Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Procés identitari en l’alumnat d’origen estranger Encarna Molina Mònica Tolsanas St. Adrià de Besòs  13-12-07 “ No tinc di...
I. EL PROCÉS IDENTITARI <ul><li>Creixement humà: superació de conflictes interiors i exteriors amb augment de sentiment d’...
Etapes o estadis, un continu  <ul><li>L’estadi oral  aporta fe i realisme </li></ul><ul><ul><li>Rebre i acceptar el que ne...
INFÀNCIA TEMPRANA <ul><li>Fase anal  o batalla per a aconseguir l’autonomia (retenir / deixar anar) </li></ul><ul><ul><li>...
ESTADI FÀLIC  O D’INICIATIVA <ul><li>Masculí femení, connotacions de rol a cada societat concreta </li></ul><ul><li>Restri...
L’EDAT ESCOLAR <ul><li>Aprenentatge de les habilitats bàsiques de la societat adulta per imitació, participació i instrucc...
<ul><li>Estadi decisiu per a l’activitat social </li></ul><ul><ul><li>Divisió del treball </li></ul></ul><ul><ul><li>Base ...
ADOLESCÈNCIA , període crític <ul><li>Canvis  físics  sobtats de difícil control. </li></ul><ul><li>Canvi  emocional i afe...
El medi on es desenvolupa <ul><li>Necessitat del grup i d’experimentació </li></ul><ul><li>Camp de manifestació de les sev...
Tendències dels segle XXI <ul><li>Consumeixo, llavors existeixo </li></ul><ul><li>Viure en la xarxa, viure connectat </li>...
On dorm el meu passat Allà on hi havia música és el meu lloc…   Aquí, s’olora  l’alegria  que en un futur omplirà  tota bu...
II.1. Patrons d’incorporació a la societat <ul><li>El model d’assimilació lineal </li></ul><ul><ul><li>Aculturació i mobil...
II.2. Patrons d’integració  de  la societat, patrons d’integració  a  la societat <ul><li>El model d’assimilació segmentad...
III. Patrons de construcció de la identitat <ul><li>Tres patrons diferenciats [1] </li></ul><ul><li>“ Ethnic flight”[Estil...
VI. L’ESCOLARITAT, un referent en el procés identitari <ul><li>Microsistema intensiu transmissor de la cultura dominant. <...
L’ACCIÓ TUTORIAL <ul><li>Vetllar pel creixement personal i la integració social: </li></ul><ul><ul><li>Seguiment personali...
El GRUP CLASSE <ul><li>És un grup de pertinença important que amplia el contingut identitari </li></ul><ul><li>S’han de cr...
 
L’ÈXIT ESCOLAR <ul><li>L’èxit o el fracàs escolar afecten l’autoestima </li></ul><ul><li>El professorat s’ha de dotar d’es...
Educar per a la participació <ul><ul><ul><ul><ul><li>A participar s'aprèn  participant </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><...
La relació amb la família <ul><li>Des de l’escolaritat es poden aportar aspectes bàsics com: </li></ul><ul><li>- Explicita...
MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA <ul><li>Identitat grupal: el lleure estructurat </li></ul><ul><ul><li>Amplia el sentiment de pertine...
Bibliografia <ul><li>ERIKSON, Erik H .  Identidad, juventud y crisis . Paidos : Aquesta obra s’ha convertit en un clàssic ...
Bibliografia <ul><li>SUAREZ-OROZCO (2003).  La infancia de la inmigración .  Ed. Morata. Madrid. Les seves aportacions par...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Procés identitari en l'alumnat d'origen estranger

509 views

Published on

Seminari de Formació CLIC
Sant Adrià de Besòs 2007-2008

Published in: Business, Economy & Finance
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Procés identitari en l'alumnat d'origen estranger

