Bondia Lleida 12092011

341
-1

Published on

TITULAR I FOTO DE PORTADA: Diada per reivindicar la LLENGUA i el PAÍS

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
341
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bondia Lleida 12092011

  1. 1. DILLUNS 12 DE SETEMBRE 2011 MARTA PÉREZ (EFE) Diada per reivindicar la LLENGUA i el PAÍS LAURA CORTÉS (ACN) FiraTàrrega clou 4 dies d’espectacles on s’han venut 10.000 entrades La 31 edició de FiraTàrrega va tancar ahir, després de 4 jornades, amb un ba- lanç molt positiu ja que, segons els or- TEL.: 973 260 065 - FAX: 973 261 067 ganitzadors, es van superar les 10.000 entrades venudes i es van acreditar fins a 126 entitats professionals provinents de 32 països. Comarques P. 12 Avui Pàginas 3-4 i Editorial Pàgina 5 Pàgina 14 > El Lleida es ‘revenja’ de l’Andorra de Terol i el derrota a domicili (2-3) > El Lleida Bàsquet venç el CB Tarragona i jugarà la final de Lliga Catalana LEB Mas: Garanteix que la Genera- Reñé: Aposta per la indepen- Ros: Proposa defensar “com a litat defensarà “a tot arreu i per dència com l’única solució per nació” el model educatiu i una tots els mitjans” el català garantir els drets dels catalans sortida de la crisi econòmica PAGAMOS MÁS QUE NADIE · IGUALAMOS LA MEJOR OFERTA más de 100 centros en Españacat SOMOS LA EMPRESA Nº 1 DE COMPRA/VENTA DE ORONÚM. 1.395 ANY 6 / BONDIA Sorteamos un lingote de Oro de 24 kts de 50 gr entre nuestros clientes ¡ Participa ! OFERTA: Si nos traes más de 50 gr de oro, 200 € de regalo Av. Balmes, 24 bajos (LLEIDA) · Tel. 97 324 74 95 · WWW.OROCASH-OROBANK.COM
  2. 2. 2 D’INTERÈS DILLUNS 12 DE SETEMBRE DE 2011 EL TEMPS Vielha Vielha 11/27 SERVEIS TELÈFONS VAL D’ARAN A LLEIDAMossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.catEmergències 112 ALTA PALLARS meteo@bondia.catUrgències Mossos 088Mossos d’Esquadra 973 700 050 RIBAGORÇA SOBIRÀAtenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000Policia 091 Sort 07.34h 14/28G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 20.13h MartinetGuàrdia Urbana 092 / 973 700 600 El Pont 12/27 Carrers com a catifes de de SuertUrgències mèdiques 11/26 CERDANYAICS 973 221 516 La SeuHosp. Arnau de VilanovaHospital de Santa Maria 973 248 100 973 727 222 fullaraca amb la sequera d’Urgell 13/29 11/25 GósolUrgències TàrregaComitè Anti-sida 973 310 852 973 221 212 que pateixen els arbres plena Tremp 16/32 ALT URGELL BERGUEDÀAlcohòlics Anònims 629 779 654Comedores compulsivos 676 060 624 No hi ha canvis de temps a la vista i l´únicFibrolleida 649 873 838 que podrem comentar potser tota la setma- PALLARSCreu Roja na sencera és que seguirem suant i seguirem JUSSÀ SolsonaLleida 973 279 900 16/31Agramunt 973 390 880 menjant pols als camins. Els arbres estanBalaguer 973 445 795 patint un estrès hídric monumental, d’aquíCervera 973 532 084 SOLSONÈS que vagin caient fulles dels arbres com si NOGUERALes Borges Blanques 973 143 493Mollerussa 973 711 282 fos la tardor. Mals temps en el món del secàTàrrega 973 500 679 doncs. Avui sol o alguna boirineta fins elServeis funeraris 973 237 206 SEGARRA mig matí, i tarda de nuvolots inofensius BalaguerServei de Suport 16/32en el Dol de Ponent 973 501 503 al Pirineu. Tarda escalfada i fresca de nit.Bus Lleida-Andorra 973 352 379 CerveraEstació d’Autobusos 973 268 500 16/31 URGELL Dimarts Dimecres FARMÀCIES AVUI PLA D’URGELL De 9.00 a 22.00 h Mollerussa TàrregaSeuma Mariola, 39 Lleida 17/32 16/32Isanta Alcalde Porqueras, 76 18/33 De 22.00 a 00.00 hRedondo Àger, 23 (la Bordeta) SEGRIÀFreixinet Passeig de Ronda, 70 Les Borges De 00.00 a 09.00 h Blanques 18/33Redondo Àger, 23 (la Bordeta) GARRIGUES FARMÀCIES DEMÀ De 9.00 a 22.00 hIgn. de Villalonga Alcalde Costa, 37Garrós Prat de la Riba, 53 De 22.00 a 00.00 hBaldomà Alcalde Recasens, 21Fco. de Villalonga Boters, 25 De 00.00 a 09.00 hBaldomà Alcalde Recasens, 21 AL·LÈRGIES (DEL 12-09 AL 18-09Parietària 1 = Pi - -GramíniesOlivera 2 = Plàtan 0 = Pollancre - - - - · ACCÉS UNIVERSITAT MAJORS 25 ANYSAvellaner - - Salze - -Auró Negundo - - Vern - - TAROT DE NURIA · ANGLÈS B1 – B2 – CONVERSATIONFreixe - - Xiprer - - ¿Tienes dudas en el amor?Melcoratge - - Alternaria 4 = ¿Negocios, salud?Om - - Cladosporium 4 = ¿Eres sensible? Confía en mí.NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIA Llámame (NO GABINETE)Nul 0 Mitjà 2 Màxim 4 AMB EXPERIÈNCIA A LLEIDA, Plaça Paeria 8, 1er. Lleida Tel. 806402577Baix 1 Alt 3 grups precio llamada fijo 1.18€, móvil 1.54€ INCORPORACIÓ IMMEDIATA. HORARI DE MATINS O TARDES. NIVELLS DE PREVISIÓEn augment A En descens D reduïts Telf. 973 22 53 01 Apart.correos 1126 c.p 08203 TEL.973222725 / 619756649Estable = Situació excepcional ? Sabadell (BCN) Nuria.c.s (SR. JOAN) TA P P I N G 24 I 25 de SETEMBRE a LLEIDA de 9,30 a 14,30 i de 16 a 20h Mètode senzill, molt eficaç i de ràpida actuació. CO M P L E T Resol qualsevol problema o limitació ansietat, fòbies, deixar de fumar, problemes de relacions personals o laborals, dificultats escolars, professionals, esportives o econòmiques i creixement personal. inst Agus Av. Garrigu Tothom pot aprendre Tapping C U RS es Bowlinng Pilans en un sol cap de setmana i aplicar-ho a un mateix i als altres. na Riu Ter celo Quatre n i Sanpere C/ Agustí Duran i Sanpere, 14 Agustí Dura Donem assistència després del curs Bar local (Cappont) Abat Escarré ctra 25001 Lleida N-II Tel. 973 216 371 · INFORMACIÓ · INCRIPCIÓ i RESERVES · www.dreamscomfort.com 977 61 36 95 · 666 699 050 · u.quantic@gmail.com
