mentres, va haver
de treballar en fàbriques d’acer de la
costa Oest per mantenir-se. Fet que
tambè va marcar la seva futura obra, ja
que la manipulació del material i els
grans tamanys van ser una de les
característiques de les seves creacions
3. Diferents beques per arreu d’Europa el fan adonar-se’n de que volia
ser escultor i va començar amb les seves obres.
Comença a treballar amb materials no tradicionals com la fibra de
vidre, el cautxu i el plom.
Tirava plom contra el terra o les parets del seu estudi i s’anaven
moldeant les seves formes de manera aleatoria creant una obra
escultórica abstrace, on el procés creatiu era molt important. Aixi
donava pas d’entrada al Process Art i el minimalisme, estils que va
utilitzar els proxims anys de la seva obra.
4. A la dècada dels 70 aproximadament, comença la seva utilització
sistemàtica de l’acer, que permet una major monumentalitat en les
seves escultures, tant interiors com exteriors.
Les seves escultures augmenten de tamany, i Serra s’adonà de que a
les seves obres influeixen irremediablement a l’espai en el que
s’ubiquen. L’espectador comença a jugar un paper actiu, ja que no
pot compendre la totalitat de la obra sino rodejar-la.
5. A la seva ultima época, Serra comença a curvar les grans planxes,
abandonant el fred racionalisme geometric per apropar-se una mica
més al Barroc, estil pel que se sent profundament atret. El millor
exemple d’aquest últim periode creatiu son les obres instal·lades al
Museu Guggenheim de Bilbao, sota el nom de La Materia del Temps.
9. COMPARACIÓ AMB OBJECTES
D'ÚS QUOTIDIÀ
Algunes de les seves
obres recorden i fan
referència a planxes
de ferro o àcer.
La majoria d'escultures
crean camins, deixen
correr l'aire, recordant
a laberints.
