Article publicat a la revista Esports Minoritaris? on es realitza una introducció a la psicologia esportiva, prestant especial atenció a la fortalesa mental i a l'entrenament dels aspectes mentals.

1. Cursa de la Dona
i Cau de Guilles 2013
Psicología esportiva
BTT Guilleríes
Triatló Vic ETB
Ariadna Sunyer,
ciclista invident
Mia Carol, ultrafondista
Consells fisioterapèutics
Submarinisme
Acamclàssic 2013
i molt més...

2. Sumari
edició Juny
2013
Foto portada:
BTT Guilleríes
pàgina 3
Psicologia esportiva
pàgina 5
Acamclàssic 2013
pàgina 6
Campionat Ripollès
de Curses de Muntanya
pàgina 8
Triatló CN Vic-ETB
pàgina 9
Submarinisme
pàgina 10
Erik Merino, triatleta
pàgina 11
Ariadna Sunyer, ciclista invident
pàgina 12
Cursa de la Dona i Cau de Guilles
pàgina 13
Mia Carol, ultrafondista
pàgina 14
Consells fisioterapèutics
pàgina 15
Revista dissenyada per
PROMOCARDS
Difusió gratuïta a tota la comarca
d’Osona.
Tel. Departament de Publicitat:
696 57 52 64
e-mail: arnau@promocards.cat
facebook.com/esports.minoritaris
QUI HO HAVIA DE DIR... JA FA UN ANY
QUE ESTEM AMB TOTS VOSALTRES!!
2 Salutació
...GRÀCIES A TOTS!!!
Vam començar una mica acollonits,
tot s’ha de dir, ja que no sabíem si una
revista gratuïta amb informació espor-
tiva, sobre esports minoritaris i d’àmbit
comarcal arribaria a fer-se un lloc a la
nostra comarca... i resulta que la cosa
ens ha anat prou bé.
No n’hi ha per tirar coets, i s’ha de
picar molta pedra perquè una cosa així
rutlli, però la veritat és que després
d’un any la valoració que en fem és
més que positiva, i gran part de l’èxit
que pugui tenir la nostra revista recau
en la gent que ens ha animat, que ens
ha aconsellat, que ens ha corregit i que
ha col·laborat amb nosaltres, de la ma-
nera que sigui.
Per això criem que és en aquest
moment quan hem de mirar enrere
per seguir mirant andavant i aprofitar
l’efemèride per agraïr-vos-ho.
No ens voldríem descuidar a ningú i
per això, d’entrada, us ho agraïm a tots,
als lectors, als col·laboradors,als anun-
ciants, als entrevistats... sou l’essència
de la revista i sense vosaltres no tin-
dría sentit fer-la. Però si ens permeteu
la gosadía volem agraïr especialment
a una sèrie de persones que de ma-
nera més directe els considerem claus
per tot el que ens han aportat: en Marc
de Diedre, l’Iñaki i l’Albert de Tona
Bikes, pels bons consells i per passar
de ser clients a amics. La Dolors Arxé,
la Dolors Puigsech, l’Oriol Espona, en
Jordi Alsina, l’Eduard Arumí, la Sandra
Castells, la Mei Mompin, en Jordi Tu-
bau i l’Aleix Fàbregas, en Josep Jufré,
en Jaume Torndelacreu, en Jose Men-
chón, en David Lafon, en Jordi Checa
i en Pep Sánchez, en Gerard Mora-
les, en Jaume Riera i l’Angel Paya, en
Manel Alcubierre, la Cristina Pina, en
Jordi Tona, en Jordi Valbuena, la Fina
Capdevila, en Marsi i l’Angi, en Ferran
Muñoz, l’Anna Capdevila, l’Eduard
Mercader, en Marc Codina, en Jordi
Torruella, en Gerard Farrés, l’Ariadna
Sunyer, en Mia Carol, en Marc Trasse-
rra i en Genís Ferrandez, la Montse del
gimnàs, la Marta Parramón, en Joan
Carles, la doctora Melloni, en Jordi Rie-
ra i l’Albert, en Victor, en Sergi i l’Anna,
en Manel Gutiérrez, en Pep, la Núria
Vallduriola, en Ricard Aulet, en David
Darné, en Jacint Camps, en Xavi, en
Joan Casas i en Pep de la Mora, la
Neus Tordera, en Quico Vidal, en Xavi
Viudez,... i tots els que ens deixem!! A
tots ells, gràcies per creure en aquest
projecte i en especial per obrir-nos les
portes. I molt, molt especialment a la
Marta per tot el suport extra, la com-
prensió i el bon cor. (T’estimi...)
Si tot va bé seguirem endavant, man-
tenint el ritme constant i si necessitem
algú que ens estiri segur que a la llista
n’hi trobarem uns quants que ens aju-
daràn a arribar a la meta.
Entre tots estem fent una cosa maca,
útil i segurament millorable però el més
important és que l’estem fent entre
tots...
Salut!!

3. Guilleríes BTT 2013 3
Nou èxit de participació a la Guilleríes
BTT, amb prop de 250 inscripcions.
La novèna edició de la Guilleríes BTT
es va cel·lebrar el passat 9 de juny,
amb un nou èxit de participació.
Hi va haver 249 inscrits majoritària-
ment osonencs, però també s’hi van
afegir ciclistes de l’àrea de Barcelona
i comarques gironines.
El Club Ciclista Calma, organitzador
de la marxa, valora molt positivament
aquesta edició i reconeixen que es-
tàven preocupats pel temps que faría,
però al final va respectar als corredors i
es va poder gaudir d’un dia assolellat.
Les pluges dels díes anteriors fèien
pensar que algún dels trams estaria
molt enfangat, però no va ser així, i en
general el recorregut estava en molt
bon estat, i ho demostra el fet que a
l’arribada molta gent va anar a felicitar
a Toni Pérez, el responsable d’escollir
el recorregut, que acostuma a ser per
llocs on no s’acostuma a passar nor-
malment.
No es va haver de lamentar cap inci-
dent destacable i l’organització ja està
començant a definir la propera edició,
la desèna, i per cel·lebrar l’efemèride
intentaràn afegir-hi algunes sorpreses
destacables.
Una de les peculiaritats d’aquesta
cursa és que cada any es canvía total-
ment el recorregut, sempre que sigui
possible, es clar. Si la vuitèna edició
va transcórrer per la banda de Vilano-
va de Sau, aquest any s’ha tirat més
cap a Viladrau, i l’any que vé haurem
de veure quina ruta prepara en Toni.
Al final de la prova es va sortejar un
maillot, gentilesa de Tona Bikes, que
va recaure a en Xavier Closa.
Tots els participants van rebre, també,
una samarreta tècnica conmemorativa i
un bidó d’aigua.
Ja falta menys per la desèna Guille-
ríes BTT.