  3. 3. dilluns 12 dE sEtEmbrE dE 2011 avui 3 LIQUIDACIÓ D’ESTOCKS diada nacional de catalunyaCatalunya viu la Diada en un Milers deescenari polític i social mogut persones a Bcn a laJornada marcada per la reivindicació del model lingüístic i de la identitat manifestaciódel país, amb el rerafons de les retalles i les properes eleccions del 20-N massiva Unes 60.000 persones, se- agències barcelona gons els organitzadors, i Màrius serra: toni alBir (efe) 10.000, segons la GuàrdiaCatalunya va celebrar la Diada Urbana, van participat ahiren un escenari polític i socialmogut, amb el debat sobre la “català a a la tarda a la tradicional manifestació pels carrersllengua a l’escola, la reformaexprés de la Constitució, les re- l’atac! Visca de Barcelona.Aquestestallades i la imminència de les la llengua xifres van fer que hagués estat una de les manifes-eleccions generals del 20-N. A les 9 del matí, el Govern de viva” tacions de la Diada Naci- onal més multitudinàriesla Generalitat va donar el tret L’escriptor Màrius Serra dels darrers anys. La con-de sortida amb l’ofrena floral també va participar en centració va aplegar enti-al monument de Rafael Casa- els actes amb una glossa tats, plataformes i partitsnova. El president de la Gene- a Pompeu Fabra per com- independentistes, a bandaralitat, Artur Mas, va passar re- memorar el centenari de la de nombrosos ciutadans avista a la formació de gala dels secció filològica de l’Insti- títol individual, la majoriaMossos d’Esquadra i, seguida- tut d’Estudis Catalans. El famílies i adolescents.ment, acompanyat dels conse- text li va servir per fer unallers del Govern, va fer l’ofrena encesa defensa del model insults a alBioli han cantat Els segadors”. Just lingüístic català i la im- L’alcalde de Badalona,després, va arribar el torn de mersió a l’escola. Serra va Xavier García Albiol, vala presidenta del Parlament de acabar el parlament amb ser escridassat i insultatCatalunya, Núria de Gispert, un “Català a l’atac! Visca quan va acudir a l’ofrenaacompanyada pels membres la llengua viva!”, que va floral que havien organit-de la mesa del Parlament. ser contestat amb crits a zat entitats associatives El parc de la Ciutadella, favor de la independèn- de la ciutat amb motiuperò, va tornar a ser l’esce- cia pel públic de l’acte. de la Diada, després quenari central de la celebració Els crits independentistes l’Ajuntament suspenguésinstitucional de la Diada Els es van tornar a sentir al fi- tots els actes institucio-Mossos d’Esquadra van hissar nal de l’acte, just després nals. García Albiol va dirla bandera nacional acompa- d’un corprenedor Cant als mitjans que “desitjonyats d’El cant de la senyera” dels Segadors, seguit per que a tot Catalunya i ainterpretat per l’Orfeó Lleida- tot el públic i presidit pels Badalona la gent celebri latà, que enguany celebra el seu presidents catalans del Diada segons els seus sen-150è aniversari. Tot seguit van Govern i el Parlament. els Mossos hissen la senyera a l’acte institucional a Barcelona timents”.començar els parlaments i elsrecitals marcats per la comme-moració d’efemèrides de la cul- prés dels actes de la Diada, el dir, defensaran la llengua amb Chacón (PSC), va assegurar una va per a tots els catalans;tura catalana president Mas va reivindicar fermesa a tot arreu i per tots els que el principal objectiu de Puigcercós (ERC) va defensar la llengua com a “nervi de la mitjans. Mas assegurà que no Catalunya és la recuperació una llengua de cohesió social,Declaració De Mas nostra identitat i ADN de la es pot jugar amb el català. econòmica; Alícia Sánchez- i Herrera (ICV) va apostar per En una compareixença des- nostra cultura”. Per això, va Per la seva part, Carme Camacho (PP) va demanar un “catalanisme popular”. > els actes s’inicien amb > l’orfeó lleidatà, que > Mas reivindica la > chacon (PSc) diu que l’ofrena al monument enguany compleix 150 llengua com a “nervi de ara cal superar la crisi i a Rafael de casanova i, anys, interpreta ‘el cant la nostra identitat i adn Sánchez-camacho (PP) després, a la ciutadella de la senyera’ de la nostra cultura” vol una diada per a tots BALAGUER Plaça Pau Casals, 6 pral. T. 973 45 05 55 LLEIDA Passeig de Ronda, 57 T. 973 28 28 18 VIELHA Av. Madaleta, 11 baixos www.cudos-consultors.com T. 973 64 26 99
  4. 4. 4 avUi dilluns 12 de setembre de 2011 l’onze de setembre a lleida A les imatges, la manifestació independentista de Lleida, les ofrenes florals del PSC, d’Unió, de la Diputació de Lleida, de l’Ajuntament de Lleida i del Lleida Esportiu, així com elsactes a la Seu, Tàrrega, Cervera,Lleida es bolca amb la celebracióde la Diada Nacional de CatalunyaReñé aposta per la independència i Ros proposa defensa “com a nació” el model educatiu rEDACCió recórrer el centre de la ciutat, espanyol el camí marcat és molt situació de crisi econòmica que com ja es va fer l’any passat, tot lleida sense incidents. clar”. En tot cas però, Reñé creu afecta sobretot a la joventut”. i que alguns partits han seguitLes comarques de Lleida es van En l’acte institucional de la que els propers passos que cal- Ros també va alertar del perill anant a l’antic convent del Ro-bolcar ahir amb la celebració Diputació de Lleida, el seu pre- gui dur a terme “s’han de tro- de “situacions difícils que po- ser. El pregoner de la Paeria vad’actes amb motiu de la Diada sident, Joan Reñé, va apostar bar amb serenitat”. Reñé té clar sen en perill l’estat del benes- ser el rector de la UdL, Robertode Catalunya. Així, a la capital clarament per la independència però que el país “ha arribat a tar que s’ha construït amb molt Fernández, que va fer valer eldel Segrià es van dur a terme de Catalunya i va dir, al peu de un punt d’encreuament en què d’esforç durant molts anys”. seu paper d’historiador ana-ofrenes a la Seu Vella i al Roser, la Seu Vella, que “després de cal decidir”. Per això, segons l’alcalde, “cal litzant els fets del 1714 amb elal mateix temps que una mani- comprovar durant 30 anys de Per la seva part, l’alcalde de defensar un model educatiu punt de mira posat al 12 de se-festació independentista, que democràcia que no s’ha deixat Lleida, Àngel Ros, es mostrà que mai ha creat dificultats ni tembre, “un dia que simbolitzava comptar amb la participació a Catalunya aspirar a la convi- partidari de defensar una sor- crispació social”. La Paeria va la immensa força de la naciód’unes 300 persones i que va vència plurinacional a l’Estat tida “com a nació” de la “dura celebrar la Diada a la Seu Vella, catalana per tirar endavant”. > la manifestació > reñé té clar que “el > ros: “el model > el rector de la Udl diu independentista aplega país ha arribat en un educatiu català mai que l’11-s “simbolitza la unes 300 persones pels punt d’encreuament en ha creat dificultats ni gran força de Catalunya carrers de la capital què cal decidir” crispació social” per tirar endavant”
