Treball de recerca de alumnes de geografía de la UAB sobre l'ordenació territorial de Nou Barris 1999

1. Els barris de la Zona CentreEls barris de la Zona Centre
El barri de CanyellesEl barri de Canyelles
El barri de GuineuetaEl barri de Guineueta
El barri de RoquetesEl barri de Roquetes
El barri de VerdumEl barri de Verdum
El barri de la ProsperitatEl barri de la Prosperitat
El barri de Trinitat NovaEl barri de Trinitat Nova

2. El b ar r i d e C an y e lle sEl b ar r i d e C an y e lle s
El barri de Canyelles es va construir al 1971
en substitució de l’antic barri de la
Guineueta Vella. Aquest barri, que s’havia
format en la immediata postguerra, estava
integrat per habitatges d’autoconstrucció i
barraques que van ser tirades a terra per
donar lloc a l’actual polígon de Canyelles i
a la Ronda de Dalt, projectada des de fa més
de vint anys.
Envoltat pels contraforts de la Serra de
Collserola i la Ronda de Dalt, Canyelles està
integrat per un conjunt de grans blocs
d’habitatges aixecats per la iniciativa privada
i la pública (Patronat Municipal de
l’Habitatge).
Canyelles s’ubica al fons, darrera dels pisos de la Guineueta, en primer termeEl barri de Canyelles dins el districte de Nou Barris

3. El b ar r i d e C an y e lle sEl b ar r i d e C an y e lle s
El traçat urbanístic del barri està
condicionat per les fortes pendents de la
muntanya, i aquest element, que podria
haver estat aprofitat per relacionar el barri
amb la topografia i l’element natural
circumdant, ha estat totalment desestimat.
Així, un barri que havia estat fet nou sense
cap condicionament constructiu previ,
apareix totalment aixecat a espatlles de la
muntanya en la que s’inserta i de les seves
possibilitats.
La tipologia arquitectònica dels blocs
correspon al ja mencionat en altres punts
“international style”. L’espai que separa els
diferents blocs (entre els que es troben
diverses còpies del famós edifici de la
“Torre Velasca” de Milà), està condicionada
per la necessitat de contenir les terres de la
muntanya.
Aquest fet, unit a l’ús excessiu del ciment
dona lloc a unes places i uns espais interiors
marcadament grisos i en constant
contradicció amb el medi muntanyós en el
que s'assenten.
Per mitigar aquest aspecte dur i gris dels
interiors del barri, s’han pres diverses
iniciatives des de dintre del barri. Per
exemple els alumnes de l’Escola de Belles
Arts de Barcelona va posar en marxa el
projecte “Canyelles Vichissoise” que estava
Els edificis del polígon Canyelles són veritables columnes de ciment

4. El b ar r i d e C an y e lle sEl b ar r i d e C an y e lle s
destinat a la realització de murals a les
places i porxos d'accés als habitatges, amb
l’objectiu de millorar l’aspecte general del
barri.
La configuració dels porxos d’accés als
edificis dona lloc a una gran quantitat
d’espais interns degradats i inutilitzables;
aquesta situació ha motivat la realització de
diferents estudis per a la seva remodelació,
que s’està començant a dur a terme avui
dia.
El defecte dels polígons urbanitzats a Nou
Barris ha estat la poca importància que li
han donat a les zones verdes i d’esbarjo.
Fins fa molt poc el barri de Canyelles no
disposava de cap tipus d’espai obert, ni de
cap parc per petit que fos. A aquesta realitat
es va posar fi amb la creació del Parc de
Josep Maria Serra i Martí que ràpidament
s’ha convertit en el centre social i en el
símbol del barri, traient el protagonisme al
formigó i al ciment dels edificis. La font del parc, de colors i amb música per la nit, és el nou símbol del barri
El parc de Canyelles. Fins a la seva creació el barri no tenia cap zona verda

