SlideShare a Scribd company logo
Iris Mateos   NIU: 1242889                                                              23/11/2011

PRIMERA PART

Walt, Stephen, “One World Many Theories”.

Quines aproximacions destaca l’autor i quins són els seus trets diferencials?
El realisme és la primera aproximació que descriu. Aquesta emfatitza la forta propensió dels estats
cap al conflicte entre ells. Dins el realisme hi ha dos corrents: els defensius, que creuen que els costos
de les expansions militars són generalment més grans que els beneficis i que per tant, les guerres es
produeixen quan certs individus fomenten la percepció d’una amenaça i un excés de confiança en
l’eficàcia militar (hi ha corrents però que afirmen que els beneficis d’una conquesta superen els
costos). Per un altra banda , els realistes ofensius pensen que la anarquia del sistema porta als estats
a intentar maximitzar la seva força perquè mai poden estar segurs de que un poder “revisionista”
sorgeixi. Tot i això, els realistes creuen que factors com el nacionalisme, els problemes ètnics i altres
problemes interns als estats també són rellevants. La segona aproximació és el liberalisme, de la que
diu que busca la manera de mitigar els conflictes. Aquesta aproximació afirma que els estats
democràtics inicien conflictes amb altres estats però no entre ells (entre democràtics) per tal
d’expandir l’esfera de la democràcia. Per últim, la tendència radical intenta definir la manera com tot
el sistema i les relacions entre estats poden ésser transformades. Es centra en el rol de les idees,
tenen en compte que l’estat intenta sobreviure, però consideren que els interessos i les identitats
dels estats són un producte mal·leable dels processos històrics específics. Els discursos imperants a
una societat reflecteixen i formen creences i interessos, i estableixen les normes de comportament.
Els constructivistes (radicals) es centren en com les idees i identitats són creades, com evolucionen i
com determinen la manera en que els estats entenen i responen a una situació. Tot i això, aquesta
corrent reconeix que les idees tenen més impacte si van acompanyades de força material i són
recolzades per estats poderosos.

Bailes, Alyson K., “El mundo en los últimos veinte años: tendencias y evolución”