  1. 1. Procés identitari en l’alumnat d’origen estranger Encarna Molina Mònica Tolsanas St. Adrià de Besòs 13-12-07 “ No tinc diferents identitats, només en tinc una, feta de tots els elements que li han dat forma, en una “mescla” especial que no és mai la mateixa per a un altre” Amin Maalouf
  2. 2. I. EL PROCÉS IDENTITARI <ul><li>Creixement humà: superació de conflictes interiors i exteriors amb augment de sentiment d’unitat interior. </li></ul><ul><li>Interacció amb el medi amb la proporció i la seqüència adient. Coincidència amb fites socials. </li></ul><ul><li>Les etapes mai no són estanques: s’inicien en l’anterior i es continuen desenvolupant al llarg de la vida </li></ul>
  3. 3. Etapes o estadis, un continu <ul><li>L’estadi oral aporta fe i realisme </li></ul><ul><ul><li>Rebre i acceptar el que necessita: Regulació amb la mare </li></ul></ul><ul><ul><li>Confiança i reconeixement mutu amb l’adult ( mares insegures ?? ). </li></ul></ul><ul><ul><li>Depèn més de la qualitat que de la quantitat (aliments, afecte,.) </li></ul></ul><ul><li>Sentiment de CONFIANÇA com a base del sentiment d’identitat. </li></ul>
  4. 4. INFÀNCIA TEMPRANA <ul><li>Fase anal o batalla per a aconseguir l’autonomia (retenir / deixar anar) </li></ul><ul><ul><li>Vergonya equilibrada </li></ul></ul><ul><ul><li>Dignitat i sentiment d’independència personal dels pares </li></ul></ul><ul><ul><li>La llei i l’ordre com a organitzadors </li></ul></ul><ul><ul><li>“ Soc el que puc desitjar lliurement” </li></ul></ul>
  5. 5. ESTADI FÀLIC O D’INICIATIVA <ul><li>Masculí femení, connotacions de rol a cada societat concreta </li></ul><ul><li>Restricció del que està permès i enfocament cap el que és possible </li></ul><ul><ul><li>“ Soc el que puc imaginar que seré” </li></ul></ul>
  6. 6. L’EDAT ESCOLAR <ul><li>Aprenentatge de les habilitats bàsiques de la societat adulta per imitació, participació i instrucció sistemàtica ( no sempre escolar ) </li></ul><ul><li>Guanyar reconeixement tot produint </li></ul><ul><li>La societat adquireix significativitat </li></ul><ul><ul><li>Pot descobrir el color de la pell o la procedència dels pares </li></ul></ul><ul><ul><li>Identificació positiva amb els que saben i fan (Prestigi de l’escola i dels mestres) </li></ul></ul>
  7. 7. <ul><li>Estadi decisiu per a l’activitat social </li></ul><ul><ul><li>Divisió del treball </li></ul></ul><ul><ul><li>Base per a la participació cooperativa </li></ul></ul><ul><ul><li>(societats societàries o comunitàries) </li></ul></ul><ul><li>Fer el que cal: obeir / descobrir el que voldries fer (tendències globals) </li></ul><ul><li>“ Soc el que puc aprendre a fer funcionar” </li></ul>
  8. 8. ADOLESCÈNCIA , període crític <ul><li>Canvis físics sobtats de difícil control. </li></ul><ul><li>Canvi emocional i afectiu : desplaçament del desig </li></ul><ul><li>Canvi social : nous rols </li></ul><ul><li>Recerca d’un nou sentit de mismitat personal i de continuïtat històrica. </li></ul><ul><li>La funció sintetitzadora del jo treballa per incloure totes les identificacions anteriors. </li></ul><ul><li>Treball d’experimentació i síntesi </li></ul>
  9. 9. El medi on es desenvolupa <ul><li>Necessitat del grup i d’experimentació </li></ul><ul><li>Camp de manifestació de les seves fidelitats </li></ul><ul><li>Incerteses i complexitat: </li></ul><ul><ul><li>Com a qualsevol adolescent, però amb .. </li></ul></ul><ul><ul><li>Diversitats de models culturals, morals, normatius. </li></ul></ul>
  10. 10. Tendències dels segle XXI <ul><li>Consumeixo, llavors existeixo </li></ul><ul><li>Viure en la xarxa, viure connectat </li></ul><ul><li>Viure al dia, precarietat i immediatesa </li></ul><ul><li>Tenir tantes coses i sentir-se sol </li></ul>
  11. 11. On dorm el meu passat Allà on hi havia música és el meu lloc…   Aquí, s’olora l’alegria que en un futur omplirà tota buidor.   L’alegria que curarà la sordesa del parlar estrany i el mutisme altiu de les mirades…   David Wilmot - IES Eugeni d’Ors
  12. 12. II.1. Patrons d’incorporació a la societat <ul><li>El model d’assimilació lineal </li></ul><ul><ul><li>Aculturació i mobilitat social ascendent [P1] : un primer model que reproduiria el model clàssic d'aculturació progressiva i incorporació a les classes mitjanes. </li></ul></ul>
