Sociologia del professorat

1. 6. Sociología del profesorado
SOCIOLOGÍA DE LA EDUCACIÓN

2. Índex
3
Introducció
Sociologia del professorat
El professorat com a categoria social: funcionalista vs. neomarxista
El professorat com a grup d’estatus
El procés de socialització professional
El professorat com agent educatiu
Síntesi
Bibliografia

3. La sociologia estudia al professorat des d’una doble perspectiva:
Categoria social: la seua posició a l’estructura social.
professionalització vs. proletarització; i estatus
(funcionalisme vs. neomarxisme; weberiana)
Agent educatiu: la seua posició al sistema d’ensenyament.
4
Introducció

4. Segons el funcionalisme (Parsons) per a que una ocupació siga reconeguda
com a professió ha de complir els següents requisits:
Ha de donar un servei vital o bàsic.
Justificació vocacional i activitat principal i a temps complet.
Marc autònom i acotat, en base a una llicència (saber sistemàtic i
especialitzat transmès per professionals i adquirit en anys d’estudis
universitaris) i mandat per exercir la professió.
Organització corporativa de dret públic que regula internament i protegeix
externament.
Compta amb una subcultura professional (terminologia i pràctiques
comuns) i ideologia que justifica i defensa els interessos dels professionals
front als clients.
Prestigi social i emoluments elevats.
5
El professorat com a categoria social:
professionalització

5. Dins també del funcionalisme trobem a Etzioni (1969), per a qui les
semi professions complirien a soles part de les condicions
establertes per les profesions, i es caracteritzen per:
• una manca d’autonomia,
• formació més curta,
• menys estatus que els professionals, i
• un cos de coneixements menys especialitzat.
Amés es caracteritzen també per una burocratització (manca d'exercici
liberal) i feminització (manca de dedicació completa).
6
El professorat com a categoria social:
professionalització

6. Per contra, i per tancar la perspectiva funcionalista amb Freidson, es
considera professió a aquelles ocupacions que controlen el seu treball i
compten en institucions que es sostenen parcialment per una ideologia de
servei i qualificació experta (autonomia tècnica, diagnòstic i tractament, i
no la burocràtica).
En educació per tant, i al contrari que en medicina, parlaríem d’amplitud
estructural per que l’autonomia parcial respecte dels nivells
professionals superiors es veu reforçada (ja que el treball es fa en centres
separats).
A més del nivell de formació hi trobem la relació contractual i public vs.
privat.
7
El professorat com a categoria social:
professionalització

7. Per als neomarxistes hi ha un posicionament controvertit de les capes
mitjanes:
• Gorz: nova classe obrera (formació especialitzada, allunyats del treball
manual) paper protagonista al canvi social, juntament amb les classes
obreres tradicionals.
• Pulantzas: fracció de la nova burgesia (assalariats que no produeixen
plusvàlues i funcionaris). Els professors com intel·lectuals a càrrec de
l’aparat escolar al servei de l’aparat ideològic del estat. Contribuint així a
l’explotació.
• Wright: posició contradictòria de classe (professors i tècnics entre els
obrers i la burgesia). Multitud de classes en funció de diversos criteris
(propietat o no dels mitjans de producció, autoritat o nombre de persones a
les que comanda, habilitats o credencials requerides).
8
El professorat com a categoria social:
proletarització

8. Segons l'anàlisi neomarxista de Lawn i Ozga
El professionalisme (concepte complex i històricament canviant) del
professorat ha estat una estratègia de control d’una ocupació que requereix
l’ajuda de l’Estat per obtenir el monopoli (a canvi, aquet controla al
professorat i els exigeix més qualitat; i aquells l’utilitzen com a mitjà de
resistència).
Els professors, al igual que altres treballadors del sector serveis, s'està
proletaritzant (menys autonomia) al temps que s’està produint un procés
de racionalització del treball (reforçament de les tasques organitzatives y
supervisió del professorat, reforç de les estructures de carrera i nivells de
promoció, director com a gerent,...). Les noves tecnologies de la informació
impulsen encara més aquet procés requalificant alguns llocs de treball i
desqualificant la majoria.
9
El professorat com a categoria social:
proletarització

