1. L’ADJECTIU
© Anna Ros Balagué

2. L’ADJECTIU Qualifica el nom que
acompanya•ÉS VARIABLE
COMPTE:
1) es donen alternances :
groc, groga,
grocs, grogues
tranquil, tranquil·la,
tranquils, tranquil·les
blau, blava,
blaus,blaves
menut, menuda,
menuts, menudes
2)si acaben en:-sc, -xt, -st, -ig tenen 2 masc.
plurals
Fosc: foscos o foscs ; mixt: mixtos, mixts
Llest: llestos o llests ; lleig: lletjos o lleigs
Segons la seva TERMINACIÓ
Adjectius de 2 terminacions
(tenen DIFERENT el femení i el masculí)
(VARIABLES)
Adjectius d’ 1 terminació
(tenen IGUAL el femení i el masculí)
(INVARIABLES)
cotxe brut, casa bruta,
cotxes bruts, cases brutes
 noi jove, noia jove,
nois joves, noies joves
COMPTE:
1) acaben en:-al, -el, -il, -ant, -ent, -ar,-or:
Ex: Igual (*iguala), prudent (*prudenta)...
Examen fàcil, prova fàcil
exàmens fàcils, proves fàcils
noi elegant, noia elegant,
nois elegants, noies elegants
2) acaben en: -aç, -iç, -oç (sing =, plural ≠)
Feliç, sagaç, veloç
noi feliç, noia feliç
nois feliÇOS, noies feliCES

3. L’ADJECTIU
EXPLICATIUS
1. Els adjectius poden ser:
ESPECIFICATIUS
ESPECIFICATIUS
AFEGEIX informació no necessària
“Llenço les paelles, rovellades”
 les llenço TOTES, perquè
TOTES estan rovellades,
(NO en tinc d’altres)
EXPLICATIUS
RESTRINGEIX el significat
(especifica de QUÈ es parla)
“Llenço les paelles rovellades”
 només les rovellades
(però en tinc d’altres)
bo → bonÍSSIM
(adj.) (adj. Superlatiu)
Boníssim= “molt bo”
2. L’adjectiu adquireix un grau SUPERLATIU si afegim el
sufix –ÍSSIM al darrere
COMPTE!
© Anna Ros Balagué

4. L’ADJECTIU
3. Substantivació de l’adjectiu: un adjectiu pot funcionar com
un substantiu quan porta un determinant al davant
Nen ros
(nom + ADJ)
El ros
(article+NOM)
Substantivació de l’adj.
4. Hi ha adjectius que canvien de significat segons si van davant
o darrere del nom
Un pobre home
(despectiu)
Un home pobre
(sense diners)
© Anna Ros Balagué