2. ÍNDEX
Antecedents 3
Les proves 5
a) L'engany de les fotografies 5
b) Problemes tècnics
8
Conclusions 10
Bibliografia 10
3. L'HOME HA ARRIBAT A LA LLUNA. VERITAT O
MENTIDA?
Antecedents
La ex Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units competien en molts camps,
durant la guerra freda (espionatge, les armes de destrucció massiva..). Un dels
camps en els quals competien també, era en la conquesta de l'espai. El qual
arribara abans a la lluna demostraria que tenia millor tecnologia, i tindria el
poder sobre un nou espai.
Va ser la URSS la primera de les dues a assolir posar en òrbita el satèl·lit
artificial Sputnik, el 04 d'octubre de 1957. Aquest satèl·lit no era més que una
esfera d'alumini d'aproximadament mig metre de diàmetre i 83 kg de pes.
Aquest satèl·lit contenia dos medidors de temperatura i un d'electrons, no
obstant això va complir la seua missió: viatjar a l'espai, orbitar la terra i ferir
l'orgull nord-americà.
Com resposta a aquest fet, els nord-americans van llançar el Vanguard I.
Aquest primer llançament dels americans va ser un fracàs filmat, degut al fet
que el llançador es va enfonsar a pocs metres del sòl. Per contra, els russos
avançaven en aquesta carrera espacial, i van aconseguir enviar el primer ésser
viu a l'espai exterior, la goseta Laika, qui va morir per falta d'oxigen.
El 12 d'abril de 1961 els russos envien A Yuri
Gagarin, el primer cosmonauta, qui va estar
orbitant entre els 181 i 327 km d'altitud durant
108 minuts. Cinc anys més tard, són altra vegada
els russos els quals assoleixen aterrar en la
Lluna amb la Lunik 2. Aquest dispositiu va ser el
primer a retransmetre les primeres imatges de la
superfície lunar.
Abans aquests fets, els nord-americans
estaven desmoralitzats. El President John F.
Kennedy, els intenta motivar emetent un
comunicat per televisiu en el qual es
compromet a fer un esforç per a assolir enviar Yuri Gagarin el primer
al primer home a la Lluna. astronauta.
4. Aquest comunicat va complir una doble missió. D'una banda motivava als
membres de la NASA i a la població, i per un altre va desviar l'atenció en la
guerra de Vietnam, que ja s'havia cobrat més de 50,000 víctimes
Una anècdota històrica revela la dificultat tecnològica de la NASA per a portar a
terme la proposta del President: l'Apol·lo I. El 27 de maig de 1967 els
astronautes estaven arreglant el mòdul de comandament de la nau quan van
transmetre un curt i esgarrifós missatge: “Tenim un incendi en la cabina”. ALS
pocs segons la temperatura es va elevar a 1,400 graus a causa de la gran
concentració d'oxigen pur. Els tres astronautes van morir cremats en els seus
seients. Molts erudits de la NASA sabien que era impossible preparar una
missió de la magnitud que el President havia proposat en un lapse de dos anys.
La tripulació de
l'Apol·lo II composta
pel comandant de la
missió Neil A.
Armstrong, Edwin I.
El 20 de juliol de 1969, l'astronauta nord-americà Neil Armstrong, amb una
audiència de mil milions de televidents donava mostres al món de l'arribada a la
Lluna. Amb el peu esquerre, es parava sobre la polsorienta superfície de la
Lluna. En aqueix moment començava una nova era per a l'home i, al mateix
temps, una nova llegenda urbana.
Segons la NASA, un 11% dels nord-americans creu que el viatge a la Lluna va
ser un frau. En la resta del món aquesta xifra es dispara.
Els teòrics de la conspiració aporten diferents dades que a continuació
intentaré comentar. Per a ells tot és fruit d'un desesperat intent d'evitar el
desastre que haguera suposat la derrota nord-americana en la carrera espacial.
També es documenta el que realment va passar. La pressió davant la proposta
del President va obligar a preparar un pla alternatiu per si la missió fracassava.
El Pla de la NASA consistia a muntar un escenari fals per a simular un
aterratge hipotètic en la Lluna. La tecnologia de l'època no era molt avançada
per a les missions espacials, en ocasions els ordinadors ( 64 kb de memòria)
no tenien la suficient memòria per a ser eficaces, les comunicacions eren
intermitents i tampoc es tenien dades exactes del lloc on s'anava a alunizar, la
missió era pràcticament suïcida.
5. Els nord-americans creuen que el “alunizaje” es va filmar en el desert de
Nevada (prop de Las Vegas). La teoria de l'engany, donada suport entre uns
altres pels Bill Kaysing, Ralph René o Bart Winfield Sibrel, (gent relacionada
d'una o altra manera amb la NASA en aquella època) afirma que es va muntar
un estudi de televisió en el desert, i des d'allí es van transmetre les imatges que
la resta del món va creure provenien de la Lluna.