9. Segons l'anàlisi de Michael Apple,
La intensificació, o erosió de les condicions laborals dels treballadors de
l’ensenyament, forma part de la desqualificació professional. I les seues
causes les trobem en la reducció del temps de descans i d’actualització
professional així com per la menor interacció amb col·legues (destrucció de
la sociabilitat).
A més, la intensificació fomenta la dependència d’experts externs, redueix
la qualitat del treball (diversificació de tasques i responsabilitats) amb una
escassesa de temps de preparació. Reconeguda erròniament com una
manifestació de professionalisme, es assumit voluntàriament per els
professors (perill de burnout). Al donar-se més valor al quant i al què, en
lloc de al cóm, la qualitat del treball disminueix.
Al cas de les dones professores, la doble feina fa que la intensificació afecte
també al treball domèstic, a les relacions patriarcals, així com al humor
necessari per ambdues.
10
El professorat com a categoria social:
proletarització

10. Fernández de Castro, al igual que Lawn i Ozga, coincideix en que és la
proletarització dels treballadors de l’ensenyament (que no professionals) la
que els fa combatius.
Fernández Enguita apunta la situació contradictòria del professorat que en té
característiques dels dos: proletarització (creixement del nombre, menys
despeses, reglamentisme, etc.) i professionalització (difícil estandardització,
rellevància social, nivell formatiu, ...).
Ortega i Velasco coincideixen amb Enguita i parlen de professió subordinada i
no proletaritzada.
Burbules i Densmore diuen que a pesar de les demandes, els docents no es
poden, ni haurien, de professionalitzar-se per feminització, origen social
baix, personalisme i individualisme.
Gary Sakys defensa el professionalisme en tant que millora de formació inicial
i permanent, accés i carrera professional.
11
El professorat com a categoria social:
professionalització vs proletarització

11. El concepte de tancament social de Weber fa referència a procés pel qual
els grups socials tracten de rendibilitzar al màxim els seus atributs, limitant
l'accés als aspirants.
En general, l’ensenyament no conta en associacions corporatives de dret
públic, si no que s’articulen en:
• Associacions professionals (professionalisme - excloent) associacions
de classe mitjana que reforcen el corporativisme.
• Sindicats (proletarització - incloent) organitzacions de classe obrera que
lluiten per millores laborals.
Avui en dia els processos de canvi social han fet que els serveis públics
augmenten, incrementant la presència de professionals assalariats, i
provocant la convergència de ambdós tipus d’organitzacions, sindicalisme i
professional, conservant, però, valors de classe mitjana les primeres i de
classe obrera els segons.
12
El professorat com a categoria social:
Associacionisme vs. sindicalisme

12. Concepte de Weber desenvolupat per Randall Collins:
Tipus ideals constituïts com unitats bàsiques de la societat, mitjançant la
integració de totes les persones que comparteixen un sentiment de igualtat
de estatus social, basat en la participació en una cultura comú: llenguatge,
vestimenta, decoració, modals, pràctiques rituals, temes i estils de conversa,
opinions, valors, preferències esportives, artístiques i mitjans informatius.
Segons Weber els orígens poden ser deguts a diferències en:
1. La situació econòmica (classe).
2. Posició de poder (política o de dominació).
3. Origen geogràfic, ètnic, religió, educació o cultura intel·lectual i
estètica. (Així les desigualtats socials no son degudes tan sols a
diferències de classe).
13
El professorat com a grup d’estatus:
el grup d’estatus

13. (Anàlisis de les diferencies entre estatus adscrit i adquirit).
L’ensenyament es una ocupació de classe mitjana i és una de les més
importants per accedir-hi.
Varela i Ortega (1984) i Elejabeitia (1983) constaten que per als homes és més
un mitja d’ascens social que per a les dones, ja que aquestes solen provenir
de famílies en posicions més altes i per tant, per elles, seria una plataforma
per assentar-se.
Guerrero (1993, 1997) parla d’una proletarització i urbanització de la
procedència del professorat a partir de la generalització de l’accés a
l’ensenyança, perdent l’hàlit rural i de petita burgesia rural per la nova classe
mitjana i, sobre tot, obrera urbana.
14
El professorat com a grup d’estatus:
origen i posició social del professorat

14. Dan C. Lortie (1975) parla del reclutament a l’ensenyament:
Atractius:
• Contacte en la gent jove
• Missió de servei a la societat
• Institució coneguda
• Compatibilitat temporal (tasques familiars o segona activitat laboral) i
beneficis materials diners, prestigi i seguretat
Facilitadors:
• Identificació amb la figura del mestre
• Etiquetament per altres significatius
• Continuïtat familiar
15
El professorat com a grup d’estatus:
els motius de l’elecció professional

