UD 9 Riscos laborals i mesures preventives.pptx

FORMACIÓN Y ORIENTACIÓN
LABORAL
UD 9
Técnicas de prevención y protección

Introducció
En la present unitat didàctica s'han inclòs una sèrie d'aspectes diversos
relacionats amb la prevenció de riscos laborals. Inicialment es tracten els equips
de protecció individual, equips d'ús directe i individual per part dels treballadors
per reduir les conseqüències dels accidents. Seguidament es veu la senyalització
de seguretat, tècnica preventiva que no elimina el risc, però ho assenyala amb
antelació perquè es pugui evitar. Es recullen igualment els riscos en màquines i
els riscos derivats de la feina amb pantalles de visualització de dades, així com la
prevenció davant el foc.
La unitat conclou amb dues tècniques analítiques de prevenció: notificació i
registre d'accidents.

Índex
1. Els equips de protecció individual
2. Senyalització de seguretat
3. Riscs derivats de màquines i eines
1. Risc d’eines
4. Riscs derivats de les pantalles de visualització de dades
5. Prevenció davant el foc
1. Detecció d’incendis
2. Tipologies de focs
3. Extinció d’incendis
6. Notificació i registre d’accidents
1. El part d’accident de treball
2. Estadístiques de seguretat

SI NO ES PODEN EVITAR ELS RISCOS, FES SERVIR
ELS EQUIPS DE PROTECCIÓ

1. Els equips de protecció individual
Els equips de protecció individual són aquells d'ús directe per l'operari, que tenen com a fi
eliminar o disminuir la gravetat de les lesions que puguin produir els accidents.
L'empresari estarà obligat a proporcionar als treballadors els EPI adequats i informar-los sobre els
riscos i de la seva utilització. Els treballadors tenen l'obligació d'utilitzar i tenir cura dels EPI, i
informar al seu cap de qualsevol defecte, anomalia o dany apreciat en l'equip i que pugui
comportar una pèrdua de la seva eficàcia protectora.
Els EPI han de ser còmodes i protegir el treballador, han d'estar homologats i portar de manera
visible i clara el marcatge CE, (prové de la frase francesa “Conformité Européenne” i significa
que s’han complert totes les normes europees a l’hora de la seva fabricació) durant el període de
durada previsible de la mateixa. La utilització d'un EPI no homologat equival a la seva no
utilització a efectes legals.
No es considera EPI la roba de treball que no està destinada específicament a la protecció de la
integritat i la salut del treballador.

1.1 Protecció del cap. El casc de
seguretat
El casc és un element destinat a protegir el cap contra riscos d'origen mecànic,
elèctric o tèrmic, com per exemple, cops, caiguda d’objectes, etc. Està format
pel casquet, que és la part resistent, de superfície llisa o amb nervis, però sense
arestes .
Els cascos es fabriquen amb materials incombustibles (resistents al calor) i han
de protegir també enfront de contactes elèctrics. Aniran proveïts d'una cinta per
a la subjecció del casc al capdavant. Hi ha cascos que permeten incorporar altres
elements com pantalles que completen l'acció protectora.

1.2 Protecció de la vista
Els protectors oculars han de protegir els ulls contra riscos diversos com la
projecció de partícules, líquids, pols, gasos, vapors i també de radiacions
nocives com per exemple, infrarojos.
Els més utilitzats són les ulleres i les pantalles de seguretat. Unes bones ulleres
s’han d'adaptar bé i ser còmodes. En atmosferes nocives no s’han entelar.
Els materials més utilitzats en la fabricació d'ulleres de seguretat són: plàstic i
metall per muntures i vidre i plàstics especials.
Les pantalles protegeixen ulls i rostre de riscos de radiació i impactes.

1.3 Protecció de l'oïda
Els elements de protecció personal utilitzats per esmorteir la intensitat sonora
són:
• Taps. Solen ser de cotó, plàstic tou ... Amorteixen entre 20 i 25 dB.
• Orelleres. Cobreixen el pavelló auditiu, esmorteint uns 40 dB.
• Cascos. Cobreixen les orelles i gran part del cap, esmorteint per sobre dels 50
dB, ja que parteix que el soroll es transmet per la vibració dels ossos del cap.

