1. Nom i cognoms:
ACTIVITAT 4
LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
I
EL FORAT DE LA CAPA D’OZÓ
El planeta seguirá cocinándose
Paul Krugman
Premi Nobel d'Economia
2. P à g i n a 2 | 8
ACTIVITAT 4: CONTAMINACIÓ ATMOSFERICA I EL FORAT A LA CAPA D’OZÓ
NOTÍCIA
Los científicos de la NASA y la Administración
Oceánica y Atmosférica Nacional (NOAA) han
comparado el agujero de ozono con el tamaño
de América del Norte.
Los expertos han confirmado que el agujero de
la capa de ozono alcanzó su tamaño máximo
anual el pasado 11 de septiembre, llegando a
los 24,1 millones de kilómetros cuadrados.
El área máxima alcanzada ha sido similar a la
alcanzada en 2013, que fue de 24,0 millones de
kilómetros cuadrados. Además, informó la
NASA, está por debajo del tamaño más
grande jamás registrado en un día por un
satélite, siendo éste de 29,9 millones de
kilómetros cuadrados el pasado 9 de septiembre
del año 2000.
Frente a estas dimensiones, se puede confirmar
que el agujero de ozono en 2014 es más
pequeño que los grandes agujeros del
período 1998-2006, y es comparable a los de
2010, 2012 y 2013. Sin embargo, señalan los
expertos, la destrucción de la capa de ozono
ha disminuido y anuncian que podría
recuperarse para 2050.
Con el aumento de los niveles de cloro
atmosférico presente desde la década de 1980,
los agujeros de ozono en la Antártida se
expanden durante la primavera del Hemisferio
Sur (agosto y septiembre). La capa de ozono
ayuda al blindaje de la vida en la Tierra contra
la radiación ultravioleta potencialmente dañina,
que puede causar cáncer de piel y las plantas de
los daños.
“La variabilidad meteorológica tiene un
impacto significativo en el ozono de la
Antártida, ya que las temperaturas
estratosféricas más cálidas pueden reducir el
agotamiento del ozono“, dijo Paul A.
Newman, jefe científico de Atmósfera en el
Centro Goddard de Vuelos Espaciales de la
NASA en Greenbelt, Maryland.
“El área del agujero de ozono es más pequeño
que lo que vimos a finales de la década de 1990
y principios de 2000, y sabemos que los niveles
de cloro están disminuyendo. Sin embargo,
todavía tenemos dudas sobre si un
calentamiento de la temperatura en la
estratósfera sobre la Antártida a largo plazo
podría explicar la reducción de este
agotamiento del ozono“, agregó.
3. P à g i n a 3 | 8
L'ozonosfera, o capa d'ozó, es troba situada a l'atmosfera entre els 20 i els 40km
d'alçada a l'estratosfera. La capa d'ozó
(O3) és la responsable de l'absorció de
gran part de les radiacions ultraviolades
que ens arriben del Sol. Si aquesta
radiació no fos absorbida, la vida a la
Terra seria molt diferent a com nosaltres
la coneixem.
Aproximadament el 90% de l'ozó
es troba a l'estratosfera, però existeix a
més, un ozó més superficial, en la
troposfera, originat per l'activitat humana
i implicat en l'efecte hivernacle. Les
implicacions d'aquest ozó troposfèric es
troben relacionades, encara que a menor
escala que per exemple el CO2, en
l'escalfament global del planeta.
En aquesta activitat només
estudiarem el que succeeix amb l'ozó
estratosfèric, que fa de filtre
extremadament important en l'absorció
de la radiació ultraviolada (UV).
1.- Segons el que has pogut llegir fins ara, sabem que el forat a la capa d'ozó és un
problema molt rellevant, però creus que ho és per ser una de les principals causes del
canvi climàtic?