Com estructura l’autora el període estudiat? Idees força per a caracteritzar el període.
El període s’estructura en cinc temes: les estructures de poder i la polaritat; l’economia en tant a
triomf i crisi del capitalisme; els canvis a l’agenda de seguretat; l’armamentisme i desarmament i per
últim, el mètode europeu d’integració multilateral. Respecte la polaritat posterior a la Guerra Freda,
l’autora qüestiona que la democràcia fos la vencedora i que només existís un pol de poder (EEUU).
Les regions mantenen lluites de poder menys obertes per la manipulació de les grans potències. Els
euroatlantistes ara són més però més dividits. Les intervencions d’EEUU a tot el món i les formes de
resistència derivades portaren a aquesta potència a parlar d’unipolaritat, però els fracassos d’aquests
successos han portat ha reconèixer processos de poder multipolars. Europa ha evolucionat cap a una
opció pròpia de seguretat, és important que EEUU perd interès en aquesta regió i promociona la seva
autosuficiència (no vol córrer els riscos de tornar a defensar Europa). Rússia no abandona
l’establiment d’influència en els estats veïns, situació que ha arribat a opcions violentes. En aquest
sentit, occident no li ha donat rellevància a Rússia, ni a les limitacions de l’ús de la força en el context
Est-Oest. L’11 de setembre va provocar la reconstrucció per part d’EEUU d’un pol oposat que
substituís el pol anterior (URSS) i crear així un enemic contra el que s’apliqués l’ús de la força de
manera fins i tot preventiva, aquest enemic no només seria el terrorisme islàmic sinó tot estat
protector d’aquest. La sensació d’immunitat promoguda pels EEUU va suposar un risc contra els
drets dels seus propis ciutadans i dels d’altres estats. Els efectes d’aquestes accions han estat el
desprestigi d’Occident i el seu control estratègic sobre aquestes regions. S’han produït avenços per la
pau en aquelles regions que han tingut la voluntat de transformar-se, però ha comportat violència en
aquelles en les que l’exterior no s’hi ha implicat o ha intentat participar-hi per delegació. La OTAN ha
passat ha ser un instrument per lliurar conflictes en comptes de prevenir-los, la UE no ha pogut
constituir una entitat defensiva col·lectiva ni ha pogut solucionar conflictes de manera no violenta;
tot i això la UE ha aconseguit iniciar associacions amb la Xina i mantenir la coexistència amb la
Federació Russa.
En tant al capitalisme, no ha tingut cap alternativa forta com a organització sòcio-econòmica, és a dir
s’ha instaurat un sistema unipolar en tant a filosofia econòmica. La creixent interdependència s’ha
reflectit en la difusió de la tecnologia i en el patiment comú dels cracs en els mercats. A diferents
estat s’estan desenvolupant models de lliure mercat amb models de gestió social més centralitzada.
En els darrers anys, les nacions més riques s’han enriquit més i les pobres s’han empobrit més. Tot i
això hi ha un grup de països entremitjos que s’ha beneficiat de la globalització obtenint beneficis
d’àrees d’especialització concretes. Els mitjans per mitigar aquestes divisions són considerades cada
vegada més inadequades, es plantegen problemes de justícia i sostenibilitat. El poder nacional i els
legisladors es veuen desafiats no només per companyies multinacionals sinó que aquestes mateixes
perden capacitats en front de les codependències i unes dinàmiques transnacionals que no poden
comprendre. Els governs es veuen obligats a intervenir en economia a causa del descontrol de la crisi
i han d’oblidar el laisser faire imperant en èpoques anteriors. La crisi actual està contribuint a
accelerar el procés de desplaçament de l’hegemonia econòmica d’EEUU a pols no occidentals, com
Xina, Índia o Brasil; aquestes potències tenen domini de la tecnologia, molta població i marge de
creixement (i liquiditat). És important puntualitzar que aquestes potències creixent en un context
molt diferent del que van tenir les potències occidentals, és a dir la resta del món no és una frontera
subdesenvolupada sinó una confrontació entre unes potències capitalistes aferrades al seu estatus i
una sèrie regions empobrides (i amb conflictes interns). Les noves potències per créixer hauran de
satisfer les demandes de les dues bandes, creant productes que puguin exportar a tot el món. El seu
creixement també els empeny a donar més autonomia a la seva població i a contribuir dins el marc
normatiu occidental per frenar el desordre internacional. Els països del G-7 s’han de desplaçar a l’est
i al sud per compartir la gestió global. Una qüestió molt important compartida per totes les potències
és la importància del canvi climàtic, a més a més, les zones que més estan creixent són també les que
es poden veure més afectades i per tant, ja estan prenent mesures estratègiques. Les potències
riques es veuen obligades a buscar recursos necessaris per mantenir el seu nivell de vida (i assegurar-
los) i s’enfronten amb altres problemes com les migracions climàtiques o l’explotació de l’Àrtic.
L’agenda de seguretat és un tema molt relacionat amb el de la polaritat; la força militar encara és
percebuda com l’opció predominant per solucionar els problemes. El terrorisme, els estats dèbils i la
proliferació de tecnologies de destrucció massiva són els grans temes de la nova agenda. La
desmilitarització és encara un objectiu molt llunyà. La debilitat en la seguretat militar i la no militar
estan orgànicament relacionades i cada vegada més conflictes són de caràcter intern (de tipus polític,
social o ètnic). La seguretat es veu desafiada amb problemes com els delictes internacionals, el
terrorisme, el contraban, interrupció de subministraments, malalties , desastres naturals, alimentació
o seguretat financera. Apareixen els conceptes de “absència de temor” i “absència de privacions” o el
concepte de “seguretat societal”, seguretat referida al conjunt de la comunitat, no a l’estat o a
l’individu.
El quart punt que defineix el període és l’armament. L’autora remarca que tot i haver finalitzat la
Guerra Freda s’ha produït fins i tot un augment en la compra-venda d’armament. Una de les
possibles explicacions podria ser que un dels equilibris entre potències regionals encara és la
capacitat militar. Un altre explicació és que encara no hi ha un acord estable entre les potències
implicades a la Guerra Freda que permeti abandonar les polítiques defensives dels països (Rússia
EEUU, Xina). A part d’això hi ha la despesa en intervencions humanitàries i les “noves amenaces”. La
carrera per l’armament nuclear ha crescut entre noves potències. El conflicte Nord- Sud fa impossible
una garantia de seguretat (sensació agreujada per l’incompliment successiu de tractats per part dels
països armats)
El model europeu ha estat un exemple d’integració a nivell mundial, disposa de recursos com el
territori, la influència i la riquesa (com una gran potència). Encara que dividida en temes rellevants,
disposa de moneda única i Banc central així com tractats de seguretat comuns. No té una despesa
militar important i té poder legislatiu i recursos financers amb força suficient per modificar el seu
desenvolupament interior com el d’altres estats. Aquest model és definit coma semi-supranacional,
és a dir que debilita els estats però a la vegada aquest tenen un paper decisori molt rellevant.

SEGONA PART: INTERVENCIÓ HUMANITÀRIA

Mandelbaum, Michael, “Foreign Policy as Social Work”

En aquest text, l’autor mostra una concepció de la intervenció humanitària realista o pragmàtica, és a
dir, entesa com una acció per afavorir els interessos del propi estat, no una acció per ajudar els
desafavorits. Emfatitza que la intervenció és la via per promoure els valors propis, i que pot servir als
interessos de grups particulars, del país o del president en funcions. Aquets interessos poden ser de
tipus econòmic, d’influència política o de seguretat (encara que aquest interès està subordinat a
d’altres molt sovint) i poden provocar que la intervenció estigui condicionada pel compliment d’uns
requisits (com pot ser la implementació de la democràcia o el lliure mercat). En el moment que
deixen d’existir interessos, s’oblida la missió intervencionista. L’èxit de l’estratègia esdevé la missió.
Així, la política exterior no es basa en mantenir bones relacions amb altres països sinó en mantenir
les millors relacions possibles que siguin consistents amb els interessos nacionals.