15. Lortie (1975) parla també dels passos previs i posteriors a la seua
incorporació professional:
L’escolarització (general i específica).
Absència d’una incorporació progressiva i escalonada (a soles
unes poques pràctiques).
La formació en l'exercici prima l’experiència personal i l'intercanvi
informal, i comporta pragmatisme i una concepció artística abans que
científica del treball, així la socialització en l’ensenyament és
principalment autorealització (afectant al estatus, als costs subjectius i al
conservadorisme).
Respecte dels sobrecarregats plans d’estudi n’hi ha diverses visions:
passat sense glòria (Ortega); relacions entre currículum, hegemonia social
i professionalisme docent (Guerrero); del mestre per a tot al mestre híbrid
(Elejabeitia).
16
El procés de socialització professional:
formació general i especifica

16. L’ensenyament és una ocupació relativament sense carrera ni escales,
més difícil al començament i l’accés:
• Facilitat i caràcter massiu de l’accés
• Generalista en el seu acompliment
• Immersió immediata (absència de procés d’aprenentatge i presa gradual
de responsabilitats)
• Pocs increments retributius
Segons Becker (1953) la carrera professional tendeix a la horitzontalitat
(prestigi, influència i renda), els moviments tan sols proporciona millores en
la proximitat al domicili o prestigi del barri.
Segons Tipton (1988) la correlació, entre absència de promoció i el
desenvolupament d’actituds crítiques i articulació de respostes crítiques,
influeix en el alt grau de frustració professional.
17
El procés de socialització professional:
la carrera docent

17. Tant Waller (1932) com Becker (1953) parlen de la confrontació entre
pares i professors.
El primer diu que el conflicte es natural e inevitable, però recomana la
professionalització dels segons (autonomia, codi professional i motivació
moral positiva).
El segon l’analitza en relació també amb els directors i col·legues i veu que
la visió que tenen dels pares és de llecs i perillosos, fomentant la
companyonia (sense qüestionament ni intromissió).
18
El procés de socialització professional:
pràctica docent i procés laboral: satisfacció professional

18. Lortie (1975) parla de recompenses:
• Extrínseques (objectives com el salari, estatus, poder social) son
negades o, en qualsevol cas, distribuïdes igualitàriament.
• Intrínseques o psíquiques (subjectives, les recompenses importants
connecten esdeveniments de l’aula) son les més afavorides.
• Subordinades (objectives i subjectives com ara l’horari, les vacances o
condicions de treball) prenen valor en comparació en altres feines (efecte
dissuasiu que no de reforçament).
Tot plegat produeix el predomini del present sobre el futur, aïllament a l’aula,
i separació entre compromís i satisfacció al treball. El sistema recompensa
més als menys compromesos, i no afavoreix ni el compromís ni la retenció
dels millors (manca d'elit professional) i subordinació (manca solidaritat).
19
El procés de socialització professional:
pràctica docent i procés laboral: satisfacció professional

19. Dreeben (1988) parla de la disposició espacial de l’aula rectangular
(autoritarisme) amb el professor al mig, solitari, privat i indivisible,
incomunicat dels companys, sense tecnologies apart del recitat (excepte
per l’aclariment de dubtes) que serveix per dispersar el coneixement i de
mecanisme de control.
L’experiència a l’aula convertida en un conjunt de creences pragmàtiques
que contrasten en la pedagogia rebuda a la formació inicial.
20
El procés de socialització professional:
pràctica docent i procés laboral: satisfacció professional

20. Hatton (1988) parla del concepte de bricolatge de Levy-Strauss per explicar
la manera de treballar del professor: improvisació al pla teòric i
assentament en una teoria primària en lo especulatiu. Propiciant:
• el conservadorisme,
• creativitat limitada,
• pragmatisme,
• ús limitat de la teoria,
• ús de mitjans sinuosos,
• localisme i ....:
• resistència al canvi de la cultura dels professors
• socialització anticipada als cursos com alumne
• conseqüències no desitjades de la formació inicial (practicum) ciència de lo concret,
pragmatisme, supervivència
• fracàs de la formació inicial per a canviar-ho
• absència de teoria educativa per fer front als problemes
• naturalesa del treball docent que reforcen la supervivència
(la formació permanent eminentment pragmàtic dilueixen en el temps les
perspectives de transformació)
21
El procés de socialització professional:
pràctica docent i procés laboral: satisfacció professional

