SlideShare a Scribd company logo
1 of 5
NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS        1 BATX. D CMC      TELESCOPI
HUBBLE

TELESCOPI HUBBLE

EDWIN POWELL HUBBLE
El hubble és un telescopi robòtic situat al final de la capa de
l'atmosfera. Aquest telescopi, va
ser ideat per fer un homenatge a
Edwin Hubble.
Edwin Powell Hubble va nèixer a
Marshfilde (EEUU) al 1889 i va
morir a San Marino (Italia) l'any
1956. Va estudiar dret a la
Universitat de Oxford, encara que
més tard es va donar conta de que
no li agradava i va ingressar en la
Universitat de Chicago per estudiar
astronomia. Es va graduar l'any
1917, i més tard va començar a
treballar en el observatori del
'Monte Wilson', a California. Entre
els anys 1923 i 1924 va utilitzar el
Hooker 100 (telescopi més gran del moment) i amb aquest aparell es
va dedicar a estudiar les cefeides (estrelles que varien la temperatura
i la lluminositat en un periode de cinc dies), amb aquest estudi, va
descobrir nebuloses (estructures de gas i pols interestelar) a l'exterior
de la Via Làctia. Segons l'estudi de Hubble, aquestes estructures eren
galàxies, de manera que va revolucionar el que es sabia sobre les
autèntiques dimensions del cosmos.

HISTÒRIA DEL TELESCOPI
El projecte Hubble és va iniciar l'any 1972, quan la Academia
Nacional de Ciències dels EEUU va recomanar construir un llarg
telescopi. Durnt la votació del congrés de 1977, és va decidir fundar
el projecte i la construcció del telescopi espacial Hubble, que és va
acabar el 1985. Finalment, va ser llançat el 25 d'Abril de 1990.
Després dels problemes respecte les càmeres (el mirall era massa fi),
per lo que al Desembre de 1993, el 'Space
shuttle endeavor' (servei de solucions
espacial) va posar una càmera nova per
arreglar el mirall primari del telescopi. Al
Febrer de 1997 va haver-hi una segona
reparació que va necessitar astronautes. Els
astronautes van portar alguns instruments i
van posar capes al telescopi per mantenir-lo
en calent.
A l'Octubre de 1997, la NASA va decidir
allargar la operació que durava desde 2005
fins l'any 2010. El 13 de Novembre de 1999 el quart giroscòpi
NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS       1 BATX. D CMC      TELESCOPI
HUBBLE

(dispositiu mecànic que serveix per senyalar el Nort) del Hubble va
fallar. El Hubble es va apagar fins que un equip de reparacions el va
reparar i el va posar en marxa.
Encara que a 1990 és pensava que el nou telescopi seria un gran
avenç en quant a astronomia, a principis del Desembre de l'any
passat és va portar a terme una de les reparacions més cares de la
història per arreglar el transbordador Endevaour que tenia defectes.
Es va donar a terme, ja que a més de que s'havia d'arreglar, estava
en joc el prestigi de la NASA.
Actualment encara està en funcionament, i es reben moltes imatges
seves de la terra.