Hoffmann, Stanley, “ In Defense of Mother Teresa”

Aquest autor critica l’anterior amb un discurs més liberal. Afirma que els interessos nacionals són
constructes creats pels “policymakers” (polítics), no són una evidència en sí mateixos, resulten d’un
seguit de preferències i moltes vegades són controvertits, així, aquells que els defensen solen
encobrir els seus interessos afirmant que aquests objectius són d’interès nacional. La política exterior
es basa en crear un entorn internacional amb cert ordre (evitar el caos o l’anarquia al sistema
internacional) en el que els ciutadans es sentin segurs econòmicament i front atacs, però també
moralment. Per això les potències tenen interès en defensar un ordre internacional definit segons els
seus valors. El fet que la societat sigui cada vegada més interdependent, fa que cada vegada
s’intervingui més, ja que no es pot estar mai segur de que el que passi a un país diferent del teu no
t’afecti. L’autor afirma que el món avui dia consta d’un gran nombre de restriccions normatives i
d’una pèrdua de sobirania i autonomia de l’estat com a resultat de que un gran nombre de forces
transnacionals erosionen la sobirania de l’estat; de manera que basar-se en una agenda tradicional
pot portar al desordre a un estat o al conjunt del món. Segons Hoffmann per decidir intervenir s’han
de tenir en compte uns criteris: no tots els conflictes afecten de la mateixa manera l’ordre mundial,
s’ha de tenir en compte si aquest pot ésser alterat per la violència i el caos o si es persegueix
mantenir un ordre moralment acceptable, l’autor creu que és un deure actuar sempre que es tingui
possibilitat d’èxit. Un altre criteri va enfocat a aquells conflictes en els que tercer països no poden
tractar amb les causes del problema, en aquest cas el millor és proveir un mínim d’ajuda humanitària
o limitar el nombre de víctimes; en aquets cas és important no finalitzar l’ajuda abans d’hora o
començar massa tard. L’últim criteri és la necessitat de tenir suport públic (no només de certs grups
de pressió) i retre comptes davant la població, així com explicar amb profunditat els propòsits.

Finnemore, Martha, “Constructing Norms of Humanitarian Intervention”

Aquesta autora té una perspectiva constructivista de la intervenció humanitària, es centra en el rol
de les normes que regeixen l’actuació dels estats en les intervencions humanitàries. Les
intervencions a l’actualitat no son territorials o estratègiques sinó humanitàries, l’explicació de la
intervenció d’un estat es basa en el context normatiu de la situació i aquest a la vegada forma
concepcions d’interessos dels actors de manera sistemàtica i sistèmica. Els canvis en les
intervencions, són canvis en les normes que regeixen els fins i els mitjans de la intervenció militar.
Les normes internacionals estructuren els interessos a través dels sistema internacional. Com les
normes es construeixen socialment, evolucionen amb els canvis en les interaccions socials. Així,
s’entén que les normes formen els interessos i els interessos guien les accions. A la vegada, altres
factors com la coacció formen les conductes i els resultats. Les motivacions d’un estat per la
intervenció poden ser varies. Les normes humanitàries cada vagada són més rellevants, però són
contínuament contestades, les normes és reforcen mútuament, i els èxits d’unes, legitimen i reforcen
les altres. El procés normatiu està inserit en un procés d’institucionalització i progressivament es van
introduint en les organitzacions internacionals (aquest fet incrementa el seu poder i facilita el procés
de creació). L’acció humanitària pot prendre diferents formes, pot ser multilateral, unilateral o una
barreja de les dos formes, encara que la forma unilateral està desapareixent. El procés de
normativització del concepte “d’humanitat” s’ha anat consolidant a partir de l’abolició de
l’esclavisme i la descolonització; a mesura que s’han anat universalitzant aquests conceptes, les
normes s’han legitimat i han guanyat poder. Un altre concepte que sorgeix a partir d’aquest moment
és el de dret a la autodeterminació, que implica la concepció d’estat sobirà, i això farà que la
intervenció unilateral sigui més difícil de justificar. Una actuació ha de ser multilateral per ser
legítima, incrementant la transparència de les accions de l’estat i assegura que no hi ha voluntat
expansionista. A més a més, les intervencions estan organitzades entorn uns principis generals
codificats per Nacions Unides que asseguren la protecció dels drets humans i uns fonaments de
justícia. Les normes multilaterals creen beneficis polítics per una acció conforme o costos per accions
disconformes, així estructuren els incentius dels estats. La visió Gramsciana considera que
l’estructura normativa internacional la creen els més poderosos (i serveixen els seus interessos), però
l’autora considera que l’acció humanitària no serveix al més poderós.

Responsabilitat de protegir

“La responsabilidad de proteger”, Informe de la Comissió Internacional sobre Intervenció i Sobirania
de l’Estat

El concepte de responsabilitat de protegir s’entén com una responsabilitat principal dels estats front
la seva població, però quan l’estat no pugui o no vulgui acabar amb una situació perjudicial per la
població (causa d’una guerra civil, insurreccions, repressió per part de l’estat o col·lapse de les
estructures), la responsabilitat serà a nivell internacional i per sobre del principi de no intervenció.
Els fonaments seran les obligacions del concepte de sobirania, la Carta de Nacions Unides (i les
responsabilitats que confereix al Consell de Seguretat), els drets humans i les pràctiques dels estats,
les organitzacions regionals i el Consell de Seguretat. Es busca eliminar les causes dels conflictes,
reaccionar quan la protecció humana sigui urgent (amb mesures coercitives o si cal amb la
intervenció militar) i assistir per tal de reconstruir i reconciliar per eliminar les causes del mal que es
pretenia evitar. Es té com a prioritat les opcions preventives abans de l’opció d’intervenir, aplicant les
mesures menys coercitives possibles abans de veure’s obligats actuar de manera més agressiva.

Informe “ Un mundo más seguro. La responsabilidad que compartimos”. Informe del Grup d’Alt
Nivell, Nacions Unides 2004.