1.4 Protecció de mans
Protegeixen mans i braços de riscos com ara, talls, punxades, abrasió ,cremades i
dermatitis, entre altres. Els protectors més utilitzats per a mans i braços són
guants.
Els guants poden adoptar diverses formes: guant clàssic de cinc dits, manyoples,
guants que deixen lliures les extremitats dels dits, didals que només protegeixen
els dits, etc. Els materials utilitzats dependran del risc existent:
- Teixits. S'utilitza cotó o niló. Per manipulacions pesades s'utilitza lona o tela
gruixuda.
- Cuir. Protegeixen bé contra cops i talls. Les costures poden anar cosides o
encolades.
- Cautxú. Protegeix de productes químics i electricitat.
- Plàstics. S'utilitzen bàsicament en la indústria química.
- Cota de malla. S'utilitzen quan hi ha risc de tall.

1.5 Protecció d’extremitats inferiors
Preserven peus i cames de riscos com per exemple, aixafades,(aplastamiento)
ferides tallants o punxants, humitat, lliscament,(deslizamiento) etc.
Els elements de protecció dels peus més utilitzats són sabates i botes de seguretat.
Hi ha proteccions complementàries com punteres, taloneres, turmelleres i plantilles,
normalment metàl·liques.
Els materials utilitzats en les botes són cuir, cautxú (caucho) i plàstics. Les soles
dependran del tipus i condicions de terra: antilliscants, antihumitat, amb tacs...

1.6 Protecció de l’aparell respiratori
Permeten assegurar una protecció eficaç enfront del risc d'exposició a pols,
gasos, vapors, boires i fums que existeixen en certes activitats industrials.
Normalment són màscares amb filtres que subministren aire o el purifiquen abans
que arribi als pulmons.

1.7 Cinturons de seguretat
La seva finalitat és sostenir i frenar el cos de l'usuari en operacions amb risc de
caiguda. Els elements del cinturó de seguretat són:
• Corda d'amarratge. Sol ser de niló o cànem.
• Faixa. És la part del cinturó que envolta la cintura. Sol ser una banda teixida de
cotó, llana o bé de cuir adobat.
• Mosquetó. És un element, normalment metàl·lic i de tancament segur, que uneix
l'extrem lliure de la corda d'amarratge a punt d'ancoratge.
• Sistema d'amortiment (amortiguación). Pot ser la pròpia corda o un dispositiu
amortidor.
Davant el risc de caigudes, la protecció individual del cinturó cal completar-la amb
elements de protecció col·lectiva, com baranes, xarxes d'amortiment de caigudes ...

1.8 Equips especials de protecció
• Equips de protecció integral. Protegeixen tot el cos (roba de protecció,
vestits resistents al foc, dispositius anti caigudes, armilles salvavides, etc.).
• La roba de protecció especial. Contra productes químics, radiacions, calor,
fred ...
• La bata, el mico, els davantals... Milloren les condicions de treball, des del
punt de vista de la neteja, del confort i de la seguretat de l'usuari.

2. Senyalització de seguretat
La senyalització és una tècnica de prevenció que pretén mitjançant estímuls
visuals, sonors, olfactius i tàctils, condicionar l'actuació de la persona que els
rep, davant els riscos o perills que desitgen ser ressaltats per poder evitar-los. La
senyalització anuncia el risc, però no l'elimina, ha de considerar-se com un mitjà
preventiu complementari de les proteccions tècniques o de les personals.
La senyalització de seguretat pot ser de diversos tipus. Els més utilitzats són:
• Senyalització òptica. Es percep amb la vista. És la utilitzada en els senyals de
seguretat; en canonades, contenidors i cisternes per identificar el contingut i
en els abalisaments (bandes, barreres o cavallets amb franges de colors).
• Senyalització acústica. Es percep per l'oïda (alarmes, sirenes).
• Senyalització olfactiva. S'utilitza per detectar fuites de gasos mitjançant
l'olfacte.
• Senyals gestuals. Utilitzades per dirigir maniobres mitjançant moviments de
mans i braços.

