Descripció i treball d'una pel·lícula

1. HAZ LO QUE DEBAS
OBJECTIUS PEDAGÒGICS
• Conèixer els principals enfrontaments racials que han tingut lloc als
Estats Units al llarg de la segona meitat del segle XX, valorant el paper
que hi ha jugat el fenomen de la immigració.
• Analitzar els sentiments, les motivacions i els principis morals que
mouen als principals protagonistes de la història (Sal, el propietari de la
pizzeria, i els seus dos fills, Vito i Pino, Mookie, el repartidor de pizzes,
Da Mayor, el vell borratxo que s'ha autoproclamat "alcalde" del barri,
Radio Raheem, Mother Sister), tenint en compte les semblances i les
diferències que es poden establir entre ELLS.
• Reconèixer en la pel·lícula actituds i idees representatives del racisme i
la tolerància entre els membres de les diferents races (blancs, negres,
hispans i asiàtics).
• Aproximació a les figures del director Spike Lee i dels activistes polítics
Martin Luther King i Malcolm X.
PROCEDIMENTS
• Valoració de la pel·lícula com una crítica als comportaments i a les
actituds violentes, racistes i insolidàries.
• Identificació i explicació dels referents històrics, polítics i geogràfics que
apareixen en el film (l'apartheid, la violència desmesurada de les
actuacions policials, la difícil convivència entre diferents comunitats i
races en alguns barris de les grans ciutats, el fenòmen de la immigració.)
• Anàlisi de l'estructura narrativa i temporal del film: qui i quan explica la
història?, quan temps transcorre des del principi fins al final?, quins
recursos utilitza el director per explicar el pas del temps i l'evolució dels
personatges?
• Comparació de la visió que ens dóna el film sobre les comunitats negra i
italo-americana amb la que ens ofereixen habitualment els mitjans de
comunicació i les pel·lícules de les grans companyies de Hollywood.
ACTITUDS
• Valoració de la riquesa cultural que aporta la convivència entre diferents
comunitats, races i grups socials.
• Desenvolupar una actitud crítica respecte qualsevol forma de violència,
intolerància i discriminació.
• Valoració crítica del final del film.

2. HAZ LO QUE DEBAS
FITXA DE LA PEL·LÍCULA
Títol: Haz lo que debas
Direcció: Spike Lee (Estats Units, 1989)
Repartiment d'actors: Danny Aiello (Sal), Ossie Davis (Da Mayor), Ruby Dee
(Mother Sister), Richard Edson (Vito), Giancarlo Esposito (Buggin' out), Spike
Lee (Mookie), Bill Nunn (Radio Raheem), John Turturro (Pino), John Savage
(Clifton), Samuel L. Jackson (Mister Señor Love Daddy)
Duració: 115 minuts
SINOPSI
En un barris més humils de Brooklyn, Bedford Stuyvesant, conviuen
atropelladament diverses famílies de raça negra, alguns hispans, una parella
de comerciants vietnamites i una familia d'italoamericans que tenen una
pizzeria. Mookie, un noi que treballa de repartidor de pizzes, és un testimoni
privilegiat dels personatges i dels fets quotidians que tenen lloc al barri, així
com de les tensions i les actituds racistes d'alguns dels seus habitants.
SOBRE LA VIOLÈNCIA RACIAL
Haz lo que debas planteja un dels principals problemes dels Estats Units de
l'actualitat, la violència racial.
A partir d'un fet real - l'assassinat d'un noi negre a mans d'un grup de nois
blancs prop de la pizzeria New Park de Howard Beach, al barri de Queens de
Nova York, el 20 de desembre de 1986, el director nord-americà construeix una
història inventada però absolutament realista, en la que no hi ha un
protagonista clarament definit.
PERSONATGES DE LA PEL·LÍCULA
Mookie, el repartidor de pizzes, és el fil conductor de la pel·lícula, amb
personatges que es creuen i es complementen.
Sal, un italoamericà que dirigeix una pizzeria en la que també hi treballen els
seus fills Vito i Pino;
Da Mayor, un vell borratxo i amable que s'ha autoproclamat "alcalde" del barri;
Buggin' out, un afroamericà disposat a portar la lluita racial fins a les seves

3. últimes conseqüències.
Smiley, un noi amb dificultats que ven fotos de Martin Luther King i Malcolm X.
Tots ells són personatges inspirats en la realitat, on la història en un lloc
concret però que podria passar a qualsevol lloc del món.
ALTRES PERSONATGES
Radio Raheem un gegant de dos metres que es passeja amunt i avall amb un
inmens equip de música escoltant a tot volum la cançó "Fight the power" (Lluita
contra el poder) d'un grup de rap, que es va repetinit al llarg de la pel·lícula.
Mister Señor Love Daddy, un extravagant locutor de ràdio.
Mother Sister, una dona gran aparentment antipàtica que es passa el dia
observant des de la finestra de casa seva als seus dels veïns del barri.
Tres vells divertits que es passen el dia asseguts al carrer xerrant.
La quotidianeitat d'aquests personatges i les tensions que, mica en mica,
l'espectador va descobrint entre ells, fa avançar l'acció, i va donant pistes del
que passarà, una brutal explosió de violència racial.
Els enfrontaments i conflictes entre les diferents comunitats que viuen al barri
(negres, hispans, asiàtics i italoamericans) són presents en gairebé tot moment
de la pel·lícula.
Els habitants del carrer de Brooklyn en el que transcorre tota l'acció, poc a poc,
es va creant una situació de crispació i d'enfrontament. Els recels, l'enveja, les
actituds racistes i insolidàries van apareixent mica en mica.
Haz lo que debas es una mostra de la violència racial als Estats Units, però no
d'una violència racial concreta i determinada sinó, més aviat, d'una actitud
intolerant i insolidària que s'estén per igual a totes les comunitats i grups
socials: el conflicte racial uneix i a la vegada separa els personatges.
DUES OPCIONS, DUES VISIONS COMPLEMENTÀRIES
De la mateixa manera que no jutja en cap moment els personatges de la
història, el director de la pel·lícula, tampoc es posiciona en cap moment a favor
o en contra de la violència, però si acaba el film amb dues cites molt
significatives dels dos líders més emblemàtics de la lluita de la comunitat negra