En aquest informe es reitera la responsabilitat de la sobirania dels estats en tant a protegir la seva
població, la necessitat d’actuació de la comunitat internacional en cas d’irresponsabilitat per part
d’un estat, la preferència per les actuacions preventives per sobre de les violentes i la referència al
respecte a la Carta de Nacions Unides i la Declaració de Drets Humans. Es dona rellevància a la
necessitat d’enfortir les normes i règims internacionals per millorar el diàleg, la transparència i la
cooperació per actuar preventivament (i controlar l’armament). Com a fonts conflictives es parla de
la protecció dels recursos naturals, les depuracions ètniques o genocidis, del terrorisme, les armes
nuclears, biològiques o químiques i la delinqüència organitzada internacional. Un tema important
que es tracta és el de la legitimitat de les intervencions per protegir tenint en compte la gravetat de
l’amenaça, que els propòsits siguin els correctes, que la intervenció sigui l’últim recurs (s’entén la
intervenció militar) i que es faci un bon balanç de que les conseqüències seran les desitjades. En
general el text es centra molt en millorar el paper del Consell de Seguretat (i les Nacions Unides) i la
legitimitat de les intervencions.

Document final Cimera Mundial Nacions Unides, 2005

Aquest text remarca la responsabilitat dels estats de protegir la població fornt el genocidi, les
depuracions ètniques i els crims de lesa humanitat. No parla de la sobirania i reafirma la
responsabilitat de la comunitat internacional d’ajudar a prevenir aquests conflictes, parla de l’ús dels
mitjans pacífics adients (diplomàtics, humanitaris...) i afirma que s’utilitzaran mesures col·lectives
per mitjà del Consell de Seguretat si els mecanismes pacífics no funcionen (encara que no s’explicita
quins mecanismes serien), remarca la responsabilitat de prestar assistència en moments de tensió
per prevenir les crisis.

Implementing the responsability to protect. Report of de Secretary General, UNGA 2009, A63/677.

En aquest text, es reafirmen els principis citats fins ara i incorpora nous punts; demana donar una
base institucional, política i doctrinal a la responsabilitat de protegir, per tal de fer efectius els seus
preceptes. Afirma que les definicions del concepte fins el moment estan massa ancorades en el dret
internacional. Es demana consens entre els estats a l’hora de la definició del concepte i la seva
aplicació. Qüestiona la capacitat de Nacions Unides i dels propis estats a l’hora de solucionar
conflictes i de prendre decisions, amb la falta de legitimitat que això comporta i que s’ha de
solucionar. Afirma que la intervenció humanitària planteja dos opcions: posicionar-se veient com
moren civils o desplegar forces militars per ajudar la població vulnerable, i que s’ha de fer una
aproximació més vàlida cap a la responsabilitat de protegir; per exemple redefinint el concepte de
“sobirania com a responsabilitat”, associant la responsabilitat de protegir com un reforç per la
sobirania, no com un debilitament. Es proposa estendre el concepte cap a conflictes no només en
relació a crims i violacions sinó també a les malalties, el canvi climàtic o els desastres naturals. També
es demana una participació tant de organitzacions internacionals com regionals i de la pròpia societat
civil. Un dels pilars dels propòsits en la responsabilitat és l’assistència internacional per prevenir i
informar als estats de les seves responsabilitats. Per acabar, es reitera la idea de la possible
intervenció en cas que un estat no pugui complir amb les seves responsabilitats.
Treball seminari bloc_ii

More Related Content

Similar to Treball seminari bloc_ii

Drets humans treball
Drets humans treballDrets humans treball
Drets humans treball
jordimanero
 
DOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDADOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDA
BelenMagraner
 
Noam chomsky
Noam chomskyNoam chomsky
Noam chomsky
Berta Allo
 
Unitat 1 que es politica - Complemantari
Unitat 1 que es politica - ComplemantariUnitat 1 que es politica - Complemantari
Unitat 1 que es politica - Complemantari
lyceebonsoleil
 
Anuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracions
Anuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracionsAnuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracions
Anuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracions
ESADE
 
Anex - Unitat 2 que es poder polític
Anex - Unitat 2 que es poder políticAnex - Unitat 2 que es poder polític
Anex - Unitat 2 que es poder polític
lyceebonsoleil
 
Geopolítica del món actual
Geopolítica del món actualGeopolítica del món actual
Geopolítica del món actual
Eduard Costa
 
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmcCurs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmc
jordimanero
 
Notícia Confederal Novembre 2016
Notícia Confederal Novembre 2016Notícia Confederal Novembre 2016
Notícia Confederal Novembre 2016
CGTPV
 
Unitat 2 què és poder polític
Unitat 2 què és poder políticUnitat 2 què és poder polític
Unitat 2 què és poder polític
lyceebonsoleil
 
Curs 2016 17 - pràctica 05 hmc
Curs 2016 17 - pràctica 05 hmcCurs 2016 17 - pràctica 05 hmc
Curs 2016 17 - pràctica 05 hmc
jordimanero
 
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - iiCurs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
jordimanero
 
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-1411 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
martav57
 
Power historia!
Power historia!Power historia!
Power historia!
Adrià Espasa
 
PERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRESPERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRES
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Un món dividit en blocs
Un món dividit en blocsUn món dividit en blocs
Un món dividit en blocs
Eduard Costa
 
Unitat 1 què és política
Unitat 1 què és políticaUnitat 1 què és política
Unitat 1 què és política
lyceebonsoleil
 