2.1 Senyals de seguretat
CARACTERÍSTIQUES DE LES SENYAS DE SEGURETAT
Color de
seguretat
Forma geomètrica Significat Aplicacions
Vermell
Senyal de prohibició.
Perill, alarma
Situació de perill. Senyals
de parada. Sistemes de
desconexió
Material i equips de lluita
contra el foc
Senyal de localització
d'extintors. Equips
d'extinció d'incendis
Groc
Senyal d'advertència i
d'atenció. Possible perill
Senyala un risc o un perill,
obstacles o llocs perillosos.
Prendre atenció
Blau Senyal d'obligació
Realitzar el que s'indica o
de dur l'equip de protecció
Verd
Senyal de salvament o
socors. Situació de
seguretat
Senyala passadissos,
escales o sortides
d'emergència. Salvament

Els riscos associats a la feina amb màquines poden ser diversos: mecànics,
elèctrics, tèrmics, derivats de sorolls, vibracions, radiacions, combinació de
diversos d'ells ... ens centrarem en els riscos mecànics, derivats dels moviments
de les màquines.
Tot element mòbil de les màquines és potencialment perillós. Els moviments dels
elements d’ una màquina poden ser:
• Moviments giratoris (eixos, rodes dentades, politges de torns,
formigoneres...).
• Moviments rectilinis continus com la serra de cinta, premses...
• Moviment rectilini alternatiu com les serres, o martells pneumàtics.

1. Els riscs d’origen mecànic més usuals són:
• Atrapament i aixafament: (atrapamiento y aplastamiento)
rodets, engranatges, premses.
• Corts: fulles, serres, cisalles( cizallas)
• Punxades
• Abrasions o raspadures a la pell: fregadores,(lijadoras)
esmoladores.
• Ferides produïdes per la projecció d'objectes o partícules:
poden ser agressives per la seva velocitat, temperatura,
• Cops, xocs i caigudes.

2. Els riscs d’origen no mecànic en màquines són:
• Contacte amb corrent elèctric
• Cremades per contacte amb peces o líquids calents
• Sorolls
• Vibracions
• Esquitxades(salpicaduras) de líquids irritants o corrosius
• Explosions

3. De les tècniques de prevenció en destaquem:
• Evitar arestes tallants, angles aguts, parts sortints, etc.
• Utilitzar tecnologies, mètodes i fonts d'alimentació d'energia
segurs.
• Disposició dels punts de manteniment fora de les zones
perilloses.
• Col·locació de defenses i resguards que tanquin els elements
perillosos.
• Col·locació de dispositius de seguretat automàtics com
detectors de presència (s'aturen i frenen l'acostar-se el
treballador a la zona de perill).
• Comandaments de seguretat.
• Les màquines han de portar el marcatge de conformitat CE.

4. Mesures de protecció:
• Ulleres i pantalles per evitar esquitxades d'encenalls,(virutas)
líquids o altres partícules.
• Guants de seguretat. El tipus i material dependran del risc
específic.
• Bates, davantals.
• Botes de seguretat per esmorteir caigudes d'objectes,
esquitxades, aixafades,(aplastamientos) relliscades(resbalones)
per olis, greixos o líquids refrigerants.
• Cascos per recollir els cabells i evitar que s'enredi.

3.1 Riscs del treball amb eines
Les causes més freqüents dels accidents amb eines manuals són:
• Ús inadequat de l'eina (utilitzar el tornavís com cisell,(cincel) la navalla com
tornavís, la clau anglesa com martell ...).
• Ús d'eines defectuoses o de mala qualitat.
• Abandonar les eines en llocs inadequats i perillosos.
• Conservació i manteniment descuidat de les eines.
Les mesures de prevenció passen per utilitzar adequadament les eines,
conservar-les en bon estat i donar-los l'ús degut. Les eines elèctriques s'han de
connectar a endolls amb presa de terra llevat que funcionin amb tensions de
seguretat.
Les mesures de protecció es concreten en utilitzar ulleres i guants de seguretat
i utilitzar roba de treball ajustada per evitar enganxades. Si el risc és elèctric,
totes les eines portaran mànec aïllant, a més d'utilitzar guants de material
aïllant.