  13. 13. II.2. Patrons d’integració de la societat, patrons d’integració a la societat <ul><li>El model d’assimilació segmentada </li></ul><ul><ul><li>Aculturació i mobilitat social ascendent [P1] : un primer model que reproduiria el model clàssic d'aculturació progressiva i incorporació a les classes mitjanes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aculturació i mobilitat social descendent [P2] : un segon model que reproduiria el model anterior però en el sentit invers, aculturació als segments de les societats d'acollida més precaritzats i mobilitat social descendent </li></ul></ul><ul><ul><li>Aculturació selectiva i mobilitat social ascendent [P3] : manteniment de determinats elements de la cultura d'origen i incorporació de determinats elements de la societat d'acollida que contribueixin al seu procés de mobilitat social ascendent. </li></ul></ul>
  14. 14. III. Patrons de construcció de la identitat <ul><li>Tres patrons diferenciats [1] </li></ul><ul><li>“ Ethnic flight”[Estil de fugida ètnica] </li></ul><ul><li>“ Adversarial styles” [Estil d’oposició] </li></ul><ul><li>“ Bicultural style” [Estil bicultural] </li></ul><ul><li>[1] Suárez-Orozco, C. i Suárez-Orozco, M. Children of immigration , Hardvard University Press, Cambridge, 2001 </li></ul>
  15. 15. VI. L’ESCOLARITAT, un referent en el procés identitari <ul><li>Microsistema intensiu transmissor de la cultura dominant. </li></ul><ul><li>El professorat, actor clau des de diferents funcions: </li></ul><ul><ul><li>Acció tutorial </li></ul></ul><ul><ul><li>El grup classe </li></ul></ul><ul><ul><li>Èxit escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Educar per a la participació </li></ul></ul>
  16. 16. L’ACCIÓ TUTORIAL <ul><li>Vetllar pel creixement personal i la integració social: </li></ul><ul><ul><li>Seguiment personalitzat més enllà de l’acollida </li></ul></ul><ul><li>Gestionar el grup classe </li></ul>
  17. 17. El GRUP CLASSE <ul><li>És un grup de pertinença important que amplia el contingut identitari </li></ul><ul><li>S’han de crear condicions per tal que esdevingui un grup amb sentit propi </li></ul><ul><li>L’alumnat nouvingut ha de tenir un paper actiu des del primer </li></ul><ul><li>moment </li></ul>
  18. 19. L’ÈXIT ESCOLAR <ul><li>L’èxit o el fracàs escolar afecten l’autoestima </li></ul><ul><li>El professorat s’ha de dotar d’estratègies per crear condicions d’aprenentatge en aules de força diversitat. És la situació actual </li></ul><ul><li>L’alumnat nouvingut porta una riquesa d’hàbits i coneixements </li></ul>
  19. 20. Educar per a la participació <ul><ul><ul><ul><ul><li>A participar s'aprèn participant </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>Hi ha alternatives des de la gestió de les activitats de l’aula fins a la participació en projectes generals </li></ul><ul><li>La línia d’aprenentatge /servei pot aportar elements vàlids. </li></ul>
  20. 21. La relació amb la família <ul><li>Des de l’escolaritat es poden aportar aspectes bàsics com: </li></ul><ul><li>- Explicitar i concretar el funcionament i els criteris majoritaris a la nostra societat </li></ul><ul><li>- Donar suport a pares que viuen una situació de feblesa per les dificultats del procés migratori </li></ul>
  21. 22. MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA <ul><li>Identitat grupal: el lleure estructurat </li></ul><ul><ul><li>Amplia el sentiment de pertinença </li></ul></ul><ul><ul><li>Equipara amb la població autòctona </li></ul></ul><ul><li>Espais per a la llibertat: l’oci </li></ul><ul><ul><li>L’adolescent necessita espais d’intimitat </li></ul></ul><ul><ul><li>La societat pot afavorir espais de trobada i de convivència vàlids per a tothom </li></ul></ul>
  22. 23. Bibliografia <ul><li>ERIKSON, Erik H . Identidad, juventud y crisis . Paidos : Aquesta obra s’ha convertit en un clàssic i punt de referència ineludible per als estudiosos del procés identitari a l’adolescència. Des d’un punt de vista psicoanalític desgrana temes com el reconeixement de la infància més primerenca amb l’anticipació de rols, l’edat escolar i la identificació amb les tasques, i l’adolescència com a síntesi de la història de vida. Aborda problemàtiques molt actuals com ara la joventut, el paper de la dona i l’espai interior; la identitat global i el paper que poden jugar els referents ètnics . </li></ul>
  23. 24. Bibliografia <ul><li>SUAREZ-OROZCO (2003). La infancia de la inmigración . Ed. Morata. Madrid. Les seves aportacions parteixen d’estudis longitudinals sobre nois i noies immigrats i les seves famílies. Fan una descripció rigorosa de com aquests nois i noies configuren la seva identitat i del què succeeix al seu pas pel sistema educatiu i amb les relacions socials que estableixen. Les dades sobre les seves històries i la vida quotidiana també mostren la seva relació ambivalent amb el país d’adopció. Aquest autors mostren que la immigració del jovent en aquest moment històric està plena d’oportunitats però també mostren la por a que es perdin en la cultura del carrer, com passa en moltes </li></ul>

×