5. El b ar r i d e C an y e lle sEl b ar r i d e C an y e lle s
El barri ocupa s’integra dins la Zona Centre
del districte, però juntament amb Roquetes
ocupen la part més septentrional, al costat
de la muntanya. La integració de Canyelles
amb els barris centrals d’aquesta zona
centre es veu destorbada per la Ronda de
Dalt, que al seu pas per Canyelles és en part
coberta i en part descoberta. Així doncs, la
Ronda es com una petita barrera en la
connexió urbana de barris centrals com
Verdum o Guineueta amb Canyelles.
La població de Canyelles era al 1996 de 8798
persones, la majoria d’elles arribades amb la
urbanització del barri. La immigració no és a
A l’esquerra de la fotografia apareix Canyelles, amb la Ronda com a aïllant
Piràmide Canyelles 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
La piràmide d’edats de Canyelles

6. El b ar r i d e C an y e lle sEl b ar r i d e C an y e lle s
a Canyelles tan important com ho és a altres
barris del districte. El primer fet que ho
explica són les dates de la urbanització del
barri, principis dels setanta, moment en que
la immigració havia perdut importància a la
ciutat. Així doncs, molta població arribà des
d’altres punts de la ciutat.
D’equipaments i serveis el barri està força
ben dotat, sobretot després de les últimes
actuacions. Tot i això resten una mica
menys atesos que les zones centrals del
districte.
Avui dia el districte disposa d’aquests
equipaments:
Casal d’avis Pau Casals.
Residència d’avis Pau Casals.
Centre de Serveis socials Pau Casals.
Escola Bressol Pepetuelo.
Casal Joves Canyelles.
Centre Cívic Canyelles.
Escola d’educació primària i secundària
Eugeni d’Ors i Tomas Moro.
Camp de Futbol de Canyelles.
Col.lectiu d’atenció als menors Canyelles.

7. El barri de Canyelles dins del districte de Nou Barris

8. El barri de Canyelles apareix en aquesta fotografia en segon terme, darrera Guineueta

9. Els edificis del Polígon Canyelles són autèntics blocs de formigó

10. Abans de la creació del Parc de Canyelles no hi havia cap espai d’aquestes característiques al barri

11. Des de la seva inauguració la Font, amb colors i música per les nits, és el símbol del barri

12. La Ronda de Dalt dificulta la integració del barri amb el centre de Nou Barris

13. El b ar r i d e la Gu in e u e t aEl b ar r i d e la Gu in e u e t a
El barri de la Guineueta va prendre el seu
nom de l’antiga masia de “Can Guineueta”
que presidia la zona. El barri és limitat per
la Ronda de Dalt al nord, el carrer Artesania
i els passeigs de Verdum i d’Urrutia.
El barri esta format per dos grans unitats
diferents tan des del punt de vista
urbanístic com social:
La primera gran unitat és la compresa entre el
passeig de Valldaura i el parc de la
Guineueta, que és la més antiga i homogènia
del barri. Aquesta primera zona està formada
per un pol.lígon d’habitatges de “la Obra
Sindical del Hogar”, construït al 1964 i al que
es van afegir posteriorment alguns gratacels.
El barri de la Guineueta són els edificis que queden en primer termeEl barri de la Guineueta dins el districte de Nou Barris

14. El b ar r i d e la Gu in e u e t aEl b ar r i d e la Gu in e u e t a
El polígon està articulat per dues amplies
avingudes orientades en direcció
muntanya-mar, el passeig de Valldaura i la
Rambla del Caçador, que estan travessades
per un seguit de carrers transversals amb
els que formen com unes grans-mançanes
en les que es disposen els blocs
d’habitatges, que tenen una alçada de cinc o
sis pisos.
La tipologia del conjunt del polígon té un cert
regust racionalista, encara que són manifestos
els gusts arquitectònics i decoratius dels anys
seixanta (alicatat de part de les façanes,..). El
polígon, de baixa densitat d’ocupació,
presenta places i espais interiors d’una certa
qualitat, i més encara amb les últimes
intervencions d'arranjament dels carrers
interiors i de millora de les zones de jardí.
Els espais interiors dels blocs de la Guineueta han estat arrenjats rehabilitatsEl passeig de Valldaura fa de frontera entre les dues parts del barri

