ggg

1. TEMA 9.- DEMOCRÀCIES I
TOTALITARISMES (1918-39)
Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat

2. TEMA 9.- DEMOCRÀCIES I
TOTALITARISMES (1918-39)
 0.- INTRODUCCIÓ: LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES.
 1.- EL FEIXISME.
 2.- LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-39).
 3.- L’ALEMANYA NAZI (1933-39).

3. 0.- INTRODUCCIÓ: LA CRISI DE LES
DEMOCRÀCIES
Conseqüències de
la Iª Guerra Mundial
Depressió econòmica
dels anys ‘30
+ Crítica a les democràcies liberals
=
Ascens de dues alternatives
contraposades
Comunisme
Feixisme
Democràcies a Europa en 1939: Gran
Bretanya, Irlanda, França, Suïssa,
Bèlgica, Holanda, Noruega, Suècia,
Dinamarca i Txecoslovàquia
Dictadures a Europa en 1939: Hongria,
Itàlia, Espanya, Portugal, Bulgària,
Grècia, Polònia, Letònia, Lituània,
Estònia, Àustria i Alemanya.

4. 1.- EL FEIXISME
 1.1.- Definició.
 1.2.- Característiques.
 1.3.- Causes o circumstàncies en què es desenvolupa.

5. 1.1.- Definició.
Moviments d’ideologia ultranacionalista, antisocialista, antiliberal
i antidemocràtica que van fundar o van pretendre fundar règims
totalitaris baix els principis de cabdillatge i un exèrcit de partit
al període d’entreguerres (Ernst Nolte)
El feixisme és el capitalisme que rebutja els seus orígens liberals
per adaptar l’estructura social de producció a aquelles circums-
tàncies en què la idea liberal seria políticament, econòmicament i
socialment fatal per a la idea capitalista (Harold Laski)

6. 1.2.- Característiques.
Estat totalitari: rebuig al liberalisme democràtic i la separació de poders,
intentant controlar totalment la vida pública i privada de les persones
“A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt
de les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des del punt de vista
de les seves premisses teòriques com de les seves aplicacions
i instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme nega que el
nombre, pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest
nombre pugui governar mitjançant una consulta periòdica;
afirma la desigualtat irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes,
que no es pot anivellar mitjançant un fet mecànic i extrínsec
com és el sufragi universal. Es poden definir com a règims
democràtics aquells en què, de tant en tant, es dóna al poble
la il·lusió de ser sobirà, però la veritable i efectiva
sobirania resideix en altres forces (...).”
B. MUSSOLINI: La doctrina del feixisme, 1932.
“El jove moviment nacionalsocialista és, en essència i organització, antiparlamentari,
és a dir, rebutja, tant en el principi com en la composició, qualsevol teoria basada en
el sufragi de les majories (...).
Una ideologia que, negligint el principi democràtic de la massa, aspira a consagrar
aquest món a favor de l’home superior està lògicament obligada a reconèixer també
el precepte aristocràtic de la selecció, de manera que garantisca el govern i la
màxima influència dels més capacitats”.
A. HITLER: Mein Kampf, 1924.
“Som un partit antiparlamentari que rebutgem amb bons fonaments la Constitució
de Weimar i les institucions republicanes que va crear; som enemics d’una demo-
cràcia falsificada que inclou en la mateixa llista als intel·ligents i als tontos, als
aplicats i als malfeiners; vegem en l’actual sistema de majoria de vots i en l’organit-
zada irresponsabilitat la causa principal de la nostra creixent ruïna. ¿Què anem a
fer, per tant, en el Reichstag?
Anem al Reichstag per a procurar-mos armes en el mateix arsenal de la democràcia.
Ens fem diputats per a debilitar i eliminar les idees de Weimar amb el seu propi
recolzament. Si la democràcia és tan estúpida que ens facilita dietes i passes de lliure
circulació per aconseguir aquest objectiu és assumpte seu (...). També Mussolini
va anar al Parlament. I, malgrat això, no va tardar en marxar amb les seues camises
Negres sobre Roma.”
J. GOEBBELS: article en Der Angriff, 30 d’abril del 1928.
Partit únic: PNF a Itàlia i NSDAP a Alemanya
Estat corporatiu: es prohibeixen les vagues i protestes obrers i els sindicats de classe,
substituïts pel sindicat corporatiu feixista, que imposa els interessos de la burgesia
“En les corporacions el sindicalisme feixista troba la seua meta. (...) Mentre el sindicalisme
socialista, pel camí de la lluita de classes, desemboca en al política amb el seu programa de
supressió de la propietat privada i de la iniciativa individual; el sindicalisme feixista, a través
de la col·laboració de les classes, desemboca en les corporacions, que donen a la col·laboració
harmonia i sistema, defensant la propietat, però elevant-la a funció social, respectant la
iniciativa privada, però en l’àmbit de la vida i l’economia de la nació.
El sindicalisme no pot ser una finalitat en ell mateix: o es converteix en socialisme polític o
en corporacions feixistes. Sols en les corporacions es realitza la unitat econòmica dels seus
diversos elements: capital, treball i tècnica.”
B. MUSSOLINI: Discurs en el Consell Nacional de les Corporacions, 22 d’abril del 1930.
Exaltació del líder, cap del partit únic, encarnació de la nació i expressió de la voluntat de tots
Nacionalisme exacerbat, agressiu i expansionista front a l’internacionalisme (antimarxisme)
“El Reich alemany, com a Estat, ha d’abastar
a tots els alemanys i imposar-se la missió,
no sols de cohesionar i conservar les reserves
més preuades dels elements racials originaris
d’aquest poble, sinó també la de conduir-los,
lenta i fermament, a una posició predominant.”
A. HITLER: Mein Kampf, 1924.
Racisme i odi a l’estranger (xenofòbia)
“La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus elements racials d’origen. Considera
l’Estat sols com un mitjà per aconseguir la conservació racial de l’home. De cap manera creu, per tant, en la
igualtat de les races, sinó que, pel contrari, en admetre la seua diversitat, reconeix també la diferència quali-
tativa existent entre elles.
Aquesta persuasió de la veritat li obliga a fomentar la preponderància del més fort i a exigir la supeditació de
l’inferior i del dèbil, d’acord amb la voluntat inexorable que domina l’univers.
(...) L’Estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt central de la vida general; ha de vetllar per
la conservació de la seua puresa i ha de consagrar al xiquet com el bé més important del seu poble. Està
obligat a cuidar de que sols els individus sans tinguen descendència.
(...) Tots aquells que, en aquest món, no són de raça pura, no són més que rebutjos.”
A. HITLER: Mein Kampf, 1924.
Militarisme imperialista: culte a la violència i la guerra i desig d’expandir-se
“Italians! Escolteu la llei que posa punt i final a un període
de la nostra història i n’obri un altre ple d’immenses possi-
bilitats de futur:
1r. Els territoris pertanyents fins al present a l’imperi
d’Etiòpia passen a la sobirania absoluta i indeclinable del
regne d’Itàlia.
2n. El rei d’Itàlia adopta per a ell i els seus hereus el títol
d’emperador d’Etiòpia.
Oficials! Suboficials! Soldats de totes les forces d’Àfrica i
Itàlia! Camises Negres! Italians i italianes! Alceu, legiona-
ris, els vostres cors i les vostres banderes amb convicció i
saludeu com es mereix la reaparició de l’Imperi, després
de mil cinc-cents anys, sobre les colines de Roma!
Proclamació de l’Imperi (9 de maig del 1936).
“Exigim la unió de tots els alemanys per a construir
una Gran Alemanya.
Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentació
del nostre poble i per a establir el nostre excés de
població.”
A.HITLER: Mein Kampf, 1924.
Jerarquització i domini de les elits sobre la resta (superiors-inferiors): homes sobre dones,
militars sobre civils, la nació sobre la resta de nacions i el líder sobre tots
Omnipresència en la vida de la gent: educació, partit i sindicat únics, propaganda,
mitjans de comunicació, associacions i repressió