4. P à g i n a 4 | 8
2.- Ara treballeu en grups i mireu aquestes imatges enregistrades pel satèl·lit de la
NASA, Nimbus-7, entre els anys 1979 i 1990 i expliqueu breument el que hi veieu
representat:
Sabem que la major part dels gasos contaminants que debiliten i destrueixen la
capa d'ozó, es produeixen en els països industrialitzats de l'hemisferi nord del planeta
(principalment Amèrica del Nord, Europa i la Xina).
3.- Com podeu explicar que els efectes d'aquestes emissions es focalitzin en una regió
tant allunyada d'aquests països com és l'Antàrtida?
5. P à g i n a 5 | 8
INTERPRETEU
Ara, deixem apartades per un
moment les emissions contaminants
i centrem-nos en els efectes de la
temperatura en la capa d'ozó.
4.- Observeu que l'article que
encapçala l'activitat, ens parla de la
relació que hi ha entre la
temperatura i la ozonosfera.
Observeu aquest gràfic on es
relacionen els dos conceptes. (Són
dades presses a l'Àrtic on també
s'enregistren debilitaments de la
capa d'ozó). Com descriuríeu aquest
gràfic? Quina correlació hi trobeu?
5.- Ara observeu aquest altre
gràfic, Quina informació addicional
us aporta?
6. P à g i n a 6 | 8
6.- Creieu que les dimensions del forat al Pol Nord i al Pol Sud són semblants? Per què?
7.- Ara presteu atenció de nou a les dades del Nimbus-7 del primer exercici, i fixeu-vos
que estan totes presses al mes d'octubre. Penseu que han escollit el mes d'octubre
per alguna raó a l'hora de prendre les imatges? Intenteu raonar la resposta.
Informació addicional: els núvols estratosfèrics polar, composats per petits cristalls de
gel, es formen entre els 15 i els 30 kilòmetres d'alçada a unes temperatures per sota
dels -78ºC i els seus cristalls són catalitzadors dels gasos contaminants que són
capaces de destruir l'ozó.
RECERCA
8.- Retornem al tema que havíem deixat apartat més amunt, els gasos contaminants.
Quan l'article ens parla de "Con el aumento de los niveles de cloro atmosférico presente
desde la década de 1980..." a quins nivells de clor fa referència? De quines substàncies
es tracten i quins usos tenien?
7. P à g i n a 7 | 8
9.- Ara ja sabem quines substàncies són i per a què s'utilitzaven, però quina és la raó
fonamental del seu impacte tant devastador sobre l'afebliment de la capa d'ozó? Quin
era el seu mecanisme de destrucció? Quins altres gasos són importants actualment en
l'afebliment de la capa d'ozó?
El setembre de 1987 es va
signar el protocol de Mont-real. Els
seus objectius eren la reducció de
les emissions contaminants que
afecten a l'esgotament de la capa
d'ozó.
L'acord va entrar en vigor
l'1 de gener de 1989, amb un
altíssim grau d'acceptació i
implementació, i és considerat un
exemple excepcional de
cooperació internacional.
Es creu que si tots els
països compleixen els objectius
proposats dins del protocol, la
capa d'ozó es podria recuperar
totalment l'any 2050.
8. P à g i n a 8 | 8
10.- Si observeu el gràfic de producció anual de substàncies amb potencial reductor de
la capa d'ozó (ODP) de la pàgina anterior, podem estar d'acord si afirmem que s'han
millorat les produccions d'aquestes substàncies perjudicials de la capa d'ozó. Però, en
quin percentatge? Perquè l'afebliment de la ozonosfera ha progressat tant malgrat
aquesta disminució?
11.- Al principi de l'activitat havíem dit que la vida seria molt diferent a com nosaltres la
coneixem sense la capa d'ozó. Imagineu que la capa d'ozó es veu reduïda a uns nivells
crítics. Explica dues conseqüències/efectes que se'n derivarien.
La meva idea és que
Les meves raons són
Arguments en contra respecte la meva idea
Voldria convèncer del següent argument
Dono com a evidència el següent enunciat