4. 4 Ciclisme

5. Psicología esportiva 5
Introducció a la psicología esportiva de
la mà d’Anna Viñolas.
Seguint amb la tanda de col·laboracions
d’alguns especialistes en salut i esport en
general, aquest mes hem volgut introduïr-
nos en la psicología esportiva i el coaching.
L’Anna Viñolas, llicenciada en psicologia i
coaching esportiva ens ha preparat aquest
interessant article.
L’ENTRENAMENT MENTAL: EL REPTE
PENDENT.
La psicologia esportiva és una especialitat
centrada en la preparació i millora dels as-
pectes vinculats amb la part mental, emo-
cional i social de l’esport. Estar motivat al
llarg de la temporada, confiar de manera in-
condicional en les pròpies possibilitats i en
les de l’equip, controlar el nivell d’activació
abans i durant la competició o ser capaç
d’estar centrat en els aspectes fonamentals
durant la competició/partit; són els prin-
cipals aspectes treballats. Altres, com la
gestió emocional de la competició (superar
moments de pressió o manejar les emocio-
ns positives i negatives viscudes), el lide-
ratge, el treball en equip, la transmissió de
valors o les habilitats de comunicació, cada
cop són més demandades.
La ment és un dels factors que intervé en
cada un dels nostres entrenaments i en les
competicions. Tot i així, si bé tots els espor-
tistes dediquen una gran part del seu temps
a la preparació física i en alguns casos
també centren esforços en la millora de la
vessant tècnica o en la preparació de la es-
tratègia/tàctica; l’entrenament dels aspec-
tes psicològics propis de l’esport segueix
essent el repte pendent per a esportistes
amateurs i professionals.
«Vull competir igual que entreno»
Des de que em dedico a la psicologia i al
coaching esportiu «vull competir igual que
entreno», crec que és la frase que he sentit
més vegades. I, doncs, perquè a vegades
el nostre rendiment no és el mateix en una
carrera o competició, que el que estàvem
tenint en els entrenaments?
Moltes vegades les respostes les troba-
rem en la manera d’enfocar la competició.
Així, en la majoria d’ocasions, les exigèn-
cies físiques o tècniques de la competició,
són exactament les mateixes que en els
entrenaments o, si més no, s’està com-
pletament preparat per afrontar-les, però
inexplicablement no s’aconsegueixen les
resultats esperats.
És en aquest punt on la fortalesa mental
dels esportistes sol ser la clau per explicar
les diferències entre una “simple” entrena-
ment i una situació de “pressió” (compe-
tició). Tots tenim exemples de companys
que en la competició “creixen”, obtenint
uns grans resultats, fins i tot, per sobre
de les expectatives prèvies; i, d’altres en
canvi, no obtenen els resultats esperables
o no gestionen adequadament aquestes
situacions.
Si bé és cert que he escoltat moltes ve-
gades aquesta frase, en la majoria dels ca-
sos, incloent algunes pautes o exercicis en
l’entrenament habitual, que ens serveixin
per entrenar també la part mental, és su-
ficient per afrontar les competicions amb
l’estat d’ànim i de tensió més adequat per
gaudir la competició i seguir superant-se
dia a dia.
Alguns recursos per entrenar la part
mental:
1. Competir també en els entrenaments.
És interessant incloure certs exercicis o
entrenaments en els que estiguem realit-
zant una “competició”, és a dir, que ens es-
tiguem posant a proba. Quan més similars
siguin a les situacions de competició real,
més fàcil serà fer la transferència.
2. Centrar-nos en objectius de rendi-
ment, enlloc d’objectius de resultat. Quan
sento parlar molts dels meus companys
d’entrenament, aquests solen parlar de:
“quedar en X posició”; “fer X temps”; “guan-
yar el partit”... Què tenen en comú tots
aquests objectius? Doncs, per una banda,
que no depenen al 100% de nosaltres; i, per
l’altra, que no se centren en el que jo he de
fer per aconseguir-ho. Així, els esportistes
que són capaços de centrar-se en el què
depèn d’ells, redueixen enormement la sen-
sació de pressió de les competicions i són
capaços de donar el màxim d’ells mateixos
en cada partit/competició.
3. Aprendre de cada competició/ca-
rrera. En cada competició vivim infinitat
d’experiències, encertem en moltes deci-
sions i no actuem de la millor manera en
d’altres moments. Cada un d’aquests as-
pectes ens pot enriquir i fer millorar com a
esportistes. Així, dedicar un temps a valo-
rar perquè ha sortit bé o no ha sortit com
esperàvem una carrera/competició, ens pot
donar les claus per a seguir millorant.
Per als que us agrada superar-vos dia a
dia, sigueu esportistes professionals o no,
no oblideu que l’entrenament mental us pot
oferir vies interessants per seguir creixent.
Anna Viñolas i Ramisa
Psicòloga i Coach Esportiva
Curs de Lideratge, Comunicació i Cohe-
sió en l’Esport - 17 de Juny (VIC)
Més informació:
psicoachingesportiu@gmail.com