PARTS DEL TELESCOPI
Els telescopis tenen parts òptiques i alguns inclus tenen instruments
especialitzats.
   • SISTEMES DE LA AEREONAU
Antenes de comunicacions: El Hubble, només respon a instruccions
molt detallades que es donen desde la terra. Les antenes de
comunicacions serveixien doncs, perque els tècnics i astrònoms
puguin contactar amb el telescopi. Té cuatre antenes de
comunicacions (per rebre i enviar informació) amb l'equip
d'operacions de vol Goddard Space Flight Center a Greenvelt,
Maryland. Hi ha (en aquest moment) 5 satèlits TDR (retransmissió de
dades per satèlit) situats en diferents punts del cel.
Placa solar: Com que el Hubble necessita energia per funcionar i no
pot estar conectat a una font elèctrica, es fa servir la llum solar. Hi
han dos plaques solars, l'energia de les quals va a parar a la matriu
central, que és la que produeix i
converteix l'energia del sol en 2800
vats d'electricitat, encara que per fer
servir els retransmissors de ràdio .
Part de la energia generada es
reserva per a quan al telescopi no li
toca el sol, i poder fer funcionar el
telescopi (cada 36 minuts de cada
hora òrbita 97. Quan està
completament cargat, l’equip pot
durar unes 7 hores i mitja, o, el que
es el mateix, cinc òrbites.
Ordinadors de Hubble i automatització: Hi han molts ordinadors i
microdinadors per poder controlar les accions que s’han de dur a
terme en el telescopi. Hi han dos ordinadors principals: un d’ells
anomenat ‘Hubble de la cintura’ per dirigir les operacions, per que es
rebin les dades. L’altre s’encarrega del girascòpi, el subsistema de
control de direcció, i de que en cas de que hi hagués algún problema,
es pugui guardar tota la informació. Cada sistema en si mateix té una
sèrie de sistemes de ordinadors i microprocessadors. També tenen
NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS       1 BATX. D CMC      TELESCOPI
HUBBLE

(aquests ordinadors) rotació de rodes de filtres, que permeten
mantenir la temperatura dels instruments, recollir dades i comunicar-
se amb els equips principals.
Estructura del telescopi: El telescopi està suspès en el aire amb una
gravetat zero i temperatures extremadament altes
(d’aproximadament 100º F o més) durant cada volta que fa al voltant
de la terra. Per aquestes situacions, el telescopi conta amb una capa
d’aillament multicapa (MLI) que li permet aillar-la de les
temperatures mencionades anteriorment. A més, durant la reparació
del telescopi al 2009 se li va afegir en algunes part uns panels
d’aïllament anomenats NOBL’s.
Sota aquestes capes d’aïllament, hi ha una estructura d’alumini
lleugera que el que fa es protegir el sistema de òptica i els diferents
instruments científics. El sistema òptic és manté unit al telescopi per
una armadura de grafit epoxi (material rígid que es resisteix a
expansió i retracció que produeixen els canvis de temperatura).

    • INSTRUMENTS CIENTÍFICS
El telescopi Hubble consta de sis instruments diferents que fan que
podem obtenir informació i dades, imatges, etc.
Wide Field Camera 3: Es pot fer servir per estudiar tot tipus de coses,
desde l’espai, fins zones de la
terra que resultin interesants (i
és molt precisa). Ha ajudat
molt en el seguiment de la
nostra galaxia, d’altres i
especialment, de la ‘energa
obscura’, energia desconeguda
que fa que l’univers
s’expangueixi amb més
rapidesa.
Espectògraf d’origens còsmics:
Trenca les radiacions ultravioleta en components perquè puguin ser
estudiats amb detall. És fa servir especialment per examinar
l’evolució gal·làctica, la formació de nous planetes i el sorgiment
d’elements necessaris per a la vida.
Càmara avançada per a inspeccions: Estudia el espai, l’univers i la
distribució de les galàxies. Estudia també les emissions ultravioleta
de les estrelles, fotografia el nostre sistema solar i busca estrelles.
Càmara d’infrarojos proper i electòmetre multiobjecte: És el sensor
de calor del telescopi. Detecta la llum infraroja, per lo que també
cossos que s’han enfosquit per culpa de el gas interestelar i la pols.
Telescopi espacial espectògraf de images: Actuant com un prisma,
separa la llum del cosmos en el seu
component de colors. També dit amb les
sigles STIS, estudia els forats negres, la
NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS       1 BATX. D CMC      TELESCOPI
HUBBLE

composició de les galàxies, i les atmosferes que es troben al voltant
d’altres estrelles.
Sensors d’orientació fina: És situen amb les ‘estrelles guia’, que
permet veure que el Hubble està en la posició correcta. També
s’utilitzen per fer medicions estelars.