4. Riscs derivats de les pantalles
Dins de les noves tecnologies l'element més estès és, sens dubte, la pantalla de
visualització de dades. Hi sectors d'activitat com l'administració o la banca en
què més d'un 75% dels treballadors utilitzen ordinadors. Si bé és cert que l'ús
d'aquests elements no comporta riscos greus, poden generar molèsties com:
• Problemes de visió. Vista cansada, ulls irritats, somnolència, mal de cap,
mareig, visió borrosa... Aquests problemes es deuen bàsicament a la
presència de reflexos a la pantalla, i al contrast entre la pantalla i el text que
es copia o es llegeix.
• Problemes en ossos i articulacions. Suposen una fatiga corporal. Es
localitzen sobretot en clatell (nuca) i esquena i també en avantbraç. Es
produeixen pels constants moviments de cap i coll i la postura erecta a la
cadira.
• Trastorns psíquics. Es manifesten per trastorns com irritabilitat, ansietat,
depressió, vertígens, dificultat de concentració, insomni. Sovint tots aquests
símptomes deriven en situacions d'estrès.
Joróbate Flanders Joróbate Flanders

1. Mesures de prevenció i protecció
 Pantalla i teclat
• Les pantalles no hauran de situar-se mai per sobre del nivell dels ulls.
Han de ser orientables. Evitar reflexos amb pantalles antireflectants.
• Els caràcters han de veure amb claredat.
• El teclat ha de ser independent i ergonòmic, per evitar mals de mans i
canells.

 Mesures a prendre per al control de la càrrega i l’estrès
• Realitzar pauses de descans d'uns 10 minuts cada dues hores. Si és possible,
alternar aquest treball amb altres que exigeixin altres postures i menys
atenció visual.
• La formació del treballador sobre els nous equips o els nous programes
evita la inseguretat en el treball.

 Lloc de treball i disposició
• El lloc de treball ha de tenir unes dimensions suficients per permetre els
canvis de postura i moviments de treball.
• La il·luminació general i la il·luminació localitzada hauran de garantir uns
nivells adequats (entre 300 i 500 lux). Es recomana enllumenament
(alumbramiento) indirecte.
• La cadira ha de ser còmoda, regulable, amb respatller i amb reposapeus.
• Evitar reflexos i enlluernaments (deslumbramientos) per miralls, vidres o
mobiliari brillant.

5. Prevenció davant el foc
El foc és una reacció química ràpida i amb despreniment (desprendimiento) de calor.
Quan el foc es propaga es produeix un incendi. Perquè es produeixi un foc calen tres
elements: combustible, comburent (normalment l'aire), i una font de calor. Els factors
que intervenen queden representats gràficament en el triangle de foc. L'eliminació de
qualsevol dels costats de el triangle determina la desaparició de foc.
Combustib
le
Comburen
t
Calor

5.1 Detecció d’incendis
La detecció d'un incendi pot ser:
• Detecció humana. Pel sentit de la vista, de l'olfacte, de l'oïda i del tacte. Si
es tracta d'un conat (conato; incio de una acción que se frustra antes de
llegar a su término) d’ incendi, s'ha d'actuar ràpidament intentant apagar amb
un extintor, amb aigua (si no intervé l'electricitat), amb sorra, amb una manta
mullada ... Si el foc arriba a major dimensió s'ha de donar l'alarma d’
immediat, a fi d'activar el pla d'evacuació i el d'extinció.
• Detecció automàtica. N'hi ha que detecten el fum, altres la flama, altres
l'increment de temperatura, etc. Els detectors solen anar connectats a
senyals d'alarma per avisar de l'existència de l'incendi. Sovint l'alarma va
connectada amb dispositius d'extinció automàtica d'incendis.

