1. NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. D CMC TELESCOPI
HUBBLE
TELESCOPI HUBBLE
EDWIN POWELL HUBBLE
El hubble és un telescopi robòtic situat al final de la capa de
l'atmosfera. Aquest telescopi, va
ser ideat per fer un homenatge a
Edwin Hubble.
Edwin Powell Hubble va nèixer a
Marshfilde (EEUU) al 1889 i va
morir a San Marino (Italia) l'any
1956. Va estudiar dret a la
Universitat de Oxford, encara que
més tard es va donar conta de que
no li agradava i va ingressar en la
Universitat de Chicago per estudiar
astronomia. Es va graduar l'any
1917, i més tard va començar a
treballar en el observatori del
'Monte Wilson', a California. Entre
els anys 1923 i 1924 va utilitzar el
Hooker 100 (telescopi més gran del moment) i amb aquest aparell es
va dedicar a estudiar les cefeides (estrelles que varien la temperatura
i la lluminositat en un periode de cinc dies), amb aquest estudi, va
descobrir nebuloses (estructures de gas i pols interestelar) a l'exterior
de la Via Làctia. Segons l'estudi de Hubble, aquestes estructures eren
galàxies, de manera que va revolucionar el que es sabia sobre les
autèntiques dimensions del cosmos.
HISTÒRIA DEL TELESCOPI
El projecte Hubble és va iniciar l'any 1972, quan la Academia
Nacional de Ciències dels EEUU va recomanar construir un llarg
telescopi. Durnt la votació del congrés de 1977, és va decidir fundar
el projecte i la construcció del telescopi espacial Hubble, que és va
acabar el 1985. Finalment, va ser llançat el 25 d'Abril de 1990.
Després dels problemes respecte les càmeres (el mirall era massa fi),
per lo que al Desembre de 1993, el 'Space
shuttle endeavor' (servei de solucions
espacial) va posar una càmera nova per
arreglar el mirall primari del telescopi. Al
Febrer de 1997 va haver-hi una segona
reparació que va necessitar astronautes. Els
astronautes van portar alguns instruments i
van posar capes al telescopi per mantenir-lo
en calent.
A l'Octubre de 1997, la NASA va decidir
allargar la operació que durava desde 2005
fins l'any 2010. El 13 de Novembre de 1999 el quart giroscòpi
2. NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. D CMC TELESCOPI
HUBBLE
(dispositiu mecànic que serveix per senyalar el Nort) del Hubble va
fallar. El Hubble es va apagar fins que un equip de reparacions el va
reparar i el va posar en marxa.
Encara que a 1990 és pensava que el nou telescopi seria un gran
avenç en quant a astronomia, a principis del Desembre de l'any
passat és va portar a terme una de les reparacions més cares de la
història per arreglar el transbordador Endevaour que tenia defectes.
Es va donar a terme, ja que a més de que s'havia d'arreglar, estava
en joc el prestigi de la NASA.
Actualment encara està en funcionament, i es reben moltes imatges
seves de la terra.
PARTS DEL TELESCOPI
Els telescopis tenen parts òptiques i alguns inclus tenen instruments
especialitzats.
• SISTEMES DE LA AEREONAU
Antenes de comunicacions: El Hubble, només respon a instruccions
molt detallades que es donen desde la terra. Les antenes de
comunicacions serveixien doncs, perque els tècnics i astrònoms
puguin contactar amb el telescopi. Té cuatre antenes de
comunicacions (per rebre i enviar informació) amb l'equip
d'operacions de vol Goddard Space Flight Center a Greenvelt,
Maryland. Hi ha (en aquest moment) 5 satèlits TDR (retransmissió de
dades per satèlit) situats en diferents punts del cel.
Placa solar: Com que el Hubble necessita energia per funcionar i no
pot estar conectat a una font elèctrica, es fa servir la llum solar. Hi
han dos plaques solars, l'energia de les quals va a parar a la matriu
central, que és la que produeix i
converteix l'energia del sol en 2800
vats d'electricitat, encara que per fer
servir els retransmissors de ràdio .
Part de la energia generada es
reserva per a quan al telescopi no li
toca el sol, i poder fer funcionar el
telescopi (cada 36 minuts de cada
hora òrbita 97. Quan està
completament cargat, l’equip pot
durar unes 7 hores i mitja, o, el que
es el mateix, cinc òrbites.