Les Proves
Les proves aportades pels quals defensen que tot va ser una farsa són molt
variades i les mostre a continuació.
a) L'engany de les fotografies
Les fotografies oficialment preses pels astronautes en la superfície lunar tenen
un gran nombre d'incongruències. David Percy, fotògraf britànic de la Royal
Photographic Society va indicar en el seu moment que les investigacions que
ells havien realitzat indicaven que les fotos del alunizaje tenien diverses
inconsistències i anomalies.
· Un cel sense estrelles
En les fotos distribuïdes per la NASA, es veu
un cel completament fosc sense presència
d'estrelles.
En la Lluna, l'absència d'atmosfera que
entorpisca el pas de la llum, les estrelles són
totalment visibles i apareixen amb una
lluentor considerablement major que en la
Terra. Per tant és estrany que no apareguen
estrelles en les fotografies ja que la càmera
(Hasselblad) i la sensibilitat de la pel·lícula
utilitzada (Ektachrome) si que permetien
retratar-les.
Quan es va produir el alunizaje, el sol estava en l'horitzó llunar. A més, els
astronautes duien vestits blancs i molt brillants. Per açò, per a poder fotografiar
a un astronauta, es necessita un temps d'exposició ràpid amb una obertura de
l'objectiu molt menuda, d'aquesta forma es poden prendre fotografies d'objectes
brillants ( les estrelles no deixen de ser objectes tènues). Resultava impossible
fotografiar alhora a un astronauta i a les estrelles del fons.
6. És rar que no es prengueren fotografies del firmament atès que la visibilitat era
perfecta doncs els tripulants van comentar el fet que es podia gaudir de la visió
de milions d'estrelles, per no esmentar Júpiter, Saturn i altres planetes.
Però per què no van afegir un cel artificial amb estrelles a les fotos. El motiu és
perquè les estrelles no són tan fàcils de falsificar, doncs els astrònoms
hagueren analitzat les posicions relatives i els angles entre els astres, i amb la
tecnologia d'aquella època no es podria haver simulat un firmament que
poguera enganyar als professionals. Els responsables del frau van adoptar la
solució més senzilla: eliminar per complet la presència d'estrelles.
Els quals afirmen que l'home sí arribe a la Lluna, justifiquen les anomalies
argumentant que les comunicacions, fotos i enregistraments realitzats eren de
molt baixa qualitat pel que es va decidir mostrar els enregistraments falsos que
s'havien realitzat en la Terra.
· Banderes ondeants
La Lluna manca de vents, no
existeix força alguna que puga fer
onejar una bandera Com és
possible que aparega el símbol
americà onejant com si existira un
fort vent?
En les fotos preses apareix la bandera americana donant una sensació de
moviment, el que sembla inexplicable a causa de l'absència d'atmosfera. Açò
ho expliquen alguns degut al fet que la bandera estava inicialment doblegada i
per tant presentava arrugues açò li dóna una aparença que pot confondre's
amb la d'una bandera onejant, però en realitat, els videos mostren com es
queda completament immòbil després que els astronautes la col·loquen sobre
la Lluna.
· Petjades inexplicables
Si ens fixem en les fotos del mòdul lunar, no s'aprecia un cràter considerable
sota la tobera del motor. Donades les característiques del motor hauria d'haver
obert un forat en el sòl lunar per l'embranzida que desenvolupava.
7. La justificació a aquest fet és la següent: en la Terra, l'aire de l'atmosfera
concentra el doll de gasos. La falta d'atmosfera en la Lluna fa que els gasos
expulsats es difuminen ràpidament, el que evita que l'embranzida es concentre.
Açò explica l'absència de cràter.
El mòdul lunar al descendir i va alçar un núvol de pols. Per tant, en la zona de
alunizaje, tot la pols hauria d'haver estat “escombrat” deixant una superfície
neta d'arena. Açò es contradiu amb les petjades que van deixar els astronautes
en les proximitats del mòdul lunar.
La justificació a aquest fet és la següent En la Lluna no hi ha atmosfera, per
tant no hi ha aire que puga ser mogut pels gasos que expulsa un motor coet.
L'embranzida del motor només va aconseguir moure una menuda quantitat
d'arena que es va acumular en les proximitats del mòdul, per això, al descendir,
Armstrong va enfonsar el seu peu sobre la superfície, deixant una petjada
· Problemes amb les ombres
Les ombres que presenten les fotos són massa desiguals i divergents, açò
implicarien l'existència de més fonts de llum a més de la del Sol. Un altre dels
arguments és la presència d'estranys reflexos en els visors dels cascos. Si la
foto va ser presa pel seu company que estava de genolls enfront d'ell, com
apareixen detalls de la part alta del casc. S'hauria de tenir una visió des de
8. baix, i per tant no s'hauria de veure la part superior del casc. El contenidor que
mostra l'astronauta s'observa amb gran nitidesa i amb abundants lluentors a
pesar que hauria de mostrar-se com una zona ombrejada.