6. 6 Escalada
El cartell de l’edició d’enguany de l’Acamclàssic.
Tot a punt per una nova
edició de l’Acamclàssic.
La quarta edició de l’Acamclàssic ja
està en marxa. Aquesta trobada anual
d’escalada clàssica que organitza el
Club Excurssionista del Voltreganès es
cel·lebrarà els díes 13 i 14 de juliol.
L’Acamclàssic és una sortida amb
acampada al Puig del Far, on hi haurà
sectors d’iniciació per la gent que vol
aprendre , per la que vol millorar o sen-
zillament per passar una bona estona
ja que també hi ha zones amb més difi-
cultat per gent avançada.
Segons ens explica en Ricard Aulet,
un dels organitzadors, “ens trobarem
al club a les 16h del dissabte dia 13.
Quan arribem a lloc muntarem les ten-
des, entregarem un obsequi per partici-
pant i anirem a conèixer els sectors.
A la zona d’acampada parlarem de les
diverses tècniques, material i experièn-
cies amb diversos col.laboradors .
El dimenge ens llevarem a les 8h i
després d’esmorzar anirem al sector
d’escalada i començarem l’activitat.
Al migdia es farà la “cronocompeti” de
diferents categories amb premis pels
guanyadors amb les categories novell
i avançat.
L’organització recomana portar: Ar-
nés, bambes velles, casc i guants pri-
ms. Aquest és el material mínim, però
si algú no ho aconsegueix tot i avisa
a l’organització abans del 9 de juliol
el podràn ajudar a aconseguir-ne de
lloguer. Per l’acampada es necessita:
tenda o funda de vivac, menjar fred o
fet ja que no es podrà encendre foc i
aigua pels dos díes.
No cal tenir nivell d’escalada, només
ganes d’aprèndre’n i passar-ho bé.
Més info a: 625 08 32 44 o
ricard.pyd@gmail.com

7. 4 Ciclisme

8. 8 Campionat Ripollès de Curses de Muntanya
La primera edició del Campionat Ripollès de Curses
de Muntanya acaba amb victòria de Roger Viñas i
Teresa Forn.
La valoració que, des de l’organització,
s’ha fet de la primera edició del Cam-
pionat Ripollès de Curses de Mun-
tanya ha sigut molt positiva i ja s’està
pensant en l’any vinent. Han estat set
proves diferents al llarg de l’hivern i la
primavera i la participació en totes elles
ha superat les expectatives, a més del
nivell dels competidors que ha ratllat
l’excel·lència.
L’ultima cursa del campionat, la de les
4 Ermites de Ripoll se la va endur el
torellonenc Gabriel Crosas per davant
d’Aleix Fàbregas i Roger Viñas. La
tercera posició del ripollès li permetía
assegurar la victòria en la general per
només dos punts d’avantatge sobre el
seu company Fàbregas.
En categoria femenina la victòria va
ser per Dolors Morcillo seguida d’Anna
Capdevila i Teresa Aguiló.
D’aquesta manera les classificacións
generals han quedat de la següent ma-
nera:
Categoria masculina:
1- Roger Viñas (Esportiu Ripoll)
2- Aleix Fàbregas (Esportiu Ripoll)
3- Marc Carós (Diedre)
Categoria femenina:
1- Teresa Forn (Diedre)
2- Anna Capdevila (Esportiu Ripoll)
3- Teresa Aguiló (Diedre)
Roger Viñas, el corredor del Gym Sport Life, vencedor de la primera edició del Campionat.
La santjoanina Anna Capdevila, segona a la
general en categoria femenina, juntament
amb Aleix Fabregas que també va serr segón.
Després del desenllaç de la cursa de
les 4 Ermites, es va cel·lebrar un dinar
de germanor al pati del Salesians de
Ripoll i l’entrega de premis.
Les curses que han comformat aques-
ta primera edició, i de la qual n’hem po-
gut fer el seguiment des de la nostra
revista, han estat:
· Marató Hivernal de Campdevànol
· Km Vertical d’Ogassa
· Batega al Bac de Planoles
· Vall de Ribes Extrem Series
· Cursa de Sant Amand a Ripoll
· Setdellonga a Vilallonga de Ter
· Cursa de les 4 Ermites de Ripoll
Decaraalaproperaediciól’organització
es reserva algunes sorpreses a nivell
de recorreguts, i qui sap si s’hi acabarà
afegint alguna cursa nova.
Des de l’Associació Esportiva Sant
Grau volen agraïr publicament a tots els
participants, assitents i col·laboradors
per haver fet possible la cel·lebració,
sense incidències, d’aquest campio-
nat.
REVISTA DISSENYADA I
EDITADA PER:
PROMOCARDS
Telèfon publicitat:
696 57 52 64
arnau@promocards.cat