   • ÒPTIQUES
Camí de llum: La llum que entra pasa per un tub que es troba equipat
amb deflectors (serveix per canviar la direcció d’un fluid) que no
permeten que la llum es deviï. El concaves recull la llum (té una
forma amb curva cap a dintre. Dona al mirall primari, aquest es
reflexa en el més petit, que es convex del mirall secundari. El mirall
secundari rebota la llum cap a la part
posterior del mirall primari a través d’un
forat al seu propi centre. La llum s’enfoca en
pla focal, on és recull per els instruments
científics corresponents.
Mirall de qualitat: Els miralls del telescopi
són molt plans, la seva superfície es cuasi
perfecte, amb un marge d’error de
1/800,000 ths de una pulgada. El mirall
primari és va ampliar amb el diàmetre de la
terra, 6 pulgades d’altura. A l’any 1990, van
trobar una òtpica amb defectes que va ser ràpidament substituida
aquell mateix any. Els miralls és troben a una temperatura constant,
70ºF per evitar deformacions d’aquest. Els miralls porten integrada
una capa de Florur de Magnesi, ja que així es reflexa millor la llum
violeta.
NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS      1 BATX. D CMC    TELESCOPI
HUBBLE




BIBLIOGRAFIA
INFORMACIÓ

   •   http://es.wikipedia.org/wiki/Telescopio_espacial_Hubble
   •   http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-e_hubble.htm
   •   http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hubble.htm
   •   http://es.wikipedia.org/wiki/San_Marino
   •   http://www.espacioprofundo.com.ar/diccionario/Glosario_de_As
       tronomia/vertermino/Cefeida.html
   •   http://www.astromia.com/universo/nebulosas.htm
   •   http://www.aerospaceguide.net/spacehistory/hubble-
       history.html
   •   http://www.members.tripod.com/~FILNET/Hubble.htm
   •   http://www.geoscopio.net/escaparate/verpagina.cgi?
       idpagina=17470
   •   http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en
       %7Ces&u=http://hubblesite.org/the_telescope/nuts_.and._bolt
       s/
   •   http://www.wordreference.com/definicion/deflector


FOTOGRAFIES

   •   http://www.wwu.edu/depts/skywise/history/hubble.jpg
   •   http://davideg.files.wordpress.com/2009/11/hubble.jpg
   •   http://www.astro.virginia.edu/~rwo/WFC3-opticalassembly-
       oct03.jpg
   •   http://gnudatalanguage.sourceforge.net/screenshots/screensho
       t11.png
   •   http://web.educastur.princast.es/proyectos/grupotecne/archivo
       s/investiga/175hubble.jpg

More Related Content

What's hot

L’origen i constitució de l’univers i la terra slide
L’origen i constitució de l’univers i la terra slideL’origen i constitució de l’univers i la terra slide
L’origen i constitució de l’univers i la terra slideEscola Montagut
 
Homelluna.pdf
Homelluna.pdfHomelluna.pdf
Homelluna.pdfAgupan0
 
"Farout", el planeta més distant mai observat en el Sistema Solar.
"Farout", el planeta més distant mai observat en el Sistema Solar."Farout", el planeta més distant mai observat en el Sistema Solar.
"Farout", el planeta més distant mai observat en el Sistema Solar.AlexCodinaLeria
 
Telescopi De Galileu Galilei
Telescopi De Galileu GalileiTelescopi De Galileu Galilei
Telescopi De Galileu Galileiguestf337c8
 
La lluna gonzalo
La lluna gonzaloLa lluna gonzalo
La lluna gonzaloTxema Gs
 
El Telescopi De Galileu
El Telescopi De GalileuEl Telescopi De Galileu
El Telescopi De Galileuguest57ee3ac
 
La conquesta de la lluna
La conquesta de la llunaLa conquesta de la lluna
La conquesta de la llunaclaudia2419
 
