2. Què és el cor?
El cor és l’òrgan encarregat de bombejar la sang per tot el
nostre organisme mitjançant les contraccions musculars. Té
forma de puny tancat i està lleugerament inclinat cap a
l’esquerra.
3. Malalties
Insuficiència cardíaca
Infart de miocardi
Obstrucció dels vasos sanguinis
Dilatació progressiva del cor
Afectació de les vàlvules cardíaques
4. Prevenció
Exercici físic
Reduir el consum de sal.
Controlar el colesterol.
Reduir el consum de tabac i alchol.
6. Els trasplantaments
És la substitució d’un òrgan o teixit deteriorat per un que
funciona correctament.
Ajuda a millorar la qualitat de vida o bé és l’última opció de
suprevivència.
Es trasplanten tant òrgans ( cor, fetge, ronyó…) com teixits (
ossos, pell, còrnies…).
Les complicacions que pot comportar són les mateixes que es
donen en qualsevol intervenció quirúrgica, a més a més del
rebuig.
7. Història
El primer trasplantament de cor
(humà) es va fer a Sud-Àfrica el 5
de desembre del 1967, pel cirurgià
Christian Barnard.
El primer a Catalunya va ser l’any
1974 a l’Hospital de la Creu i Sant
Pau.
8. Procediment
Consisteix en prendre el cor d’un donant mort i implantar-lo en un
pacient que prèviament li han extret el seu.
És possible fer un trasplant d’un cor d’una altra espècie animal o
implantar un artificial. Tot i això, els resultats no són molt
satisfactoris.
El primer pas és trobar un cor compatible.
Tasplantament cardíac ortotòpic: se li retira el cor al pacient i se
l’insereix un de nou.
Trasplantament cardíac heterotòpic: es manté el cor del pacient i se
l’insereix un de nou. Es fa quan el cor del donant no és
suficientment resistent.
9. Viure amb l’òrgan trasplantat
Prendre una sèrie de medicaments per sempre.
Seguir una dieta estricta.
Realitzar exercici físic.
Altres aspectes (animals, viatges, higiene…)
10. Rebuig i Compatibilitat
El rebuig és la resposta del nostre sistema immunitari contra el
nou òrgan.
Per tal que no hi hagi problemes de rebuig es fan biòpsies de
l’òrgan trasplantat per veure la compatibilitat amb l’organisme.
Actualment hi ha pocs casos de rebuig gràcies a la utilització de
medicaments immunosupressors.
El rebuig es pot donar en el moment (hiperagut), en setmanes o
mesos (agut) o després d’anys (crònic).
11. Donació
És l’acte altruista pel qual una persona pot posar a disposició
dels serveis mèdics a utilitzar els seus òrgans o teixits pequè
els pugui aprofitar un pacient que els necessiti.
Qualsevol persona pot ser donant.
Les donacions es poden fer després de la mort del donant o
mentre el donant està viu. Aquesta última, es fa sempre que
les possibilitats d’èxit siguin elevades.
Les donacions de cor es fan de donants morts.
12. Legislació
Segons la Llei de Trasplantament de l’Estat epanyol, tothom
és donant després de la mort , sempre que en vida no s’hagi
manifestat el contrari.
En els menors la decisió es decideix a partir de la voluntat
dels familiars.
13. Avenços mèdics
Avui dia s’ha pogut aconseguir la regeneració d’aquest òrgan
a partir de les cèl·lules mare del propi individu.
Amb aquest procediment s’eviten els problemes de rebuig.
Només s’ha pogut portar a terme en animals inferiors i en un
futur s’espera que es pugui realitzar en humans.