9. Club Natació Vic-ETB 9
La secció de triatló del Vic-ETB es
consolida entre els grans clubs del país.
Ja fa tretze anys que va néixer el projecte
de crear una secció de triatló pròpia dins
del Club Natació Vic-ETB, i la feina feta en
aquest temps ha donat el resultat esperat.
Pep de la Mora, un dels seus responsa-
bles i entrenador ens explica com ha sigut
aquest procés.
D’on va sorgir la idea de crear la secció
de triatló?
Va ser l’any 2000, coincidint amb la inau-
guració de les noves instal·lacions, que
se’m va proposar des del club de crear un
equip dedicat a aquesta disciplina. Junta-
ment amb l’Isidre Bancells vam començar
a reunir persones que els hi podría interes-
sar i es va fer una primera prova que no
va cuatllar. Vam replantejar-nos-ho des del
club i vam centrar-nos a crear un grup que
pogués donar sortida als propis nedadors
del club ja que a partir d’una certa edat
la natació de competició s’acaba. A partir
d’aqui vam assentar les bases d’un pro-
jecte esportiu centrat en formar persones,
allargar la vida esportiva i de no collar tant
als nanos. No vull dir amb això que des
del club s’apretés en excés als nedadors,
sinó que la mateixa pràctica de la natació
de competició ho requereix. Aquest siste-
ma de treball va sacrificar èxits esportius
en benefici d’adquirir uns bons hàbits es-
portius i ens va costar vuit o nou anys co-
mençar a recollir els bons resultats.
Quants triatletes formen part de la sec-
ció?
Actualment tenim uns cent-trenta triatletes
repartits en les diferents categoríes cadet,
junior, sub-23, absolut i veterans.
En quines competicions participeu?
Comencem amb les duatlons de muntan-
ya a la tardor, després fem les duatlons de
carretera que és el que ens permet fer la
posta a punt per la temporada de triatlons
que comença al maig. El club participa a
les lligues de duatló i triatló, que estem a
primera i als campionats d’Espanya. L’any
passat vam ser cinquens en la suma de to-
tes les lligues i aquest any estem lluitant
per arribar al podi de l’absoluta. Estem molt
orgullosos dels resultats tenint en compte
que competim contra clubs que practiquen
la política de fitxar i nosaltres això no ho
fem.
Us han vingut a fitxar algun triatleta?
Si. Tenim bona relació amb els clubs i si hi
ha algún club que vol fitxar un triatleta nos-
tre no hi posem cap pega perquè significa
una bona oportunitat per ell mateix.
Quines proves organitzeu vosaltres?
Organitzem la Duatló de Muntanya de Ta-
vèrnoles, la Duatló de Vic, la mitja mara-
tó de Vic conjuntament amb el CA Vic, la
travessa del Pantà de Sau i aquest any
estrenem la triatló de Vic que serà aquest
proper 16 de juny.
Quines avantatges ténen els membres
de la secció?
D’entrada mirem que no hi hagi diferències
entre els membres i per això oferim el ma-
teix per a tothom, que és el pagament de
totes les inscripcions a les proves, indepen-
dentment del nivell que tinguin. Per sort i
de moment el club es pot permetre oferir-
ho, i d’aquesta manera aconseguim que la
gent acabi de donar el pas.
Com entreneu?
Mirem d’organitzar grups i d’adaptar-nos
als horaris de la gent. Fem entrenaments
a l’aigua al mati i al vespre, però no tohom
pot combinar-s’ho i aleshores preparem
unes rutines pels qui no poden accedir a
aquest horaris i entrenen pel seu compte.
Amb els entrenaments de running fem el
mateix i mirem de crear uns circuits perquè
tothom pugui córrer independentment del
seu nivell, i les sortides amb bici ja és més
complicat però mirem de compaginar-ho i
organitzar-ho bé.
Teniu alguna perla a la cantera?
Per dir-ne algun diré en Joan Ruvireta, que
està a un nivell altíssim i la Núria Peix que
estàn seleccionats amb la catalana. Però
en general el nivell del club és molt i molt
bò.
Quins objectius us marqueu?
Mantenir l’estructura i seguir amb els bons
resultats. Superar la classificació a la lliga
de l’any passat sería un èxit, i a això anem.
Quatre membres dels Trijoves: Adrià Fuente,
Nil Masnou, Roger Sellés i Arnau Serrades-
anferm. Subcampions d’Espanya de duatló
2013 a Pontevedra.
Foto de grup d’un dels equips de la secció de triatló del Vic-ETB.

10. 10 Submarinisme
Submarinisme personalitzat a l’escola
Milana-sub.
Aquest mes fem una nova introducció
al submarinisme, aprofitant que per fí
ha arribat el bon temps. Pere Masardo,
instructor nacional 3 estrelles i el res-
ponsable de l’escola Milana-sub de Vic,
ens explica quins serveis ofereixen per
a tots els qui es vulguin submergir a les
profunditats.
Explica’ns quina és la teva expe-
riència en el món sub-aquàtic?
Doncs jo vaig començar de bén petit
anant a la platja amb les ulleres i el tub,
com qualsevol nen. Per coses del destí
em va arribar a les mans l’oportunitat
de fer un bateig en una piscina i quan
vaig ser sota l’aigua jo sol, veient-ho
tot blau vaig “flipar” i va ser aleshores
quan vaig decidir fer bateig al mar. A
partir d’aqui m’hi vaig anar aficionant i
m’ho vaig començar a agafar més com
una “carrera” que com una afició. Vaig
anar fent els cursos corresponents per
anar pujant de nivell i a l’any 1996 em
vaig treure el títol d’instructor. Ara tinc
el títol nacional 3 estrelles que em per-
met instruïr i certificar a instructors, a
través de la federació.
Quan vas decidir crear la teva es-
cola?
La meva feina a la federació no em
amb el mar. Estava més temps fent
teòriques que res més i vaig decidir
deixar-ho per començar el meu pro-
pi projecte, dedicar-me a ensenyar a
gent que vol començar, pujar d enivell
o perfeccionar-se.
Què ofereixes a l’escola?
Hem mirat de crear una escola diferent
de totes les escoles tradicionals que
hi puguin haver a les poblacions cos-
taneres. Oferim un servei que va des
de batejos per a principiants a cursos
de perfeccionament i d’especialitats
(sota gel, coves, nocturnes, busseig
infantil,...). Fins aqui res de diferent,
però mirem d’oferir un tracte més per-
sonalitzat, amb grups reduïts i sortint
una mica dels circuïts tradicionals.
Tenim barca pròpia i les sortides són
de quatre persones com a màxim. El
que volem potenciar és que el sub-
marinista pugui tenir l’opció d’anar a
fer immersions fora de les zones més
freqüentades per centres turístics.
Ara estem preparant novetats desta-
cables com ara oferir batejos en pis-
cines particulars, alguns hotels rurals,
cel·lebracions, festes privades,... i
també oferim l’oportunitat a particulars
que tinguin vaixell propi d’organitzar
sortides o batejos amb el seu propi
grup d’amics.
Quins altres serveis ofereixes?
Puc oferir el servei de guia personal.
Això vol dir que si algú vol sortir a fer
una immersió amb un diving center
determinat però s’estima més que
l’acompanyi jo perquè hi té més con-
fiança o pel que sigui ho podem mirar.
De la mateixa manera si algú té previst
de fer un viatge, on sigui, per exem-
ple al Mar Roig, i no vol córrer el risc
d’haver de buscar un instructor que
potser no s’entendràn amb l’idioma,
també ho podem muntar des d’aqui i
aleshores hi anem plegats
Que creus que et diferencía de les esco-
les convencionals?
És el que dèiem, no? Amb nosaltres mar-
xarem d’aqui plegats, baixarem la barca,
sortirem al mar, baixarem a llocs diferents
i quan acabem anirem a fer una cerveseta.
Jo estaré pendent de cadascún dels alum-
nes, que a vegades en plena temporada i
segons on et poses, et pots trobar en un
barco amb trenta persones i un grup de 10
alumnes per instructor. Penso que el que
oferim és, sobretot, un tracte personalitzat
basat en la confiança i la seguretat que
intento transmetre, i al final més que una
relació intructor/client acabem creant una
amistat.
Quina és la teva àrea de treball al litoral
català?
Bàsicament la Costa Brava. De l’Estartit a
Les Medes, Cap de Creus, Begur, Tossa,
Sant Feliu,...
En Pere busejant en companyia d’una manta,
a Bali (Indonèsia)
En Pere Masardo, a punt d’entrar en un llac de
muntanya. L’immersió de muntanya també
és una especialitat oferta per l’escola.
Immersió a un cenote a Mèxic

11. Triatló 11
El triatleta de Muntanyola Erik Merino es
proclama campió de Catalunya sub-23.
El passat 27 de maig el triatleta Erik Merino
es va proclamar campió de Catalunya sub-23.
Aquest èxit arriba en un gran moment en la ca-
rrera del muntanyolenc ja que sembla que està
cridat a ser un dels grans d’aquesta disciplina.
A la seva pàgina web hi té penjada la crònica de
la cursa, que ens ha permès de publicar-la a la
nostra revista. Diu així:
Diumenge a les 5.30 del mati em desperto sense
despertador (com de costum) per esmorzar i així
tenir temps de digerir-ho tot, agafo les bosses i
cap al cotxe que a Banyoles hi falta gent! Poc
més d’una hora de viatge travessant la gèlida
plana de Vic i la zona de la Garrotxa on la tempe-
ratura estava al voltant dels dos graus, però per
sort a Banyoles s’estava una mica millor.
Ja són les 8.10 i em poso el neoprè perquè avui
volia escalfar bé. Uns quants estiraments amb
gomes i desprès 10 minuts nedant per l’estany.
Llavors tots ens col·loquem a dins de l’aigua for-
mant un grupet amb els triatletes del CN Reus
Ploms a on com ja és costum en Jordi Fontboté
ens explica un dels seus acudits per relaxar-nos.
8.40 del matí i sens avis sento la senyal de sor-
tida, l’instint fa que em posi a nedar de seguida
però al cap d’un parell de braçades miro al meu
voltant a veure si seré l’únic que està nedant...
Però veig que els de davant estan nedant a tope
mentre els de darrere estan aturats i sento com
xiulen, jo decideixo apretar i nedar perquè prou
distància em trauràn com per estar aquí aturat.
Nedo amb bon ritme tot i que els braços em
pesen (com odio aquesta sensació) però estic
col·locat en un bon grup en què a estones em
poso a peus d’algun triatleta. Anem passant les
boies i comencem la segona volta, jo segueixo
nedant al mateix ritme amb la sensació de què
estic donant el màxim, però al final surto de
l’aigua en una desastrosa 47à posició.
Transició ràpida per la catifa i sense perdre
ni un segon m’acabo de treure el neoprè mentre
em col·loco el casc. Pedalo fort amb la bici tota
l’estona i de mica en mica atrapo triatletes. El cir-
cuït me’l conec amb els ulls tancats i sé on s’ha
d’apretar i on no, però avui no hi ha temps per
descansos! Vaig alt de pulsacions i no m’entra
menjar res, em preocupo una mica perquè tinc
por que després m’afecti però per sort tot va anar
bé. Cap al quilòmetre 30 passo en Marti Laza-
ro que fins aleshores era el líder en la categoria
Sub 23 i això m’anima una mica més perquè sé
que puc guanyar. Més endavant atrapo al
meu company d’equip Xavi Baeza i em diu que
l’Eduard està aquí davant. Em trobo bé i amb
força a les cames, bec una mica, menjo la meitat
d’una barreta (perquè l’altre mentre mastegava
en no poder empassar-la em va caure...).
Última baixada i arribo a Banyoles per iniciar la
segona volta, faig un “lap” al comptaquilòmetres
de la bici i veig que marca un temps de 56 mi-
nuts, bona senyal. En aquest tram del recorre-
gut és on hi ha més públic i intento localitzar a la
Clàudia però no la veig, sento algú que crida el
meu nom i poc més. Sort que el Xavi m’havia dit
que l’Eduard estava a prop perquè em va costar
més de 12 quilometres atrapar-lo! Li pregunto
si sap a quan estan els líders i em diu que a 10
minuts... Atrapar-los no els atraparé però reta-
llar distància si que ho faré. Al cap d’un parell
de quilòmetres l’Edu es queda enrere i mica
en mica vaig obrint forat. Al final de la carretera
veig a un corredor de vermell que resulta ser
l’Arnau Bellapart i continuo apretant per intentar
agafar-lo.
El passo sense dir-li res i jo segueixo el meu rit-
me intentant que es despengi però no hi ha ma-
nera, no queda gairebé pujada i llavors vindrà
un tram amb llargues rectes fins a l’arribada. Li
comento que si vol fer relleus “encoberts” i em fa
que no amb el cap. Fem els últims quilòmetres
rodant ràpid i en paral·lel i quan nomes ens fal-
ten 2 quilometres veiem a un triatleta que resul-
ta ser en Xavi Boneta, que en l’ultima baixada el
vam passar un per cada banda.
Arribo a la transició en 5à posició havent re-
muntat 41 posicions i amb el 3er millor parcial
de bici.
Faig una ràpida transició, em col·loco els mi-
tjons, agafo les ulleres, un gel, el rellotge i surto
com una bala amb la idea de mantenir aquesta
posició perquè imagino que els de davant deuen
estar a més de 3 o 4 minuts. Però res d’això per-
què en Pitu Casanoves em diu que tinc un ve-
terà a 1.30 davant meu i sense canviar el meu
ritme decideixo anar a per ell. Els primers dos
quilometres son ràpids (al voltant de 3.25) i cap al
tercer m’atrapa l’Arna que porta un ritme molt bo
i decideixo ficar-me darrere seu. Les dues voltes
següents em mantinc darrere seu tota l’estona,
estudiant-lo i esperant el moment oportú per pas-
sar.
Completem la primera volta de 6,6km i en la se-
gona encara apretem una miqueta més el ritme,
veig que es pren un gel però jo decideixo guardar
mel per la tercera volta. Passen els quilometres
i em trobo bé, estic còmode darrere seu i co-
mencem la tercera i ultima volta. La meva idea
era apretar i quan faltéssin només 2 quilometres
passar-lo però l’Arna va apretar cap al quilòmetre
16 i m’obra un forat de 40 segons. Al veure que
no el puc seguir decideixo mantenir el meu ritme
que prou bò és i no tot són males noticies perquè
atrapo al veterà que m’havien donat referencies
seves al principi de la cursa. Però poc després de
pasar-lo miro enrere i veig com em pasa en Xavi
Boneta, l’intento seguir durant 500 m però el seu
ritme és massa alt.
Els últims 3 quilometres son un camp de ba-
talla, entre la gent que vaig doblant que va mig
morta, que tinc les llagues del peu que em fan
bastant de mal i que les diferencies entre l’Arna,
el Xavi i el veterà estem tots en 1minut i mig de
diferència.
Apreto fort l’últim quilòmetre i veig que al final
em quedaré en la sisena posició però content
amb el resultat perquè he guanyat en la meva
categoria!
Agraïr a tothom que va animar-me durant la cur-
sa i després per les xarxes socials. En especial
a la gent de Tona Bikes per confiar en mi i do-
nar-me suport, al meu nutricionista Toni Solà per
venir-me a veure, al meu entrenador Jordi Checa
per planificar els entrenos, a la gent de Sanhia
Fisioterapia pels massatges, a Sural per la mag-
nifica roba, a la gent d’Argon 18 per una bici que
sembla inhumana i en especial a la Clàudia i la
meva família que sense ella això no seria possi-
ble! Moltes gràcies a tots i ens veiem a la propera
competició que serà el 15 de juny a Aritzaleku
(Navarra)!