Coets i llançadores espacials
Coets i llançadores espacialsCoets i llançadores espacials
Coets i llançadores espacialsalex_mascu
 
Petit princep badia2
Petit princep badia2Petit princep badia2
Petit princep badia2llahi123
 
La conquesta de la lluna.odp1
La conquesta de la lluna.odp1La conquesta de la lluna.odp1
La conquesta de la lluna.odp1barbie12345678
 
Power Sistema Solardef
Power Sistema SolardefPower Sistema Solardef
Power Sistema Solardefimma palahi
 

What's hot (20)

L’origen i constitució de l’univers i la terra slide
L’origen i constitució de l’univers i la terra slideL’origen i constitució de l’univers i la terra slide
L’origen i constitució de l’univers i la terra slide
 
Homelluna.pdf
Homelluna.pdfHomelluna.pdf
Homelluna.pdf
 
"Farout", el planeta més distant mai observat en el Sistema Solar.
"Farout", el planeta més distant mai observat en el Sistema Solar."Farout", el planeta més distant mai observat en el Sistema Solar.
"Farout", el planeta més distant mai observat en el Sistema Solar.
 
Asteroides
AsteroidesAsteroides
Asteroides
 
Telescopi De Galileu Galilei
Telescopi De Galileu GalileiTelescopi De Galileu Galilei
Telescopi De Galileu Galilei
 
La lluna gonzalo
La lluna gonzaloLa lluna gonzalo
La lluna gonzalo
 
El Telescopi De Galileu
El Telescopi De GalileuEl Telescopi De Galileu
El Telescopi De Galileu
 
La conquesta de la lluna
La conquesta de la llunaLa conquesta de la lluna
La conquesta de la lluna
 
Coets i llançadores espacials
Coets i llançadores espacialsCoets i llançadores espacials
Coets i llançadores espacials
 
Petit princep badia2
Petit princep badia2Petit princep badia2
Petit princep badia2
 
Exobiologia
ExobiologiaExobiologia
Exobiologia
 
NASA
NASANASA
NASA
 
La lluna
La llunaLa lluna
La lluna
 
L'univers
L'universL'univers
L'univers
 
TELESCOPI
TELESCOPITELESCOPI
TELESCOPI
 
Presentación ura
Presentación uraPresentación ura
Presentación ura
 
El Sol
El SolEl Sol
El Sol
 
La conquesta de la lluna.odp1
La conquesta de la lluna.odp1La conquesta de la lluna.odp1
La conquesta de la lluna.odp1
 
Power Sistema Solardef
Power Sistema SolardefPower Sistema Solardef
Power Sistema Solardef
 
CMC Lluna
CMC LlunaCMC Lluna
CMC Lluna
 

Viewers also liked

El hubble troba co2 en un planeta fora del nostre sistema solar
El hubble troba co2 en un planeta fora del nostre sistema solarEl hubble troba co2 en un planeta fora del nostre sistema solar
El hubble troba co2 en un planeta fora del nostre sistema solarcmcnf
 
El conflicte de sudán
El conflicte de sudánEl conflicte de sudán
El conflicte de sudáncmcnf
 
Tecnoadicció
TecnoadiccióTecnoadicció
Tecnoadicciócmcnf
 
Primer descobriment del Hubble: Raig de gas en el forat negre M-87
Primer descobriment del Hubble: Raig de gas en el forat negre M-87 Primer descobriment del Hubble: Raig de gas en el forat negre M-87
Primer descobriment del Hubble: Raig de gas en el forat negre M-87 cmcnf
 
El hubble detecta noves probes sobre la matèria obscura
El hubble detecta noves probes sobre la matèria obscuraEl hubble detecta noves probes sobre la matèria obscura
El hubble detecta noves probes sobre la matèria obscuracmcnf
 
Les 10 millors imatges del hubble
Les 10 millors imatges del hubbleLes 10 millors imatges del hubble
Les 10 millors imatges del hubblecmcnf
 