4. per la igualtat.
Per una banda, una cita de Martin Luther King en contra de les actituds i els
comportaments violents i agressius:
"Com a mètode per lograr la justícia racial, la violència resulta, a la
vegada, poc pràctica i inmoral. Resulta poc pràctica perquè és una
espiral descendent que acaba amb la destrucció total. La llei de l'ull per
ull ens deixa a tots cecs. És inmoral perquè alló que es busca és
humiliar a l'oponent més que buscar la seva comprensió; es busca
aniquilar i no pas convèncer. La violència és inmoral perquè s'alimenta
d'odi i no d'amor. Destrueix la comunitat i fa impossible tota germanor.
Sumeix a la societat en un monòleg en comptes de promoure el diàleg.
La violència acaba per destruir-se a sí mateixa. Crea amargor en els
supervivents i brutalitat en els destructors".
I, l'altra, cita de Malcolm X, defensor de la violència en legítima defensa per a
qualsevol individu oprimit:
"Penso que hi ha molta gent bona a Amèrica, però també gent dolenta, i
els dolents són aquells que semblen disposar de tot el poder i que estan
en aquesta posició per negar-nos el que tu i jo necessitem. Davant
d'aquesta situació, tu i jo hem de conservar el dret a fer tot el que sigui
necessari per acabar amb una situació així. Això no significa que jo
defensi la violència, però tampoc estic en contra de la violència en
legítima defensa, que jo anomeno intel·ligència".
Són dues opcions, dues visions que reflecteixen l'actitud i la manera de pensar
dels personatges.
L'actitud exageradament violenta de les forces encarregades de preservar
l'ordre, no s'ha d'entendre tampoc com una crítica despietada a la passivitat i a
la falta d'interès del govern i les institucions per solucionar el problema. Per
aquest motiu, entre d'altres coses, Lee mostra policies de diferents races i
grups socials durant els disturbis que tenen lloc al barri.
L'enfrontament amb Sal, propietari de la pizzeria, perquè col·loqui al "mur de la
fama" del seu local fotos de persones de color, de "germans", i la mort absurda
i injustificada de Radio Raheem són només l'espurna que fa esclatar la
violència, la gota que fa vessar el got.
La violència no es la resposta adequada a les agressions però, per evitar-la, és
necessari la unió de totes les races, ètnies i grups socials i, precisament,
l'explosió de violència racial és l'únic moment de la pel·lícula en què
convergeixen tots els personatges de la història.
Sense la tolerància i la solidaritat, sense la llibertat i la comprensió, la violència i
les actituds racistes porten a un carrer sense sortida. Les posicions més
extremes i radicals, simbolitzades pels anells que porta Radio Raheem, un a
cada mà, amor i odi (love and hate), que el propi personatge defineix com una
representació de la història de la humanitat, han d'acabar convergint

5. necessàriament en un punt mig.
PROPOSTA D'ACTIVITATS
1. Elaborar una llista amb els personatges principals de la pel·lícula en
funció de la seva actitud i les seves idees, i relacionar-los amb el
desenvolupament de l'acció. Valorar les motivacions i teories que
s'amaguen darrera els seus actes.
2. Estudiar i analitzar el paper de Martin Luther King i de Malcolm X en els
conflictes racials entre les comunitats negra i blanca als Estats Units al
llarg del segle XX.
3. Buscar informació sobre pel·lícules que tractin un tema similar al de Haz
lo que debas i determinar quina visió aporten a la situació plantejada en
el film.
4. Conèixer la situació política, econòmica i social dels immigrants i de les
diferents comunitats que viuen als barris perifèrics d'algunes grans
ciutats americanes.
5. Comentar i analitzar els conceptes i valors que exposa la pel·lícula: pau,
tolerància, solidaritat, convivència, etc.

6. FITXA DE TREBALL
1. Analitza i valora la importància i les principals característiques de la
violència racial i dels enfrontaments entre diferents comunitats als Estats
Units de l'actualitat, comparant els resultats amb el cas concret
d'Espanya. Creus que la situació que reflecteix el film es continua
produint en l'actualitat?
2. El film de Spike Lee presenta multitud de personatges de gran riquesa
que es constitueixen en representacions de determinades actituds, idees
i maneres d'actuar. Fes una llista de tots ells, apuntant les idees
principals del seu pensament i la seva actitud al llarg de la pel·lícula.
Creus que hi ha algun personatge decisiu en el desenvolupament de
l'acció? Es pot parlar d'un personatge protagonista? Hi ha algun
personatge que tingui un paper més destacat en l'esclat de violència
racial?
3. Les figures dels dirigents polítics Martin Luther King i Malcolm X tenen
una presència constant al llarg de la pel·lícula. Què en saps d'ells? Qui
eren? Analitza les seves principals idees polítiques i línies d'actuació,
valorant el seu paper en els conflictes racials dels Estats Units i la
influència que han tingut fins als nostres dies.
4. Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final, arribes a
alguna conclusió? Què creus que ens vol explicar Spike Lee amb
aquesta història? Creus que es tracta d'una pel·lícula optmista o
pessimista?

7. Visualització i fitxa d’una pel·lícula
Títol de la pel·lícula:
Director/a:
Duració:
Actors, actrius principals:
Resum de l’argument:
Opinió personal: