Dossier exàmens · c2 · 2021 22

INDEX CONTINGUTS
DOSSIER EXÀMENS · C2
JQCV
- Octubre 2018 ..................................................................... 3-18
- Novembre 2019 ............................................................. 19-35
EOI
- 2014-15 ............................................................................. 36-68
- 2015-16 .......................................................................... 69-117
CIEACOVA
- Juny 2018 ................................................................... 118-124
- Gener 2019 ................................................................. 125-141
- Juny 2019 .................................................................... 142-157
- Mediació i interacció juny 2021 ........................ 158-165

Prova del certificat de nivell
C2
de coneixements de valencià
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova
Any 2018
Àrees 1 i 2

Àrea 1 COMPRENSIÓ ESCRITA
Exercici 1 Llegiu atentament aquest article i trieu la resposta correcta (a, b o c).
Teniu en compte que, per a cada qüestió plantejada, només hi ha
una resposta correcta. El primer enunciat (0) és un exemple.
Què vol dir ‘immigrant’?
Es parla constantment d’immigrants. Són ells els actors principals de les
nostres anàlisis i, més enllà, d'una presumpta problemàtica pública que
sembla preocupar força tothom. Ara bé, ¿d'on ens prové l’absoluta certesa que
demostrem a l’hora de contornejar el perfil d’aquell al qual intitulem després
immigrant?
Definida per la condició heteròclita i inestable dels materials humans que la
conformen, conscient com és, a la seua manera, de la naturalesa
permanentment alterada de les estructures que la fan possible, una societat
complexa sols hauria de percebre com a immigrants aquells que acaben
d’arribar després d’haver canviat de territori. Immigrant seria, si de cas, aquell
que tot just acaba de posar el peu a l’andana, una figura per força efímera,
destinada a ser reconeguda, examinada i, més tard o més d’hora, digerida per
un ordre urbà del qual constitueix l’aliment bàsic, al mateix temps que una
garantia de renovació i continuïtat. Però si de debò és així, si les ciutats
depenen en tants sentits d’aquestes aportacions humanes que les nodreixen,
¿què justifica aleshores un discurs que, contradient tota evidència, s’entesta a
plantejar la presència d’immigrants a Europa com una font d’inquietud, com
una amenaça o com una difícil qüestió que cal resoldre? És més, ¿a què ve
aquesta insistència a mostrar com un problema allò que en realitat ha estat
una solució, l’única, per a assegurar la perduració mateixa de les societats
urbanes? En paral·lel a tot això, si, com proclamàvem, tot urbanita hauria de
reconéixer-se a si mateix com el resultat més o menys directe d’una migració,
¿què és el que ens permet designar algú com a “immigrant”, mentre que se’n
dispensa d’altres, que el mereixerien plenament, d’aital qualificatiu? Qui, a la
ciutat, mereix ser designat com a immigrant? I per quant de temps?
Vet aquí el tipus de preguntes que mai ens haurien hagut de fer, car formular-
les implica arriscar-se que el personatge que hem decidit col·locar en el centre
de la nostra reflexió, i que les instàncies polítiques i mediàtiques fa temps que
sotmeten a la llum dels seus focus, acabe desdibuixant-se, esvaint-se fins a
difuminar-se del tot, i es desvele així la seua naturalesa en darrera instància
ectoplasmàtica, producte d’una superstició la gènesi de la qual és
inequívocament ideològica.
3 | JQCV Nivell C2

Delatar que aquell al qual anomenem immigrant no és una figura objectiva,
sinó més aviat un personatge imaginari, no desmenteix la seua realitat, sinó
que la intensifica. Dient-ho d’una altra manera: i tant que hi ha immigrants, però
allò que fa d'algú un immigrant no és una qualitat, sinó un atribut, i un atribut
que li és aplicat des de fora, a la manera d’un estigma i un principi denegatori.
L’immigrant seria, sens dubte, un exponent perfecte d’allò que Gilles Deleuze
anomena un “personatge conceptual”. L’immigrant és aquell que, com tothom,
ha recalat a la ciutat després d’un viatge, però que, en fer-ho, no ha perdut la
seua condició de viatger en trànsit, sinó que ha estat obligat a conservar-la a
perpetuïtat. I no sols ell, sinó fins i tot els seus descendents, que hauran
d’arrossegar com una condemna la marca de desterrats heretada dels seus
pares i que farà d’ells allò que, contra tota lògica semàntica, s’acorda
anomenar “immigrants de segona o de tercera generació”.
Lluny de l’objectivitat que les xifres estadístiques li presumeixen, l’immigrant és
una producció social, una denominació d’origen que s’aplica no als immigrants
reals, sinó sols a alguns d'ells. A l’hora d’establir amb claredat què és allò que
cal entendre com a immigrant, el primer que s’aprecia és que, com déiem, tal
atribut no s’aplica a tot aquell que en un moment donat va arribar provinent de
fora. En l’imaginari social en vigor, immigrant és un qualificatiu que s’aplica a
individus percebuts com a investits amb determinades característiques
negatives. L’immigrant ha de ser considerat, d’antuvi, estranger, “d’un altre lloc”.
A més, d’alguna manera és un intrús, ja que s’entén que no ha estat convidat.
Amb això es convida a oblidar que si l'anomenat immigrant ha vingut, no ha
estat, com es pretén, per causa d’alguna catàstrofe demogràfica o per la
misèria regnant al seu país, sinó, sobretot, per les necessitats del nostre propi
sistema econòmic i de mercat de disposar d’un exèrcit de treballadors no
qualificats i disposats a treballar en qualsevol cosa i a qualsevol preu.
L’immigrant ha de ser, fora d'això, pobre. El terme immigrant no s’aplica gairebé
mai a empleats qualificats provinents de països rics, fins i tot de fora de la Unió
Europea, com ara els Estats Units o el Japó, i molt menys als milers de jubilats
europeus que han vingut a instal·lar-se ja de per vida a les zones costaneres de
l'Estat espanyol. Immigrant ho és únicament aquell el destí del qual és ocupar
els pitjors indrets del sistema social que l’acull.
A més de ser inferior pel lloc que ocupa en el sistema d’estratificació social,
l’immigrant ho és també en el pla cultural, puix que procedeix d’una societat
menys modernitzada –el camp, les regions pobres de l’estat mateix,
l'anomenat Tercer Món...–. És, per tant, un endarrerit, civilitzatòriament parlant.
Heus aquí per què els immigrants donen peu a allò que es presenta com a
minories ètniques, cosa que mai s’esdevé amb els que, sent també immigrants,
no passen mai per tals, en la mesura que provenen de països rics. Aquests no
són immigrants, sinó residents estrangers, i no conformen cap minoria ètnica,
sinó colònies. No cal dir que el qualificatiu ètnic serveix per a ser assignat
únicament a produccions culturals considerades premodernes o
extramodernes: una dansa sufí o un restaurant peruà són “ètnics”; un vals o una
pizzeria, no. Els gitanos o els senegambians són “ètnies”; els catalans o els
francesos, de cap de les maneres. Tenim, així doncs, que el que la noció de
minoria ètnica permet és “etnificar”, és a dir, indicar l’existència d’una mena de
minusvàlua cultural, i minoritzar aquell a qui s’aplica.

L’immigrant sol ser també numèricament excessiu, per la qual cosa la seua
percepció és la d'algú que sobra, que constitueix un excedent del qual cal
alliberar-se. Per últim, l’immigrant és també perillós, car se l’associa amb tota
classe d’amenaces per a la integritat i la seguretat de la societat que l’acull, i fins
i tot per a la mateixa supervivència de la cultura amfitriona. En resum,
l'anomenat immigrant reedita la imatge llegendària del bàrbar: l’estrany que es
veu arribar a les platges de la ciutat i en el qual s’han reconegut els perfils
intercanviables del nàufrag i l’invasor.
Si hem de parlar seriosament, el primer que caldria és desactivar els llocs
comuns que naturalitzen el que no són sinó meres construccions ideològiques,
destinades a presentar com a inevitable l’exclusió d’uns éssers humans per uns
altres. Enfrontant-nos a la realitat objectiva, el que tenim és que una societat
complexa funciona a la manera d’un sistema viu basat en l'intercanvi i en la
cooperació entre les unitats copresents i que s’alimenta d’energies que copsa
del seu exterior, en aquest cas dels homes i les dones que no deixen mai
d’arribar-hi, car d’ells depén la viabilitat, la renovació i la continuïtat de tota
societat urbanoindustrial. Vet aquí simplement un fet. I és per aquest fet que
una ciutat podria ser aleshores pensada com un colossal mecanisme caníbal el
manteniment fonamental del qual són aquests immigrants que atrau en massa,
però que mai no acaben de satisfer el seu apetit. És per això que a la ciutat
ningú hauria de ser considerat intrús, bàsicament perquè no hi ha ningú que no
ho siga. Tothom és immigrant, o fill, o net d’immigrants. Tothom va vindre de fora
alguna vegada.
5 | JQCV Nivell C2

0. La idea principal del text és que...
a) tant l’immigrant ric com el pobre haurien de tindre el mateix espai en la societat
receptora.
b) la problemàtica pública de la immigració només es resoldrà amb visions més
positivades del fenomen.
c) cal definir correctament i amb els termes apropiats què vol dir “immigrant”.
c
1. Segons el text que heu llegit, quina és la definició més precisa d’immigrant?
a) És aquell personatge imaginari que ajuda a assegurar la supervivència de la
cultura amfitriona.
b) Es tracta d’un personatge conceptual estigmatitzat per la pobresa i pel fet de
pertànyer a una minoria social a la qual atribuïm molt poc valor.
c) Associem “immigrant” amb característiques negatives que ens fan relacionar
l’intrús amb les classes més baixes de l’entramat social..
2. Segons l’autor, les ciutats...
a) són l’espai ideal per a la recreació i ordenació dels moviments migratoris de
les societats contemporànies.
b) són el punt d’arribada de la població migrada, el lloc de la pèrdua de la
condició de nàufrag atorgada fins aleshores per un viatge constant.
c) són una mena d’engranatge que fagocita tota la població i la converteix en
una única massa social.
3. L’arribada de grups d’immigrants a les societats modernes...
a) demostra la necessitat d’aquestes societats receptores per poder
mantindre’s.
b) busca ajustar els desequilibris propis del sistema econòmic actual.
c) provoca jerarquies culturals entre la modernitat local i les posicions
reaccionàries dels nouvinguts.
4. Els prejudicis que demostrem vers els immigrants…
a) tenen un origen ideològic i exemplifiquen la condició d’inestabilitat i de por
de les cultures receptores cap a les minories ètniques.
b) són un constructe interessat de la societat destinatària que revela
l’arrelament ideològic que té la mirada cap a la figura aliena.
c) els apliquem a les persones d’origen estranger que vénen en un nombre
excessiu i que posen en risc els valors mítics de la societat meta.
5. Quina solució aporta l’autor per a combatre el problema de què parla el
text?
a) La societat hauria de deixar de nodrir-se de l’immigrant, ja que és fonamental
per a la regeneració del sistema en què vivim.
b) S’hauria de desvincular el concepte immigrant d’una càrrega ideològica, i
entendre’l com a part d’una societat complexa en què els agents cooperen.
c) Per a la continuïtat de la societat occidental, seria fonamental ordenar la
recepció d’immigrants que hi arriben en massa per formar-ne part del sistema
productiu.