Les llunes de plutó
Les llunes de plutóLes llunes de plutó
Les llunes de plutócmcnf
 
La vida duna estrella
La vida duna estrellaLa vida duna estrella
La vida duna estrellacmcnf
 
Xarxes Socials
Xarxes SocialsXarxes Socials
Xarxes Socialscmcnf
 

Viewers also liked (10)

El hubble troba co2 en un planeta fora del nostre sistema solar
El hubble troba co2 en un planeta fora del nostre sistema solarEl hubble troba co2 en un planeta fora del nostre sistema solar
El hubble troba co2 en un planeta fora del nostre sistema solar
 
El conflicte de sudán
El conflicte de sudánEl conflicte de sudán
El conflicte de sudán
 
Tecnoadicció
TecnoadiccióTecnoadicció
Tecnoadicció
 
Primer descobriment del Hubble: Raig de gas en el forat negre M-87
Primer descobriment del Hubble: Raig de gas en el forat negre M-87 Primer descobriment del Hubble: Raig de gas en el forat negre M-87
Primer descobriment del Hubble: Raig de gas en el forat negre M-87
 
El hubble detecta noves probes sobre la matèria obscura
El hubble detecta noves probes sobre la matèria obscuraEl hubble detecta noves probes sobre la matèria obscura
El hubble detecta noves probes sobre la matèria obscura
 
Les 10 millors imatges del hubble
Les 10 millors imatges del hubbleLes 10 millors imatges del hubble
Les 10 millors imatges del hubble
 
Les llunes de plutó
Les llunes de plutóLes llunes de plutó
Les llunes de plutó
 
La vida duna estrella
La vida duna estrellaLa vida duna estrella
La vida duna estrella
 
Xarxes Socials
Xarxes SocialsXarxes Socials
Xarxes Socials
 
Les Estrelles
Les EstrellesLes Estrelles
Les Estrelles
 

Similar to Hubble telescopio

Grup 5 telescopis espacials
Grup  5 telescopis espacialsGrup  5 telescopis espacials
Grup 5 telescopis espacialsalex_mascu
 
Alex Carlos David
Alex Carlos DavidAlex Carlos David
Alex Carlos DavidFelissa Jf
 
1 univers terra-2015
1 univers terra-20151 univers terra-2015
1 univers terra-2015NELO TRAVER
 
Els models cosmològics al llarg de la història
Els models cosmològics al llarg de la històriaEls models cosmològics al llarg de la història
Els models cosmològics al llarg de la històriaagueda.gras
 
L’origen i constitució de l’univers i la terra
L’origen i constitució de l’univers i la terraL’origen i constitució de l’univers i la terra
L’origen i constitució de l’univers i la terraEscola Montagut
 
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vida
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vidaBloc 1 l'univers i l'origen de la vida
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vidagomb
 
L’origen i la constitució de l’univers i la
L’origen i la constitució de l’univers i laL’origen i la constitució de l’univers i la
L’origen i la constitució de l’univers i laxavifargui
 
EL UNIVERSO XISCA
EL UNIVERSO XISCAEL UNIVERSO XISCA
EL UNIVERSO XISCAernestopt
 
Guia mart
Guia martGuia mart
Guia martLinibau
 
Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2Pol Serra
 
20130410 cracs-def
20130410 cracs-def20130410 cracs-def
20130410 cracs-defMiquel Duran
 
Forces gravitatòries
Forces gravitatòriesForces gravitatòries
Forces gravitatòriesAyraLilium
 
Tema 1 El planeta Terra i la seua representació
Tema 1 El planeta Terra i la seua representacióTema 1 El planeta Terra i la seua representació
Tema 1 El planeta Terra i la seua representacióEva María Gil
 

Similar to Hubble telescopio (20)

Grup 5 telescopis espacials
Grup  5 telescopis espacialsGrup  5 telescopis espacials
Grup 5 telescopis espacials
 