  5. 5. DILLUNS 12 DE SETEMBRE DE 2011 OPINIÓ 5 EDITORIAL CARTES AL DIRECTORDiada 2011 bon tros. La d’ahir ha estat, en essència, una Diada reivin- dicativa en defensa de la llengua i el país. En aquest escena- UN SERVEI D’ACOLLIMENT I ORI-Després de totes les tensions viscudes els últims dies arran ri, Artur Mas va assenyalar que el català està per damunt ENTACIÓde la sentència judicial que reclama que el castellà també de totes les coses i que els pactes -referint-se al PP- mai no Se’l coneix com el COF i és una Fun-sigui llengua vehicular en l’educació a Catalunya, així com es tancaran si amb ells hi hagués el més mínim indici d’un dació sense finalitat de lucre que ja téper la reforma de la Constitució, es podria preveure una retrocés dels drets adquirits per la llengua autòctona. La alguns anys d’història a Lleida, peròDiada calenta, però no ha estat així, a excepció del cas de crisi és i seguirà sent, malauradament, durant temps, però, vull presentar-lo a la consideració de la societat lleidatana, i també a les nostresBadalona on la decisió de l’alcalde, Xavier García-Albiol a més de l’economia, hi ha altres aspectes de la vida que in- comunitats eclesials, en aquesta nova(PP), de no voler celebrar actes oficials, ha provocat reac- teressen els catalans. Potser par això, Mas va dir etapa. que “hi ha coses amb les que no es pot jugar”. Cal dir que és un servei de la nostra Es-cions airades, encara que la sang no ha arribat al riu ni de glésia de Lleida, amb voluntat d’aco- llir, atendre, orientar, acompanyar i donar resposta a aquelles situacions i problemàtica que poden afectar les OPINIÓ persones i famílies en una situació de dol, conflicte, patiment i risc en l’àmbit de llurs relacions personals, familiars i en el seu desenvolupament integral i L’Onze de Setembre: l’esperança d’un poble espiritual en qualsevol etapa de la seva vida; obert a tots els camps d’interven- RAMON FARRÉ ROURE / DELEGAT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A LLEIDA ció sense cap mena de distinció per raó de situacions personals, ideologia o La història és coneguda. L’onze de se- Catalunya, reconeguda com a nació, en Es- litats del poble de Catalunya, el parar de religió. Volem acollir des de la lliber- tembre de 1714, en acabar la Guerra de panya, que està lluny de produir-se, si mai córrer davant la dificultat o la traveta tram- tat i el respecte a tota persona sense Successió, les llibertats i institucions naci- es produeix. posa, el fer la viu-viu. El que hem de saber exclusions per tal d’ajudar-la a trobar onals de Catalunya varen ser suprimides. La història nacional no va acabar amb la fer és aplegar un gruix important de com- respostes i sentit a la seva situació i La desfeta nacional havia s’havia iniciat a desfeta. Nosaltres en som el testimoni. I no promís moral i de persones entestades en existència. Lleida, set anys abans quan escamots de ho va fer perquè els catalans l’endemà ma- no defallir. I això vol dir sumar voluntats En la nostra vida hi ha crisis circums- les forces borbòniques varen començar a teix, enterrats els morts, es posaren a treba- dels qui comparteixen l’estimació per la tancials que afecten un o més membres ocupar posicions a prop de la ciutat per llar amb dignitat per donar continuïtat a les pàtria i la voluntat de fer-la créixer sense de la família o la parella (fets inesperats preparar-ne l’assalt. seves vides i hisendes i renovar la seva fe demanar-los d’on vénen ni de quina casa que trenquen l’equilibri personal/fami- El Castell va resistir fins a la seva capitu- en el futur nacional del país. Paga la pena són, que la del catalanisme és gran i molta liar, com pot ser la pèrdua d’un ésser lació per la força i la set dos mesos després, subratllar-ho. Avui també retem homenat- gent hi pot fer estada. estimat, immigració, problemes labo- l’11 de novembre de 1707. Amb la rendició, ge als qui s’aixecaren malgrat tot. Ells són El país no es pot permetre la mesquine- rals, problemes psicològics, dificultats va venir el patiment dels veïns de la ciutat, l’exemple a seguir. Varen perseverar i es sa, el subratllar les diferències, el lluitar per de relació, situacions de fracàs, temors la destrucció i el pillatge. El governador mi- varen comprometre amb el país. l’accessori sense tenir encara l’essencial, el generals, insatisfaccions, desconcert litar, comte de Louvigny, va farcir els murs Com tantes altres persones ho han fet al no emprar la llengua, el no conservar, viure vital, etc.); i també crisis evolutives del castell d’inscripcions perquè ningú no llarg dels gairebé tres-cents anys passats. i transmetre la cultura, sempre reconstru- que comporten un període de canvi o oblidés la traïció a Felip V. Els vilatans ha- Persones que han sabut conservar i enri- ïda, a les noves generacions i el permetre canvis estructurals i la necessitat de vien de saber qui manava. quir el patrimoni que els havia estat llegat que trepitgin els drets històrics que fona- trobar sortida a les dificultats experi- El recordatori humiliant no calia pas, i l’han sabut transmetre als qui en som menten l’autogovern. mentades. perquè els lleidatans sabien prou bé què hereus. La llengua catalana en primer lloc, Som en un temps ple d’oportunitats. L’equip de treball del COF el formen havia passat. Tampoc cal que ningú no ens que té en risc el seu estatuts i el seu ús esco- Avui no es concep que es pugui governar professionals amb formació i madure- ho recordi ara perquè la memòria és encara lar per causa de sentències i autos derivats contra la voluntat d’un poble, ni en els sa humana i cristiana que acullen les viva en ser contínuament renovada. Avui, de la Sentència del Tribunal Constitucional estats teocràtics. Avui no es concep que la demandes que se’ns presenten des dels una