5.2 Tipologies de focs
CLASSIFICACIÓ DELS FOCS SEGONS EL COMBUSTIBLE
CLASSE A
Sòlids
Incendis que impliquen sòlids inflamables que
normalment formen brases i que són, generalment, de
naturalesa orgànica: fusta, teixits, goma, paper, alguns
tipus de plàstic...
CLASSE B
Líquids
Incendis que impliquen líquids inflamables: petroli,
gasolina, olis, pintura, alcohol i sòlids liquables com la
parafina, l'asfalt, algunes ceres i plàstics...
CLASSE C
Gasos
Incendis que impliquen gasos inflamables: metà o gas
natural, hidrogen, propà, butà, acetilè ...
CLASSE D
Metalls
Incendis que impliquen metalls combustibles: sodi,
magnesi, potassi i molts altres quan estan reduïts a
encenalls molt fines (com l'alumini).
CLASSE F
Olis
Incendis derivats de la utilització d'aquestes matèries en
aparells de cuina.

5.3 Extinció d’incendis
Hi ha diverses formes d'extinció com eliminació de combustible, refredament
(rebaixant la temperatura del combustible) i sufocació (aïllant l'incendi de l'aire
per impedir l'aportació d'oxigen).
 Els agents extintors més utilitzats són:
• Aigua. És la substància extintora més utilitzada. Actua per refredament i
també contribueix a la extinció per sufocació. S'utilitza en forma de raig i
polvoritzada. No emprar mai amb foc d'origen elèctric, a l'ésser
conductora d'electricitat.
• Escuma física. S'aconsegueix amb la barreja d'aigua, aire i un producte
escumant.
• Pols sec. El pols seca i s'utilitza per als focs tipus A, B, C i F.
• Anhídrid carbònic o neu carbònica. És un gas inert, incolor i inodor que
actua per refredament i per sufocació.

 Mitjans i sistemes d’extinció d’incendis:
Els equips portàtils o extintors. La seva utilització resulta adequada per a una
primera intervenció sobre focs poc desenvolupats.
• Hauran de mantenir-se a plena càrrega. Un cop utilitzat ha de recarregar
ràpidament.
• Els extintors estaran localitzats en llocs de fàcil accés, de passada, propers a
les portes, a la vista, degudament senyalitzats i a una alçada màxima de 1,70
m.
• Estarà indicat l'agent extintor i les classes de foc contra els quals ha d'emprar.
• S'han d'inspeccionar al mínim un cop a l'any per verificar l'estat de la càrrega i
reposar el material descarregat.
• La distància màxima des del punt de treball a cada extintor serà de 15 metres

 Instal·lacions fixes d’extinció d’incendis:
Estan constituïdes bàsicament per una xarxa de difusors o polvoritzadors, units
per una xarxa de canonades als dipòsits que contenen l'agent extintor i cobreixen
permanentment les zones on hi hagi perill d'incendi. Poden ser de diferents tipus:
• Columna seca. Es tracta d'una canonada buida, amb acoblaments per a
mànegues en diferents punts, i la presa d'aigua es troba a la façana de
l'edifici. És d'ús exclusiu dels bombers.
• Hidrants exteriors. Són un conjunt de canonades que es connecten a la xarxa
de distribució pública d’aigua. Es troben fora de l'edifici, amb la finalitat de
lluitar contra l'incendi des de l'exterior.
• Equips de mànega. Són mànegues enrotllades en un armari encastat a la paret,
amb front de vidre, que estan connectades a una xarxa de conducció d'aigua.
• Ruixadors automàtics (sprinklers). Són vàlvules que s'activen automàticament
quan hi ha foc, provocant la sortida de l'aigua polvoritzada en forma de pluja.

