2. COMENÇAMENT
el terme música medieval és un terme general que
designa un període que abasta gairebé 900 anys
de la història de la música occidental tant religiosa
com profana. Es caracteritza per l'aparició de la
notació musical, el naixement de la polifonia, la
música cortesana i el cant cortès. Serà també el
període on sorgiran les primeres formes vocals i
instrumentals, algunes de les quals seran el
germen de les grans formes de la música
occidental.
3. INSTRUMENTS DE LA EPOCA
En comptes de classificar-los per famílies
instrumentals, com es farà posteriorment, a l'Edat
mitjana sovint es classifiquen els instruments
segons el seu ús, o el que venia a ser el
mateix, segons el seu volum sonor en instruments
alts o de música alta, és a dir, d'un volum
considerable i aptes sobretot per a la música a en
espais oberts, i els instruments baixos o de música
baixa, de menor volums sonor, escaients per a la
música d'espais tancats, ja fossin eclesiàstics o de
la cort.
4. ARPA
L'arpa és un instrument de corda pinçada compost
per un marc ressonant i una sèrie variable de
cordes tensades entre la secció inferior i la
superior. Les cordes poden ser pinçades amb els
dits, les ungles o amb un o plectre.
5.
6. FLAUTA
La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de
vent d'origen molt antic, que tradicionalment
sempre s'havia fet de fusta fins al segle XX en que
es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a
la seva fabricació. El seu so es produeix quan el
buf de l'intèrpret arriba a l'orifici on està ubicat
el bisell o també anomenat trencavent, un
mecanisme emprat per altres instruments
de bisell com ara l' orgue o el flabiol. El seu so és
extraordinàriament clar i dolç, en part degut a la
manca d'harmònics superiors (Acústica musical) i
al predomini d'harmònics imparells en el so.
7.
8. LLAÜT
El llaüt (de l'àrab al-aüd) és
un instrument de corda pinçada amb la caixa de
ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb
el fons còncau, corbat, constituït per diverses
lames de fusta, unides entre elles- unida a un
mànec.
9.
10. ORGUE
Un orgue és un instrument musical de teclat. Els
sons es generen fent passar aire per tubs de
diferents longituds (des de 5 cm fins a 7 m). Es
classifica com instrument de vent i dins d'una
subcategoria en la que està sol, ja que va ser
creada per a ell: instruments de vent de teclat i
tubs.
11.
12. REBEC
El rebab[, de l'àrab és un instrument de
corda, aparegut per primer cop a l'Afganistan, com
a molt tard al segle VIII aC, i que es difongué a
través de les rutes comercials islàmiques fins a Al-
Àndalus i parts de l'Europa de l'Est, passant per tot
el territori islàmic actual, i per l'Est fins a la Xina. La
varietat que es toca amb arc (versemblantment
l'original) sovint té una punxa a davall per recolzar-
hi l'instrument (com els violoncels actuals).
13.
14. SALTIRI
El saltiri és un instrument musical cordòfon de la
família de les cítares, sense trasts. Consisteix en
una peça de fusta o, més sovint, una caixa de fusta
amb forats de ressonància, i sense coll; pot ser
rectangular, triangular o de forma trapezoïdal; en
alguns exemplars,alguns costats d’aquesta forma
són corbats. L'instrument pot ser d'ordres simples o
múltiples. Les cordes estan tensades i formant un
pla paral·lel al de la superfície de la caixa de
ressonància, passant per sobre d'un o més ponts i
lligades d'alguna manera a ambdós extrems de la
caixa de ressonància.
15.
16. VIOLA DE RODA
La viola de roda és un instrument de corda fregada, la
caixa del qual presenta una obertura transversal per la
que gira una roda de fusta que es mou mitjançant una
maneta que s'acciona amb la ma dreta. Disposa de
dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen
en un pont central. També consta d'altres dos tipus de
cordes: els bordons (cordes més gruixudes
encarregades de les notes pedals greus) i les trompetes
(conjunt de cordes que descansen sobre un pont que
està solt, i que al girar fort la roda, produeix un brunzit
que s'aprofita per marcar ritmes). Tots tres grups de
cordes són fregats alhora per la roda i la llargària de les
cordes melòdiques és modificada per l'acció d'un teclat.
17.
18. GRANS COMPOSITORS
Bernart de Ventadorn (c.1125 - c.1195)
Hildegard von Bingen (1098-1179)
Léonin (c.1150 - c.1210)
Pérotin (c.1160 - c.1230)
Adam de la Halle (1240 - 1287)
Philippe de Vitry (1291 - 1361)
Guillaume de Machaut (c.1300 - 1377)
Francesco Landini (c.1325 -1397)
Johannes Ciconia (c.1335 - 1412)
John Dunstable (c.1390 - 1453 )
19. GRANS OBRES
Cantigas de Santa María
Carmina Burana
Llibre vermell de Montserrat
Missa de Notre-Dame