Àrea 2 ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Exercici 2 Completeu el text que teniu a continuació amb l’alternativa més precisa.
Només hi ha una opció vàlida per a cada buit. Fixeu-vos en l’exemple
(número 0).
El consum de sèries monopolitza gran part del temps d’oci que
abans dedicàvem a llegir
L’escena transcorre a moltes cases de famílies que llegeixen. Havent sopat, en
aquella (0) d’abans d’anar a dormir, seiem al sofà o a la butaca on acostumem
a llegir però agafem el comandament a distància. A voltes ens diem, per (6),
que serà un episodi i prou; que després agafarem la novel·la que tenim (7) i hi
dedicarem l’estona de lectura de qualitat que ens reclama (des de fa dies) per
acabar-la o, simplement, per acabar (8). Però la sèrie que mirem també es
troba en un punt àlgid; la profunditat psicològica dels personatges, que hem
anat descobrint al llarg de la primera temporada i els set capítols que portem
de la segona, ens resulta tan atractiva com descobrir els avatars de
l’aristocràcia russa a Guerra i Pau; la trama, trepidant; els efectes visuals,
espectaculars. Acaba l’episodi i el final en suspens ens transporta (9),
irremeiable, al capítol següent. Si preferim fer una pausa, un amplíssim ventall
de possibilitats d’altres sèries que podrien agradar-nos tant com la que estem
seguint reclama la nostra atenció. A (10) en funció dels seus gustos, únics,
singulars. No (11) res a l’atzar.
Anem a dormir una hora, o dues, més tard de l’habitual. Agafem aleshores la
novel·la, per costum i creença. No hem acabat la segona pàgina, i els ulls han
decidit apostatar. Video killed the radio star cantaven els Buggles l’any 1980 en
un àlbum de nom tan verídic com eloqüent: The Age of Plastic. Vist hui,
l’actualització 2.0 (12) musical podria dir-se Netflix killed the novel star. No
obstant, el veredicte no és tan clar com sembla, de la mateixa manera que la
cançó dels Buggles no va esdevindre profètica: la ràdio —com el cinema, l’altra
gran víctima del vídeo en l’imaginari col·lectiu de finals del segle XX— no
només va resistir, sinó que va saber adaptar-se i fer-se atractiva a nous públics,
que (13).
Pot passar el mateix amb la novel·la? Aconseguirà (14) o bé es mantindrà en les
xifres de vendes actuals? Quina recepta caldria aplicar per a aconseguir-ho?
En parlem amb experts en sèries i el món digital, amb editors i escriptors. El
repte és ací i ara.
Bernat Ruiz és un observador actiu del món editorial i una de les veus de més
autoritat quan parla sobre aquesta indústria. Per a ell, les sèries no arraconaran
el llibre, però “sí que farà patir alguns formats narratius. Un determinat tipus de
novel·la (15) per les sèries perquè és una manera de consumir ficció que
demana menys esforç”. Pep Prieto, expert en sèries i col·laborador habitual en
mitjans de comunicació, és del mateix parer: “Poden i haurien de ser oferides
complementàries”, assegura.
7 | JQCV Nivell C2

Però el cert és que, actualment, les visions de negoci són molt diferents. Si a
l’eix de la qualitat hi sumem el del preu, trobem que, actualment, la indústria
editorial n’ix molt perjudicada. Hui plataformes com Netflix tenen un preu
d’entre 8 i 15 euros mensuals. El preu mitjà del llibre a l’Estat espanyol se situa
prop dels 14 euros de mitjana, una mica més baix si parlem de narrativa. El
llibre proporciona unes quantes hores de lleure, fins que s’acaba. En canvi, per
uns 10 euros mensuals el consumidor de sèries té (16) a tot allò que siga capaç
de veure d’una oferta que no para de créixer. “Al segle XX el llibre de paper era
el vehicle cultural per excel·lència perquè la relació qualitat-preu era imbatible.
Era molt barat i tenies hores d’experiència, lleure, aprenentatge... en
comparació amb el cinema, el teatre o un concert, o (17) et costava un disc o
un CD, el llibre era imbatible. Avui dia, això ha canviat completament”, apunta
Ruiz.
La facilitat d’accedir a la plataforma també juga un paper molt important en
aquesta qüestió: l’oferta audiovisual es troba en un sol clic i es pot visualitzar
des del mòbil, la televisió, la tauleta... Es tracta d’una experiència (18). Això, amb
els llibres, i a casa nostra, encara no passa. Per a Ruiz, la recepta és que les
editorials, començant pels grans grups amb més recursos, aposten per la
digitalització. Però, amb aquest model estem obligant el consumidor a una
falsa dicotomia, ja que ha d’escollir entre paper o digital, quan en realitat les
dues opcions haurien d’estar integrades, i (19) de llibres físics un enllaç a la
versió digital. “Hi ha un error conceptual. [Els editors] diuen que si regalem la
versió digital estem restant valor al llibre. Però, en realitat, tu no estàs regalant
el llibre digital: vens una experiència en múltiples plataformes, (20) el paper,
que és el vehicle de venda. Però si, a més a més, hi inclous un enllaç digital,
estàs permetent que la gent accedisca a aquest contingut des d’altres
finestres de lectura com són la tauleta, l’ordinador, una (21), el mòbil… que és
l’equivalent de plataforma múltiple de Netflix.
A més, la digitalització permet oferir una sèrie d’avantatges per al lector, com
seria (22): “Es pot aprofitar aquest recurs tan senzill per expandir l’experiència:
tu estàs llegint un text, i el concepte t’apareix subratllat. Aleshores tu esculls si
clicar-hi o no per poder ampliar aquell coneixement. Perquè hi ha una capa de
coneixement (23) que pot ser interessant perquè t’aporta més informació sobre
la localització del protagonista, la vida del protagonista, etc. Hi ha una
continuació de la narrativa més enllà del llibre”, afegeix Ruiz.
Amb tot, el món editorial (24) reptes importants immediats. Però també és cert
que és una indústria que hi està acostumada. “De la mateixa manera que el
vídeo no va matar l’estrella de la ràdio, les sèries no mataran la literatura,
perquè (25). Però el tema és saber si podem reordenar i complementar, fer
dialogar els consums culturals.

a b c
0. hora decaiguda hora somorta hora esmorteïda
6. reconfortar-nos reconfortar-nos-hi reconfortar-nos-en
7. a mitjan a mitges a meitat
8. d’encomanar-nos-hi a encomanar-nos-en d’encomanar-nos-en
9. a les palpentes a pols en un sopols
10. cada un cadascun cadascú
11. se n’ha deixat s’ha deixat se n’hi ha deixat
12. del hit de la fòrmula de l’hit
13. li han revivat l’han revifat l’han reanimat
14. d’atrapar nous públics enxampar nous públics atrapar nous públics
15. s’hi veu afectada s’està vegent afectada s’està veient afectada
16. accès il·limitat accés il·limitat accés ilimitat
17. amb què amb el qual amb el que
18. multiplataforma multi-plataforma multi plataforma
19. oferir-li al comprador oferir al comprador oferir el comprador
20. una n’és una de les quals és un n’és
21. smart TV “smart TV” smart TV
22. el d’incloure-hi enllaços l’incloure-hi enllaços l’hi incloure enllaços
23. a davall baix a sota
24. enfronta acara afronta
25.
literatura sempre n’hi
haurà
de literatura, sempre n’hi
haurà
de literatura, sempre hi
haurà
9 | JQCV Nivell C2

Exercici 3 Completeu el text que teniu a continuació amb l’alternativa més precisa.
Només hi ha una opció vàlida per a cada buit. Fixeu-vos en l’exemple
(número 0).
Aeroports: espais de consum i consum de l’espai
En un recent article aparegut en el diari Público, es feia una (0) dels aeroports
com a elements atractius (26), factors de dinamització territorial i generadors
d’experiències personals. Els aeroports creats a partir de la immediata
postguerra mundial, funcionals i escassament diferenciats, s’apareixen, des
d’aquesta perspectiva, freds i deshumanitzats. Per subratllar la necessitat de
superar aquella primera idea d’aeroport, l’autora del text utilitza el concepte de
(27) popularitzat per l’antropòleg francés Marc Augé, a més de proposar com a
exemples il·lustratius d’un tipus d’aeroport més humà, entre d’altres, el projecte
de nou aeroport internacional de Ciutat de Mèxic.
Anem per parts. Aquesta idea d’Augé no és originalment seua. Es tracta d’una
proposta que ja manejaven els (28) de principis del segle XX quan, capitanejats
per André Breton realitzaven incursions urbanes en llocs de París considerats
lletjos i banals, encara que plens de vida. La perspectiva augeniana del lloc fa
referència a aquells “espais on no poden llegir-se les identitats, ni les relacions,
ni la història”. Són equiparats a caixers automàtics, habitacions d’hotels o
supermercats. Aquesta visió, una mica negativa, oblida clarament que, per a
determinats grups socials, els aeroports no només tenen identitat i història,
sinó que són (29) es manifesten importants processos socials (30) són
protagonistes. (31) la història magistralment narrada per Steven Spielberg a The
Terminal on el (32), interpretat per Tom Hanks, viu diversos anys en una terminal
d’aeroport, o les recents vagues protagonitzades pel personal de terra
d’aerolínies com Iberia o Ryanair a l’Aeroport del Prat de Barcelona. Caldria
preguntar-los (33), si per a ells i elles els aeroports són espais sense identitat.
El text continua proposant, com a resposta a la sensació desagradable de
deshumanització -insisteix- i por que generen els aeroports després de les
mesures posades en marxa a escala global (34) lamentables atemptats (35) als
Estats Units, una decidida aposta per la tecnologia -robots, radars, escàners-,
així com per cert fetitxisme basat en el disseny i l’arquitectura. D’aquesta
manera, és com si un ambient agradable, ben definit i amb cert gust, ens
humanitzara sobtadament; com si un projecte i una construcció adequada
allunyara de nosaltres el regust agre de les amenaces internacionals. En
realitat, la conversió dels aeroports en places públiques -àgora, (36), en altres
de les expressions usades per l’autora-, espais agradables, desconflictivitzats,
capaços d’acollir-nos i donar-nos un context (37), els ha portat a convertir-se
en autèntics centres comercials, miralls d’una societat que basa la seua
existència en el consum.
En aquest sentit, els aeroports (38) en les dinàmiques de consum: el consum
de l’espai que suposa el desenvolupament d’una (39) com la d’un aeroport
-amb un impacte ingent de tipus ambiental, territorial, social i econòmic-, i a la
conversió en espais de consum. (40), en la gran majoria de les terminals
d’Aeropuertos y Navegación Aérea (AENA), l’actual empresa publicoprivada
encarregada de gestionar els aeroports espanyols, privatitzada parcialment el

2015 amb resultats (41) positius, tot i que aquest és un altre tema, és obligatori
passar per la secció de Duty Free una vegada s’ha realitzat (42) correctament i
abans d’embarcar. A més, la recerca insaciable de (43) dels inversors privats ha
portat a una sèrie de pràctiques en la concessió de llicències de restauració i
cafeteria, (44) les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores.
En definitiva, qualsevol aproximació a la realitat dels aeroports actuals ha de
deixar de banda la perspectiva certament simple i (45) de l’aeroport com a
generador de desenvolupament, i comprendre, a més, les conseqüències
socials, econòmiques i mediambientals que el desenvolupament de tals
equipaments suposa per als menys privilegiats.
0. defensa encesa defensa a ultransa defensa numantina
26. en si en si mateix en sí
27. nolloc no lloc no-lloc
28. dadaistes francesos dadaïstes francesos dadaïstes francessos
29. l’avant-sala en què el prosceni on el rerefons en què
30. de què en dels que en de què
31. Només recordar Només cal recordar No més recordar-vos
32. protagonista mateix protagonista mateixa propi protagonista
33. a uns i d’altres als uns i als altres a uns i a altres
34. arran dels arran arrel dels
35. del 11S de l’11-S de l’11S
36. sócs socs zocs
37. (sic) (sic) [sic]
38.
palesen un
trasvasament
palessen un
trasvasament
palesen un
transvasament
39. infra-estructura infraestructura infrastructura
40. A tall d’exemple D’altra banda Encara que
41. no gaire gaire gaires
42. el xèquing el check-in la facturació
43. plusvalues plusvalies plusvàlues
44.
repercutint
negativament en
i ha repercutit
negativament en
i ha repercutit
negativament a
45. naïf naive naif
11 | JQCV Nivell C2

Àrea 3 EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES
Exercici 4 Trieu una de les dues opcions i redacteu un text amb una extensió entre
210 i 230 paraules.
Opció A
Una publicació sobre literatura ha creat una secció virtual destinada als
lectors i lectores perquè aquests puguen comentar-hi frases d’escriptors i
escriptores cèlebres.
La frase d’aquesta setmana és:
«Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta.»
Maria Mercè Marçal (1952-1998)
Redacteu una ressenya que posteriorment enviareu a la revista. Heu de
valorar d'una manera crítica la idea que es desprén de la cita tot incloent-hi
els punts següents:
 La imatge de la dona del segle XXI.
 Significat de la cita.
 Opinió personal.
Opció B
En les últimes setmanes heu llegit en la premsa algunes notícies sobre
condemnes relacionades amb la llibertat d’expressió. Les notícies us han
interessat especialment i per aquest motiu escriviu una carta a la direcció
del diari local de la vostra població.
Redacteu una carta en què expresseu la vostra opinió sobre aquest tema
tot incloent-hi els punts següents:
 Límits de la llibertat d’expressió.
 Judicialització de la vida pública.
 Moralitat en el segle XXI.
3 | JQCV Nivell C2

200 i 220 paraules.
Opció A
Segons diversos estudis, el nivell de felicitat que experimenta una persona
té a veure amb una sèrie de factors socials que envolten el dia a dia.
Redacteu un assaig on integreu la informació que us proporcionen les
imatges següents.
4 | JQCV Nivell C2

Opció B
Després de llegir en la premsa els titulars de les notícies que us oferim a
continuació, redacteu un article divulgatiu per a una revista informativa
d’actualitat en què tracteu el tema dels productes transgènics. Incidiu en la
controvèrsia que s’ha creat al voltant d’aquest assumpte i en les diferents
iniciatives dutes a terme. Haureu de basar-vos en la informació que us
aporten els titulars.
5 | JQCV Nivell C2
Alcoi avança amb la
declaració de ciutat lliure
de transgènics
La ciutat ha acollit un curs sobre agricultura ecològica
que va comptar amb 46 participants
Els aliments amb transgènics s’han
d’etiquetar a partir de hui
Els productes que arriben al mercat no tenen gens de risc per a la salut,
però l’impacte ambiental que poden provocar és encara desconegut
La UE aprova flexibilitzar la
normativa que regula els
transgènics
La normativa aprovada per l’Eurocambra deixa en mans dels estats la
decisió de prohibir o no els transgènics

Àrea 4 EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS C2_2018
Exercici 6 Heu de mantndde un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que us
proposem. Llegiu la introducció del tema i defenseu el paper que us atorga la
proposta. Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar respostes massa
curtes i mostreu-vos participatius com ho faríeu en una conversa habitual.
La duració de la conversa serà de quatre minuts, aproximadament.
PROPOSTA 1
Tema: la imatge pública
OPCIÓ A
“Amaia crea polèmica per mostrar-se sense depilar en Instagram”, deia el titular
d’una notícia recent. Sembla que la guanyadora d’un dels concursos televisius amb
més ressò ha optat per publicar fotos en les xarxes socials sense atindre’s als
estàndards estètics. Opineu que les persones amb projecció pública han de vigilar tot
el que fan. Defenseu aquesta posició amb arguments.
OPCIÓ B
“Amaia crea polèmica per mostrar-se sense depilar en Instagram”, deia el titular
d’una notícia recent. Sembla que la guanyadora d’un dels concursos televisius amb
més ressò ha optat per publicar fotos en les xarxes socials sense atindre’s als
estàndards estètics actuals. Opineu que la vida privada de les persones amb
projecció pública no ha de condicionar l’opinió que en tenim. A una cantant cal jutjar-
la per les cançons. Defenseu aquesta posició amb arguments.

Exercici 6 Heu de triar un tema i preparar un monòleg de tres minuts, aproximadament. A
continuació trobareu el tema sobre el qual heu de parlar i les idees que heu de
desenvolupar.
PROPOSTA 3. ELS JOVES I LES APOSTES EN LÍNIA
Tema
Un estudi recent sobre el joc i les apostes per Internet mostren dades molt
preocupants: les persones que s'enganxen a aquesta mena de jocs són cada vegada
més joves i es tornen més addictes que en els altres jocs d'atzar.
Idees
• Les addiccions no tòxiques són productes dels entorns digitals.
• L’addicció al joc va lligada a altres trastorns conductuals.
• Cal plantejar solucions urgents i efectives al problema.
PROPOSTA 4. LA FUGA DE CERVELLS
Tema
La fuga de cervells s’ha definit com una migració cultural o del talent. Aquest
fenomen es podria veure com un efecte més de la globalització, que els últims anys
s’ha agreujat amb la crisi, sobretot entre la població més jove.
Idees
• Causes de l’emigració d’individus amb talent.
• Crítica del model universitari tan mercantilitzat i clientelista.
• Alternatives a buscar un futur professional fora de l’Estat.

Prova del certificat del nivell C2
Convocatòria 2018 / 9.00 h
Estructura de la prova Valor %
ÀREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA 10 %
ÀREA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES 20 %
ÀREA D'EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES 45 %
ÀREA D’EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS 25 %
Mínim per a obtindre una qualificació d’APTE en la prova: 60 % global.
Una nota inferior al 50 % en alguna de les àrees suposa el NO APTE en la prova.
Informació
www.jqcv.gva.es
012

Prova del certificat de nivell
C2
de coneixements de valencià
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova
Any 2019
Àrees 1 i 2

Àrea 1 COMPRENSIÓ ESCRITA
Exercici 1 Llig atentament aquest article i trieu la resposta correcta (a, b, c o d). Tin en
compte que, per a cada qüestió plantejada, només hi ha una resposta correcta. El primer
enunciat (0) és un exemple.
Bio, halal, kosher... Cal certificar la consciència?
Busquem garanties, també en el vessant espiritual: tot el que ens done seguretat, certesa, malgrat
trobar-nos en un àmbit en què les garanties s’escolen com l’aigua entre els dits. ¿Qui ens garanteix
el paradís, una vida plena i saludable o una confiança immutable a prova de patiment i dolor?
Exigim garanties perquè també ens les exigeixen: compromís amb uns valors, fidelitat a unes
maneres de viure, a una comunitat o a una terra... Mostrar-nos confiats també implica que es puga
confiar en nosaltres, i aquest fil argumental recorre la trama de totes les tradicions religioses.
Històricament, aquesta confiança es fonamentava en la paraula, paraula donada i paraula rebuda.
Oral o escrita, la sacralitat de la paraula implicava dotar de sentit i garantia una realitat, la vida, la
qual, per definició, apareixia sense sentit ni garantia. Per tant, aquesta confiança abstracta en el fet
de viure es podia concretar en una confiança palpable i audible, que s’oferia com a intermediària.
No obstant això, les pors i les desconfiances tornen a sorgir quan d’aquesta opció mediadora en
fem una finalitat: quan confonem la garantia carregada de misteri que ens proporciona la vida amb
una garantia tangible i evident que ens construïm nosaltres mateixos.
Aferrar-nos a una religió i fer-ne una ideologia implica exigir-li el mateix que exigim a qualsevol
elucubració mental: que ens servisca, que ens garantisca uns resultats, que ens proporcione un
marc seré al qual fugir del que som i no volem admetre. Quan la qüestió religiosa entra,
inevitablement, en l’àmbit del consum, aquesta necessitat de garanties es dispara, possiblement
perquè no hi actuem tant com a membres d’una comunitat religiosa, sinó com a mers
consumidors: pel camí hem perdut serenor i hem guanyat avidesa, hem oblidat què ens sustenta i
hem adquirit les característiques principals d’un actor immers en l’allau comercial: més fràgils,
desconfiats i necessitats d’estímuls que mai. Seduïts, atrets, desitjosos.
Un exemple caricaturesc d’això el podem trobar en el mes de ramadà que celebra la comunitat
musulmana. Temporada per excel·lència de la privació, esdevé sovint un reclam al consum i a
l’exaltació de productes. La tensió és evident entre uns cossos que dejunen mentre hi ha llum
solar i un sistema econòmic que necessita que no s’ature l’excés: el que a priori resultaria una
evident prova de resistència a un model consumista depredador, amb milions de persones
centrades en els aspectes espirituals i interiors, i deixant durant un mes tota distracció mundana,
es converteix moltes vegades en un elogi nocturn al consum desenfrenat. Els productors i
comerços ho saben, i fins i tot una coneguda marca espanyola de roba ha llançat una col·lecció
“especial ramadà”, com també ho fan algunes cadenes de supermercats, bancs i empreses de tot
tipus. La possibilitat de reflexionar de manera autocrítica, i de canviar inèrcies o maneres de fer
nocives, que ofereixen els dejunis prolongats i altres tipus d’actes devocionals es perden per
aquesta identitat consumista cada vegada més arrelada en tot el món. Com si el mer fet de
consumir ens garantira que estem vius. Certament, és un consum amb determinada consciència, i
l’augment exponencial de les empreses i entitats certificadores en les últimes dues dècades és un
exemple més d’aquesta tendència.
L’alimentació, com sempre, és un dels sectors mundials més representatius de la proliferació de
certificacions, ja que el camp de batalla d’imposició de les creences s’ha desenvolupat
intensament en aquest terreny: aliments prohibits i aliments exaltats, com a prova de no pertànyer
a comunitats perseguides, han marcat i estigmatitzat segles de mala convivència amb la
diversitat.
3 | JQCV Nivell C2

Ara el consumidor exigeix garanties, cansat també dels fraus i dels enganys habituals en un sector
multitudinari. El productor, per la seua banda, sap que una certificació pot ajudar-lo a vendre més.
Garantir que un aliment no té gluten o no té cap component d’origen animal, per exemple, és una
tasca concreta i amb poc d’espai per a la discussió, però quan ens trobem davant de certificacions
morals tot és més complex: tant la certificació ecològica o de comerç just com les garanties halal
(apta per als musulmans) i kosher (adient per als jueus) entren en un àmbit molt més ampli i ple de
matisos que no sempre estem disposats –consumidors i productors– a admetre. Un terreny en
què l’anomenat “consum conscient” va més enllà dels ingredients que componen un producte
determinat: hi ha tot un entramat de valors socials, ecològics i espirituals associats a aquell
producte que no es pot descartar. El model productiu actual, magnànim, demana pragmatisme i
eficiència i, per tant, tendeix a suprimir debats o a eliminar les parts que impliquen un fre o un
entrebanc de la productivitat. Les entitats certificadores entren en la lògica del mercat oferint una
certificació esbiaixada, més adaptada a les necessitats del productor que no del consumidor: ja no
es mira el procés global d’aquell producte i tot el que hi està vinculat, sinó només alguns dels
aspectes. Una política reductora que, a la vegada, publicita i exalta la certificació per ella mateixa,
jugant amb totes les eines publicitàries per a fer sentir millor el consumidor que opta per aquests
tipus de productes certificats.
Així, trobem productes “ecològics” elaborats sense tindre en compte criteris laborals
respectuosos, o embolcallats de manera gens sostenible; o carn halal que, si bé ha sigut
sacrificada segons estipulen les normes islàmiques, no ha sigut criada seguint les màximes del
benestar animal que dicta l’islam. No es tracta de denunciar les entitats certificadores, ja que la
seua tasca és important i cada vegada més imprescindible en un món globalitzat i sovint sense
escrúpols. Però reflexionar sobre el nostre afany de garanties i la pèrdua d’identitat quan
esdevenim mers consumidors passius també és clau perquè aquestes certificacions
fonamentades en valors morals i espirituals continuen evolucionant cap a una visió més holística i
menys esclava d’una rendibilitat estrictament econòmica aliena al seu impacte social.

0. Ser fidel als principis d’una religió...
a) ens assegura tranquil·litat, però no respon als grans enigmes de la humanitat.
b) té una contrapartida: l’intercanvi de seguretats i fidelitats ha de ser recíproc.
c) és admetre una paraula sagrada que no tolera interpretacions ni elucubracions.
d) demana acceptar les pors i les desconfiances de la vida tangible i mundana.
1. La religió i els valors intangibles configuren marcs mentals de seguretat
personal...
a) perquè relacionem l’absència de consum amb ritus com el ramadà.
b) que ens distancien assossegadament d’allò que refusem en el nostre jo.
c) que hem creat paral·lelament per a desafiar el consumisme voraç i la privació.
d) als quals ens aferrem quan necessitem bastir una confiança palpable.
2. En el pas de l’àmbit espiritual al del consum...
a) abandonem la nostra pau espiritual per passar a un estat de sobreestimulació.
b) exigim que es respecten els valors i l’estil de vida de cada comunitat religiosa.
c) cal superar les pors que pot provocar l’allau comercial en què estem immersos.
d) ens fem més forts perquè substituïm la paraula aliena pel desig personal i únic.
3. En els últims anys ha crescut el nombre d’empreses certificadores de
“consciència”...
a) perquè cal aturar la cultura de l’excés de productes sense cap certificació.
b) per a frenar els fraus a l’hora de certificar productes associats a costums
religiosos.
c) per a seguir la tendència certificadora que van iniciar els productes ecològics.
d) per a establir un pont entre creences i consum d’aquestes mateixes creences.
4. Certificar els valors socials i espirituals dels productes de consum…
a) és un mecanisme que ens protegeix dels enganys d’un mercat fràgil i
pragmàtic.
b) és la manera com els productors justifiquen la plena garantia d’un producte
ecològic.
c) supera la simple descripció dels ingredients amb què estan fets els productes.
d) ajuda a aturar les pràctiques d’un sistema productiu àvid de benefici econòmic.
5. En un futur, cal garantir les bases i els principis reals de la certificació
moral...
a) a través de campanyes publicitàries més efectives i menys reduccionistes.
b) sobretot del sector de l’alimentació, amb més càrrega de matisos morals i
simbòlics.
c) i reprovar aquelles empreses que no respecten la normativa d’etiquetatge
conscient.
d) per a recuperar el paper actiu del consumidor i establir els valors espirituals
del mercat.
5 | JQCV Nivell C2

Àrea 2 ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Exercici 2 Completa el text que tens a continuació amb l’alternativa més precisa. Només
hi ha una opció vàlida per a cada buit. Fixa’t en l’exemple (número 0).
La intensitat de les coses
¿I si descobrírem un denominador comú ètic en aquest temps de gran
pluralitat? ¿I si tots estiguérem (0) sotmesos, conscientment o no, a una forma
de vida similar, que tot ho iguala, que tot ho transforma? Amb aquesta
premissa, l’escriptor i filòsof Tristan Garcia ha escrit un llibre anomenat (6), una
valuosa reflexió sobre el regne de la intensitat en la nostra vida, somni de la
societat liberal occidental. “La societat moderna –explica l’autor– ja no promet
als individus una altra vida o la glòria del (7), sinó només el que ja som, més i
millor. El que se’ns ofereix com a millor és un desenvolupament dels nostres
cossos, una intensificació dels nostres plaers, els nostres amors, les nostres
emocions... Una intensificació de totes les promeses modernes (8) somiem:
intensificació de la producció, del consum, de la comunicació, de les nostres
percepcions i de la nostra emancipació”.
El més interessant de la reflexió que fa és que no es limita a criticar els valors
d’aquest liberalisme occidental, sinó que ens fa veure com l’ideal d’intensitat
també ha (9) els seus crítics: “Només cal veure discutir (10) s’expressen a favor
o en contra de la societat liberal, producte de la modernitat, sobre què és allò
que hauria de ser intens: la satisfacció de les meues necessitats o el meu
compromís incondicional a favor d’una idea”.
“La societat de consum i la cultura hedonista venen intensitats de vida, però
els activistes més radicals, que (11) a aquest tipus de societat, també
prometen intensitat, una intensitat no quantificable”, diu Garcia, que recorda
com l’heroisme revolucionari sempre ha defensat la veritable vida intensa.
Aquesta crítica a la “vida normal occidental de baixa intensitat existencial”
també és comuna en els moviments culturals, de Rimbaud al surrealisme, de
Thoreau al moviment hippie... “(12) s’expliquen comportaments violents per un
misteriós defecte de l’ànima en la societat consumista, incapaç de donar al seu
jovent una intensitat de vida suficientment estimulant”, continua reflexionant el
filòsof. “Els joves que han marxat a la gihad (13) a una societat (14) i plana, que
ja no tenia cap fulgor existencial a oferir-los. De manera que l’ideal d’intensitat
no és només propi del món liberal, sinó també dels seus enemics”.
Però, ¿com hem arribat fins a aquest punt en què la intensitat s’ha convertit en
un valor únic que, com diu Garcia, “governa i orienta l’essencial de la nostra
concepció (15) podem fer i com hem de ser”? Segons aquest autor, el punt
d’inflexió el podem trobar a partir del segle XVIII, quan el fet de jutjar una
existència segons un model moral (16) conformista o autoritari: “L’emancipació
dels individus va desembocar en la intuïció moderna que l’ètica és aquella
elaboració que cadascú fa des del seu propi punt de vista. Ja no es jutja el
procés d’una existència comparant-la amb una altra, no s’imposa una forma de
vida que hauria (17) a una altra”. A partir d'ací, es produeix una mena d’ètica
interior “que s’introdueix en el cor dels individus i que es refereix al valor d’una
vida, en què l’únic principi admés és el fet de voler viure intensament.

Havent traçat els orígens històrics d’aquesta intensitat com a valor absolut,
Garcia no s’oblida de la irrupció de l’electricitat en l’imaginari occidental, que
juntament amb la Revolució Industrial i la idea de progrés preparen el camí per
a l’entrada triomfal de la intensitat. “El progrés general de la humanitat
s’avaluava (18) la intensificació, i el creixement i el progrés semblaven
inacabables. (19) guien al paradís, indiquen només un desenvolupament
racional i l’esperança d’una millora perpètua del món terrenal”. “Hem actuat
amb el fi de variar, progressar i créixer indefinidament, i aquest ideal ens ha
semblat el més just, l’únic acceptable. No suposava relacionar la nostra
naturalesa humana amb imatges o idees definitives escrites al cel, sinó
reajustar la humanitat (20), intensificant-la”.
Una vegada argumentat l’origen i també l’omnipresència d’aquest valor, Garcia
també es pregunta si realment és un ideal positiu que ens ajuda a entendre’ns,
a relacionar-nos i a respectar no sols el que som, sinó també tot allò que ens
sustenta. “¿Un savi de (21), una ment de l’Edat Mitjana, algú de la dinastia Han,
un (22) de la civilització vèdica a l’Índia, haurien sotmés, com ho fem nosaltres,
tots els seus valors (estètics, morals, polítics) al criteri d’intensificació? De cap
manera. L’absolut, l’eternitat, la veritat o la simplicitat probablement (23) com a
criteri final”. I encara afegeix, com a conclusió oberta: “Hem heretat una forma
de naturalesa humana que sospita d’aquests criteris clàssics i que els ha
reemplaçat amb la (24) de la intensitat. Però en aquesta idea d’intensitat no hi
ha ni salvació ni saviesa. La intensitat que ens ho promet tot (25) és un
programa ètic que murmura a tots els nostres plaers i a totes les nostres
penes”.
7 | JQCV Nivell C2

a b c
0. sotsmesos sotmesos sommesos
6. “La vida intensa” La vida intensa La vida intensa
7. més enllà més d’enllà més ençà
8. amb què en què que
9. fonamentat capficat basat
10. qui els qui els quals
11. s’oposen se n’hi oposen s’hi oposen
12. Fins i tot Amb tot Tot i això
13. han obert els braços han obert els ulls han donat l’esquena
14. lúgubra lúgubre lugubrenca
15. del què de que del que
16. va devindre va devenir va esdevindre
17. d’assemblar-se de semblar-se d’assemblar
18. d’acord a d’acord amb d’acord en
19. Ni un ni l’altre Ni un ni altre Ni l’un ni l’altre
20. amb ell mateix amb ella mateixa amb si mateix
21. l’antigüetat l’antigüitat l’antiguitat
22. brhama bramà braman
23. haurien guanyat haguera guanyat hagués guanyat
24. fetitxisació fetitxació fetitxització
25. per a hui hui en dia hui per hui

Exercici 3 Completa el text que tens a continuació amb l’alternativa més precisa. Només
hi ha una opció vàlida per a cada buit. Fixa’t en l’exemple (número 0).
Fet a mida
Des de menut m’han (0) encisat els àmbits codificats que només ofereixen els
seus secrets als iniciats que han adquirit el llenguatge propi d’aquests àmbits.
La (26) –això és, la disciplina que estudia les banderes–, la navegació a vela,
l’etnografia o la tauromàquia, per posar-ne uns quants exemples, m’han ocupat
milanta hores de tafanera ociositat. Però m’he mantingut en una ignorància
vergonyosa d’un dels que em suscita més curiositat: la sastreria.
No és (27), d’altra banda, si tenim en compte que es tracta d’un món que no fa
encara un segle formava part de la (28) de la majoria d’homes del nostre país,
però que ha passat a ser hermètic per a bona part dels meus contemporanis.
Pocs aspectes de la vida material han experimentat una transformació més
dramàtica i accelerada que la manera que tenim de vestir-nos. Perquè la roba
ha sigut fins a temps molt recents un bé escàs. Si mai us acosteu a un arxiu
notarial, podreu descobrir, astorats, l’espai (29) que els llegats d'indumentària
ocupaven en els testaments dels nostres avantpassats i en els inventaris dels
difunts: un gipó vell o un calçó ple de (30) tenien prou vàlua per a quedar
consignats amb tot detall en els documents.
Els teixits eren una mercaderia preciosa, i confeccionar vestits, un mestratge
que es feia pagar; (31), la Revolució Industrial s’alçà sobre la capacitat de
produir per primera vegada en la història una cosa i l’altra de manera mecànica
i a gran escala. Però la sobreabundància de roba de confecció barata i (32) de
què hui gaudim (i que patim) és un fenomen molt recent: ma mare recorda que
al seu poble, una capital de comarca que a principis de la dècada dels seixanta
del segle passat superava (33) els deu mil habitants, hi havia tres sastres en
actiu. El meu avi era un dels seus clients i no concebia que hi haguera cap
alternativa a l’hora de fer-se la roba a mida.
Són les consideracions que m’ocupaven fa unes setmanes quan em vaig
decidir a encarregar una jaqueta de tweed tallada i cosida a mà, una idea que
em rondava (34) i que no havia acabat mai de concretar. (35) precisament la
por d’aventurar-me en una esfera ignota. A més, en desconeixia el lèxic
específic i els ritus privatius, i no volia quedar retratat com un (36) sense unes
nocions mínimes d’estil i d’elegància. Vençudes les prevencions, però, se
m’obriren les portes d’un sagrari on es preserven formes antigues de saviesa
artesana i de cortesia comercial, alienes a la lògica del consum apressat del
capitalisme tardà i, per tant, resistents al seu poder (37).
El periodista Guy Talese descriu amb perspicàcia l’ètica particular de l’ofici
quan en les seues memòries parla de son pare, un sastre (38) emigrat a Nova
York : “Es movia a la velocitat d’un cuc al llarg de la costura d’una mànega. Si
res el desviava de la seua definició de perfecció, ho (39) de colp i ho refeia.
9 | JQCV Nivell C2

En aquest gust per la feina ben rematada, en l’ambició d’embellir la vida en
totes les seues manifestacions, en la parsimònia com a condició innegociable
per a aconseguir-ho i en la (40) cap a les dreceres de la tècnica i les
seduccions del profit ràpid, hi ha un arsenal d’actituds que ens són útils en tots
els ordres de l’existència i ens serveixen per a defendre’ns del setge d’un
present de coses cada vegada més seriades i (41).
El gran escriptor i dissident alemany Friedrich Reck, que va ser empresonat a
les acaballes del malson nazi per unes arbitrarietats (42), lamenta en el seu
dietari l’estat en què es troba i el confronta, amb nostàlgia, amb el record
“d’aquell vestit tallat per un sastre de Londres que ens rebia com si fórem
prínceps regnants”. Per a ell, la sastreria clàssica era, (43), el símbol d’una
civilitat perduda. Abrigat davall de cinc-cents grams de llana verge de les illes
(44), comprenc millor per què, enmig d’una realitat que se li esfilagarsava pels
quatre cantons, el (45) els vestigis d’un temps en què cada cosa tenia la seua
faiçó i mesura justa.
0. encisat fruït frisat
26. vexil·lologia batologia tautologia
27. gens estrany res d’estrany res estrany
28. quotidianeïtat quotidianeitat quotidianitat
29. preminent preeminent pre-eminent
30. sargits resquills clevills
31. no debades de gaidó de retruc
32. estandartitzada estandaritzada estandarditzada
33. de puntetes amb prou feines a l’engròs
34. d’antuvi a hora horada d’un temps ençà
35. M’hi dissuadia Me’n dissuadia Em dissuadia
36. taujà efebus somiatruites
37. anorreant anorreador norreador
38. calabrenc calabrià calabrés
39. espatlava trencava desbaratava
40. mal fiança malafiança malfiança
41. excelses adotzenades singulars
42. qualssevol qualsevols qualsevol
43. a la curta sense embuts ras i curt
44. Hébrides Hèbrides Hebrides
45. connortaven conortaven conhortaven

Àrea 3 EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES
210 i 230 paraules.
Opció A
En els últims anys ha crescut la tendència d’anar a viure als afores de la ciutat,
a les zones residencials, i s’ha perdut l’interés pel centre de la ciutat. Sou un
dels impulsors de la iniciativa “Viure al centre“ i heu decidit analitzar i criticar en
el vostre blog aquesta tendència de l’habitatge a la vostra ciutat. Haureu de
tractar els punts següents:
 Creix la inversió en habitatge 2 en 1 (primera i segona residències juntes).
 Els preus de compra són més assequibles i aquestes zones tenen més serveis.
 Són zones residencials, però tancades i separades del barri tradicional.
Opció B
D’ací a poques setmanes el vostre millor amic o la vostra millor amiga farà 40
anys. És una data ben assenyalada, i per això els seus pares han preparat una
festa i us han demanat que redacteu un discurs que haureu de llegir durant la
celebració. Volen que siga un discurs emotiu, que li toque la fibra sensible, i
amb tocs d’humor. Haureu de tractar els punts següents:
 Presentació de l’amic o l’amiga al públic assistent.
 Relat de les anècdotes més remarcables que heu viscut junts.
 Com preveieu que serà el futur de l’amic o l’amiga?
3 | JQCV Nivell C2

200 i 220 paraules.
Opció A
Sou conscients que els problemes de pes s’han convertit en una nova
epidèmia. Feu servir la informació que hi ha més avall per a redactar una
guia breu que la Regidoria de Salut i Benestar del vostre poble repartirà
entre l’alumnat adolescent per a alertar-los de les pràctiques que han
d’evitar i aconsellar-los amb alternatives reals.
Obesitat i sobrepés, l’altra malnutrició
La causa fonamental que provoca el sobrepés i l’obesitat és el desequilibri energètic entre
les calories consumides i les gastades. La salut de l’ésser humà necessita un equilibri entre
allò que menja i allò que crema. És cert, però, que si es desglossen les causes del problema,
apareixen certs aspectes que ajuden a entendre el creixement viscut durant els últims anys.
CAUSES DE LA PROLIFERACIÓ DEL SOBREPÉS
Naturalesa més sedentària Ingesta d’aliments amb un alt contingut calòric
Manca d’educació alimentària Falta de polítiques de suport
4 | JQCV Nivell C2

Opció B
Com a consumidors habituals d’informació, heu observat que els nivells de
credibilitat varien segons els mitjans, i també la manera com tracten
aquesta informació. A partir dels textos que hi ha més avall, redacteu un
article d’opinió que es publicarà en una web sobre actualitat informativa i
que tracte sobre els nivells de confiança que ens genera la informació que
rebem tenint en compte la diversitat de mitjans i de finestres informatives.
5 | JQCV Nivell C2

desenvolupar.
PROPOSTA 1. FLYGSKAM, LA MODA DE RENUNCIAR A VOLAR
Tema
Renunciar a viatjar en avió s’ha posat de moda. A Suècia, aquest fenomen té un
nom, Flygskam, ‘vergonya de volar’. El trànsit aeri s’ha disparat i a hores d’ara
l’aviació suposa ja el 13,4% de tota la contaminació generada pel transport.
Aquesta iniciativa ciutadana aposta per mitjans de transport més nets.
Idees
• Reduir l’ús de l’avió en un món globalitzat.
• Proposa alternatives de mobilitat més sostenibles.
• Efectivitat de les campanyes socials de protesta.
PROPOSTA 2. SPAM ELECTORAL
Tema
Recentment, molts mitjans de comunicació s’han fet ressò del procediment que
podem seguir per a renunciar oficialment a rebre propaganda electoral a casa.
Ha sigut una campanya que s’ha estés per les xarxes socials i a la qual molta gent
s’ha adherit perquè el procediment és senzill i molt ràpid.
Idees
• És una manera d’abaratir la campanya electoral?
• Accés dels partits polítics a les dades personals.
• Maneres alternatives d’enviar la informació als votants.

desenvolupar.
PROPOSTA 3. CONTROL DE LA NATALITAT
Tema
¿Havies sentit mai que una parella arguïra que només voldria tindre dos fills? I
encara més, ¿que l’argument fora que els seus principis ecològics no els ho
permeten? Tots sabem que els recursos naturals del planeta en què vivim són
finits i que la població augmenta a un ritme vertiginós.
Idees
• Conseqüències de la superpoblació en grans ciutats.
• Relació entre control de la població i sostenibilitat.
• Hi ha altres factors que també limiten la natalitat.
PROPOSTA 4. PUBLICITAT I XARXES SOCIALS
Tema
No és cap secret que moltes persones famoses utilitzen les xarxes socials per a
fer publicitat encoberta d’alguns productes; es tracta d’una font d’ingressos més.
Però, què passa quan els influencers es dediquen a recomanar productes de
venda molt restringida, com ara antibiòtics, com a fórmules casolanes de bellesa.
Idees
• Conseqüències per a la salut d’aquestes recomanacions.
• Les estratègies de publicitat en les xarxes socials.
• Els influencers i els nous models de comportament social.

Exercici 6 Heu de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa
que us proposem. Llegiu la introducció del tema i defenseu el paper que us
atorga la proposta. Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar
respostes massa curtes i mostreu-vos participatius com ho faríeu en una conversa
habitual.
PROPOSTA 1
Tema: donacions
OPCIÓ A
Ja fa temps que coneixem que hi ha multimilionaris que donen centenars de
milions d’euros perquè s’invertisquen en la millora de la sanitat pública. El corrent
majoritari agraeix aquestes donacions, que permetran, per exemple, la renovació
tecnològica dels centres hospitalaris. El sector crític amb aquestes donacions
addueix que és una mera mostra de filantropia i que la sanitat pública no es pot
finançar d’aquesta manera. Estàs a favor que qualsevol persona puga fer
donacions que impliquen una millora d’un servei públic, ja que tots ens en
beneficiarem.
OPCIÓ B
Ja fa temps que coneixem que hi ha multimilionaris que donen centenars de
milions d’euros perquè s’invertisquen en la millora de la sanitat pública. El corrent
majoritari agraeix aquestes donacions, que permetran, per exemple, la renovació
tecnològica dels centres hospitalaris. El sector crític amb aquestes donacions
addueix que és una mera mostra de filantropia i que la sanitat pública no es pot
finançar d’aquesta manera. No t’agraden aquestes donacions i optes prefereixes
que els grans empresaris complisquen les obligacions fiscals perquè l’Estat puga
invertir els diners recaptats com i on calga.

Exercici 6 Heu de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa
que us proposem. Llegiu la introducció del tema i defenseu el paper que us
atorga la proposta. Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar
respostes massa curtes i mostreu-vos participatius com ho faríeu en una conversa
habitual.
PROPOSTA 2
Tema: la formació dels càrrecs públics
OPCIÓ A
Tothom ha hagut de reflectir en el seu currículum el nivell que té de les llengües
que coneix. I sabem que no n’hi ha prou amb posar-n’hi una. Tanmateix, moltes
vegades comprovem que els nostres representants públics no tenen una
formació en llengües estrangeres i altres matèries ajustada al càrrec. Defensa que
saber idiomes no és clau en la carrera política i que hauríem de tindre en compte
altres habilitats més pròximes a les preocupacions de la població.
OPCIÓ B
Tothom ha hagut de reflectir en el seu currículum el nivell que té de les llengües
que coneix. I sabem que no n’hi ha prou amb posar-n’hi una. Tanmateix, moltes
vegades comprovem que els nostres representants públics no tenen una
formació en llengües estrangeres i altres matèries ajustada al càrrec. Defensa que
els polítics han de ser el model d’excel·lència en termes de formació acreditada, la
qual cosa inclou les llengües que parlen i les habilitats efectives que demostren.