Ordinadors de Hubble i automatització: Hi han molts ordinadors i
microdinadors per poder controlar les accions que s’han de dur a
terme en el telescopi. Hi han dos ordinadors principals: un d’ells
anomenat ‘Hubble de la cintura’ per dirigir les operacions, per que es
rebin les dades. L’altre s’encarrega del girascòpi, el subsistema de
control de direcció, i de que en cas de que hi hagués algún problema,
es pugui guardar tota la informació. Cada sistema en si mateix té una
sèrie de sistemes de ordinadors i microprocessadors. També tenen
3. NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. D CMC TELESCOPI
HUBBLE
(aquests ordinadors) rotació de rodes de filtres, que permeten
mantenir la temperatura dels instruments, recollir dades i comunicar-
se amb els equips principals.
Estructura del telescopi: El telescopi està suspès en el aire amb una
gravetat zero i temperatures extremadament altes
(d’aproximadament 100º F o més) durant cada volta que fa al voltant
de la terra. Per aquestes situacions, el telescopi conta amb una capa
d’aillament multicapa (MLI) que li permet aillar-la de les
temperatures mencionades anteriorment. A més, durant la reparació
del telescopi al 2009 se li va afegir en algunes part uns panels
d’aïllament anomenats NOBL’s.
Sota aquestes capes d’aïllament, hi ha una estructura d’alumini
lleugera que el que fa es protegir el sistema de òptica i els diferents
instruments científics. El sistema òptic és manté unit al telescopi per
una armadura de grafit epoxi (material rígid que es resisteix a
expansió i retracció que produeixen els canvis de temperatura).
• INSTRUMENTS CIENTÍFICS
El telescopi Hubble consta de sis instruments diferents que fan que
podem obtenir informació i dades, imatges, etc.
Wide Field Camera 3: Es pot fer servir per estudiar tot tipus de coses,
desde l’espai, fins zones de la
terra que resultin interesants (i
és molt precisa). Ha ajudat
molt en el seguiment de la
nostra galaxia, d’altres i
especialment, de la ‘energa
obscura’, energia desconeguda
que fa que l’univers
s’expangueixi amb més
rapidesa.
Espectògraf d’origens còsmics:
Trenca les radiacions ultravioleta en components perquè puguin ser
estudiats amb detall. És fa servir especialment per examinar
l’evolució gal·làctica, la formació de nous planetes i el sorgiment
d’elements necessaris per a la vida.
Càmara avançada per a inspeccions: Estudia el espai, l’univers i la
distribució de les galàxies. Estudia també les emissions ultravioleta
de les estrelles, fotografia el nostre sistema solar i busca estrelles.
Càmara d’infrarojos proper i electòmetre multiobjecte: És el sensor
de calor del telescopi. Detecta la llum infraroja, per lo que també
cossos que s’han enfosquit per culpa de el gas interestelar i la pols.
Telescopi espacial espectògraf de images: Actuant com un prisma,
separa la llum del cosmos en el seu
component de colors. També dit amb les
sigles STIS, estudia els forats negres, la
4. NEREA FUENTES Y FLORA PLEGUEZUELOS 1 BATX. D CMC TELESCOPI
HUBBLE
composició de les galàxies, i les atmosferes que es troben al voltant
d’altres estrelles.
Sensors d’orientació fina: És situen amb les ‘estrelles guia’, que
permet veure que el Hubble està en la posició correcta. També
s’utilitzen per fer medicions estelars.
• ÒPTIQUES
Camí de llum: La llum que entra pasa per un tub que es troba equipat
amb deflectors (serveix per canviar la direcció d’un fluid) que no
permeten que la llum es deviï. El concaves recull la llum (té una
forma amb curva cap a dintre. Dona al mirall primari, aquest es
reflexa en el més petit, que es convex del mirall secundari. El mirall
secundari rebota la llum cap a la part
posterior del mirall primari a través d’un
forat al seu propi centre. La llum s’enfoca en
pla focal, on és recull per els instruments
científics corresponents.
Mirall de qualitat: Els miralls del telescopi
són molt plans, la seva superfície es cuasi
perfecte, amb un marge d’error de
1/800,000 ths de una pulgada. El mirall
primari és va ampliar amb el diàmetre de la
terra, 6 pulgades d’altura. A l’any 1990, van
trobar una òtpica amb defectes que va ser ràpidament substituida
aquell mateix any. Els miralls és troben a una temperatura constant,
70ºF per evitar deformacions d’aquest. Els miralls porten integrada
una capa de Florur de Magnesi, ja que així es reflexa millor la llum
violeta.