15. El b ar r i d e la Gu in e u e t aEl b ar r i d e la Gu in e u e t a
La segona gran zona del barri és la
compresa entre els passeigs de Valldaura,
Verdum i Urrutia. Aquesta és la zona més
moderna del barri i estava ocupada
originàriament per part de l’edifici i els
terrenys de l’Hospital Mental de la Santa
Creu, del que ara n’han fet la Seu del
Districte.
En la dècada dels seixanta es van construir
al Passeig de Valldaura una sèrie d’edificis
de considerable altura promocionats per la
Companyia telefònica, diverses Caixes
d’estalvi i la cooperativa “L’Esperança”.
Aquests edificis, com en altres artèries de
comunicació del districte, formen una mena
de pantalla a la vora del passeig que oculta
una zona posterior abans ocupada per
solars i cases degradades i que ara s’ha
aixecat ja part de l’inacabat Parc Central de
Nou Barris.
A principis dels anys setanta es van
construir al davant del passeig de Verdum i
fins al passeig Urrutia un nou polígon
d’habitatges denominat “Can Ensenya”, però
més coneguts pel nom de les immobiliàries
que el van promoure, Barcinova i Calinova.
La singularitat d’aquestes promocions
consisteix en haver ofert uns estàndards de
qualitat de vida molt superiors als existents
en la resta de la zona, com són habitatges
El parc Central de Nou Barris ha ocupat les zones més degradades del districte

16. El b ar r i d e la Gu in e u e t aEl b ar r i d e la Gu in e u e t a
amb majors dimensions i millor acabats o
el fet que la urbanització posseeixi
instal·lacions esportives i recreatives
pròpies (local social, piscina, pistes de
tennis, etc...).
Aquesta part del barri de la Guineueta
respon a la tipologia arquitectònica del
“international style”, encara que amb un
disseny, però, més acurat que el del barri de
Canyelles, tant en els edificis com en els
espais interiors que separen els blocs.
Analitzant el barri des de la seva totalitat
hem de veure la seva posició favorable
respecte a altres barris del districte. El barri
de la Guineueta ja el podríem considerar
com un dels integrants del cor del districte.
Limita amb sis barris més: amb Ramon
Albó, amb Verdum, amb la Prosperitat,
amb Porta, amb el Turó de la Peira i amb
Canyelles.
Cal assenyalar com a destacable la vocació
“verda” del districte, ja que a més de tenir
el parc de la Guineueta, també té des de fa
poc el Parc Central de Nou Barris, que quan
s’acabi definitivament serà el segon parc més
gran de la ciutat, amb només set hectàrees
menys que el parc de la Ciutadella.
Pel que fa a la població del barri és una de les
més altes del districte, amb més de 17129
persones, amb unes característiques socials
diverses.
El Parc de la Guineueta ha esta tradicionalment el pulmó del districte

17. El b ar r i d e la Gu in e u e t aEl b ar r i d e la Gu in e u e t a
Els fluxos migratoris han estat
protagonistes també en aquest barri, però la
urbanització més prolongada en el temps fa
que la piràmide no presenti unes formes tan
brusques com a altres barris que hem vist.
Pel que fa als serveis i equipaments del barri,
podem dir que està força ben dotat. El que si
que es troba a faltar és una millora dels
serveis a l’interior del barri, ja que aquests
s’estructuren en els dos grans passeigs del
barri, el de Valldaura i el del Verdum,
deixant els interiors del barri orfes de serveis.
La piràmide d’edats del barri de la Guineueta
Piràmide Guineueta 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
La plaça Llucmajor té molta importància a la Zona Centre del districte