Prova del certificat del nivell C2
Convocatòria 2019 / 9.00 h
Estructura de la prova Valor %
ÀREA DE COMPRENSIÓ ESCRITA 10 %
ÀREA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES 20 %
ÀREA D’EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITES 45 %
ÀREA D’EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS 25 %
El resultat final de la prova s’obté de la suma de la puntuació aconseguida en cada
àrea superada.
La prova es considerarà apta a partir de 60 punts en el resultat final.
Una puntuació inferior a la mínima en alguna de les àrees suposa el NO APTE en la
prova.
Les puntuacions mínimes exigides són les següents: 50 % per a les àrees que
constitueixen un 25 % o més del global de la prova, 40 % per a les àrees que
constitueixen un 20 % o un 15 % del global de la prova i 20 % per a les àrees que
constitueixen un 10 % del global de la prova.
En cas d’obtindre la qualificació d’apte, el certificat corresponent s’enviarà a l’adreça
electrònica facilitada en la matrícula.
Consulta sobre els resultats
<www.jqcv.gva.es>
Telèfon 012

DIRECCIÓ GENERAL DE FORMACIÓ
PROFESSIONAL
I ENSENYANCES DE RÈGIM ESPECIAL
ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES
PROVES DE CERTIFICACIÓ
2014-2015
VA_C2_CE_MA_15
1/8
COGNOMS / APELLIDOS: _________________________________________________
NOM / NOMBRE: _________________________________________________________
DNI o PASSAPORT / DNI o PASAPORTE: ____________________________
Núm. EXPEDIENT / Nº EXPEDIENTE ____________________________
LLOC D’EXAMEN / LUGAR DE EXAMEN: EOI _________________________________
PROVA PER A L’OBTENCIÓ DEL / PRUEBA PARA LA OBTENCIÓN DEL
CERTIFICAT DE NIVELL C2 – IDIOMA VALENCIÀ
CERTIFICADO DE NIVEL C2 – IDIOMA VALENCIANO
DELS ENSENYAMENTS OFICIALS D’IDIOMES / DE LAS ENSEÑANZAS OFICIALES DE IDIOMAS
1. PROVA DE COMPRENSIÓ ESCRITA
PUNTUACIÓ/PUNTUACIÓN TOTAL: 40
60% = 24
DURADA/
DURACIÓN:
75 min
NOTA: ______
APTE / APTO NO APTE / NO APTO
Corrector/a

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CE_MA_15
3/8
EXERCICI 1
Llegiu amb atenció el text sobre les app de missatges. Després escriviu, en el requadre
blanc de la graella de respostes, la lletra que tinga l’opció correcta de cada pregunta.
Tingueu en compte que, per a cada qüestió plantejada, només hi ha una resposta
correcta. No escrigueu en les zones ombrejades de la graella. El primer enunciat (0) és un
exemple.
Les finances, pendents de les app de missatges
D'ençà que el Facebook va fer el gran colp en comprar la missatgeria mòbil WhatsApp per uns
forassenyats 14.451 milions d'euros, els fòrums financers d'arreu guaiten expectants quins nous
episodis de rellevància es poden esdevenir en aquesta branca de les TIC, siguen fusions o eixides a
borsa.
Ara els focus il—luminen la japonesa Line, una companyia que després d'acreditar en el 2013 uns
ingressos, gràcies als seus 300 milions d'usuaris, de 257 milions d'euros, i 137 milions en el primer
trimestre del 2014 (un 115% més), ha aconseguit una expectació que es tradueix en una valoració
prevista, quan faça l'estrena en la borsa de Tòquio, a final d'any, de 10.000 milions d'euros.
Hi ha altres actors en dansa. La coreana Kakao Talk, amb 133 milions d'usuaris, a qui en un principi
els mercats li adjudicaven una valoració de 2.000 milions d’euros. La xinesa WeChat -sota la fèrula
del gegant Tencent- també és motiu d'especulacions, com la d'una possible eixida a la borsa de
Singapur per valorar els seus 355 milions d'usuaris actius. I, per acabar-ho d'adobar, cal recordar els
685 milions que Rakuten, l'Amazon japonés, va pagar per Viber a principi d'any i que va ser la
primera gran sacsejada en aquest sector.
Són senyals clars de la importància que últimament ha adquirit, dins del gran ecosistema dels
dispositius mòbils, el de les aplicacions de missatgeria mòbil, en què com més va, més actors
apareixen: ara com ara, arreu del món podríem enviar fins a una trentena de maneres diferents un
missatge des del telèfon a un contacte.
Però cal anar-hi alerta, l'espectacularitat de les xifres no sempre es tradueix en rendibilitat. En el
cas de Line, tot i que des d'un bon començament ha tingut un model de negoci amb ingressos,
per l'oferta de jocs, stickers i missatges patrocinats, en el seus balanços no ha aconseguit presentar
els delejats números negres.
És inqüestionable, però, que el mercat de les missatgeries mòbils és engrescador, com s'entesta a
avisar-nos l'estadística: segons un estudi de Flurry, si bé l'any passat l'ús d'aplicacions del mòbil va
créixer un 115%, en el cas de les aplicacions de missatgeria, aquest augment va ser del 316%. No
és estrany, doncs, com coincideixen a afirmar els analistes, que tot aprofitant el bon moment del
cicle de la borsa aquesta mena de valors aprofiten per llançar-s'hi empesos sovint per fons de
capital de risc que cobegen rendibilitats altes en un termini no gaire llarg de temps.
En aquests temps plàcids per a la borsa s’albiren bones oportunitats d'inversió en companyies
vinculades a la missatgeria mòbil. L'analista Felipe López Gálvez, de Selfbank, es remet a
WhatsApp, l'ara nineta dels ulls de Mark Zuckerberg, president, per exposar que aquest filó té un
clar potencial: “potser ara no té uns ingressos importants, al marge de la minsa quota
d'abonament, però té grans perspectives de creixement en mercats clau com el dels EUA, on de
manera accelerada els SMS estan cedint terreny a les aplicacions de missatgeria mòbil.” No és el

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CE_MA_15
4/8
cas d'altres mercats, en què la missatgeria mòbil ja ha transformat els usos i costums de
comunicació en telefonia: a Espanya hi ha un 83% d'usuaris d'aquesta missatgeria, el 67% a Corea
del Sud, i el 67% a Holanda. I hi ha molt de marge per a fer madurar el mercat a Alemanya (43%),
al Japó (32%), al Regne Unit (30%) o als EUA, on l'escàs 23% permet que els inversors somnien grans
índexs de creixement. En economies emergents és interessant remarcar Indonèsia (79%), l'Índia
(74%), l'Argentina (78%) i Mèxic (78%).
L'aposta del Facebook, que va engolir el WhatsApp tot just quan el seu model de xarxa social
donava senyals clars d'esgotament, va encaminada a esprémer la rendibilitat de l'eina amb
ingressos procedents de la publicitat, amb el benentés que s'ha de complir la previsió d'assolir la
gegantina xifra de 1.000 milions d'usuaris.
Tanmateix, com assenyala López Gálvez, no es pot perdre mai de
vista que “el mercat de les TIC és inestable i, si bé té poques
barreres d'entrada a nous actors, aquests poden llançar un
producte o un servei nou, molt del gust de l'usuari, que ho capgire
tot i deixe fora de la carrera alguns competidors”. En el cas
esmentat del WhatsApp, els propietaris es van endur un bon ensurt
durant el primer trimestre en el mercat espanyol, quan van poder comprovar que el seu servei
dequeia entre els usuaris, en benefici de l'emergent Line.
En aquest sentit, Javier Galán, responsable de Fons d'Inversió Europeus en Renta 4 i bon
coneixedor del mercat tecnològic, si bé accepta que “és claríssim que aquest negoci ha de
créixer de manera important en els pròxims anys, és complicat de saber qui en serà finalment el
líder, qui hi guanyarà. És complicat de saber quina mena de transmissió d'informació tindrem.” Així
doncs, potser convé que l'inversor, enlluernat pel que prometen aquestes fulgurants companyies,
es traga la bena dels ulls i enfile pel camí de la prudència: “potser millor que la cerca ràpida de
ràpides plusvàlues, que poden sortir malament si s'ha apostat per antics líders de mercat -ara en
hores baixes-, com ara Nokia o Blackberry, és diversificar a través d'ETF o fons que aposten per
aquestes tecnologies.” Tot i que, certament, és difícil predir quines noves aparicions poden haver-
hi en l'imprevisible univers de la tecnologia, és important consignar, com diu Galán, que “les
extraordinàries valoracions que han aconseguit algunes d'aquestes companyies van
acompanyades de creixement dels seus beneficis, cosa que no passava l'any 2000, quan va tenir
lloc la bombolla de les “.com”.
http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/774098-les-finances-pendents-de-les-app-de-
missatges.html (Text adaptat)

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CE_MA_15
5/8
PREGUNTES:
1. En aquest moment, la companyia japonesa Line...
a) preveu un futur prometedor, considerant els guanys dels primers mesos de 2014.
b) va cotitzar en borsa en l'any 2013, ja que va augmentar els ingressos anuals un 115%.
c) ha eixit a la borsa de Tòquio valorada en 10.000 milions d'euros gràcies als milers d'usuaris.
2. En el sector dels dispositius mòbils...
a) hi ha aplicacions capaces d'enviar 30 missatges alhora arreu del món.
b) les aplicacions guanyen terreny, i cada vegada n'hi ha més companyies.
c) tot són flors i violes pel que fa a la comptabilitat.
3. L'analista Felipe López Gálvez afirma que WhatsApp...
a) tot i les bones perspectives, tindrà poc recorregut posat que no apugen les quotes.
b) té un futur prometedor, ja que el mercat nord-americà té ara per ara més usuaris.
c) és l'aplicació preferida del president del grup.
4. L'ús de la missatgeria mòbil…
a) es resisteix a Alemanya i al Japó, països amb els índexs d'usuaris més baixos.
b) no ha tingut gaire èxit en economies en ràpid creixement com és el cas d'Indonèsia.
c) generarà ingressos colossals quan el mercat nord-americà cresca.
5. Facebook va comprar WhatsApp…
a) per eliminar competència.
b) amb la perspectiva de generar diners a través de la publicitat.
c) tot aprofitant-ne la devaluació a causa de la pèrdua d'usuaris.
6. El mercat tecnològic…
a) és inconstant, depén de les preferències dels usuaris.
b) és totalment hermètic, és impossible obrir-s'hi pas.
c) està controlat per poques companyies, que no permeten competidors.
7. Segons Javier Galán…
a) invertir en el mercat tecnològic sempre serà sinònim de guanys ràpids.
b) els caps del mercat actual, Nokia i Blackberry, continuaran liderant-ne el mercat.
c) cal tenir seny a l'hora d'invertir, i variar.
TOTAL (7 x 2 punts)_______________ /14 punts
PREGUNTA EXEMPLE 0 1 2 3 4 5 6 7
RESPOSTA a
CORRECTOR/A √
EXEMPLE
0. Facebook va pagar per WhatsApp…
a) una quantitat exorbitant.
b) un preu ridícul.
c) més del valor estipulat.

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CE_MA_15
6/8
EXERCICI 2
Llegiu atentament els 10 textos sobre el paper cultural de la gastronomia i relacioneu les
frases 1-12 amb els textos B-K. Escriviu en les caselles de la graella la lletra corresponent.
Recordeu que cada text es pot triar més d’una vegada i que cada frase correspon només
a un sol text. No escrigueu en les zones ombrejades de la graella. La frase (A) és un
exemple.
Creieu que el paper cultural de la gastronomia està sobrevalorat?
Diverses personalitats opinen sobre la dimensió cultural de la gastronomia, la transcendència i el
paper creatiu que té, i l’atenció mediàtica que ha generat els últims anys.
A. Cuinar ens va fer humans. Elaborar el menjar i gaudir-ne són pràctiques bàsiques de totes
les civilitzacions. És més important el que cuina i menja el poble que el que es destina a les
minories selectes, però el que comença sent minoritari i selecte pot obrir camins en
benefici de tota la societat. Gastronomia és cultura alta o baixa, depén de com es
considere. Se’n fa un gra massa si es demana als cuiners més del que els pertoca.
B. Vàzquez Montalbán concebia la cuina com una metàfora de la pròpia cultura que ens
parla de la identitat d’una societat i és alhora una matèria personal essencial: la pàtria
sensorial de la infantesa. Parla de què mengem i com ho mengem; allò que no poden
menjar aquells que cada vegada tenen menys és l’antigastronomia, que explica en què
ens estem convertint.
C. La gastronomia ha estat durant molt de temps més que amagada, invisible. El món cultural
en general s’ha vist beneficiat per l’èxit de la cuina. La cultura evoluciona a mesura que
passa el temps i la cuina és cultura, és territori i n’agafa elements i els transforma. Qui
defineix el nivell cultural són els agents culturals.
D. Jo crec que no. Tenim una història gastronòmica molt important i avui en dia podem dir
que ha esdevingut un referent gastronòmic mundial. Fins i tot, sovint tendim a simplificar-la,
però és variada i, com nosaltres, rica en tonalitats. És part de la nostra identitat. Som el que
mengem. Els pilars de la nostra cultura gastronòmica els podem trobar en molts llocs.
E. La cuina és cultura perquè ens defineix com a país. Ens costa presumir del que és nostre i
massa sovint ens emmirallem en la gastronomia d’altres països als quals no tenim res a
envejar. Hem de consumir productes de la terra. Hem de confiar en els botiguers de tota la
vida i en els productes que ens ofereixen. Ah! I deixar que els xiquets entren a la cuina, la
coneguen i aprenguen a estimar-la, que entren en contacte amb allò que tenim al voltant.
F. No crec que la cultura gastronòmica estiga sobrevalorada en la societat actual. El que ha
succeït és que hi ha molt més interés per la gastronomia per part del públic i molta
informació en els mitjans, cosa que ha estat influenciada pel fet de tenir uns xefs i uns
restaurants de prestigi mundials. L’hem tinguda present en els mitjans de comunicació i això
ha fet que arrelara en gran part de la població i, per tant, ha passat a ser part de la cultura
popular.
G. La gastronomia és un actiu important, però n’estem fent un gra massa amb tanta
experimentació. La gastronomia en si és una cosa: cuina, taula i estovalles. Però el
concepte s’està dispersant cap a l’escenografia gastronòmica, que té molt de moda i
potser acabarà morint d’èxit. L’altre perill és que no es pot justificar qualsevol cosa en pro
de la gastronomia. I em referisc al projecte d’una fundació en un paratge protegit.
H. La gastronomia no se sobrevalora. Tant podem fruir d’un quadre com d’un plat. Són dos
escenaris que coexisteixen i es barregen. Què seria més cultura, un esmorzar de forquilla o
un tast de plats de xef? Les dues coses. Encara que la tradició culinària francesa va fer més
intel—lectual la cuina. Gastronomia i cultura es complementen.

