1. Els barris de la Zona SudEls barris de la Zona Sud
El barri de Ramón Albó, tambéEl barri de Ramón Albó, també
El barri del Turó de la PeiraEl barri del Turó de la Peira
El barri de VilapicinaEl barri de Vilapicina
El barri de Torre LlobetaEl barri de Torre Llobeta
El barri de PortaEl barri de Porta
2. El b ar r i d e Ram on A lb ó ( C an Pe g u e r a)El b ar r i d e Ram on A lb ó ( C an Pe g u e r a)
El petit barri de Ramón Albó es troba en
una de les vessants que li ofereix el Turó de
la Peira, concretament en la vessant nord-
est, i limita amb el passeig d’Urrutia, la
prolongació del passeig Fabra i Puig, el parc
del Turó de la Peira i el carrer Pedret.
El barri està format íntegrament pel polígon
d’habitatges del mateix nom que fou
inaugurat al 1929 amb motiu de la celebració
de l’Exposició Internacional de Barcelona.
Aquest grup d’habitatges, denominats les
cases barates, va ser construït durant la
dictadura dl general Primo de Rivera i va
suposar una de les primeres incursions
estatals en el terreny de la promoció pública
destinada a les classes més populars. A la
El barri de Ramon Albó dins el districte de Nou Barris El barri de Ramon Albó està integrat per un polígon de cases baixes i petites
3. El b ar r i d e Ram on A lb ó ( C an Pe g u e r a)El b ar r i d e Ram on A lb ó ( C an Pe g u e r a)
seva vegada, és el polígon de promoció
pública més antic del districte.
La tipologia arquitectònica correspon a
petits habitatges d’una planta adossats
lateralment i amb teulades a dos aigües i un
diminut jardí davanter, que suposava la
popularització i reducció de dimensions del
tipus d’habitatges de “ciutat jardí”.
En la mesura que el barri està integrat
pràcticament per habitatges, depèn
completament de les xarxes comercials, de
serveis i d’equipaments públics dels barris
limítrofes, sobretot del Turó de la Peira.
El barri, tot i ser dels més antics del districte
gaudeix d’una salut que no poden ni pensar
altres barris amb molta menys història. Si
comparem aquestes edificacions i espais
interiors amb els dels habitatges del
governador, per exemple, creats més de
trenta anys després, veiem clarament la major
qualitat d’aquestes cases barates. Com és
lògic, han calgut i calen, intervencions en els
carrers del barri així com en algunes cases,
que tenen malalties força greus.
Com hem dit, a l’hora de parlar de serveis i
equipaments el barri es basa fonamentalment
dels que disposa el barri del Turó de la Peira,
barri amb el que estableix els lligams més
forts.
Una imatge dels carrers interiors del barri de Ramón Albó
4. El b ar r i d e Ram on A lb ó ( C an Pe g u e r a)El b ar r i d e Ram on A lb ó ( C an Pe g u e r a)
La població del barri és força baixa, unes
2383 persones, fet comprensible tenint en
compte la reduïda extensió del barri i la
dimensió de les cases, d’una sola planta.
Com en totes les piràmides del districte es
veu un eixamplament dels grups d’edats
que van arribar just construir-se el barri.
La piramide per deats del barri de Ramon Albó
Piràmide Ramon Albó 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
5. El barri de Ramon Albó dins del districte de Nou Barris
6. El barri de Ramon Albó és constituit per un polígon de cases baixes tipus “ciutat jardí”.
7. En aquesta fotografia es poden veure els petits jardins que hi ha al davant de les cases
8. El b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir aEl b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir a
El barri del Turó de la Peira aprofita les
vessants del turó amb el mateix nom i es
troba limitat pel parc del turó de la Peira, i
els passeigs d’Urrutia, de Fabra i Puig i del
Doctor Pi i Molist.
La progressiva urbanització del barri ha
estat molt relacionada amb la construcció
del polígon de Ramón Albó en una zona
purament rural, ja que aquest fet va obrir
expectatives en els propietaris situats al peu
del Turó.