18. El b ar r i d e la Gu in e u e t aEl b ar r i d e la Gu in e u e t a
Els equipaments públics dels que disposa
actualment el barri de la Guineueta són:
Biblioteca Popular de Nou Barris.
Centre d’Assistència Primària La
Guineueta.
Escola d’educació primària La Guineueta.
Institut d’Educació secundària La
Guineueta.
Escola d’educació primària i secundària
Felip II.
Esplai infantil La Guineueta.
Mercat de la Guineueta.
Zona Esportiva La Guineueta.

19. El barri de la Guineueta dins del districte de Nou Barris

20. El barri de la Guineueta és el que queda en primer terme

21. El passeig de Valldaura, a més de ser una de les vies principals, fa de frontera entre les dos parts

22. Els interiors de la Guineueta acaben de ser arranjats, amb la qual cosa s’ha guanyat i molt

23. En quant s’acabi el Parc Central serà la segona zona verda més gran de Barcelona

24. Tradicionalment, el parc de la Guineueta ha estat el pulmó del cor de Nou Barris

25. La plaça Llucmajor separa els barris de Guineueta, Verdum, Porta i Prosperitat

26. El b ar r i d e Roq u e t e sEl b ar r i d e Roq u e t e s
El barri de Roquetes està limitat per la
Ronda de Dalt, l’Avinguda de Nou Barris i
els carrers d’Artesania i de Llovera.
L’assentament urbà en aquesta zona data de
començaments de segle i d’aquesta època es
conserven encara algunes cases de dos
plantes i jardí. Tot i això, fou durant els
anys 1950-70, quan es va produir al barri
una veritable tromba urbanística basada
fonamentalment en l’autoconstrucció.
El barri s’aixeca literalment sobre la vessant
del turó de les Roquetes i presenta un relleu
accidentat i grans pendents. Aquest fet
determina un tramat urbà molt complicat
amb uns carrers amb fortes pujades, als que
únicament s’accedeix per mitjà de les escales,
Una ´visió del barri de les Roquetes des del turó de RoquetesEl barri de la Guineueta dins el districte de Nou Barris

27. El b ar r i d e Roq u e t e sEl b ar r i d e Roq u e t e s
sobretot a la zona immediatament superior
al carrer Mina de la Ciutat.
Les primitives residències
d’autoconstrucció, pràcticament barraques,
construïdes durant els anys 1950-60, van ser
substituïdes en la seva major part durant la
dècada dels 70. En el seu lloc s’han aixecat
edificis de quatre o cinc plantes construïts
per contractistes autònoms o petites
immobiliàries.
El barri de les Roquetes des del final de la Via Júlia
El carrer Alcántara és un exemple de carrer al qual només es pot accedir mitjançant escales
El carrer de Jaume Pinent és un altre exemple de carrer amb escales

28. El b ar r i d e Roq u e t e sEl b ar r i d e Roq u e t e s
Com en altres barris del districte, resulta
proverbial es desaprofitament de les
possibilitats que ofereix la proximitat de la
muntanya en el plantejament de les
edificacions.
El barri de Roquetes, tot i pertànyer a la zona
Centre, li passa una mica com a Canyelles. El
fet de tenir una dolenta accessibilitat
l’allunyen del veritable cor del districte. La
gran quantitat de serveis i comerços que té el
centre del districte, no tenen continuïtat en
quant el terreny comença a pujar. La Ronda
de Dalt, és un altre cop la frontera del centre
del districte amb barris, que com Roquetes,
encara es poden titllar de perifèrics.
L’absència de serveis tan importants com el
metro, marquen molt la realitat del barri.
Els equipaments dels que disposava fins fa
poc el barri eren totalment insuficients, però
darreres actuacions han premés que aspectes
com la sanitat, per exemple, quedin una mica
més coberts. També és significant l’absència
d’espais verds i oberts, que s’accentua tenint
en compte que a molts pocs metres hi ha el
Parc Natural de Collserola.El barri de Roquetes aprofita la major part de la vessant que li ofereix Collserola