Finestra Europa
Finestra EuropaFinestra Europa
Finestra Europa
Finestra d'Oportunitat
 

Similar to Treball seminari bloc_ii (20)

Un món globalitzat
Un món globalitzatUn món globalitzat
Un món globalitzat
 
Drets humans treball
Drets humans treballDrets humans treball
Drets humans treball
 
DOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDADOCUMENT GUERRA FREDA
DOCUMENT GUERRA FREDA
 
Noam chomsky
Noam chomskyNoam chomsky
Noam chomsky
 
Conflictes dels darrers anys
Conflictes dels darrers anysConflictes dels darrers anys
Conflictes dels darrers anys
 
Unitat 1 que es politica - Complemantari
Unitat 1 que es politica - ComplemantariUnitat 1 que es politica - Complemantari
Unitat 1 que es politica - Complemantari
 
Anuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracions
Anuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracionsAnuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracions
Anuari dels Valors 2015: Els límits de les aspiracions
 
Anex - Unitat 2 que es poder polític
Anex - Unitat 2 que es poder políticAnex - Unitat 2 que es poder polític
Anex - Unitat 2 que es poder polític
 
Geopolítica del món actual
Geopolítica del món actualGeopolítica del món actual
Geopolítica del món actual
 
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmcCurs 2015 16 - pràctica 05 hmc
Curs 2015 16 - pràctica 05 hmc
 
Notícia Confederal Novembre 2016
Notícia Confederal Novembre 2016Notícia Confederal Novembre 2016
Notícia Confederal Novembre 2016
 
Unitat 2 què és poder polític
Unitat 2 què és poder políticUnitat 2 què és poder polític
Unitat 2 què és poder polític
 
Curs 2016 17 - pràctica 05 hmc
Curs 2016 17 - pràctica 05 hmcCurs 2016 17 - pràctica 05 hmc
Curs 2016 17 - pràctica 05 hmc
 
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - iiCurs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
Curs 2014 15 - pràctica 05 hmc - ii
 
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-1411 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
11 LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS 1845-1991 1 BAT. 2013-14
 
Power historia!
Power historia!Power historia!
Power historia!
 
PERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRESPERÍODE D'ENTREGUERRES
PERÍODE D'ENTREGUERRES
 
Un món dividit en blocs
Un món dividit en blocsUn món dividit en blocs
Un món dividit en blocs
 
Unitat 1 què és política
Unitat 1 què és políticaUnitat 1 què és política
Unitat 1 què és política
 
