1. 1.El power point, un cop acabat, haurà de contenir un mínim de 10 imatges d’obres de l’escultor adjudicat. Aquestes
obres han de ser de la mateixa època però distintes peces.
Richard Serra (n. San Francisco, Estats Units, 2 de novembre de 1939) és un escultor minimalista nord-
americà conegut per treballar amb grans peces d'acer corten. Va estudiar Literatura a la Universitat de
Berkeley, entre 1957 i 1961. Posteriorment va estudiar Art a la Universitat de Yale. Mentre vivia a la costa oest,
es mantenia treballant en una fàbrica d'acer, activitat que va influir en el seu treball.
El maig de 2010 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[1]
[modifica]Obra
Punt de vista a Dillingen, Alemanya
Inicialment, els treballs de Serra eren completament abstractes; obres fetes amb plom fos llançat contra la
paret d'un estudi o d'un espai de l'exposició, un clar exemple del process art. Tanmateix, és més conegut per
les seves construccions minimalistes de grans fulles d'acer corten.
Molts d'aquests trossos accentuen el pes i la naturalesa dels materials. Rotllos del plom es dissenyen per cedir
en un cert termini. Les seves escultures d'acer en exteriors, porten un procés inicial d'oxidació, però passats de
8 a 10 anys, aquest color es manté relativament estable.
El 1981, Serra instal·lar el Tilted Arc a Nova York, un mur d'acer de 3,5 metres d'alçada corbat suaument a la
plaça federal de la ciutat. Hi va haver una gran controvèrsia sobre la instal·lació des del primer dia, en gran part
pel fet que els treballadors dels edificis que envoltaven la plaça es van queixar pel fet que la paret d'acer
obstruïa el pas a través de la plaça. Una audiència pública el 1985 va votar a favor que el treball fos retirat,
però Serra va al·legar que l'escultura estava al seu lloc específic i que no es podia posar en qualsevol altre lloc.
Serra va publicar una declaració famosa on va dir, "Treure el treball seria destruir-lo." Finalment, el 15 de
març de 1989, l'escultura va ser desmuntada pels treballadors federals.
El 2000 va instal·lar el Charlie Brown, una escultura de 60 peus d'alçada ubicada a la nova central de
l'empresa Gap Inc, a San Francisco. Per animar l'oxidació, els aspersors van ser ordenats inicialment cap a les
quatre lloses fetes d'acer que composen el treball.
Un altre treball famós de Serra és gegantina escultura Snake, un trio de sinuoses fulles d'acer que creen una
trajectòria corba, permanentment exposada a la galeria més gran del museu Guggenheim de Bilbao. El 2005,
el museu va muntar una exposició de més treballs de Serra. No obstant això, no sempre li ha anat tan bé a
Espanya. També el 2005, el Centre d'Art Reina Sofia a Madrid va anunciar que una de les seves escultures, de
38 tones, "havia estat perduda."
L'estiu de 2005, Serra va tornar a San Francisco per instal·lar el seu primer treball públic en aquesta ciutat.
Dues làmines d'acer de 50 peus d'alçada de 160 tones a l'espai obert principal del nou campus de la universitat
de Califòrnia a San Francisco.
En la biennal de Whitney, el 2006, Serra va presentar un dibuix a llapis d'un pres d'Abu Ghraib amb el
subtítol "STOP BUSH." Aquesta imatge va ser utilitzada més endavant pel museu Whitney per fer els cartells
per la biennal . Els cartells van oferir una versió alterada del text en què es llegia "STOP B S.".
2. 1 10 obres
Museu d'Art Modern de Nova York
Leamos las palabras con las que Richard Serra define su obra del
Guggenheim de Bilbao:
“Las torsiones elípticas, las espirales, los toros y esferas emanan de la polaridad entre la fuerza de la
gravedad que empuja hacia abajo y la levedad y fuerza hacia arriba que trata de adquirir una cualidad de
ingravidez”
Nada más acertado para la ciudad del acero que el Museo que ha transformado la ciudad tenga en el
lugar de honor una muestra donde el metal pesado se convierte en algo tan ligero que casi flota.
Los conjuntos escultóricos de Serra nos dejan sin habla. Los recorremos una y otra vez solo sintiendo
como nos envuelven. Sobrecogidos nos preguntamos como es posible su estabilidad. Tras la sorpresa
procedemos a calcular el centro de gravedad, a estudiar las formas: las matemáticas nos lo explican pero
la emoción nos sigue embargando.
El Guggenheim es más que un envoltorio.