Cn1 univers
Cn1 universCn1 univers
Cn1 univers
 
Alex Carlos David
Alex Carlos DavidAlex Carlos David
Alex Carlos David
 
1 univers terra-2015
1 univers terra-20151 univers terra-2015
1 univers terra-2015
 
Els models cosmològics al llarg de la història
Els models cosmològics al llarg de la històriaEls models cosmològics al llarg de la història
Els models cosmològics al llarg de la història
 
L’origen i constitució de l’univers i la terra
L’origen i constitució de l’univers i la terraL’origen i constitució de l’univers i la terra
L’origen i constitució de l’univers i la terra
 
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vida
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vidaBloc 1 l'univers i l'origen de la vida
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vida
 
L’origen i la constitució de l’univers i la
L’origen i la constitució de l’univers i laL’origen i la constitució de l’univers i la
L’origen i la constitució de l’univers i la
 
EL UNIVERSO XISCA
EL UNIVERSO XISCAEL UNIVERSO XISCA
EL UNIVERSO XISCA
 
Guia mart
Guia martGuia mart
Guia mart
 
El sol
El solEl sol
El sol
 
Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2Curiositats de l'univers presentació2
Curiositats de l'univers presentació2
 
S.XX
S.XXS.XX
S.XX
 
Fyq
FyqFyq
Fyq
 
20130410 cracs-def
20130410 cracs-def20130410 cracs-def
20130410 cracs-def
 
Jupiter
JupiterJupiter
Jupiter
 
Forces gravitatòries
Forces gravitatòriesForces gravitatòries
Forces gravitatòries
 
Marisa rullán arias
Marisa rullán ariasMarisa rullán arias
Marisa rullán arias
 
S.XX
S.XXS.XX
S.XX
 
Tema 1 El planeta Terra i la seua representació
Tema 1 El planeta Terra i la seua representacióTema 1 El planeta Terra i la seua representació
Tema 1 El planeta Terra i la seua representació
 