Finestra Europa
Finestra EuropaFinestra Europa
Finestra Europa
 

Treball seminari bloc_ii

  • 1. Iris Mateos NIU: 1242889 23/11/2011 PRIMERA PART Walt, Stephen, “One World Many Theories”. Quines aproximacions destaca l’autor i quins són els seus trets diferencials? El realisme és la primera aproximació que descriu. Aquesta emfatitza la forta propensió dels estats cap al conflicte entre ells. Dins el realisme hi ha dos corrents: els defensius, que creuen que els costos de les expansions militars són generalment més grans que els beneficis i que per tant, les guerres es produeixen quan certs individus fomenten la percepció d’una amenaça i un excés de confiança en l’eficàcia militar (hi ha corrents però que afirmen que els beneficis d’una conquesta superen els costos). Per un altra banda , els realistes ofensius pensen que la anarquia del sistema porta als estats a intentar maximitzar la seva força perquè mai poden estar segurs de que un poder “revisionista” sorgeixi. Tot i això, els realistes creuen que factors com el nacionalisme, els problemes ètnics i altres problemes interns als estats també són rellevants. La segona aproximació és el liberalisme, de la que diu que busca la manera de mitigar els conflictes. Aquesta aproximació afirma que els estats democràtics inicien conflictes amb altres estats però no entre ells (entre democràtics) per tal d’expandir l’esfera de la democràcia. Per últim, la tendència radical intenta definir la manera com tot el sistema i les relacions entre estats poden ésser transformades. Es centra en el rol de les idees, tenen en compte que l’estat intenta sobreviure, però consideren que els interessos i les identitats dels estats són un producte mal·leable dels processos històrics específics. Els discursos imperants a una societat reflecteixen i formen creences i interessos, i estableixen les normes de comportament. Els constructivistes (radicals) es centren en com les idees i identitats són creades, com evolucionen i com determinen la manera en que els estats entenen i responen a una situació. Tot i això, aquesta corrent reconeix que les idees tenen més impacte si van acompanyades de força material i són recolzades per estats poderosos. Bailes, Alyson K., “El mundo en los últimos veinte años: tendencias y evolución” Com estructura l’autora el període estudiat? Idees força per a caracteritzar el període. El període s’estructura en cinc temes: les estructures de poder i la polaritat; l’economia en tant a triomf i crisi del capitalisme; els canvis a l’agenda de seguretat; l’armamentisme i desarmament i per últim, el mètode europeu d’integració multilateral. Respecte la polaritat posterior a la Guerra Freda, l’autora qüestiona que la democràcia fos la vencedora i que només existís un pol de poder (EEUU). Les regions mantenen lluites de poder menys obertes per la manipulació de les grans potències. Els euroatlantistes ara són més però més dividits. Les intervencions d’EEUU a tot el món i les formes de resistència derivades portaren a aquesta potència a parlar d’unipolaritat, però els fracassos d’aquests successos han portat ha reconèixer processos de poder multipolars. Europa ha evolucionat cap a una opció pròpia de seguretat, és important que EEUU perd interès en aquesta regió i promociona la seva autosuficiència (no vol córrer els riscos de tornar a defensar Europa). Rússia no abandona l’establiment d’influència en els estats veïns, situació que ha arribat a opcions violentes. En aquest sentit, occident no li ha donat rellevància a Rússia, ni a les limitacions de l’ús de la força en el context Est-Oest. L’11 de setembre va provocar la reconstrucció per part d’EEUU d’un pol oposat que substituís el pol anterior (URSS) i crear així un enemic contra el que s’apliqués l’ús de la força de manera fins i tot preventiva, aquest enemic no només seria el terrorisme islàmic sinó tot estat protector d’aquest. La sensació d’immunitat promoguda pels EEUU va suposar un risc contra els drets dels seus propis ciutadans i dels d’altres estats. Els efectes d’aquestes accions han estat el
  • 2. desprestigi d’Occident i el seu control estratègic sobre aquestes regions. S’han produït avenços per la pau en aquelles regions que han tingut la voluntat de transformar-se, però ha comportat violència en aquelles en les que l’exterior no s’hi ha implicat o ha intentat participar-hi per delegació. La OTAN ha passat ha ser un instrument per lliurar conflictes en comptes de prevenir-los, la UE no ha pogut constituir una entitat defensiva col·lectiva ni ha pogut solucionar conflictes de manera no violenta; tot i això la UE ha aconseguit iniciar associacions amb la Xina i mantenir la coexistència amb la Federació Russa. En tant al capitalisme, no ha tingut cap alternativa forta com a organització sòcio-econòmica, és a dir s’ha instaurat un sistema unipolar en tant a filosofia econòmica. La creixent interdependència s’ha reflectit en la difusió de la tecnologia i en el patiment comú dels cracs en els mercats. A diferents estat s’estan desenvolupant models de lliure mercat amb models de gestió social més centralitzada. En els darrers anys, les nacions més riques s’han enriquit més i les pobres s’han empobrit més. Tot i això hi ha un grup de països entremitjos que s’ha beneficiat de la globalització obtenint beneficis d’àrees d’especialització concretes. Els mitjans per mitigar aquestes divisions són considerades cada vegada més inadequades, es plantegen problemes de justícia i sostenibilitat. El poder nacional i els legisladors es veuen desafiats no només per companyies multinacionals sinó que aquestes mateixes perden capacitats en front de les codependències i unes dinàmiques transnacionals que no poden comprendre. Els governs es veuen obligats a intervenir en economia a causa del descontrol de la crisi i han d’oblidar el laisser faire imperant en èpoques anteriors. La crisi actual està contribuint a accelerar el procés de desplaçament de l’hegemonia econòmica d’EEUU a pols no occidentals, com Xina, Índia o Brasil; aquestes potències tenen domini de la tecnologia, molta població i marge de creixement (i liquiditat). És important puntualitzar que aquestes potències creixent en un context molt diferent del que van tenir les potències occidentals, és a dir la resta del món no és una frontera subdesenvolupada sinó una confrontació entre unes potències capitalistes aferrades al seu estatus i una sèrie regions empobrides (i amb conflictes interns). Les noves potències per créixer hauran de satisfer les demandes de les dues bandes, creant productes que puguin exportar a tot el món. El seu creixement també els empeny a donar més autonomia a la seva població i a contribuir dins el marc normatiu occidental per frenar el desordre internacional. Els països del G-7 s’han de desplaçar a l’est i al sud per compartir la gestió global. Una qüestió molt important