Així, les vessants del Turó han anat poblant-
se de nous edificis, tot i els forts desnivells
existents al barri. Aquesta ocupació del
territori fou especialment densa en la vessant
sud-oest del Turó i el seu impacte data dels
El barri del Turó de la Peira dins el districte de Nou Barris Imatge de l’elevació del terreny que suposa el Turó de la Peira
9. El b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir aEl b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir a
anys 40 i 50, dècades en les que
s’urbanitzaren sistemàticament els voltants
del Turó. Aquesta brusca urbanització, que
quasi arriba al cim del Turó queda a l’altre
costat de la fotografia que hem presentat en
la diapositiva anterior.
Aquestes actuacions urbanístiques,unides a
les del polígon d’habitatges de Ramón Albó,
han determinat que en l’actualitat només resti
com parc urbà el cim del Turó, encara que tot
ell havia estat qualificat com a tal.
A la dècada dels seixanta, la família Sanahuja,
propietària també de grans extensions de
terreny als barris de Vilapicina i Porta,
començà la construcció de grans blocs
d’habitatges que envolten la prolongació del
passeig de Fabra i Puig; la ocupació d’aquests
habitatges va estar afavorida pel traçat de la
línia V del metro, amb estació al Passeig
Fabra i Puig, l’estació de Vilapicina.
La tipologia dels edificis del barri és molt
diversa, ja que en ell conviuen antigues cases
de planta i pis, blocs de mitjana altura
construïts per petits contractistes i modestes
immobiliàries, i grans blocs de pisos
corresponents a la tipologia del “international
style”.
Un exemple de carrer del Turó de la Peira
10. El b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir aEl b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir a
La problemàtica amb els habitatges del
Turó de la Peira començà a finals de la
dècada dels vuitanta amb la caiguda
d’alguns elements de determinats
habitatges. Ràpidament es va fer un estudi
de l’estat dels pisos del barri i es va veure
clarament com patien malalties estructurals
que feien perillar la vida dels seus inquilins.
Degut a això, determinades parts del barri
està sent objecte d’una intensa rehabilitació
i remodelació, que tenen l’objectiu
d’eliminar els pisos amb aluminosi i crear-
ne uns de nous. Actualment, ja s’han
començat aquestes tasques, a la zona del
carrer Aneto, però les actuacions seran
llargues en el temps. En total es substituiran
uns mil habitatges i es preveu que les obres
no acabin abans de cinc anys.
Es pretén que les actuacions no es quedin
només en la substitució del barri, sinó que a
més siguin reformes estructurals que
millorin la qualitat de vida del barri.
Pel que fa als serveis i equipaments, la
reduïda mobilitat fa que manquin sobretot
determinats serveis. El perímetre del barri
està molt be assortida de mitjans de
comunicació, però la realitat de l’interior del
A l’esquerra de la foto, pisos nou construïts i a la dreta pisos pendents d’enderrocar
11. El b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir aEl b ar r i d e l Tu r ó d e la Pe ir a
barri és ben diferent. Els autobusos no hi
arriben i el metro queda força lluny.
Pel que fa als espais públics, el parc del
Turó de la Peira és el parc del barri, i
disposa, tot i la intensa urbanització dels
seus voltants , d’una extensió força gran. A
més, l’antiguitat dels arbres del parc li
donen una fisonomia de bosc, la qual cosa
suposa que sigui el parc amb més vegetació i
més atractiu de tot el districte.
Pel que fa a la població, el barri l’habiten
15228 persones, la qual cosa fa que tingui una
densitat força elevada.