Per a justificar aquests fenòmens un professor de la Universitat d'Alacant,
indica: la presència d'ombres de longitud diferent pugues deure's al fet que els
astronautes siguen de diferent altura o, fonamentalment, a les irregularitats del
terreny. L'existència d'altres fonts lluminoses (un focus d'estudi, per exemple), a
més de la solar donaria lloc que cada objecte il·luminat llançara més d'una
ombra, i no és el cas. L'absència d'atmosfera en la Lluna elimina el fenomen de
la difusió de la llum, açò no significa que els objectes que no són directament
il·luminats pel sol romanguen en completa foscor: la reflexió de la llum per
qualsevol objecte il·luminat segueix sent igualment efectiva. El sòl lunar, les
parts del vestit o del mòdul lunar il·luminades actuen com reflectors permetent
que zones en l'ombra apareguen bastant bé il·luminades. (Veure detall en:
www.arp-sapc.org/articulos/luna/).
· Fotos massa perfectes i fons idèntics
Els astronautes duien les càmeres penjades del pit, a pesar d'açò les
fotografies preses estan perfectament enquadrades i enfocades. Açò es
justifica per la selecció que la NASA va fer de les cent de fotos que van prendre
els astronautes.
Hi ha determinades fotos on apareix el mòdul de fons amb una muntanya
darrere i en altres fotos apareix la mateixa muntanya pràcticament des del
mateix angle, però no hi ha rastre del mòdul lunar.
L'explicació es basa en un fenomen que ocorre en absència d'atmosfera: els
objectes a una gran distància s'aprecien amb gran nitidesa a causa de
l'absència d'aire que puga distorsionar la imatge. La muntanya està a una gran
distància a pesar que en la foto puga semblar propera. Totes les fotos
presenten el mateix fons encara que es prengueren des de diferents llocs a
causa del ‘paral·lelisme’ que s'indueix per les grans distàncies.
b) Problemes tècnics
Molta gent afirmen que en la dècada dels 60 la NASA no tenia la tecnologia
suficient per a fer arribar a l'home a la lluna.
9. El Apollo I (gener de 1967) es va incendiar en una prova preparatòria de la
missió. Amb només dos anys de diferència, sembla que els inconvenients
tècnics patits haurien estat impossibles de solucionar en tan poc temps.
Aquesta miraculosa recuperació tecnològica, juntament amb les incongruències
presentades ha donat lloc a fomentar la teoria del frau.
Bill Brian (qui va treballar com redactor tècnic de la NASA entre 1956 i 1963),
va escriure en 1982 “Moongate”, en el qual aporta una raó diferent per a moltes
de les inconsistències oposades: potser es va viatjar a la Lluna, però intenta
demostrar que la tecnologia oficialment emprada és massa primitiva i, que si
realment es va arribar, la NASA va ocultar les tècniques empleades.
“Si se descubriese la verdad sobre la Luna, la NASA tendría que explicar la técnica de
propulsión que los llevó hasta allí, además de divulgar sus investigaciones en
propulsiones alternativas, unas investigaciones que ponen en riesgo el negocio de las
grandes corporaciones petrolíferas y cuyos resultados podrían conducir al derrumbe de
la estructura misma de nuestra economía mundial. Sencillamente, la NASA no puede
asumir ese riesgo”.
“Moongate, 1982”
Altre problema tècnic és la presència de zones per sobre de la superfície
terrestre on el camp magnètic de la Terra atrapa partícules de vent solar
(cinturons de Van Allen). Alguns científics sostenen que la tecnologia amb la
qual es contava no protegiria als tripulants del Apollo XI al travessar-los,
provocant la seua mort. Existeixen estudis que demostren que els astronautes
van ser capaços de suportar aquestes radiacions a causa de la protecció
proporcionada per la nau.
Veure: http://lsda.jsc.nasa.gov/books/apollo/S2ch3.htm
10. Conclusions
Tenint en compte tot l'exposat les conclusions a les quals s'arriben, i els dubtes
que perduren són:
1. L'home no va arribar a la Lluna i es tracta d'un muntatge en un estudi de
cinema que pretenia elevar el patriotisme americà.
2. Si es va aconseguir arribar a la Lluna, les imatges van ser retocades
sobre les originals per a destacar símbols patriòtics.
3. Els corts en l'emissió i la sorpresa que van mostrar els tècnics de la
NASA en determinades filmacions, fa pensar que se'ns oculte part de la
informació, en fotografies i videos fent un muntatge.
4. Per qué es van suspendre els vols tripulats a la Lluna en el principi de la
dècada dels 70? per qué cap home ha tornat a trepitjar la Lluna després
de 1972?
5. D'altra banda, si tot haguera estat un frau, els soviètics ho havien
d'haver denunciat. L'arribada de l'Apol·lo a la Lluna va ser una gran
derrota per al règim soviètic.
Aquests dubtes sempre quedaran en la nostra ment...
Bibliografía
1. 1.-http://lsda.jsc.nasa.gov/books/apollo/S2ch3.htm
2. http://axxon.com.ar/zap/241/c-Zapping0241.htm
3. www.escalofrio.com
4. www.neoteo.com
5. www.fmmeducacion.com.ar