12. 12 Ciclisme
Ariadna Sunyer, una ciclista invident que
no para de superar reptes.
Diuen que les persones invidents des-
envolupen més els altres sentits i després
d’entrevistar a l’Ariadna Sunyer en donem
fè. Ella diu que ha desenvolupat millor
l’oïda, però en realitat el que ha augmentat
és el sentit de l’humor perquè és una noia
molt i molt divertida. L’Ari practica la BTT
amb un tàndem i no li fa por res.
Quins esports has practicat abans de
la BTT?
Vaig començar fent esquí, amb l’ONCE.
Primer estava a categoría B2 on el guia
t’indica els girs amb paraules, i després
vaig passar a B1 on el guia està tota
l’estona parlant per saber on és.
I amb bici quan vas començar?
De petita ja hi anava al camping. Abans
tenia una mica de visió i distingia les for-
mes, però era una mica “cabra boja” i ana-
va sempre plena de blaus i cops (rialles). A
mida que vaig anar perdent visió vam de-
cidir de comprar un tàndem i em va agra-
dar molt. A partir d’aqui vaig començar a
buscar gent per poder sortir a pedalar. Ara
fa un parell d’anys que surto amb la Nuria
Carbó que es va oferir per fer-me de pilot
i l’Iñaki, de Tona Bikes també s’apunta de
vegades.
T’has plantejat fer curses?
Ja ho he provat, però l’ONCE només orga-
nitza campionats per tàndems de carretera
dins de velòdroms, i a mi el que m’agrada
és la BTT i sentir el vent a la cara. Malau-
radament no totes les marxes btt estàn
pensades per poder-hi anar amb tàndem.
En quines has participat?
Vaig fer la Duatló Accesible de l’any passat,
la Cabrerès BTT, la BTT Cases Noves, la
Vic-Platja d’Aro, la BTT de Manlleu, Sam-
pedor,...
I en quines tens previst participar?
Ara estem una mica parats, però potser
faré la nocturna de Tona, tot i que a mi tant
me fa que sigui de dia o de nit (rialles) A mi
m’agradaría fer-ne quan més millor, però
la majoría de marxes no són ciclables per
anar amb tàndem i això ens frena.
Quina és la resposta de la gent quan et
veuen en una marxa?
Hi ha de tot, gent que m’anima, gent que
es sorprèn, gent que et respecta i gent que
no. A vegades ens trobem enmig d’una
trialera que no podem pujar i creem un tap,
aleshores algú es queixa i quan ens ade-
lanta i veu el mallot rotulat amb “ciclista
invident” queden una mica fotuts. Però en
general sempre sóm bén rebudes.
Voldríes provar alguna altra disciplina?
De moment no. M’encanta la btt i ara vull
disfrutar-la al màxim.
Quan vas conèixer la Núria vas tenir por
de no entendre’us?
Al principi si, perquè ens vam conèixer a
través del facebook i no sabía si funciona-
ria, però amb el temps he vist que és una
gran persona, que no ha tingut mai un no
per resposta i ha estat predisposada a tot.
He estat molt de sort amb ella i ara som com
germanes. També he d’agraïr tot el suport
de l’Iñaki de Tona Bikes perquè m’ha ajudat
moltíssim a fer realitat el meu somni.
Quins objectius et proposes a la vida?
Seguir treballant, seguir participant en mar-
xes amb la Núria i si trobéssim un sponsor
que ens ajudés millor que millor... (rialles)
Doncs que tinguis molta sort i enda-
vant!!
L’Ariadna i la Núria participant a la Duatló Accesible de l’any passat.
El tànem de l’Ari i la Núria amb l’equipació de
Tona Bikes.