Una imatge del Parc del Turó de la Peira
La piràmide per edats del Turó de la Peira, segons padró 1996
Piràmide Turó de la Peira 1996
-7 -5 -3 -1 1 3 5 7
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
12. El barri del Turó de la Peira dins del districte de Nou Barris
13. En aquesta imatge es reflexa l’elevació del terreny que provoca el Turó de la Peira.
14. Un exemple de carrer del Turó de la Peira. Moltes d’aquestes cases tenen problemes d’aluminòsi
15. A l’esquerra de la fotografia tenim pisos ja nous i a la dreta pisos pendents d’enderrocar
16. El parc del Turó de la Peira és el més atractiu del districte en quant a vegetació i natura
17. El b ar r i d e V ilap ic in aEl b ar r i d e V ilap ic in a
El barri de Vilapicina és el que es situa més
a prop del centre de Barcelona, i està limitat
pels carrers de Cartellà i Petrarca, el passeig
de Maragall, els carrers d’Amílcar i Cartellà,
l’avinguda de Borbó, el carrer Riera
d’Horta, l’avinguda Meridiana i el passeig
de Fabra i Puig.
Territori de l’antiga parròquia de Santa
Eulàlia de Vilapicina, que la podem veure a la
foto, el barri constitueix el nucli
d’assentament urbà més antic del districte de
Nou Barris. L’expansió de Vilapicina està
relacionada amb l’inici al 1877 de les obres
d’obertura de la Rambla de Santa Eulàlia
(actual passeig de Fabra i Puig), que
comunicava el barri amb el de Sant Andreu.
El barri de Vilapicina dins el districte de Nou Barris
Imatge de l’antiga parròquia de Santa Eulàlia de
Vilapicina
18. El b ar r i d e V ilap ic in aEl b ar r i d e V ilap ic in a
Al 1913 la Rambla va quedar definitivament
oberta, però durant el mandat de l’alcalde
Porcioles va ser substituïda per una via de
circulació ràpida. Ara, novament s’ha donat
prioritat al vianant amb l’eixamplament de
les voreres.
Al 1882 es va construir la primera
urbanització moderna de la zona,
composada per 64 cases localitzades en els
actuals carrers de Desfar, Arnau d’Oms,
Emili Roca i Santapau, i en 1886 es va
iniciar la construcció de la nova església
parroquial, obra inacabada de l’arquitecte
Josep Domenech i Estapá.
Al 1916 es va obrir el passeig del Dr.. Pi i
Molist, amb l'objectiu de comunicar la
Rambla de Santa Eulàlia amb l’Hospital
Mental de la Santa Creu.
Durant la immediata postguerra el barri
mantenia una zona més urbanitzada cap al
costat de Sant Andreu i una altre de caràcter
més rural cap el costat més pròxim
al barri d’Horta, la denominada encara
Vilapicina alta. En les dècades posteriors el
procés d’urbanització fou accelerant-se
paulatinament, mercès sobretot a l’impacte
comunicacional que va suposar l’obertura de
la línia cinc del metro.
El passeig de Fabra i Puig ha recobrat l’esperit d’ahir
19. El b ar r i d e V ilap ic in aEl b ar r i d e V ilap ic in a
En l’actualitat el barri està poblat d’edificis
moderns de tipologia “international style”,
que s’assenten sobretot entorn a les vies
principals i que sovint exerceixen un efecte
de pantalla sobre l’interior del barri en el
que apareixen zones més degrades així com
alguns exemplars d’edificis amb trets
modernistes i noucentistes.
El barri ocupa una gran extensió la qual
cosa ens pot portar a parlar de dues zones
diferenciades.
La primera la podríem establir al nord del
barri, i entraria tot el territori que limita
amb el districte d’Horta. Aquí, el passeig de
Fabra i Puig no assoleix tanta importància
com a la zona sud, i la comparteix amb el
Passeig de Maragall. Aquesta zona nord de
Vilapicina estableix tantes relacions amb el
districte d’Horta com amb la resta de Nou
Barris.
La plaça Virrei Amat fa com de frontera
entre les dues parts del barri de Vilapicina;
La zona sud del barri està en contacte amb el
districte de Sant Andreu, amb el que, al igual
que la zona nord amb Horta, estableix forts
llaços d’unió. En aquesta zona sud del barri el
passeig de Fabra i Puig és el protagonista
indiscutible, tot i l’obertura de la Ronda del
Mig, que la creua al mig del barri.