29. El b ar r i d e Roq u e t e sEl b ar r i d e Roq u e t e s
La població de Roquetes l’any 1996 era de
14953, fet que juntament amb la petita
superfície que ocupa el barri, el
converteixen en un dels més densos de tot
el districte. Les immigracions tornen a ser
molt importants en el barri.
Es veu a més un cert moviment de població
de les zones més altes del barri a les més
baixes o a altres barris del districte amb
menors problemes de mobilitat. Aquests
habitatges de la part amb més pendents els
ocuparan famílies amb pocs recursos
econòmics.
Els equipaments públics del barri són:
Escoles d’educació primària Sant Antoni
Maria Claret, Onèsimo Redondo i Pla de
Fornells.
Esplai infantil Roquetes.
Escola municipal de natació de Roquetes.
Mercat de la Nostra Senyora de Montserrat.
CAP Cantera.
Biblioteca Roquetes.
Casal de Joves de Roquetes.
Escola Bressol Argimont, El Castell i Pla de
Fornells.
La piràmide per edats de Roquetes. Padró de 1996, elaboració pròpia
Piràmide Roquetes 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%

30. El barri de Roquetes dins del districte de Nou Barris

31. La densitat i les fortes pujades del barri queden manifestes en aquesta fotografia

32. El carrer Alcàntara és un primer exemple de carrer al que només s’accedeix mitjançant escales

33. Al carrer Jaume Pinent també s’han hagut de fer escales per superar la pendent

34. El barri de Roquetes des de la Via Júlia. En quant comença el barri els carrers ja fan pujada

35. Les Roquetes aprofiten quasi tota la vessant que li ofereix Collserola

36. El b ar r i d e l V e r d u mEl b ar r i d e l V e r d u m
Limitat pel carrer Artesania,la Ronda de
Dalt i la Via Júlia, el barri del Verdum
forma part del primitiu nucli de Nou Barris,
que fou utilitzat com zona d’estiueig i
estava ocupat per petites cases amb hort, de
les que fins fa poc subsistien algunes a la
part alta de la Via Júlia.
L’any 1952 es van construir els denominats
habitatges del governador, edificis de tres
plantes amb habitatges de reduïdes
dimensions, per sota dels trenta metres
quadrats, a las que s’accedia per mitjà de
passadissos interiors.
El disseny d’aquest polígon, que es diu que
va estar inspirat en el model d’un centre
penitenciari, resulta bastant acceptable si es
Una ´visió del barri del Verdum des de l’alt de les RoquetesEl barri del Verdum dins el districte de Nou Barris

37. El b ar r i d e l V e r d u mEl b ar r i d e l V e r d u m
té en compte l’època en la que es construí,
sobretot en la concepció de places, espais
interiors i llocs d’us comunitari.
L’escassa superfície dels habitatges fa que
sigui bastant difícil la rehabilitació del
polígon i que s’hagi de remodelar
completament, procés que s’està donant
actualment.
Prop d’aquests edificis s va aixecar l’any 1954
un altre polígon d’habitatges socials
promocionat per l’antiga Obra Sindical de la
Llar. Els edificis són de quatre plantes i els
1450 habitatges que té el polígon tenen unes
dimensions que varien entre els trenta i els
quaranta metres quadrats.
La disposició d’aquests blocs i el fet d’estar
S’està duent a terme el canvi dels habitatges antics a uns de més nou s i gransUna mostra del que són els habitatges del Governador