vegada més, recordem els fets i hono- sobre l’Estatut. I no es pot oblidar que “el democràcia, per imperfecta que sigui, no diferents àmbits (psicològic, jurídic, rem els qui varen morir per la seva llibertat dia que aquest país perdi la llengua passa- sigui la regla de funcionament en les socie- pedagògic, mèdic, social i teològic) i i les llibertats col·lectives del poble català. rà a ser una massa traduïda, sense perso- tats avançades. Avui no es concep que una ofereixen assessorament, acollida i ori- Van ser anys molt difícils pels catalans. nalitat, negligible, nul·la de dalt a baix”, en nació que es reconegui com a tal no tingui entació a joves i famílies en situació de Temps més difícils que els d’ara, que ho paraules de Josep Pla. dret a decidir com es vol governar. La força crisi, suport a dones en embaràs no de- són. És una evidència que no requereix de En aquests moments la prudència no d’un poble rau en saben aplegar voluntats sitjat, acompanyament espiritual, etc. demostració, encara que sí de constatació. ens pot fer traïdors, però tampoc la pressa majoritàries en la construcció nacional. Els principis d’actuació en els quals es No es fan Decrets de Nova Planta. S’em- imprudent. La cursa per la plenitud naci- Una nació forta té futur i si no la sabés- basa el desenvolupament de les diver- pren instruments més subtils com ara in- onal i l’autogovern amb llibertat és per a sim mantenir viva no podríem dir amb la ses activitats al COF són: el voluntariat, terpretacions de la Constitució Espanyola, perseverants convençuts que saben que no cara ben alta que honorem el sacrifici dels la gratuïtat, i l’acció realitzada mitjan- quan no modificacions, o legislació i pràc- poden descansar fins a la meta, que no és a qui al llarg de la seva vida l’han defensa- çant un treball en equip i en xarxa amb tiques laminadores de les competències de tocar i a la qual no s’hi arriba només repe- da amb convenciment, com els recentment les altres realitats diocesanes d’aco- la Generalitat fent molt complicat, per ser tint un eslògan amb insistència. traspassats Víctor Torres i Heribert Barrera, lliment i acompanyament. Els nostres prudents i no dir impossible, el benestar L’enemic a batre avui és la inacció, el i dels qui han mort en defensa de les lliber- voluntaris col·laboren amb la Delega- de la gent que aquí viu i l’encaix reeixit de derrotisme, la manca de fe en les possibi- tats del poble de Catalunya. ció de Pastoral de la Salut en l’acom- panyament a malalts i famílies; amb els Grups d’acompanyament al dol de Lleida; amb la Delegació de Pastoral de Família i Vida en l’acolliment deOnze de Setembre a Lleida, reforç de la identitat i projecte de futur famílies que necessiten compartir... Tot amb fidelitat i coherència al treball enÀNGEL ROS I DOMINGO / ALCALDE DE LLEIDA xarxa que ha estat una de les opcions pastorals a la nostra Església de Lleida Celebrem un nou Onze de setembre, la l’atenció social, assolits amb molt esforç pel fer: treballar, estalviar, obrir el país a l’exte- i amb la intenció de realitzar les líni-nostra Diada Nacional. Aquest és el moment nostre poble. En altres intentant trencar un rior, educar, formar, confiar i apostar pel ta- es d’acció de l’Assemblea Diocesanade l’any en que els catalans i les catalanes re- model d’ensenyament en català que ha estat lent tant de la gent gran com de la joventut. “Entre tots i per al bé de tothom” iflexionem sobre la nostra identitat com a po- símbol de convivència al nostre país. I, re- Perquè tenim totes aquestes condicions en “La iniciació cristiana. Creure. Viure.ble i pensem en el nostre futur com a país. centment, justificant una reforma de la Cons- escreix, hem de saber impulsar-les amb força. Anunciar la fe” amb la intenció clara Lleida i Catalunya travessen aquests dar- titució, símbol d’unitat democràtica, que ara Són el nostre futur. de mostrar la via comunitària cristiana:rers anys un període difícil que requereix s’esmena amb criteris de mercat, que no de I tot això, a Lleida i a Catalunya, ho hem “Mireu com s’estimen”.sacrificis per mantenir les fites socials acon- política europea. Tant de bo l’haguéssim mo- de fer amb esperit de poble i amb voluntat de I sempre mantenint un concepte inte-seguides entre tots. En l’educació, la més im- dificat per encabir-hi l’Estatut de Catalunya. grador de la família i, per tant consi- nació. Hem d’ésser, en el nostre espai geogrà-portant de totes; en l’atenció sanitària, la més Però no hem de parlar i actuar en negatiu: derant-la en la seva multiplicitat inte- fic i polític a Espanya i a Europa, una naciónecessària; en la formació dels qui no tenen si cal retallar, també cal créixer; si cal reduir, ractiva. Convençuts que tot allò quefeina, la més urgent; i en els ajuts que assegu- cal també internacionalitzar; i, si cal reorga- més forta; una nació que surti reforçada de es pugui fer per donar suport al crei-rin la cohesió social, els més imprescindibles. nitzar, és necessari també formar i educar. I la crisi: econòmicament, socialment, i també xement de la persona i la família té Tanmateix, aquest és un any en que sem- si els mercats són els referent en el nostre sis- políticament. sempre una eficàcia més enllà del seubla que els polítics, tots plegats, ens allunyem tema, aquests han d’estar regulats i controlats Una nació que té, en la nostra llengua; en àmbit intern d’influència, arriba tambéde la ciutadania, dels seus problemes i les se- per la ciutadania i pels governs. la nostra cultura; en la nostra història; en la a d’altres persones i famílies, incidintves preocupacions del dia a dia. En ocasions Estigueu segurs que Lleida i Catalunya nostra senyera; i, sobretot, en la nostra gent, necessàriament en la societat.retallant nivells de progrés i de benestar en tenim les condicions necessàries per sortir la nostra identitat, i que té un projecte de fu- JOAN PIRIS / BISBE DE LLEIDAtermes tan claus com la salut, l’educació o d’aquesta crisi. Només cal fer allò que sabem tur que, entre tots podem i volem fer realitat.