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CE_MA_15
7/8
I. Jo no diria que està sobrevalorada: l’alimentació és la base de la nostra vida i, per tant, és
lògic que tinga tanta importància també en l’aspecte cultural. Un exemple n’és que
darrerament hi ha programes de televisió en què es posa en relleu la gastronomia. El que
passa és que s’hi mostra com fer-ho, com presentar-ho i no s’hi posa en relleu el que
realment és essencial.
J. Jo crec que no; al contrari, pense que està infravalorat. De la gastronomia depén la nostra
evolució com a persones pel que fa a com mengem. És cert que el que se sol equiparar
amb l’art és la cuina d’autor dels xefs mediàtics, però el més important és la gastronomia
tradicional, gràcies a la qual s’ha produït tota l’evolució gastronòmica posterior.
K. És positiu que es pose en evidència el valor cultural de la gastronomia perquè és una forma
de cultivar la sensibilitat del creador i del consumidor. La creació gastronòmica té un públic
molt minoritari i crec que la cultura no sols és el procés creatiu, sinó l’abast que té el gaudi
de la gent a diferència del que passa amb l’art, la literatura, el teatre o el cinema.
Presència, 27-04-2014 (Fragment adaptat)
FRASES TEXT CORRECT.
0. Gastronomia és cultura. Ara, no demanem massa als cuiners. A √
1. El concepte de gastronomia està canviant cap al d’espectacle.
2. Crec que estem passant els límits del que és i del que no és la
gastronomia.
3. Ens hem d’apropar als nostres productes; hem d’estimar i valorar el
que tenim prop.
4. La cuina de sempre és més important del que ens pot semblar a
simple vista.
5. Cada poble menja unes coses i les menja de determinada
manera.
6. L’evolució gastronòmica no és sols fruit dels xefs més famosos.
7. La cuina, com l’art, es gaudeix. Tot és cultura.
8. La cultura s’ha aprofitat del moviment mediàtic en la cuina.
9. La nostra gastronomia té una gran diversitat i amb molts matisos.
10. La televisió l’ha divulgada i ha esdevingut un element cultural.
11. S’ha donat importància a les tècniques de cuina, però no al
producte.
12. El pes cultural de la gastronomia no és equiparable al d’altres
disciplines.
TOTAL (12 x 1 punt)_______________ /12 punts

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CE_MA_15
8/8
EXERCICI 3
Llegiu atentament este text literari i després escriviu, en les caselles de la graella, les
paraules EN MAJÚSCULA que completarien els buits del text, de manera que tinga sentit.
Tingueu encompte que només podeu escriure una paraula en cada buit. No escrigueu en
les zones ombrejades de la graella. El primer buit (0) és un exemple.
EL CAÇADOR D'ESTELS
Després de l'escola, en Hassan i jo ens trobàvem, agafàvem un llibre i pujàvem dalt d'un turó
arrodonit que hi havia al nord de la propietat del meu pare, a Wazir Akbar Khan. Hi havia un vell
_____(0)_____ abandonat al capdamunt amb fileres de làpides sense nom i embulls de malesa que
n'obrstuïen els passadissos. Anys de pluja i neu _____(1)_____ rovellat la porta de ferro i deixat en
estat de ruïna les parets de pedra baixes i emblanquinades. Hi havia un magraner a prop de
l'entrada del cementeri. Un dia d'estiu vaig utilitzar un dels ganivets de cuina de l'Alí per
_____(2)_____ els nostres noms, Amir i Hassan, els sultans de Kabul. Aquelles paraules ho
formalitzaven: l'arbre era nostre. Acabades les classes ens hi enfilàvem i n'arrancàvem les
magranes vermelles com la sang per al berenar. Després de _____(3)_____els grans i eixugar-nos les
mans a l'herba, llegia per a en Hassan.
Assegut amb les cames encreuades, la llum del sol i l'ombra de les fulles del magraner ballant-li per
la cara, absent, mentre jo li llegia històries que ell no podia llegir. El fet que en Hassan _____(4)_____
analfabet, com l'Alí i la majoria d’hazares, es va decidir en el mateix moment en què va ser
concebut a l'úter hostil de la Sanaubar -al capdavall, quina utilitat tenia la paraula escrita per a un
servent? Però _____(5)_____el seu analfabetisme, o _____(6)_____ gràcies a això, en Hassan va
caure atrapat en el misteri de les paraules, seduït per un món secret que li era vetat. Li llegia
poemes i històries, de vegades endevinalles, tot i que vaig deixar de fer-ho quan vaig veure que
era molt millor que jo resolent-les. Així, doncs, li llegia coses menys arriscades, com les desventures
del maldestre mul—là Nasrudín i el seu ruc. Séiem durant hores sota aquell arbre, ens hi estàvem fins
que el sol es _____(7)_____ per l'oest, i en Hassan encara insistia que ens quedava prou estona de
llum per a una història més, un capítol més.
HOSSEINI, K. El caçador d’estels (Fragment adaptat)
BUIT PARAULA CORRECTOR/A
0. CEMENTERI √
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CO_MA_15
1/4
COGNOMS / APELLIDOS: _________________________________________________
NOM / NOMBRE: _________________________________________________________
Núm. EXPEDIENT / Nº EXPEDIENTE ____________________________
CERTIFICAT DE NIVELL C2– IDIOMA VALENCIÀ
CERTIFICADO DE NIVEL C2 – IDIOMA VALENCIANO
DELS ENSENYAMENTS OFICIALS D’IDIOMES / DE LAS ENSEÑANZAS OFICIALES DE IDIOMAS
2. PROVA DE COMPRENSIÓ ORAL
60% = 24
DURADA/
DURACIÓN:
50 min
NOTA: ______
Corrector/a

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CO_MA_15
2/4
EXERCICI 1
A continuació, escoltareu dos vegades un fragment d’un documental sobre el castell
de Morella. En acabar, disposareu de dos minuts per a contestar o repassar les
respostes.
Escriviu en el requadre blanc la lletra que tinga l’opció correcta. Tingueu en compte
que, per a cada qüestió plantejada, només hi ha una resposta correcta. No escrigueu
en les zones ombrejades de la taula de respostes. El primer enunciat (0) és un
exemple.
1. Fa més de 4.000 anys que...
a) hi havia morellans, que eren nòmades i caçadors.
b) els morellans eren caçadors i habitaven les parts altes.
c) es va instal·lar gent del Neolític en estes contrades.
2. La paraula morella...
a) és el resultat de l'evolució d'una paraula llatina.
b) procedeix d'un ètim que al·ludia a l'orografia.
c) és indoeuropea.
3. Morella està situada...
a) a la mateixa distància de València que de Saragossa.
b) més prop de València que de Mallorca.
c) a 180 km d’Aragó.
4. El setge del general Oráa fracassà perquè...
a) les característiques del terreny faciliten l'emmagatzematge d'aigua.
b) la ciutat tenia un gran dipòsit d'aigua per a abastir la població.
c) algú va enviar subministraments a la ciutat.
5. Per a arribar a la mar des de la vall de l’Ebre, passar per Morella és...
a) el pas més fàcil.
b) poder evitar els revolts de les carreteres.
c) evitar llocs fondos com ara Casp i Alcanyís.
6. Generacions i generacions de morellans...
a) han anat, com el riu, apagant focs per allà on passaven.
b) han hagut de mantenir, altruistament, el castell i les muralles.
c) s’han fet càrrec, d’una manera o d’una altra, de la conservació del castell.
7. En pujar al castell es pot entendre
a) el sentiment contradictori que des de fa molts anys ha despertat.
b) la importància de Morella per a les emissores de ràdio.
c) per què Morella ha estat sempre un lloc cobejat.
http://comarquesnord.cat/canalnordvideo/2009/04/01/el-castell-de-morella-una-historia-de-futur/(fragment)
Exemple:
0. On s’assenta actualment el castell de Morella hi hagué…
a) un delta.
b) una muntanya i dinosaures.
c) els primers morellans fa milions d’anys.

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CO_MA_15
3/4
EXERCICI 2
A continuació, escoltareu dos vegades uns fragments d’un programa sobre els
disruptors endocrins. En acabar, disposareu de dos minuts per a contestar o per a
repassar les respostes.
Emparelleu els títols amb els fragments que tot seguit escoltareu. Tingueu en compte
que hi ha 2 títols que no es corresponen amb cap fragment. No escrigueu en les
zones ombrejades de la taula de respostes. El primer enunciat (0) és un exemple.
EXEMPLE
a) La tecnologia té efectes secundaris.
b) Interpretant les icones.
c) Opinions contraposades a causa de diverses metodologies d'anàlisi.
d) Tòxics sintètics detectables en el cos humà.
e) Confiar en les autoritats.
f) Alguns envasos com a transmissors d'hormones als aliments.
g) Cal mirar les etiquetes.
h) Apostar per la salut evitant els disruptors.
i) La dosi diària és important.
http://www.tv3.cat/videos/5145331/Disruptors-endocrins-falses-hormones(adaptació)
FRAGMENT EXEMPLE 0 1 2 3 4 5 6
TÍTOL a
CORRECTOR/A √
PREGUNTES EXEMPLE 0 1 2 3 4 5 6 7
RESPOSTA a
CORRECTOR/A √

PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_CO_MA_15
4/4
EXERCICI 3
A continuació, escoltareu dos vegades un monòleg d’una obra teatral. En acabar,
disposareu de dos minuts per a contestar o repassar les respostes.
Escriviu en el requadre blanc la lletra que tinga l’opció correcta. Tingueu en compte
que, per a cada qüestió plantejada, només hi ha una resposta correcta. No escrigueu
en les zones ombrejades de la taula de respostes. El primer enunciat (0) és un
exemple.
1. Ivan proposa a Caterina...
a) que la invitació només tinga els noms de la parella.
b) que els sogres paguen el convit.
c) que no apareguen els noms de les madrastres en la invitació.
2. Caterina s’altera perquè...
a) Ivan ha pegat una bufetada als pares d'ella.
b) no vol que els seus pares paguen el convit.
c) la seua madrastra ha sigut com una mare per a ella.
3. Després de la conversa amb Caterina, Ivan...
a) ha reconegut que Caterina tenia raó.
b) autoritza que els noms de les madrastres apareguen en la invitació.
c) accepta la voluntat de Caterina de bon grat.
4. Les paraules de la mare d'Ivan...
a) palesen el rancor cap a la parella de l’exmarit.
b) analitzen la situació de manera assenyada.
c) pretenen coaccionar el fill fent-se la víctima.
5. Caterina demana a Ivan que li telefone de nou perquè...
a) gaudeix tirant llenya al foc entre Ivan i la futura sogra.
b) vol participar en la conversa.
c) pensa que la postura de la mare d'Ivan és egoista.
6. A la mare d'Ivan, la capfica...
a) la invitació de casament, que és tot un símbol social.
b) l'aspecte del marit després de 17 anys.
c) que la parella del marit li copie els costums com jugar al mus.
7. Andrés...
a) i la mare d’Ivan i tota la família, tenen problemes de cor.
b) deu ser la parella de la mare d’Ivan.
c) vol parlar per telèfon amb Ivan.
http://www.youtube.com/watch?v=Zd95YH0A6Ns
PREGUNTES EXEMPLE 0 1 2 3 4 5 6 7
RESPOSTA a
CORRECTOR/A √
Exemple:
0. Ivan i Caterina tenen un problema...
a) amb els noms que apareixeran en la invitació de casament.
b) amb les madrastres respectives.
c) perquè Ivan odia la seua madrastra.