6. Notificació i registre d’accidents
La notificació és l'acte pel qual es comunica l'accident ocorregut a les parts
interessades. Els documents oficials per notificar els accidents de treball són: el
comunicat d'accident, la relació d’accidents de treball sense baixa mèdica i la
relació d'altes o defuncions d'accidentats. Aquests documents, a més d'informar,
serveixen perquè els organismes corresponents elaborin les estadístiques de
sinistralitat laboral.

6.1 El part d’accident de treball
És el document pel qual l'empresari o el treballador per compte propi notifica
que s'ha produït un accident amb baixa mèdica de, al menys, un dia.
L’empresari té l'obligació d'emplenar el comunicat d'accident i remetre, en un
termini de cinc dies, tres còpies a l'entitat asseguradora que tingui al seu càrrec
la protecció de l'accident de treball. Lliurarà una altra còpia al treballador i es
quedarà una altra per a l'arxiu. Al seu torn, l'entitat asseguradora remetrà 2
còpies a l'autoritat laboral per al seu registre, actuacions i estadístiques. Si el
treballador és autònom, el part d'accident, l’ha d’ omplir ell mateix i enviar-lo a
l'entitat asseguradora.

• Dades del treballador: nom i cognoms, domicili i telèfon, DNI, número d'afiliació a
la SS, sexe, tipus de contracte, lloc de treball, antiguitat en el lloc...
• Dades de l'empresa: nom, NIF, número d'inscripció a la SS, domicili, telèfon...
• Dades del lloc o centre de treball en què ha ocorregut l'accident: lloc, domicili i
telèfon, activitat econòmica principal, plantilla de centre ...
• Descripció de l'accident: dia i hora de l'accident, on va passar?, com va passar?,
estava realitzant el seu treball habitual?, agent causant, testimonis...
• Dades assistencials: lesions i gravetat de les mateixes, tipus d'assistència, metge
que el va atendre, hospitalització ...
• Dades econòmiques relatives a les bases de cotització i subsidi.

L'empresa té a més l'obligació de portar un registre d'accidents, és a dir, l'anotació i
classificació de les dades proporcionades pels parts d'accidents.
A través d'ells, es poden realitzar les anàlisis i els estudis que permeten determinar
les causes dels accidents i afavoreixen l'aplicació de mesures correctores.
Cada empresa pot establir el seu sistema de registre, no obstant això existeixen
recomanacions de l'OIT, pel que fa a la classificació dels accidents de treball, aquestes
recomanacions solen ser tingudes en compte per les empreses a l'establir els seus
propis sistemes de registre.

6.2 Estadístiques per a la seguretat
D'altra banda, els índexs estadístics són xifres que proporcionen informació sobre
el major o menor grau de seguretat o de sinistralitat laboral en una empresa, una
regió o un sector d'activitat en un període de temps determinat. Els índexs més
utilitzats són:
• Índex de freqüència (IF). Assenyala el nombre d'accidents amb baixa per
cada milió d'hores reals treballades pel col·lectiu de treballadors inclosos en
l'índex.
• Índex de gravetat (IG). Representa el nombre de jornades perdudes, per
incapacitat temporal i permanent, a conseqüència dels accidents de treball
per cada mil hores treballades.
• Índex d'incidència (II). Representa el nombre d'accidents amb baixa en un
període de temps per cada cent mil treballadors exposats.
• Índex de durada mitjana d'incapacitats (DMI). Representa el nombre de
jornades perdudes per cada accident amb baixa.

Vídeos para ampliar información
 https://www.youtube.com/watch?v=EKaK7Dlys0M (Incendio)
 https://www.youtube.com/watch?v=NgL3_zPtl3w (Factores de riego en
máquinas y herramientas)
 https://www.youtube.com/watch?v=vY79tlRmV7M( Señalización de
seguridad)
 https://www.youtube.com/watch?v=70CdsrYR2jA (Equipos de protección)

UD 9 Riscos laborals i mesures preventives.pptx

UD 9 Riscos laborals i mesures preventives.pptx

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to UD 9 Riscos laborals i mesures preventives.pptx

Similar to UD 9 Riscos laborals i mesures preventives.pptx (14)

UD 9 Riscos laborals i mesures preventives.pptx