1. La capa d'ozó
Title
Sara Garrido Sánchez – Isabel González Olid
5è primaria
2. Informació sobre la
capa d'ozó
La capa d'ozó és la zona de
l'estratosfera terrestre que conté una
concentració relativament alta d'ozó.
Aquesta capa, que s'estén
aproximadament dels 15 al 40 km
d'altitud, reuneix el 90% de l'ozó present
en l'atmosfera i absorbeix del 97% al
99% de la radiació ultraviolada d'altra
freqüència.
3. Més informació
La capa d'ozó va ser descoberta en 1913 pels físics
francesos Charles Fabry i Henri Buisson. Les seves
propietats varen ser examinades en detall pel
meteoròleg britànic G.M.B. Dobson, que va
desenvolupar un senzill espectrofotòmetre
(l'espectrofotòmetre Dobson) que podia ser usat per
mesurar ●Describe l'ozó estratosfèric customer des needs de la and superfície
wishes
terrestre. La unitat Dobson, una unitat de mesura de
quantitat d'ozó, ●Explain va ser anomenada the requirements
en el seu honor.
4. Origen de l'ozó
L'ozó és una forma al·lotròpica de l'oxigen que només
és estable en determinades condicions de pressió I
temperatura. És un gas compost per tres àtoms
d'oxigen.
El 10% d'ozó restant que no es troba a la capa d'ozó
està contingut a la troposfera; és perillós pels éssers
vius pel fort caràcter ●tomer oxidant. needs
Elevades concentracions
d'aquest compost a nivell superficial formen el boirum.
5. Deteriorament de la capa d'ozó
La disminució de l'ozó de l'estratosfera és deguda a
l'augment de clor a l'atmosfera, que es combina amb
l'ozó i el destrueix. El color es fa servir la fabricació dels
aerosols (laques, insecticides, escumes d'afaitar), en els
frigorífics, en els aparells d'aire acondicionat i en els
aïllants. Els compostos del clor poden restar a
l'atmosfera durant més de cent anys. Actualment, hi ha
un acord per deixar d'utilitzar aquests compostos I
substituir-los per altres que no afectin la capa d'ozó.
6. Deteriorament de la capa d'ozó
● L'enrariment greu de la
capa d'ozó pot
provocar l'augment
dels casos de
melanomes càncer de
pell, catarates oculars i
supressió del sistema
immunitari en humans i
en altres espècies.
També pot afectar els
cultius sensibles a la
radiació ultraviolada.