DIRECCIÓ GENERAL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL
2014-2015
VA_C2_EE_MA _15
1/1
COGNOMS/ APELLIDOS: _________________________________________________
NOM /NOMBRE: _________________________________________________________
Núm. EXPEDIENT / Nº EXPEDIENTE: ____________________________
CERTIFICAT DE NIVELL C2 DE VALENCIÀ
CERTIFICADO DE NIVEL C2 DE VALENCIANO
DELS ENSENYAMENTS OFICIALS D’IDIOMES
DE LAS ENSEÑANZAS OFICIALES DE IDIOMAS
3. PROVA D’EXPRESSIÓ ESCRITA
60%= 60
DURADA/
DURACIÓN:
110 min
NOTA: ______
Corrector/a

2014-2015
VA_C2_EE_MA _15
3/3
TASCA 1 (60 punts)
Trieu una d’estes dos opcions i redacteu el text corresponent (entre 240 i 270
paraules). Tingueu en compte que l’excés o defecte en el nombre de paraules es
Tingueu en compte que l’excés o defecte en el nombre de paraules es
penalitzarà tot i respectant
penalitzarà tot i respectant-
-
-
-ne un marge del +/
ne un marge del +/
ne un marge del +/
ne un marge del +/-
-
-
- 10%.
10%.
10%.
10%.
Opció a:
Una onada de fets delictius han atemorit la ciutat. El comissari ha convocat una roda
de premsa per informar-ne i tranquil—litzar la població. Sou la persona encarregada
de redactar el dossier informatiu que es lliurarà als periodistes.
Hi haureu d'incloure:
• què ha passat
• pistes i treball policial
• hipòtesis
Opció b:
Us heu inscrit en un curs de formació dirigit a tots els educadors/les educadores que
desitgen cultivar la pau i el benestar en les seues vides, així com reduir l’estrés i
l’ansietat creant, alhora, un clima més saludable a l’escola i a l’aula.
A banda d'assistir a les sessions, haureu de fer algunes tasques de reflexió personal.
La primera pretén acostar-vos al xiquet que hi ha al vostre interior i per això li
escriureu una carta des de l'adultesa. Relaxeu-vos, doncs, i aneu cap arrere en el
temps...
Hi haureu d'incloure:
• moment concret en què situeu el xiquet: on és? Impressions sensorials que us
produeix el record
• com és el xiquet?: il—lusions, temors...
• sentiments i emocions que us desperta
• consells, recomanacions, conhort...

2014-2015
VA_C2_EE_MA _15
9/9
TASCA 2 (40 punts)
L’ajuntament està construint una biblioteca pública enfront de la vostra casa. Les
obres han durat molt de temps i n'heu suportat estoicament les molèsties derivades
de la construcció, especialment la pols i la terra alçades pels camions que
diàriament amenacen soterrar la casa i el cotxe.
Ara, us ha arribat la comunicació següent:
Agents d'esta Policia Local han detectat que el seu vehicle roman estacionat al
carrer des de fa més d'un mes, i han constatat que sembla trobar-se abandonat pel
mal estat general en què es troba, la qual cosa suposa un perill per ser un possible
focus d'infecció.
Se li requereix que en el termini de 15 dies naturals en procedisca a la retirada, i
l’advertim que, si no ho fa, se'n procedirà a la retirada cautelar i posterior tractament
com a residu sòlid urbà, amb el consegüent càrrec de despeses i se li aplicarà, a
més, una multa de fins a 3.000 euros per infracció greu.
Després de llegir la notificació, decidiu enviar una carta a l'ajuntament en què
barregeu la indignació, l'humor i la ironia.
(Entre 160 i 180 paraules)
Tingueu en compte que l’excés o defecte en el nombre de paraules es penalitzarà tot i
respectant
respectant
respectant
respectant-
-
-
-ne un marge del +/
ne un marge del +/
ne un marge del +/
ne un marge del +/-
-
-
- 10%.
10%.
10%.
10%.

VALENCIÀ
NIVELL C2
DIRECCIÓ GENERAL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYANCES DE RÈGIM ESPECIAL
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport
PROVES DE CERTIFICACIÓ 2014-15
TASCA 1
MONÒLEG
• Llegiu la introducció del tema i els suggeriments.
• Escolliu tres o quatre idees per incloure-les en la vostra exposició, si
voleu, podeu afegir-n’hi de pròpies.
• Parleu del tema que us proposem durant 4-4.30 minuts.
GOOGLE BOOKS
El projecte era escanejar biblioteques senceres per convertir-se en el cercador de llibres per antonomàsia i obtenir-ne beneficis
econòmics. Els titulars de drets d'autor, però, van plantejar prompte les primeres demandes contra Google.
• Beneficis
• Propietat intel—lectual
• Gratuïtat
• La teua opinió
FITXA 1 CANDIDAT A

VALENCIÀ
NIVELL C2
TASCA 2
DIÀLEG
• Temps de la conversa: 8-9 minuts
• Eviteu donar respostes massa curtes i mostreu-vos-hi participatius com ho
faríeu en una conversa habitual.
• El vostre company té una informació diferent.
• Si és possible, intenteu arribar a un acord al final de la conversa.
LA CARA I LA CREU DELS DESCOBRIMENTS CIENTÍFICS
Participes en una taula redona organitzada per un mitjà de comunicació sobre el ritme a què avança la ciència. Caldria
replantejar-nos els límits del progrés i augmentar el nostre grau de responsabilitat en els descobriments científics? Argumentes
contra la llibertat total dels científics.
• Motius
• Exemples
• Límits
• Ciència ficció o pel—lícula de terror?
FITXA 1 CANDIDAT A

VALENCIÀ
NIVELL C2
TASCA 1
MONÒLEG
LA INTERNET DE LES COSES
És tot un món que ens està arribant. La Internet de les coses és una xarxa d’objectes de la vida quotidiana intel—ligents que estan
interconnectats. El nostre frigorífic, per exemple, farà directament la comanda…
• Colonització de les noves tecnologies?
• Imposició o lliure albir?
• Futur imparable
• La teua opinió
FITXA 1 CANDIDAT B

VALENCIÀ
NIVELL C2
TASCA 2
DIÀLEG
LA CARA I LA CREU DELS DESCOBRIMENTS CIENTÍFICS
Participes en una taula redona organitzada per un mitjà de comunicació sobre el ritme a què avança la ciència. Caldria
replantejar-nos els límits del progrés i augmentar el nostre grau de responsabilitat en els descobriments científics? Argumentes a
favor de la llibertat total dels científics.
• Motius
• Beneficis/millores possibles
• Seny
• Importància d'arribar a acords internacionals
FITXA 1 CANDIDAT B

VALENCIÀ
NIVELL C2
TASCA 1
MONÒLEG
TOTA PEDRA FA PARET?
Programes de TV que recapten donatius per a la investigació de malalties, campanyes de recollida per als bancs d’aliments...
Som persones solidàries i conscienciades amb els problemes dels qui tenim al costat o estem fent el llit a l’Estat? Què en penses?
• Drets i deures dels ciutadans i de l'administració
• Prestacions a canvi d'impostos
• Situacions d’emergència, imprevistos
• Reivindicació/col—laboració
FITXA 2 CANDIDAT A

VALENCIÀ
NIVELL C2
TASCA 2
DIÀLEG
PERSONES NO HUMANES
Has llegit la notícia següent i t'ha sorprés gratament perquè t'encanten els animals: Científics de renom defensen que caldria
reconéixer els drets bàsics als grans simis i als cetacis perquè siguen considerats persones no humanes, ja que mostren trets
evidents que sempre s'han entés com a definidors del concepte de persona. Ho comentes amb un amic/una amiga.
• Què ens fa ser humans o animals?
• Drets humans/drets animals
• Víctimes dels humans
• Conseqüències legals
FITXA 2 CANDIDAT A

VALENCIÀ
NIVELL C2
TASCA 1
MONÒLEG
OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA
Els fabricants fan més curta la vida de les seues creacions i, així, aconsegueixen que els consumidors gasten més. França ha
aprovat una llei en què s'estableixen sancions fins a 300.000 euros i dos anys de presó per als fabricants que posen data de mort
als seus productes.
• Frau?
• Economia
• Sostenibilitat
• La teua opinió
FITXA 2 CANDIDAT B

VALENCIÀ
NIVELL C2
TASCA 2
DIÀLEG
PERSONES NO HUMANES
Has llegit la notícia següent i et sembla una bestiesa: Científics de renom defensen que caldria reconéixer els drets bàsics als
grans simis i als cetacis perquè siguen considerats persones no humanes, ja que mostren trets evidents que sempre s'han entés
com a definidors del concepte de persona. Ho comentes amb un amic/una amiga.
• Què ens fa ser humans o animals?
• Drets humans/drets animals
• Part de la cadena alimentària
• I els altres animals?
FITXA 2 CANDIDAT B

VALENCIÀ
NIVELL C2
TASCA 1
MONÒLEG
EL PREU DE VIURE MILLOR
Vivim més anys i millor, però quin preu pagarem per això? Ens trobem en el millor moment de la història de la humanitat o,
contràriament, és el pitjor? Fins a quin punt el progrés posa en perill la salut i el nostre hàbitat?
• Abans i ara
• Degradació del medi ambient
• Augment de malalties
• Futur
FITXA 3 CANDIDAT A

VALENCIÀ
NIVELL C2
TASCA 2
DIÀLEG
ELS JOVES
Participes en un debat sobre la imatge que es transmet que els joves són bàsicament ninis, que l'única cosa que volen és divertir-
se i prendre alcohol i drogues. Eres pare d'un adolescent i manifestes les teues preocupacions. La idea que en transmet la societat
no és gens encoratjadora i et sents angoixat i indefens per això.
• Alcohol, drogues, bandes, sexe...
• Les influències: males companyies, entorn...
• Desinterés pels estudis
• Valors perduts
FITXA 3 CANDIDAT A

Dossier exàmens · c2 · 2021 22

Dossier exàmens · c2 · 2021 22

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Dossier exàmens · c2 · 2021 22

Similar to Dossier exàmens · c2 · 2021 22 (8)

Dossier exàmens · c2 · 2021 22