13. Curses 13
Neix una nova cursa: la Cursa de la Dona
Ciutat de Vic, i el Cau de Guilles ja
escalfa per la segona edició.
Instantània de l’edició de l’any passat de la cursa del Cau de Guilles.
A tot arreu es creen noves curses i
activitats esportives aprofitant el bon
temps i la gran afició que hi ha a les
nostres terres per practicar esport. A
la nostra comarca en tenim un munt, i
se n’està preparant una de peculiar de
la mà d’en Marc de Diedre i en David
del gimnàs del Tennis Vic. Es tracta
de la Cursa de la Dona Ciutat de Vic,
una cursa urbana de cinc quilòmetres
de llargada, no és de caràcter compe-
titiu i que transcorrerà pels carrers de
Vic el proper 7 de juliol. Aquesta cursa
és exclusiva per fèmines, i no fa falta
estar federades.
El preu de les inscripcions és de 12
euros d’aportació que aniràn destinats
integrament a Osona Contra el Càncer,
per lluitar contra el càncer de mama, i
es poden fer a la web www.diedre.cat
i/o presencialment a la botiga i al gim-
nàs del Tennis Vic. Hi haurà obsequis
per a totes les participants.
D’altra banda, l’AE Diedre ja està ulti-
mant la 2a. Cursa de Muntanya de Cau
de Guilles d’entre 20 i 25 km amb un
cert desnivell aproximat, que es durà
a terme el 21 de juliol dins del parc na-
tural de les Guilleries-Savassona amb
sortida i arribada al Pavelló d’Esports
de Sant Julià de Vilatorta.
El recorregut curt d’entre 9 i 13 km, és
obert a tothom i reservat especialment
als menors de 18 anys, que tindràn ca-
tegoria pròpia.
El recorregut de la 2a. Cursa de Cau
de Guilles passarà per La Teuleria,
Coll de Palomeres, Sot de l’Infern, Les
Casasses, l’Espluga Vella, Cova de les
Monges, Baga de Can Puig, Can Mor-
gades, Castell Bernat, Cingles de Vila-
nova, Salt de la Minyona, Collsameda,
Sant Llorenç, Gorg de Llitons, Can Ba-
rretina, Bac d’en Camps i St. Julià.
El punt més alt serà el Salt de la Min-
yona amb 858m i el punt més baix la
població de Sant Julià de Vilatorta amb
600m.
El temps màxim que l’organització
destinarà per fer el recorregut serà de
5 hores.
El mateix dia de la cursa, l’Organització
informarà a tots els participants dels di-
ferents punts i talls horaris de la cursa.
Pel que fa al recorregut curt, segui-
rà els primers quilòmetres de la cursa
de Cau de Guilles fins al Torrent de
l’Espluga on es pujarà de dret fins al
Castell de Sant Llorenç per empalmar
un altre cop amb el recorregut llarg fins
a l’arribada.
El punt més alt del recorregut curt, és
el Castell de Sant Llorenç amb 820m i
el punt més baix, la població de Sant
Julià amb 600m.
La cursa està limitada a 300 corre-
dors.
Les inscripcions ja estàn obertes a la
pàgina web de diedre, www.diedre.cat