38. El b ar r i d e l V e r d u mEl b ar r i d e l V e r d u m
envoltats de petits jardins i parterres de
jardins, donen a aquest polígon un peculiar
aire de poble.
En els darrers anys s’han estat realitzant
rehabilitacions dels espais interiors que
queden entre els edificis, però la singularitat
d’aquests espais no permet res més que
carrerons i places dures.
La resta del barri, és a dir, la zona compresa
entre els carrers de Viladrosa i Via Júlia, està
format per habitatges de promoció privada,
construïts sobretot en els anys seixanta i
setanta en substitució de les antigues cases
anteriors a la guerra civil.
El carrer de Casals i Cuberó pertany a la part més nova del barri, prop de la Via Júlia
Aquest és l’altra tipus d’edificis creats al barri a la dècada dels cinquanta

39. El b ar r i d e l V e r d u mEl b ar r i d e l V e r d u m
El barri forma part del veritable cor del
districte, sobretot la seva part més propera a
la Via Júlia, carrer que comparteix amb el
barri de la Prosperitat. La Via Júlia, amb
l’estació de metro Roquetes, és un dels eixos
comercials i de serveis més importants del
districte.
La població de Verdum és de 13103, i les
immigracions tornen a explicar l'origen dels
primer habitants del barri.
El barri està molt ben dotat de serveis, però li
falta algun que altre equipament. A hores
d’ara només disposa d’un parell de col.legis
de caire públic, d’una llar d’avis i d’una
escola d’adults, La Freire.
La piràmide per edats de Nou Barris, segons padró de 1996.
La Via Júlia és la columna vertebral del barri del Verdum
Piràmide Verdúm 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%

40. El barri del Verdum dins del districte de Nou Barris

41. El barri del Verdum des del Turó de les Roquetes

42. Una imatge dels habitatges del Governador que encara resten al barri

43. En aquest carrer en trobem habitatges ja nous, i altres que encara s’han de llençar a terra

44. Aquests habitatges són un exemple del segon polígon del barri, construït al 1954

45. El carrer de Casals i Cuberó s’ubica en la zona més nova del barri, al cor del districte

46. La Via Júlia, que separa Verdum de la Prosperitat, és la via més comercial del barri

47. El b ar r i d e la Pr osp e r it atEl b ar r i d e la Pr osp e r it at
El barri de Prosperitat forma part del nucli
inicial de la zona central a la que s’integra,
ja que fins 1920 estava ocupada per algunes
masies i torres que pertanyien a l’antic
artesanat i mitjana burgesia de Sant
Andreu.
D’aquella època es conserven típics edificis
en els que es poden observar alguns trets
arquitectònics modernistes i noucentistes, que
es reflexen sobretot en la decoració
arquitectònica.
El barri de la Prosperitat està limitat per la
Via Júlia, al nord, fent frontera amb el
Verdum, per la Ronda de Dalt, amb
l’Avinguda Meridiana, qui el separa de Sant
Andreu, i amb el Passeig de Valldaura.
El barri de la Prosperitat dins el districte de Nou Barris
L’entrada a la Prosperitat des de Sant Andreu pel pont del Drac

48. El b ar r i d e la Pr osp e r it atEl b ar r i d e la Pr osp e r it at
El barri és pràcticament tot de promoció
privada i té una tram urbana quadriculada
bastant homogènia.
Els edificis del barri no tenen excessives
altures, quatre o cinc plantes, i això dona
una acceptable densitat d’ocupació a l’espai
construït. La tipologia arquitectònica és
bàsicament d’edificis moderns construïts
per petites immobiliàries durant les dècades
1950-80.
El traçat d’alguns dels grans eixos viaris de
Nou Barris passen pel barri de la Prosperitat.
Els més importants són l’Avinguda
Meridiana i la Ronda del Mig. La presència
de la primera provoca que el barri es lliuri al
districte en el que es troba i que no es giri cap
a Sant Andreu. La segona via, la Ronda del
Mig, creua la part sud del barri, però el seu
impacte és molt més petit que el de
l’Avinguda Meridiana, ja que només hi ha
dos carrils per sentit. De totes formes, les
dues avingudes juntes, situades totes dues
molt a prop una de l’altra, ja que és a
Prosperitat on es connecten, suposen un
veritable obstacle que provoca que hi hagin
poques relacions amb el districte veí. Només
es veuen alguns fluxos de gent que es
dirigeixen al metro de Torres i Bages, situat
molt a prop de la Meridiana. Exceptuant això
poc moviment es veu d’una zona a l’altre.
El carrer de vianants de Joaquim Valls comunica el barri amb la Via Júlia