Hubble telescopio

  • 1. NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. D CMC TELESCOPI HUBBLE TELESCOPI HUBBLE EDWIN POWELL HUBBLE El hubble és un telescopi robòtic situat al final de la capa de l'atmosfera. Aquest telescopi, va ser ideat per fer un homenatge a Edwin Hubble. Edwin Powell Hubble va nèixer a Marshfilde (EEUU) al 1889 i va morir a San Marino (Italia) l'any 1956. Va estudiar dret a la Universitat de Oxford, encara que més tard es va donar conta de que no li agradava i va ingressar en la Universitat de Chicago per estudiar astronomia. Es va graduar l'any 1917, i més tard va començar a treballar en el observatori del 'Monte Wilson', a California. Entre els anys 1923 i 1924 va utilitzar el Hooker 100 (telescopi més gran del moment) i amb aquest aparell es va dedicar a estudiar les cefeides (estrelles que varien la temperatura i la lluminositat en un periode de cinc dies), amb aquest estudi, va descobrir nebuloses (estructures de gas i pols interestelar) a l'exterior de la Via Làctia. Segons l'estudi de Hubble, aquestes estructures eren galàxies, de manera que va revolucionar el que es sabia sobre les autèntiques dimensions del cosmos. HISTÒRIA DEL TELESCOPI El projecte Hubble és va iniciar l'any 1972, quan la Academia Nacional de Ciències dels EEUU va recomanar construir un llarg telescopi. Durnt la votació del congrés de 1977, és va decidir fundar el projecte i la construcció del telescopi espacial Hubble, que és va acabar el 1985. Finalment, va ser llançat el 25 d'Abril de 1990. Després dels problemes respecte les càmeres (el mirall era massa fi), per lo que al Desembre de 1993, el 'Space shuttle endeavor' (servei de solucions espacial) va posar una càmera nova per arreglar el mirall primari del telescopi. Al Febrer de 1997 va haver-hi una segona reparació que va necessitar astronautes. Els astronautes van portar alguns instruments i van posar capes al telescopi per mantenir-lo en calent. A l'Octubre de 1997, la NASA va decidir allargar la operació que durava desde 2005 fins l'any 2010. El 13 de Novembre de 1999 el quart giroscòpi
  • 2. NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. D CMC TELESCOPI HUBBLE (dispositiu mecànic que serveix per senyalar el Nort) del Hubble va fallar. El Hubble es va apagar fins que un equip de reparacions el va reparar i el va posar en marxa. Encara que a 1990 és pensava que el nou telescopi seria un gran avenç en quant a astronomia, a principis del Desembre de l'any passat és va portar a terme una de les reparacions més cares de la història per arreglar el transbordador Endevaour que tenia defectes. Es va donar a terme, ja que a més de que s'havia d'arreglar, estava en joc el prestigi de la NASA. Actualment encara està en funcionament, i es reben moltes imatges seves de la terra. PARTS DEL TELESCOPI Els telescopis tenen parts òptiques i alguns inclus tenen instruments especialitzats. • SISTEMES DE LA AEREONAU Antenes de comunicacions: El Hubble, només respon a instruccions molt detallades que es donen desde la terra. Les antenes de comunicacions serveixien doncs, perque els tècnics i astrònoms puguin contactar amb el telescopi. Té cuatre antenes de comunicacions (per rebre i enviar informació) amb l'equip d'operacions de vol Goddard Space Flight Center a Greenvelt, Maryland. Hi ha (en aquest moment) 5 satèlits TDR (retransmissió de dades per satèlit) situats en diferents punts del cel. Placa solar: Com que el Hubble necessita energia per funcionar i no pot estar conectat a una font elèctrica, es fa servir la llum solar. Hi han dos plaques solars, l'energia de les quals va a parar a la matriu central, que és la que produeix i converteix l'energia del sol en 2800 vats d'electricitat, encara que per fer servir els retransmissors de ràdio . Part de la energia generada es reserva per a quan al telescopi no li toca el sol, i poder fer funcionar el telescopi (cada 36 minuts de cada hora òrbita 97. Quan està completament cargat, l’equip pot durar unes 7 hores i mitja, o, el que es el mateix, cinc òrbites. Ordinadors de Hubble i automatització: Hi han molts ordinadors i microdinadors per poder controlar les accions que s’han de dur a terme en el telescopi. Hi han dos ordinadors principals: un d’ells anomenat ‘Hubble de la cintura’ per dirigir les operacions, per que es rebin les dades. L’altre s’encarrega del girascòpi, el subsistema de control de direcció, i de que en cas de que hi hagués algún problema, es pugui guardar tota la informació. Cada sistema en si mateix té una sèrie de sistemes de ordinadors i microprocessadors. També tenen