Aquesta distribuïdor de carrers, on comença Vilapicina, pertany a la zona nord
20. El b ar r i d e V ilap ic in aEl b ar r i d e V ilap ic in a
Pel que fa a la població, al barri hi viuen
25144 persones, població de Torre Llobeta
inclosa. El fet que el poblament no hagi
estat tan explosió com a altres zones del
districte donen a la piràmide una forma
molt més suavitzada.
Pel que fa a l’estat dels serveis i
equipaments podem dir que aquesta és la
zona millor dotada de tot el districte.
Un gran número d’autobusos travessen el
barri, dos línies de metro, la quatre i la cinc,
comerços a dojo, i altres equipaments
culturals i d’esbarjo abunden al barri. Es
troba a faltar, això sí algun espai
veritablement verd. Tot i això, molt a prop es
troba el Parc del Turó de la Peira.
El passeig de Fabra i Puig ha recobrat l’esperit d’ahir
Piràmide Vilapicina 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
Lapiràmided’edatsdeVilapicina,1996
21. El barri de Vilapicina dins del districte de Nou Barris
24. En aquest punt s’ajunten el Passeig de Fabra i Puig, el carrer Cartellà i el districte d’Horta
25. La plaça Virrei Amat separa la zona nord i sud del barri. A més s’ajunten artèries importants
26. El b ar r i d e Tor r e Llob e t aEl b ar r i d e Tor r e Llob e t a
El polígon d’habitatges de Torre Llobeta
està limitat pel passeig de Maragall,
l’avinguda de Borbó i els carrers d’Amílcar i
Cartellà, i constitueix una de les primeres
intervencions del Patronat Municipal de
l’habitatge al tornar a exercir les seves
activitats després de la Guerra Civil.
El grup va ser construït per l’arquitecte J.
Jiménez Solà per allotjar als barraquistes
desallotjats per l’obertura de la Diagonal. El
polígon forma un conjunt de blocs amb patis
interiors agrupats en quatre mançanes
separades en grups de dos per mitjà d’una
plaça.
El barri de Torre llobeta dins el districte de Nou Barris
Un exemple d’habitatges del polígon de Torre Llobeta
27. El b ar r i d e Tor r e Llob e t aEl b ar r i d e Tor r e Llob e t a
Es difícil, i discutible, veure aquest barri
com a tal, degut a que només son quatre
mançanes, i la seva integració al barri de
Vilapicina és total. A més tornen a haver-hi
moltes relacions amb el districte d’Horta,
amb el qual limita.
Un dels pocs equipaments dels que disposa
el barri és el centre cívic integrat dins la
plaça on es conserva la masia coneguda
com a Torre Llobeta, que és qui va donar
nom al barri. La masia ha estat reconstruïda
darrerament per allotjar aquests
equipaments que comentàvem.
Aquest monument separa Torre Llobeta, a la dreta, de Vilapicina, a l’esquerra
28. El barri de Torre Llobeta dins del districte de Nou Barris
30. Aquesta nova figura separa Torre Llobeta, a la dreta, de Vilapicina, a l’esquerra
31. El b ar r i d e Por t aEl b ar r i d e Por t a
El barri de Porta o de “Can Porta” es troba
limitat per l’avinguda Meridiana i els
passeigs de Valldaura, de Verdum, del
Doctor Pi i Molist i de Fabra i Puig.
El barri era una zona totalment rural i sense
cap altre tipus d’urbanització fins ben
entrada la dècada dels seixanta, i en
l’actualitat subsisteixen encara al seu
interior grans espais oberts: el cementiri de
Sant Andreu, la urbanitzada als vuitanta
Plaça Sóller, de 22000 metres quadrats, i els
més de 28 ha. dels terrenys de RENFE
Meridiana, sobre en el que en l’actualitat es
porta a terme el projecte del gran complex
recreatiu “Heron City”. Fins fa poc, encara
existien al barri algunes extensions d’horts
El barri dePorta dins el districte de Nou Barris Al solar de l’esquerra s’ubicarà el complex recreatiu Heron City
32. El b ar r i d e Por t aEl b ar r i d e Por t a
en els que es practicava una agricultura
intensiva.