49. El b ar r i d e la Pr osp e r it atEl b ar r i d e la Pr osp e r it at
Tot i ser un barri força dens i de trobar-se
dins la zona central del districte, la
Prosperitat té espais relativament grans
destinats a zona verda. El primer és el parc
de la Zona Verda, denominat així perquè
fou el primer parc del barri, després de que
els veïns lluitessin per a la seva creació.
La segona gran plaça del barri és la de
Àngel Pestaña, creada farà una dècada a la
zona nord del barri. La plaça Harry Walker
ha pres el nom de l’antiga fàbrica que es
trobava on avui és la plaça. Aquesta última és
la de més nova creació, i s’ha instal.lat al
costat del CAP Rio de Janeiro. Altres places i
placetes es succeeixen al barri, dotant-lo
d’una singular abundància d’aquest tipus
d’espai, no tan abundant al districte.
La Ronda del Mig, que al seu pas per Prosperitat s’anomena Av. Rio de Janeiro
La plaça de Harry Walker és una més de les places “dures”que hi ha al barri de la Prospe

50. El b ar r i d e la Pr osp e r it atEl b ar r i d e la Pr osp e r it at
La Prosperitat és el barri més poblat de tot
el districte amb 28197 persones. La
progressiva arribada de gent al barri
provoca que les formes de la piràmide
siguin més suaus.
Amb un nombre tan elevat de població, el
barri disposa de un nombre d’equipaments
molt elevat:
Escoles Mercè Rodoreda, Cardenal Cisneros,
Víctor Català, Santiago Rossinyol i Tibidabo.
Escola Bressol Ralet.
Casal Joves Prosperitat.
I.E.S. Sant Andreu, Galileu Galilei.
Camp de Futbol de les Roquetes.
Poliesportiu Valldaura.
CAP Rio de Janeiro.
La piràmide d’edats de la Prosperitat, segons padró 1996. Elaboració pròpia
La plaça Àngel Pestanya té un petit llac al seu interior
Piràmide Prosperitat 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%

51. El barri de la Prosperitat dins del districte de Nou Barris

52. L’entrada a la Prosperitat des de Sant Andreu es fa mitjançant el Pont del Drac, sota la Meridiana

53. El carrer de Joaquim Valls és la via que porta de la Via Júlia a l’Avinguda Rio de Janeiro

54. L’avinguda Rio de Janeiro és el final de la Ronda del Mig. Aquí connectarà amb la Meridiana

55. La plaça de Harry Walker és l’exemple més actual de les places dures que abunden al barri

56. La plaça d’Àngel Pestaña es situa a la zona nord del barri, molt a prop de la Via Júlia

57. El b ar r i d e la Tr in it at N ov aEl b ar r i d e la Tr in it at N ov a
El barri de la Trinitat Nova està limitat per
la Ronda de Dalt, el carrer Aiguablava i
l’avinguda Meridiana, fins a l’inici de
l’avinguda de Vallbona.
Es pot dir que aquest barri és enterament de
promoció pública ja que l’antic nucli urbà,
situat entre els carrers de la Fosca,
Alhucemes i Chafarines, resulta quasi
inexistent degut del continuat enderrocament
de les antigues cases, moltes d’elles en estat
ruïnós.
A partir dels anys cinquanta es van succeir a
Trinitat Nova tres operacions urbanístiques
de caràcter públic: la primera promoguda pel
patronat municipal de l’habitatge, amb un
tipus d’edificis de tres plantes i una entrada a
El barri de la Trinitat Nova dins el districte de Nou Barris El barri de la Trinitat són les cases marrons que queden en segon terme