14. 14 Mia Carol
Mia Carol Bruguera: retallant les puntes a l’ultrafons.
La majoría de gent el coneix per la seva
vessant professional, ja que forma part
d’una coneguda nissaga dedicada des de
fa molts anys a la perruqueria i l’estilisme,
o bé per la seva peculiar barbeta, incon-
fundible en la distància. Ara, en Mia Carol
Bruguera, també destaca en una altra seva
passió, les curses de muntanya i ultrafons.
Ens ha fet un forat en la seva atapeïda
agenda per permetre’ns conèixer més a
fons la seva relació amb l’esport.
D’on et vé l’afició a córrer, Mia?
Va ser una mica per casualitat que vaig
anar a fer raquetes a Núria amb una colla
de pares de nens de l’edat d’un dels meus
fills. D’això en fa sis anys. Jo no feia res
de res, i a partir d’aqui vaig començar a
fer alpinisme de la “vella escola” amb un
company. M’hi vaig aficionar tant que vaig
haver de posar-me en forma per poder fer
més i més cims i això va portar a conèixer
el món de les curses. El meu company a
l’equip Diedre, en David Ferrandez, em va
anar incitant i vaig donar el pas.
Quines curses, on hagis participat, po-
dríem destacar?
Doncs no ho sé, n’he fet unes quantes.
Vaig començar amb la cursa de bombers
de Vic, he fet la Marató del Congost, la
Cavalls del Vent en tres ocasions, la de
Rialp, l’Ultra de les Muntanyes de la Costa
Daurada ... però ara m’estic especialitzant
en llarga distància perquè l’edat i la meva
forma física ja no em permet fer estrabades
ràpides i de cop. Prefereixo fer curses més
llargues on puc anar menys forçat i gaudir-
ne més. Des de les 24 hores de Can Dragó
o la Volta a Menorca que he descobert un
altre món.
Has d’estar molt preparat psicològica-
ment per fer aquest tipus de curses, oi?
Això és com la vida mateixa. Durant
aquestes curses tan llargues et trobes en
situacions complèxes que les has de sol-
ventar i això és el que més m’atrau de la
llarga distància.
L’any passat vas guanyar la Volta a Me-
norca. Què va passar aquest any?
La Volta a Menorca és una cursa preciosa
però bastant trenca-cames, no pel desnive-
ll, sinó pel tipus de terreny. Et pots trobar
fent asfalt durant mitja hora, camí pedregós
durant vint minuts i després deu minuts de
sorra de platja. Això et destirota bastant i
a part hi ha la distància que són 185 quilò-
metres.
Aquest any vaig voler superar la marca de
l’any passat, però les condicions metereo-
lògiques no van tenir res a veure amb la
primera edició. Anava primer, destacat, i
em vaig trobar enmig d’un temporal que
En Mia, amb els genolls ensangrentats, a la
Camins dels Cavalls, la volta a Menorca.
em va causar un greu risc d’hipotèrmia. En
un avituallament em van entrar unes tremo-
lors molt bèsties i no em vaig veure en cor
d’acabar. Això va passar a dotze quilòme-
tres de l’arribada.
Com ho fas per entrenar i compaginar
la teva vida laboral, familiar i esportiva?
No ho sé ni jo! (rialles) Per sort m’ho puc
muntar amb la feina i entrenar sis díes a
la setmana, i procuro estar amb la família
sempre que puc. Els entrenaments me’ls
prepara en Pere Comet (EspaiSalut) i pro-
curo seguir-los tant com puc. Un cop a l’any
ens mirem les curses que m’interessen, éll
m’en elimina alguna (rialles) i m’aconsella
participar en alguna cursa de mitja distàn-
cia com a entrenament. Els meus patis
d’entrenament acostumen a ser, quan puc,
el Puigsacalm i el Matagalls.
Quins són els teus objectius propers?
Tinc l’espina clavada de les 24 hores de
Can Dragó, que no vaig poder acabar, i pot-
ser m’animo a fer el Montblanc, si el genoll
m’ho permet. A part d’això faré la Queralbs-
Núria ara al juliol. El que no tinc clar és si
l’any vinent tornarem a Menorca.
Les platges de Menorca, tan meravelloses, es converteixen en un infern pels corredors. A la
foto, en Mia en solitari.

15. Consells dels professionals en salut 15
Consells de salut per a la bona pràctica
esportiva.
Una dolència que segurament heu patit
mots dels lectors d’aquesta revista és el
síndrome de la cintilla o genoll del corredor.
La fisioterapeuta Neus Tordera, de Vic, ens
n’explica la causa i els possibles tracta-
ments per a la seva prevenció.
SÍNDROME DE LA CINTILLA O
“ GENOLL DEL CORREDOR”
M’agradaria dirigir-me sobretot a corre-
dors, ciclistes i triatletes que alguna vegada
hagin patit o aquells que han tingut alguna
vegada un dolor a la cara antera lateral o la-
teral del genoll que ha tardat a desaparèixer
sense saber la causa. És un dolor de forma
punxant i sol aparèixer en baixades. Amb
el temps els símptomes apareixen al pujar
escales, o fins i tot al estar asseguts amb
les cames doblades.
El síndrome de la banda-cintilla iliotibial o
al que anomenem “ genoll del corredor” és
una lesió per sobre ús dels teixits tous de
la part distal de la cuixa, a la part exter-
nadel genoll. La banda iliotibial s’origina
a la cresta ilíaca ( pelvis ) i s’encerta a la
regió lateral de la tíbia proximal, al tubercle
de Gerdy. Actua com a estabilitzador del
genoll en marxa.
Perquè provoca dolor i inflamació?
El fregament mantingut de la banda so-
bre l’epicòndil lateral femoral amb la flexió
i extensió repetida del genoll durant la ca-
rrera, provoca aquesta inflamació, sobretot
sobre superfícies dures (asfalt) o en super-
fícies massa toves (sorra, fang). També al
fer canvis bruscs d’entrenament o al córrer
llargues distàncies sobre un terreny molt
irregular, com en les curses de muntanya.
En el cas dels ciclistes també apareix
degut a un pedalada continua, i en el cas
d’aquests esportistes les causes més fre-
qüents són:
- Posició sobre la bicicleta: Un seient mas-
sa alt o massa endarrere o amb excessiva
rotació interna.- Rotació externa de la tíbia
> 20º
Què puc fer com a tractament?
· Cal que disminuïu el ritme i/o parar depe-
nent del cas.
· L’aplicació de la crioteràpia (gel) durant 15
minuts entre 3-5 cops/dia ajuda a disminuir
la inflamació.
· Fer tractament de fisioteràpia, afavorint
l’alliberació de tots els teixits que afecten
a la zona d’inserció. És interessant seguir
per control ecogràfic, per valorar si a més
a més apareix una inflamació de la bursa
del genoll ( bursitis) o un hematoma; el ge-
noll es pot està inflamat i alhora trobar-se
calent.
· Caldrà fer uns bons estiraments de tota la
la musculatura associada, i fer una poten-
ciació del gluti mig i tensor de la fàscia lata.
Per últim m’agradaria recordar que des-
prés d’una lesió cal fer una bona readap-
tació per tornar a la competició de manera
progressiva i pautada, per tant és important
acudir a l’especialista per evitar les recaigu-
des a la lesió.
Neus Tordera
Fisioterapeuta
En aquesta imatge es pot apreciar la zona
afectada per la lesió del síndrome de la cin-
tilla.
Neus Tordera, a la seva consulta de Vic, en plena sessió de reconeixement.