  6. 6. 6 oPinió dilluns 12 de setembre de 2011 oPinió Perdó, se’m demana? joan reñé i huguet / president de la diputació de lleida S’acompleixen 297 anys de la rendició de Barcelona, esde- no persegueix altre objectiu que el de desmembrar-nos com a Illes i al País Valencià, la persecució de la nostra llengua s’ha vinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de cator- poble i anul·lar-nos com a nació. convertit en una mena d’esport nacional contra tot el que té ze mesos a què fou sotmesa la capital de Catalunya per l’exèr- La reforma constitucional per limitar el deute i el dèficit a veure amb la llengua d’Ausiàs March i de Ramon Llull. I cit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió. La públic autonòmics apunta cap a aquesta direcció. Una nova aquí, a Lleida, la Diputació té el trist honor de tenir el Regla- ciutat de Lleida, i amb ella tots els seus pobles i comarques, “planta” per collar encara més Catalunya i que se suma a un ment per a l’ús de les llengües catalana i occitana suspès pel van sofrir la mateixa dissort uns anys abans, concretament el espoli fiscal enquistat i asfixiant, tan inassumible com inac- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 1707, quan la capitulació de la ciutat donà pas a un llarg perí- ceptable. A corre-cuita, els principals partits espanyolistes Perdó, se’m demana, per defensar la pròpia llengua? ode de destrucció, saquejos, prohibicions i persecucions. (entre els quals els 25 diputats del PSC) canvien la Constitu- Doncs crec que no hi ha disculpes que valguin, en la defen- El país hagué de capitular, fet que significà l’abolició de ció espanyola amb l’excusa de “calmar els mercats financers”. sa de la llengua i la cultura catalanes, i cal refermar-se, amb les constitucions del Principat i la genuflexió de Catalunya Una reforma que en el fons –emparant-se en uns pretesos im- més força que mai, en la denúncia d’un Estat espanyol que als esquemes rígidament centralistes de la monarquia felipis- peratius europeus– no deixa de ser una calculada maniobra persegueix de forma sistemàtica el nostre país i atempta con- ta, amb la implantació dels decrets de Nova Planta, l’esperit de recentralització de l’Estat, un déjà vu predemocràtic, un tinuadament, a l’empara del –seu– Tribunal Constitucional, dels quals resumia aquella famosa providència del fiscal del retorn a competències tarradellianes. contra els drets i la voluntat del poble de Catalunya. Som Consejo de Castilla: “Que se consiga el efecto sin que se note el I la llengua tampoc no s’escapa a la nova planta. En la pas- cuidado”. Tres segles després d’aquests fets sembla que això sada edició de la Universitat Catalana d’Estiu, durant l’ho- (mallorquins, valencians i catalans) les arrels d’un mateix del cuidado ja tan hi fa i s’actua a plena llum i a cor què vols. menatge a dues institucions de l’Alguer i la Catalunya Nord, arbre –deia Joan Alcover– per tant, de la sort o, millor dit, Com que la Generalitat, en tant que màxima institució parlava de l’encalçament de la llengua catalana arreu, i justa- de la dissort de la llengua a qualsevol dels territoris de parla d’autogovern, és la que engloba el conjunt d’institucions de ment allà on ens pot fer més mal, als territoris més allunyats catalana en patirem tots les nefastes conseqüències i en serem Catalunya, crec que en un dia com el d’avui, no podem passar del centre. corresponsables. per alt les transgressions continuades a l’autogovern d’una Des de l’Aragó, se m’exigia disculpes per haver denunciat Per tant, a banda del record d’uns fets històrics, la Diada Catalunya que enfila el segle XXI amb el convenciment que ja la involució del català a la Franja. Aquest setembre, el Tribunal d’enguany ha d’esdevenir un clam de reivindicació i denún- en té prou i que calen noves i millors eines per tirar endavant, Superior de Justícia de Catalunya comminava jurídicament la cia. Ens trobem en un encreuament de camins i aviat haurem o no ens en sortirem. A Catalunya, la llengua i l’economia Generalitat perquè el castellà esdevingui llengua vehicular a de decidir. Mentrestant, no permetem cap més menyspreu a sempre han anat lligades al fet nacional i és per això que l’es- l’ensenyament obligatori –seguint les directrius imposades la nació catalana, ni fem cap pas enrere en les nobles i legíti- comesa perllongada i indissimulada a aquests dos fonaments per la famosa sentència del Tribunal Constitucional. A les mes aspiracions nacionals de Catalunya.Una diada de totsdolors lópez / presidenta del pp de lleida i diputada al parlament de catalunya La proximitat de les Eleccions Generals del proper 20 de En el Partit Popular, des d’un plantejament constructiu, de- gull de ser catalans i espanyols sense que això ens suposi capnovembre, farà que la Diada de l’Onze de Setembre d’aquesta fensem un projecte pels catalans on es defensi la llibertat i l’es- conflicte.any, tingui un caràcter més preelectoral que festiu i més si es té tabilitat que necessita Catalunya per sortir del forat de la crisi Malauradament, any rere any, des de les visions naciona-en compte, que a més, aquest any, a la celebració de la Diada econòmica, sense deixar a ningú enrere, per poder-nos centrar listes i independentistes es vol reduir la Diada, que es la festas’afegeix l’angoixa i el patiment de milers de ciutadans que han en els problemes reals dels ciutadans, com són la creació de de tots, a una manifestació del seu ideari ideològic i polític,perdut o poden perdre la seva feina i que observen, amb molta llocs de treball, les oportunitats pels joves, la integració de la allunyant a molts ciutadans d’aquesta celebració. Enguany,preocupació, el seu futur i el de les seves famílies. immigració, la millora de la educació i la sanitat, i de moment, aquest pas més, consisteix en la decisió d’alguns alcaldes de la El Govern socialista, ha causat una gran decepció, i cal dir- el President Artur Mas, està més preocupat pel màrqueting i província de Lleida de vincular la Diada a una bandera inde-li que no pot demanar tants sacrificis