Al 1953 es va produí un intent
d’urbanització del barri després de
l’elaboració d’un pla parcial que va ser
frenat pels petits propietaris de la zona
desprès de recórrer al Tribunal Suprem.
Una dècada més tard, al 1966, s'aprovava
un altre Pla Parcial que permetia l’edificació
d’un polígon d’habitatges de promoció
privada. Aquest Pla Parcial va ser
promogut per Romà Sanhuja i Bosch,
propietari de la major part dels terrenys
urbanitzables i de la firma “Constructora
Immobiliària S.A.”, que més tard va edificar
el mencionat polígon.
El barri està format per blocs d’habitatges
de 5 i6 pisos d’altura, disposades en forma
de súper-illes i amb una ocupació màxima
del sòl del 50%. La tipologia del polígon
respon a les formes urbanístiques i
constructives dels anys seixanta (regust
neo-racionalista, disposició aïllada dels blocs,
utilització d’alicatat en les façanes,...).
El barri està molt condicionat per la presència
de diverses grans avingudes. El passeig de
Valldaura, el del Dr. Pi i Molist, i el de Fabra i
Puig, a més de l’Avinguda Meridiana el
delimiten. És però, la presència de la Ronda
del Mig, qui més condiciona el territori. El
Aquesta cantonada delimita el barri de Porta
33. El b ar r i d e Por t aEl b ar r i d e Por t a
recorregut de la Ronda per Nou Barris es fa
quasi exclusivament a través de Porta.
Tot i això, el fet de situar-se al sud del barri,
on més al sud hi ha molts pocs habitatges, i
de tenir unes voreres molt amples, no
suposa una barrera tan gran com ho poden
ser altres vies com la Ronda de Dalt.
La connexió del barri amb la resta de la
ciutat ha millorat molt mercès a aquesta
obra, ara el que s’està intentant de millorar
és la connectivitat interior del barri, sobretot
millorar la connectivitat entre la Ronda i el
veritable interior del barri.
Pel que fa als equipaments i serveis, el fet
de trobar-se al centre del districte li dona
gran avantatge. Els passeigs del Dr.. Pi i
Molist i del Verdum són el punt d’entrada
dels autobusos i del metro, i després des de
la Plaça Llucmajor es redistribuiran cap a
les altres zones del districte. Porta es
beneficia de ser el camí que segueixen per
entrar a Nou Barris.
L’espai verd té la seva concreció al barri en
els Parcs de la Plaça Sòller i en el Parc
Esportiu de Can Dragó, l’equipament
d’aquest tipus més important de tot Nou
Barris. El primer ocupa el territori que podria
ocupar una mançana d’edificis i fins i tot té
un llac central.
El carrer Pintor Alsamora pretén ser un eix que talli verticalment el barri
34. El b ar r i d e Por t aEl b ar r i d e Por t a
Pel que fa al Parc de Can Dragó, constitueix
una llarga franja paral.lela a l’Avinguda
Meridiana i dintre té el principal
equipament esportiu de tot el districte:
piscina municipal, pista d’atletisme i
poliesportiu.
Pel que fa a la població, la del barri de Porta
és de les més altes del districte, amb 24318
persones.
La piràmide per edats del barri de Porta
Fotografia de la Plaça Sóller, al centre del barri de Porta
El Parc de Can Dragó té dues grans avingudes que són paral.les a la Meridiana
Piràmide Porta 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat %
Crèdits
35. El barri de Porta dins del districte de Nou Barris
36. La Ronda del Mig travessa el barri de Porta per acabar després en la Meridiana
37. Aquesta cantonada és un dels límits del barri de Porta. A l’esquerra queda el Turó de la Peira
38. Al barri de Porta, un cop millorada la connectivitat horitzontal, es pretén millorar la vertical
39. La plaça Sóller és la plaça del barri, i té unes extensions força grans per trobar-se al mig del barri
40. El Parc de Can Dragó és una combinació d’espai verd amb instal.lacions esportives