58. El b ar r i d e la Tr in it at N ov aEl b ar r i d e la Tr in it at N ov a
cada planta en forma de passadissos
exteriors que recorden a les típiques cases
de veïns madrilenyes.
En l’any 1954 es van aixecar els edificis del
grup promocionat per l’obra sindical de la
Llar i denominats “La Nova Trinitat”.
Aquests edificis són idèntics als construïts
en el barri del Verdum, en el qual també
s’han dut i s’està duent a terme diversos
processos d’arranjament i ajardinament dels
interiors.
A començaments dels anys seixanta es van
edificar altres construccions de promoció
pública en la zona compresa entre l’actual
Ronda de Dalt, l’avinguda Meridiana i el
carrer Palamós. Aquests edificis són més
moderns i confortables que els descrits
anteriorment, encara que el traçat urbanístic
en el que s’inserten està basat en les
concepcions imperants de l’època, és a dir,
blocs d'edificis envoltats d’espais lliures que
estaven destinats a jardins i places que mai
van arribar ni a dissenyar-se.
Zones del barri ja tenen més de quaranta anys
i això ha comportat una degradació
progressiva. Per això, darrerament s’està
duent a terme una rehabilitació de molts
carrers. Un exemple és el del carrer de
Chafarines, on s’ha ubicat un CAP i s’ha
peatonalitzat el carrer.Un exemple de la tipologia dels pisos de part de la Trinitat Nova

59. El b ar r i d e la Tr in it at N ov aEl b ar r i d e la Tr in it at N ov a
A més, ara ja s’ha previst la remodelació del
barri amb la substitució de més de 1000
habitatges per uns de nous, a l’estil de la
remodelació dels habitatges del governador
a Verdum. Els pisos afectats són els que
queden entre el carrer d’Aiguablava i el
carrer de S’Agaró.
La població de la Trinitat Nova és de 8564
persones; hi ha una important acumulació de
persones en edat vella, que són els primers
habitants del barri, que arribaren tot just es
va acabar de construir.
La zona ocupa, al igual que Roquetes i
Canyelles, una posició exterior de la zona
El carrer de Chafarines s’ha transformat en els últims anys
Piràmide Trinitat Nova 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
La piràmide d’edats de la Trinitat Nova, segons padró 1996

60. El b ar r i d e la Tr in it at N ov aEl b ar r i d e la Tr in it at N ov a
Centre del districte. Aquesta exterioritat
s’ha traduït tradicionalment en una manca
de serveis respecte la zona que exerceix una
funció més cèntrica del districte. Les últimes
intervencions, i sobretot, l’arribada del
metro, que es farà real a finals d’aquest any
1999, han superat l’estadi anterior i els
equipaments i serveis s’han millorat. Tot i
això, de comerços n’hi ha molt pocs i es veu
un important flux de persones que van a
comprar a altres zones del districte.
Els equipaments de caire municipal i públic
dels que disposa la zona són:
Casal d’avis “El club d’Avis GTAT”.
Residència d’avis GTAT.
Casal d’avis “Casal del Jubilat”.
Escola bressol L’airet.
Casal de Joves i Centre Cívic Trinitat Nova.
Biblioteca Llibreter Grabulosa.
Escoles: Roger de Flor, Sant Jordi, Sant
Josep Oriol, Aiguablava.
CAP Chafarines.
Mercat de la Trinitat.
Crèdits

61. El barri de la Trinitat Nova dins del districte de Nou Barris

62. El barri de la Trinitat Nova són els pisos marrons que queden en segon terme

63. Algun exemple dels pisos de promoció pública del barri de Trinitat Nova

64. El carrer de Chafarines ha patit una important transformació en els últims anys