als ciutadans, perquè el la política d’aparador que per governar i prendre mesures que pendentista amb la que només, s’identifiquen uns quants i noprimer que hagués hagut de donar exemple, es el propi govern ajudin a les pimes i a les famílies catalanes a sortir de la crisi. la immensa majoria de catalans. Des del PP, demanem respecteprenent decisions que no ha pres, i quan les ha pres ha estat for- Fins ara, el govern de la Generalitat, s’està caracteritzant per per la senyera i la bandera espanyola i fer complir des de lesçat per la Unió Europea, a corre – cuita i la majoria de vegades, dues qüestions: la primera i ja esmentada política d’aparador i institucions la llei de banderes.sense sentit. la segona: les retallades. Tots entenem que en aquests moments No volem una Catalunya perplexa i confosa, no volem vic- Des del Partit Popular volem viure la festa al costat dels que s’han de prendre mesures que a vegades semblen dures e in- timismes permanents. Volem una Catalunya amb autoestima,més pateixen la crisi econòmica i, mirant al futur, oferir solu- comprensibles, i no es pot permetre que hi hagi retallades en una Catalunya il·lusionada, amb vocació de futur. Un futur quecions, propostes i idees per superar-la. No volem contribuir a serveis bàsics com son les polítiques socials, la sanitat i l’edu-generar falsos debats sense interès social. cació. sigui ple de concòrdia i eviti enfrontaments amb els altres ter- Per governar, i centrar-se en els problemes reals dels ciuta- Les reduccions de CiU, estan suposant menys llits als hos- ritoris, que ofereixi oportunitats de treball i que doni confiançadans, cal un govern responsable, seriós i treballador, que tingui pitals, ampliació de les llistes d’espera i pèrdua dels serveis i mitjans per a que els joves puguin tirar endavant. Aquest ésmolt clar que la primera cosa necessària per governar és l’esta- d’atenció sanitària. En Educació, hi ha problemes greus en l’en- el futur que el Partit Popular vol i defensa per Catalunya i pelbilitat i la lleialtat en el si del govern. senyament públic i l’escola concertada està passant per dificul- conjunt d’Espanya, i que amb les polítiques socialistes i nacio- Creiem que, ara més que mai, tots els esforços dels gover- tats que poden suposar la supressió de línies d’ensenyament, a nalistes, difícilment podrem assolir.nants i de la resta de responsables polítics s’han de centrar en més de la rebaixa del sou als professors. Per això des del Partit Popular, reivindiquem que la Diadasortir de la crisi, quan més aviat millor, sense deixar a ningú Des del Partit Popular, creiem que més que mai, Catalunya es la nostra festa, la de TOTS els catalans, i que no estem dis-enrere. Per assolir aquest objectiu, s’han d’abordar reformes i necessita estabilitat i per això defensem la moderació, el sentit posats que aquest patrimoni comú que es Catalunya vulgui serimpulsar actuacions que generin llocs de treball, ja que aquesta comú i la responsabilitat. El nostre marc comú de convivència administrat només per uns quants. I volem que totes les catala-és la millor política social. Hem de ser capaços d’impulsar po- és la Constitució i l’Estatut, plenament constitucional, que ens nes i catalans puguin participar cívicament i amb llibertat, siguilítiques que generin ocupació i que aturin la pèrdua de llocs de ha donat el major període d’autogovern de la nostra història. quina sigui la seva ideologia i pensament, d’una festa de tots itreball que patim a Lleida, a Catalunya i a Espanya. Defensem la Catalunya real, el bilingüisme en llibertat i l’or- per a tots.Llengua, cultura, paísramon camats / membre de l’executiva d’icv lleida Avui comença un nou curs a totes les aules de Catalunya. estranys i, el que és més important, element clau de la cohesió conservar els que el mantenen amb els seus impostos. Si fos mo-Arreu se sentirà als mestres donar la benvinguda als seus alum- del país en un context multicultural on els nouvinguts han de ral, l’anàlisi, diríem que l’estat menysprea l’equitat en el tracte ines en la llengua del país. Les criatures de les escoles bressol trobar un sòl ferm d’integració que no pot ser altre que la llen- impossibilita l’harmonia entre les nacions que el componen.i llars infantils es socialitzaran amb els seus iguals en català; gua i el treball. I què estrany i que anormal és, en canvi, que la El sistema educatiu, que arreu és el sòl damunt del qual s’ai-els recentment nouvinguts aniran provisionalment a les aules mà de l’estat que no ens sosté però sí que ens esprem, dia sí i xeca un país, torna a ser camp de batalla de diferents opcionsd’acollida per tal que aprenguin l’instrument que els farà més dos també, pretengui privar-nos del que és més nostre. polítiques i de dos nacions, la relació entre les quals és més deaptes per a continuar els seus estudis, i a les universitats pros- Fa temps que, context de crisi econòmica a banda, l’Estat es- matrimoni forçat que no pas de bona companyonia. Ningú noseguiran les investigacions i les publicacions corresponents en panyol té una deriva identitària que passa per la reabsorció de pot esperar que cap relació política pugui sostenir-se eterna-la llengua amb la qual es pensà i s’escriví –fa segles ja– el Tirant tots els productes legals i polítics que va propiciar la Transició. ment sobre l’axioma «jo guanyo, tu perds» perquè cap justícialo Blanc de Joanot Martorell. Si fos possible una anàlisi psicològica de l’estat, diríem que se mereix aquest nom quan no hi ha consens sinó imposició i man- Què hi ha d’estrany que un país tingui –o aspiri a tenir– una sent feble i insegur, i que necessita afermar la seva autoritat i ca de respecte.llengua normalitzada, una llengua que és, alhora, signe d’iden- presència arreu per tal d’apaivagar els seus dimonis interiors. Si El futur de Catalunya, en democràcia, és dels catalans. I éstitat, sistema de comunicació, vehicle d’aculturació de propis i l’anàlisi fos econòmica no farien falta metàfores: l’estat necessita l’escola, que amb la llengua del país, l’ha de construir.