21. 22
(Ministerio de Educación, Datos y Cifras curso escolar 2011-2012)
El procés de socialització professional:
La feminització docent: aritmètica, geometria i gènere

22. Les conseqüències de la desigual distribució de gènere van més enllà del
prestigi dels cicles i s’observen a:
• La intensificació del treball: a les etapes infantils major tendència a prendre
cursos complets (més intens, menys interrupcions i menys descans) a més les
pedagogies invisibles pròpies de les primeres edats escolars (més atenció, ritmes
continuats, etc.)
• Salaris: més baixos (per concentració en cicles baixos, i menys antiguitat per
excedències per criança o per atendre a familiars)
• Inferior participació en càrrecs unipersonals i col·lectius de gestió dels centres
La feminització és part d’un procés de canvi social més ample i no implica
desprofessionalització.
L’educació primària = via d'accés a altres nivells i professions.
23
El procés de socialització professional:
La feminització docent: aritmètica, geometria i gènere

23. El col·lectiu de professors (primària, secundaria i universitat) és un
component essencial del sistema educatiu amés de ser la figura més
estable.
Però a més la seua importància ve del seu paper a l’organització escolar
(càrrecs directius, pes corporatiu en la gestió dels centres) i en la relació
educativa (paper dinamitzador).
Els treballs de Michael Young van significar la inclusió del currículum, entès
com a construcció social, com objecte d’estudi sociològic.
24
El professorat com agent educatiu

24. Son els professors els que ocupen els càrrecs unipersonals de gestió
(especialment en els centres sostinguts amb fons públics) als equips directius
(director, cap d’estudis, secretari, etc.).
I també als col·legiats (del claustre als consells escolars) hi tenen la majoria
assegurada front a alumnes, pares i PAS.
Rol del professor a l’aula: té el poder, posició única (reals i simbòlica) i central
(controla els recursos de l ‘aula, tarima), únic adult (obligatòria), llenguatge
elaborat (difícil per als alumnes).
Rosenthal i Jacobson (1969) digueren que el modelatge conductual del
professor transmet les seues expectatives a l’alumne, a traves de actituds,
valoracions o expressions verbals o corporals, influenciant així el rendiment
dels alumnes.
En línia amb l’anterior, Rist (1990) desenvolupa la teoria de l’etiquetat, incloent
en l'anàlisi els processos interactius i aportant un model d’anàlisi sociològic.
25
El professorat com agent educatiu
el protagonisme en l’organització escolar

25. La selecció i classificació de les cohorts que arriben a secundària es faria
mitjançant:
• Diferenciació (Parsons, 1990) separació i ordenació dels alumnes pels
professors, mitjançant qualificacions i valoració de les actituds
(ambdues son, de fet, interdependents) i produïda de forma
polaritzada i gradual.
• Polarització (Lancey, 1970) s’origina per la diferenciació feta per el
professorat, i fa referència al procés pel qual els alumnes s’agrupen
en formes de resistència a la cultura dominant de l’escola, seguint la
iniciativa diferenciadora docent.
26
El professorat com agent educatiu
diferenciació i polarització

26. • La sala de professors paper
rellevant en aquests processos
per ser un àmbit de socialització
docent amb les funcions de
vàlvula de fuga, i espai de difusió
informativa en els àmbits
d’intervenció del professorat:
professional, sindical, acadèmic i
social (Barton i Walker, 1981).
27
El professorat com agent educatiu
diferenciació i polarització

36. Bibliografía
37
Carrasquer Moya, D. y Colom Ortiz, F. (2011) El profesorado y el
alumnado. En Beltrán, J. y Hernàndez, F.J. (coords.) Sociología de la
educación, McGraw-Hill, Madrid. Pág. 101-128 (Cap. 6)
Feito, R. (2003) Sistema de ensñanza y estratificación social. En
Fernández Palomares, F. (coord.) Sociología de la educación. Pearson,
Madrid. Pág. 143-164 (Cap. VI)
Guerrero Serón, A. (2003) El profesorado como categoria social y agente
educativo: sociología del profesorado. En Fernández Palomares, F.
(coord.) Sociología de la educación. Pearson, Madrid. Pág. 308-331 (Cap.
XI)