compartida per totes les potències és la importància del canvi climàtic, a més a més, les zones que més estan creixent són també les que es poden veure més afectades i per tant, ja estan prenent mesures estratègiques. Les potències riques es veuen obligades a buscar recursos necessaris per mantenir el seu nivell de vida (i assegurar- los) i s’enfronten amb altres problemes com les migracions climàtiques o l’explotació de l’Àrtic. L’agenda de seguretat és un tema molt relacionat amb el de la polaritat; la força militar encara és percebuda com l’opció predominant per solucionar els problemes. El terrorisme, els estats dèbils i la proliferació de tecnologies de destrucció massiva són els grans temes de la nova agenda. La desmilitarització és encara un objectiu molt llunyà. La debilitat en la seguretat militar i la no militar estan orgànicament relacionades i cada vegada més conflictes són de caràcter intern (de tipus polític, social o ètnic). La seguretat es veu desafiada amb problemes com els delictes internacionals, el terrorisme, el contraban, interrupció de subministraments, malalties , desastres naturals, alimentació o seguretat financera. Apareixen els conceptes de “absència de temor” i “absència de privacions” o el concepte de “seguretat societal”, seguretat referida al conjunt de la comunitat, no a l’estat o a l’individu. El quart punt que defineix el període és l’armament. L’autora remarca que tot i haver finalitzat la Guerra Freda s’ha produït fins i tot un augment en la compra-venda d’armament. Una de les possibles explicacions podria ser que un dels equilibris entre potències regionals encara és la capacitat militar. Un altre explicació és que encara no hi ha un acord estable entre les potències
  • 3. implicades a la Guerra Freda que permeti abandonar les polítiques defensives dels països (Rússia EEUU, Xina). A part d’això hi ha la despesa en intervencions humanitàries i les “noves amenaces”. La carrera per l’armament nuclear ha crescut entre noves potències. El conflicte Nord- Sud fa impossible una garantia de seguretat (sensació agreujada per l’incompliment successiu de tractats per part dels països armats) El model europeu ha estat un exemple d’integració a nivell mundial, disposa de recursos com el territori, la influència i la riquesa (com una gran potència). Encara que dividida en temes rellevants, disposa de moneda única i Banc central així com tractats de seguretat comuns. No té una despesa militar important i té poder legislatiu i recursos financers amb força suficient per modificar el seu desenvolupament interior com el d’altres estats. Aquest model és definit coma semi-supranacional, és a dir que debilita els estats però a la vegada aquest tenen un paper decisori molt rellevant. SEGONA PART: INTERVENCIÓ HUMANITÀRIA Mandelbaum, Michael, “Foreign Policy as Social Work” En aquest text, l’autor mostra una concepció de la intervenció humanitària realista o pragmàtica, és a dir, entesa com una acció per afavorir els interessos del propi estat, no una acció per ajudar els desafavorits. Emfatitza que la intervenció és la via per promoure els valors propis, i que pot servir als interessos de grups particulars, del país o del president en funcions. Aquets interessos poden ser de tipus econòmic, d’influència política o de seguretat (encara que aquest interès està subordinat a d’altres molt sovint) i poden provocar que la intervenció estigui condicionada pel compliment d’uns requisits (com pot ser la implementació de la democràcia o el lliure mercat). En el moment que deixen d’existir interessos, s’oblida la missió intervencionista. L’èxit de l’estratègia esdevé la missió. Així, la política exterior no es basa en mantenir bones relacions amb altres països sinó en mantenir les millors relacions possibles que siguin consistents amb els interessos nacionals. Hoffmann, Stanley, “ In Defense of Mother Teresa” Aquest autor critica l’anterior amb un discurs més liberal. Afirma que els interessos nacionals són constructes creats pels “policymakers” (polítics), no són una evidència en sí mateixos, resulten d’un seguit de preferències i moltes vegades són controvertits, així, aquells que els defensen solen encobrir els seus interessos afirmant que aquests objectius són d’interès nacional. La política exterior es basa en crear un entorn internacional amb cert ordre (evitar el caos o l’anarquia al sistema internacional) en el que els ciutadans es sentin segurs econòmicament i front atacs, però també moralment. Per això les potències tenen interès en defensar un ordre internacional definit segons els seus valors. El fet que la societat sigui cada vegada més interdependent, fa que cada vegada s’intervingui més, ja que no es pot estar mai segur de que el que passi a un país diferent del teu no t’afecti. L’autor afirma que el món avui dia consta d’un gran nombre de restriccions normatives i d’una pèrdua de sobirania i autonomia de l’estat com a resultat de que un gran nombre de forces transnacionals erosionen la sobirania de l’estat; de manera que basar-se en una agenda tradicional pot portar al desordre a un estat o al conjunt del món. Segons Hoffmann per decidir intervenir s’han de tenir en compte uns criteris: no tots els conflictes afecten de la mateixa manera l’ordre mundial, s’ha de tenir en compte si aquest pot ésser alterat per la violència i el caos o si es persegueix mantenir un ordre moralment acceptable, l’autor creu que és un deure actuar sempre que es tingui possibilitat d’èxit. Un altre criteri va enfocat a aquells conflictes en els que tercer països no poden tractar amb les causes del problema, en aquest cas el millor és proveir un mínim d’ajuda humanitària o limitar el nombre de víctimes; en aquets cas és important no finalitzar l’ajuda abans d’hora o
  • 4. començar massa tard. L’últim criteri és la necessitat de tenir suport públic (no només de certs grups de pressió) i retre comptes davant la població, així com explicar amb profunditat els propòsits. Finnemore, Martha, “Constructing Norms of Humanitarian Intervention” Aquesta autora té una perspectiva constructivista de la intervenció humanitària, es centra en el rol de les normes que regeixen l’actuació dels estats en les intervencions humanitàries. Les intervencions a l’actualitat no son territorials o estratègiques sinó humanitàries, l’explicació de la intervenció d’un estat es basa en el context normatiu de la situació i aquest a la vegada forma concepcions d’interessos dels actors de manera sistemàtica i sistèmica. Els canvis en les intervencions, són canvis en les normes que regeixen els fins i els mitjans de la intervenció militar. Les normes internacionals estructuren els interessos a través dels sistema internacional. Com les normes es construeixen socialment, evolucionen amb els canvis en les interaccions socials. Així, s’entén que les normes formen els interessos