  7. 7. dilluns 12 dE sEtEmbrE dE 2011 opinió 7 opinió Un onze de Setembre d’insubmissió i llibertat àngel vidal / prEsidEnt dE la fEdEració d’Erc dE llEida Un any més, i aviat en faran 300, que els recent modificació de la Constitució, sense política educativa i d’imposar un model lin- prou! Per això necessitem que Espanya vegi catalans commemorem l’11 de setembre, la l’aval democràtic de la ciutadania, és un clar güístic a les escoles catalanes per damunt de en aquesta contesa que d’independentisme resistència de la ciutat de Barcelona després exemple de la limitació de l’endeutament criteris pedagògics i carregar-se l’immersió català no s’arronsa, sinó que creix. I per això de 14 mesos de setge, el 1714, davant del duc econòmic de les CCAA i de que totes hagin lingüística que és un model de convivència ERC ha de treure un resultat que faci que a de Berwick durant la Guerra de Successió en de passar per l’adreçador estatal. Obviant, eficaç, cohesió i aprenentatge del català i Madrid ens respectin. A partir d’aquí, fer que la que els Borbons (Felip V) que defensaven de manera descarada, que hi ha CCAA, com castellà reconegut per la UE. Des d’ERC ens a Catalunya comencem a decidir democràti- la Corona de Castella van guanyar als Àus- Catalunya i la resta de Països Catalans, que oposem fermament a aquesta intromissió i cament que volem el concert econòmic per tries que defensaven la Corona d’Aragó (Paï- s’han d’endeutar pel galopant dèficit fiscal defensarem l’actual model consagrat a la Llei sortir de la crisi i el dret a l’autodeterminació sos Catalans). A partir de llavors, el Decret de que pateixen des de fa decennis. Com va dir d’Educació de Catalunya que va aprovar el per sortir d’Espanya. Només depèn de no- Nova Planta de Felip V va fer que s’abolissin el portaveu d’ERC al Congrés de Diputats Parlament i estarem al costat de les escoles, saltres, no d’ells! les institucions i les llibertats civils catalanes. Joan Ridao: “Per a Catalunya, la reforma les Ampes, el professorat, els sindicats, la so- I aquest 11 de setembre i demà 12, davant Al novembre de 1707 havia caigut davant és mortal de necessitat i constitueix un nou cietat civil i el govern en la defensa d’aquest dels ajuntaments defensant la immersió lin- dels Borbons la ciutat de Lleida on molts “cop d’estat institucional” que segueix l’es- bé tant preuat com és la llengua vehicular güística, són bons moments per demostrar lleidatans van morir, alguns al Convent del tela de la sentència de l’Estatut”, ja que “no catalana en l’educació. I si convé resistirem que no ens tirem endarrere. Per acabar, en un Roser, on ERC hi continua fent la seva ofrena només ens cremen el carbó de la locomoto- des de l’insubmissió i farem costat als que no any en que ens deixen 2 insignes militants floral. ra i ens espolien el 10% de la riquesa, sinó s’arronsin. com Heribert Barrera i Víctor Torres, para- A dia d’avui malauradament estem en que li exigeixen que el tren arribi puntual, Aquests són només dos casos recents i frasejo el nostre enyorat compatriota Víctor un moment de retrocés nacional, lingüístic, que no s’endeuti i que no tingui dèficit”. Per molt greus de retrocés nacional i social que, l’11 de setembre de 1993 a Tremp: “Però algú cultural, social i econòmic sense precedents això, també continuem defensant el concert amb la previsible victòria del PP a les elecci- s’estranya que els catalans commemorem en molts decennis, allà on s’anava avançant econòmic que no és una qüestió de naciona- ons del 20-N s’agreujaran, com ja coneixen una data trista, en definitiva, perquè repre- minsament. Els dos grans partits espanyols, listes, sinó que és un qüestió d’equitat i de a les Illes i al País Valencià. I el paper del senta la pèrdua de la nostra llibertat, de les PP i PSOE, han començat una croada per justícia social. PSOE-PSC ja sabem que serà de seguidisme. nostres llibertats. Però si ho fem així, és per homogeneïtzar, retallar i, fins i tot, eliminar A més, ara hi podem afegir la decisió del I les forces catalanes no poden mostrar-se tenir present que encara no hem recuperat la les Comunitats Autònomes (CCAA), amb Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dubitatives i fer anar les peixos al cove que nostra sobirania i que, per tant, ens hem de l’excusa de la crisi, i abolir, arraconar, judi- (TSJC), que tal com va apuntar el Tribunal ja no serveixen per les nostres necessitats so- recordar d’aquells herois que varen defensar cialitzar i obstruir qualsevol reminiscència Constitucional amb la seva sentència contra cials i que tampoc ens els donaran. Hem de les institucions catalanes fins als límits del diferenciadora de les esmentades CCAA. La l’Estatut, s’atribueix la potestat de dictar la tirar pel dret; ens hem de plantar; hem de dir sacrifici”. Visca Catalunya Lliure! Una Diada per mirar endavant joaquim llena i cortina / primEr sEcrEtari dE la fEdEració dEl psc - comarquEs dE llEida Un any més, celebrem la Diada de l’Onze de hi hagi feina, perquè es creïn llocs de treball, dificultats. Hi ha qui no entén que som una En un moment de crisi econòmica, de va-Setembre, i enguany cal fer-ho amb una ullada perquè hi hagi molt emprenedors amb ganes nació per història, per vocació, per voluntat lors i d’idees, no podem permetre que avancial passat per encoratjar-nos de cara al futur. i projectes nous, perquè hi hagi unes admi- i per convicció. El català és la llengua pròpia l’ofensiva anticatalanista del Partit Popular,El Partit dels Socialistes de Catalunya volem nistracions