  • 3. NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. D CMC TELESCOPI HUBBLE (aquests ordinadors) rotació de rodes de filtres, que permeten mantenir la temperatura dels instruments, recollir dades i comunicar- se amb els equips principals. Estructura del telescopi: El telescopi està suspès en el aire amb una gravetat zero i temperatures extremadament altes (d’aproximadament 100º F o més) durant cada volta que fa al voltant de la terra. Per aquestes situacions, el telescopi conta amb una capa d’aillament multicapa (MLI) que li permet aillar-la de les temperatures mencionades anteriorment. A més, durant la reparació del telescopi al 2009 se li va afegir en algunes part uns panels d’aïllament anomenats NOBL’s. Sota aquestes capes d’aïllament, hi ha una estructura d’alumini lleugera que el que fa es protegir el sistema de òptica i els diferents instruments científics. El sistema òptic és manté unit al telescopi per una armadura de grafit epoxi (material rígid que es resisteix a expansió i retracció que produeixen els canvis de temperatura). • INSTRUMENTS CIENTÍFICS El telescopi Hubble consta de sis instruments diferents que fan que podem obtenir informació i dades, imatges, etc. Wide Field Camera 3: Es pot fer servir per estudiar tot tipus de coses, desde l’espai, fins zones de la terra que resultin interesants (i és molt precisa). Ha ajudat molt en el seguiment de la nostra galaxia, d’altres i especialment, de la ‘energa obscura’, energia desconeguda que fa que l’univers s’expangueixi amb més rapidesa. Espectògraf d’origens còsmics: Trenca les radiacions ultravioleta en components perquè puguin ser estudiats amb detall. És fa servir especialment per examinar l’evolució gal·làctica, la formació de nous planetes i el sorgiment d’elements necessaris per a la vida. Càmara avançada per a inspeccions: Estudia el espai, l’univers i la distribució de les galàxies. Estudia també les emissions ultravioleta de les estrelles, fotografia el nostre sistema solar i busca estrelles. Càmara d’infrarojos proper i electòmetre multiobjecte: És el sensor de calor del telescopi. Detecta la llum infraroja, per lo que també cossos que s’han enfosquit per culpa de el gas interestelar i la pols. Telescopi espacial espectògraf de images: Actuant com un prisma, separa la llum del cosmos en el seu component de colors. També dit amb les sigles STIS, estudia els forats negres, la
  • 4. NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. D CMC TELESCOPI HUBBLE composició de les galàxies, i les atmosferes que es troben al voltant d’altres estrelles. Sensors d’orientació fina: És situen amb les ‘estrelles guia’, que permet veure que el Hubble està en la posició correcta. També s’utilitzen per fer medicions estelars. • ÒPTIQUES Camí de llum: La llum que entra pasa per un tub que es troba equipat amb deflectors (serveix per canviar la direcció d’un fluid) que no permeten que la llum es deviï. El concaves recull la llum (té una forma amb curva cap a dintre. Dona al mirall primari, aquest es reflexa en el més petit, que es convex del mirall secundari. El mirall secundari rebota la llum cap a la part posterior del mirall primari a través d’un forat al seu propi centre. La llum s’enfoca en pla focal, on és recull per els instruments científics corresponents. Mirall de qualitat: Els miralls del telescopi són molt plans, la seva superfície es cuasi perfecte, amb un marge d’error de 1/800,000 ths de una pulgada. El mirall primari és va ampliar amb el diàmetre de la terra, 6 pulgades d’altura. A l’any 1990, van trobar una òtpica amb defectes que va ser ràpidament substituida aquell mateix any. Els miralls és troben a una temperatura constant, 70ºF per evitar deformacions d’aquest. Els miralls porten integrada una capa de Florur de Magnesi, ja que així es reflexa millor la llum violeta.
  • 5. NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. D CMC TELESCOPI HUBBLE BIBLIOGRAFIA INFORMACIÓ • http://es.wikipedia.org/wiki/Telescopio_espacial_Hubble • http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-e_hubble.htm • http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hubble.htm • http://es.wikipedia.org/wiki/San_Marino • http://www.espacioprofundo.com.ar/diccionario/Glosario_de_As tronomia/vertermino/Cefeida.html • http://www.astromia.com/universo/nebulosas.htm • http://www.aerospaceguide.net/spacehistory/hubble- history.html • http://www.members.tripod.com/~FILNET/Hubble.htm • http://www.geoscopio.net/escaparate/verpagina.cgi? idpagina=17470 • http://translate.google.es/translate?hl=es&langpair=en %7Ces&u=http://hubblesite.org/the_telescope/nuts_.and._bolt s/ • http://www.wordreference.com/definicion/deflector FOTOGRAFIES • http://www.wwu.edu/depts/skywise/history/hubble.jpg • http://davideg.files.wordpress.com/2009/11/hubble.jpg • http://www.astro.virginia.edu/~rwo/WFC3-opticalassembly- oct03.jpg • http://gnudatalanguage.sourceforge.net/screenshots/screensho t11.png • http://web.educastur.princast.es/proyectos/grupotecne/archivo s/investiga/175hubble.jpg