i els interessos guien les accions. A la vegada, altres factors com la coacció formen les conductes i els resultats. Les motivacions d’un estat per la intervenció poden ser varies. Les normes humanitàries cada vagada són més rellevants, però són contínuament contestades, les normes és reforcen mútuament, i els èxits d’unes, legitimen i reforcen les altres. El procés normatiu està inserit en un procés d’institucionalització i progressivament es van introduint en les organitzacions internacionals (aquest fet incrementa el seu poder i facilita el procés de creació). L’acció humanitària pot prendre diferents formes, pot ser multilateral, unilateral o una barreja de les dos formes, encara que la forma unilateral està desapareixent. El procés de normativització del concepte “d’humanitat” s’ha anat consolidant a partir de l’abolició de l’esclavisme i la descolonització; a mesura que s’han anat universalitzant aquests conceptes, les normes s’han legitimat i han guanyat poder. Un altre concepte que sorgeix a partir d’aquest moment és el de dret a la autodeterminació, que implica la concepció d’estat sobirà, i això farà que la intervenció unilateral sigui més difícil de justificar. Una actuació ha de ser multilateral per ser legítima, incrementant la transparència de les accions de l’estat i assegura que no hi ha voluntat expansionista. A més a més, les intervencions estan organitzades entorn uns principis generals codificats per Nacions Unides que asseguren la protecció dels drets humans i uns fonaments de justícia. Les normes multilaterals creen beneficis polítics per una acció conforme o costos per accions disconformes, així estructuren els incentius dels estats. La visió Gramsciana considera que l’estructura normativa internacional la creen els més poderosos (i serveixen els seus interessos), però l’autora considera que l’acció humanitària no serveix al més poderós. Responsabilitat de protegir “La responsabilidad de proteger”, Informe de la Comissió Internacional sobre Intervenció i Sobirania de l’Estat El concepte de responsabilitat de protegir s’entén com una responsabilitat principal dels estats front la seva població, però quan l’estat no pugui o no vulgui acabar amb una situació perjudicial per la població (causa d’una guerra civil, insurreccions, repressió per part de l’estat o col·lapse de les estructures), la responsabilitat serà a nivell internacional i per sobre del principi de no intervenció. Els fonaments seran les obligacions del concepte de sobirania, la Carta de Nacions Unides (i les responsabilitats que confereix al Consell de Seguretat), els drets humans i les pràctiques dels estats, les organitzacions regionals i el Consell de Seguretat. Es busca eliminar les causes dels conflictes, reaccionar quan la protecció humana sigui urgent (amb mesures coercitives o si cal amb la intervenció militar) i assistir per tal de reconstruir i reconciliar per eliminar les causes del mal que es
  • 5. pretenia evitar. Es té com a prioritat les opcions preventives abans de l’opció d’intervenir, aplicant les mesures menys coercitives possibles abans de veure’s obligats actuar de manera més agressiva. Informe “ Un mundo más seguro. La responsabilidad que compartimos”. Informe del Grup d’Alt Nivell, Nacions Unides 2004. En aquest informe es reitera la responsabilitat de la sobirania dels estats en tant a protegir la seva població, la necessitat d’actuació de la comunitat internacional en cas d’irresponsabilitat per part d’un estat, la preferència per les actuacions preventives per sobre de les violentes i la referència al respecte a la Carta de Nacions Unides i la Declaració de Drets Humans. Es dona rellevància a la necessitat d’enfortir les normes i règims internacionals per millorar el diàleg, la transparència i la cooperació per actuar preventivament (i controlar l’armament). Com a fonts conflictives es parla de la protecció dels recursos naturals, les depuracions ètniques o genocidis, del terrorisme, les armes nuclears, biològiques o químiques i la delinqüència organitzada internacional. Un tema important que es tracta és el de la legitimitat de les intervencions per protegir tenint en compte la gravetat de l’amenaça, que els propòsits siguin els correctes, que la intervenció sigui l’últim recurs (s’entén la intervenció militar) i que es faci un bon balanç de que les conseqüències seran les desitjades. En general el text es centra molt en millorar el paper del Consell de Seguretat (i les Nacions Unides) i la legitimitat de les intervencions. Document final Cimera Mundial Nacions Unides, 2005 Aquest text remarca la responsabilitat dels estats de protegir la població fornt el genocidi, les depuracions ètniques i els crims de lesa humanitat. No parla de la sobirania i reafirma la responsabilitat de la comunitat internacional d’ajudar a prevenir aquests conflictes, parla de l’ús dels mitjans pacífics adients (diplomàtics, humanitaris...) i afirma que s’utilitzaran mesures col·lectives per mitjà del Consell de Seguretat si els mecanismes pacífics no funcionen (encara que no s’explicita quins mecanismes serien), remarca la responsabilitat de prestar assistència en moments de tensió per prevenir les crisis. Implementing the responsability to protect. Report of de Secretary General, UNGA 2009, A63/677. En aquest text, es reafirmen els principis citats fins ara i incorpora nous punts; demana donar una base institucional, política i doctrinal a la responsabilitat de protegir, per tal de fer efectius els seus preceptes. Afirma que les definicions del concepte fins el moment estan massa ancorades en el dret internacional. Es demana consens entre els estats a l’hora de la definició del concepte i la seva aplicació. Qüestiona la capacitat de Nacions Unides i dels propis estats a l’hora de solucionar conflictes i de prendre decisions, amb la falta de legitimitat que això comporta i que s’ha de solucionar. Afirma que la intervenció humanitària planteja dos opcions: posicionar-se veient com moren civils o desplegar forces militars per ajudar la població vulnerable, i que s’ha de fer una aproximació més vàlida cap a la responsabilitat de protegir; per exemple redefinint el concepte de “sobirania com a responsabilitat”, associant la responsabilitat de protegir com un reforç per la sobirania, no com un debilitament. Es proposa estendre el concepte cap a conflictes no només en relació a crims i violacions sinó també a les malalties, el canvi climàtic o els desastres naturals. També es demana una participació tant de organitzacions internacionals com regionals i de la pròpia societat civil. Un dels pilars dels propòsits en la responsabilitat és l’assistència internacional per prevenir i informar als estats de les seves responsabilitats. Per acabar, es reitera la idea de la possible intervenció en cas que un estat no pugui complir amb les seves responsabilitats.