més properes i eficients, perquè de Catalunya. Una llengua que conviu especi- que ja va començar contra l’Estatut, el finança-celebrar aquesta Diada amb el convenciment hi hagi un sistema financer que vetlli per ser alment amb el castellà i amb d’altres llengües. ment i ara la nostra llengua, una ofensiva queque l’actual crisis econòmica, i les duríssimes útil tant als ciutadans com a les empreses i les Els i les socialistes hem defensat i defensem s’emmarca només en l’horitzó de les eleccionsconseqüències que suposa en la vida de molts institucions. que el català sigui la llengua d’integració, co- generals del mes de novembre; una estratègiaciutadans i ciutadanes, no ens han vèncer. Des El futur passa per aquí, però també passa hesió i superació social i individual, i defen- de la que n’és còmplice entusiasta CiU, mante-de les institucions fins a cadascú de nosaltres per que hi hagi un marc de garanties socials sarem el nostre model d’immersió lingüística nint el PP com a aliat del Govern.hem de prendre consciència de què podem fer pel conjunt dels ciutadans, en especial els més com la garantia de la nostra unitat civil.pel nostre país. vulnerables. Cal unitat per lluitar contra l’atur Davant la sentència del Tribunal Superior Els homes i dones socialistes, a Catalunya La història ens ha demostrat que davant i la precarietat de l’ocupació, però no només de Justícia de Catalunya, el Partit dels Socia- i a la resta de l’Estat, hem demostrat i demos-les dificultats, els catalans i catalanes ens aixe- de les forces polítiques catalanes, de tots, listes de Catalunya estem al costat del Govern trem que respectem i defensem un model dequem i ens posem a treballar per fer possible ciutadania, món empresarial, sector financer, català en la defensa del model lingüístic de país divers, lliure, just i solidari.un futur millor. Aquesta maleïda crisi, no serà sindicats i patronals. Un compromís que els les escoles catalanes. Per tant, som partidaris En aquesta Diada Nacional de Catalunya,una excepció. Cal que treballem plegats per socialistes i les socialistes mantenim com a de recórrer la sentència i moure tots els ins- més que mai, siguem capaços de transformarsuperar les dificultats d’avui, que no són po- prioritat. truments jurídics, polítics i institucionals per les dificultats d’avui en les esperances i elsques ni minses. El futur del país passa perquè Però,, malauradament, Catalunya te altres defensar l’actual model. projectes de futur. L’onze de Setembre: en defensa de la nostra llengua miquel Padilla díaz / prEsidEnt dE la intErcomarcal dE lEs tErrEs dE llEida d’unió dEmocràtica dE catalunya No podem deixar d’oblidar aquell Onze de cop es fa més difícil la convivència territorial. condició de nació, reivindicatiu del català com ha de ser contundent, hem de dir que no a laSetembre de fa deu anys i els esdeveniments L’atac a la sobirania fiscal de Catalunya a llengua pròpia. Josep Antoni Duran i Lleida coexistència a l’escola catalana de dues comu-terrorífics que van succeït als Estats Units i les provinent de la reforma constitucional que ho va explicar amb una metàfora: pot haver-hi nitats lingüístiques, com si això fos la Bèlgicaseves víctimes. Com tampoc el cop d’Estat a han pactat el PSOE i el PP, juntament amb la un xoc de trens. És a dir, aquells qui qüestio- trencada dels valons i dels flamencs.Xile encapçalat pel general Pinoxet anys enre- recent sentència del TSJC qüestionant el mo- nen la nostra identitat nacional, el nostre dret Una lliçó a tots aquells separadors seriare, també malauradament recordat la mateixa del d’immersió lingüística aplicat al nostre a autogovernar-nos i els qui no respecten la demostrar la nostra fortalesa aquesta Diadadata. Aquests successos en el seu dia canvia- país, demostra que mai podem dormir tran- nostra llengua estan posant els fonaments per Nacional d’enguany, celebrant-la multitudinà-ren la nostra visió del món. quils. Demostra també que encara no som un a una ruptura entre Catalunya i Espanya. riament al costat de les nostres institucions i Aquesta Diada Nacional a Catalunya, no- país normalitzat, on la celebració de la Diada Encara pitjor: alguns s’esmercen a trencar dels nostres representats polítics, reivindicantsaltres els catalans també viurem les nostres Nacional és essencialment festiva. Un cop més, el que ha estat un model de convivència lin- el nostre caràcter nacional i la nostra llengua. Ipròpies amenaces: les que provenen del con- aquest Onze de Setembre ha de ser forçosa- güística sabent quin és el preu: trencar amb la posant la nostra senyera a tots els balcons delscepte unificador d’un Estat, amb el qual cada ment reivindicatiu: reivindicatiu de la nostra convivència interna. La resposta de Catalunya nostres pobles i ciutats.El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. l´opinió del bondia es reflecteix a través de la seva editorial.El Grup bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital bondia (www.bondia.cat). Directori dipòsit legal l-61-2006 control dE pGd edita Bondia Lleida S.L. PreSident Jaume Ramon i Solé conSellerS Ferran Naudi d’Areny-Plandolit, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, issn 1886 - 6883 director Josep Ramon Ribé caP de redacciÓ Albert Guerrero redacciÓ Omar Serra, Marian Ollé diSSenY i maquetaciÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot director comercial Carles Jiménez adminiStraciÓ Arancha Pajuelo. coordinadora Bondia.cat Lourdes Cardona. Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

×