7. 1.3.- Causes o circumstàncies en què es
desenvolupa.
Augment de l’ultranacionalisme pels
tractats de pau de la Iª Guerra Mundial
A Itàlia no se li donen els territoris que
se li havien promès → irredemptisme
AAlemanya se li imposen condicions molt
dures a Versalles → descontent general
Crisis
econòmiques
Fi Iª Guerra Mundial
Depressió dels anys ‘30
Descontent de
la població
Crítica a les
democràcies
Ascens del
feixisme
Desclassament dels combatents: els militars que tornen de la guerra no es reintegren en la
societat en mig de la crisi i es refugien en l’uniforme i les organitzacions paramilitars feixistes
Crisi dels estats liberals: continus canvis de govern que no són capaços de solucionar els
problemes econòmics i socials (inestabilitat política) front a un comunisme en ascens
Col·laboració de l’alta burgesia amb el feixisme i el nazisme per frenar l’amenaça
bolxevic, defendre els seus interessos i mantenir el sistema capitalista
“L’economia té necessitat d’un desenvolupament sa i progressiu. Els
nombrosos partits lluitaven entre ells en el més complet desordre (...).
Aquells que integrem l’empresa Krupp no som idealistes, sinó realistes.
Teníem la impressió de que Hitler ens oferiria la possibilitat d’un desen-
volupament autèntic, que, a més, ha dut a terme. Al principi votarem pel
partit populista, però els conservadors no podien governar el país; eren
molt dèbils. En aquesta lluita implacable pel pa i el poder, teníem la
necessitat de ser guiats per una mà forta i dura: la de Hitler ho era.
Després dels anys transcorreguts baix el seu mandat ens sentim satisfets.
Desitjàvem un sistema eficient i que ens proporcionara els mitjans per
a treballar tranquil·lament.”
A. KRUPP: Declaracions en els processos de Nuremberg (1945).

8. 2.- LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-39)
 2.1.- Context en què es desenvolupa.
 2.2.- La pujada al poder de Mussolini.
 2.3.- La dictadura feixista.
 2.4.- Un marcat dirigisme econòmic.
 2.5.- Un control social estricte.

9. 2.1.- Context en què es desenvolupa.
Conseqüències
Iª G.M.
Econòmiques: destrucció, crisi greu i augment dels preus → descontent
Territorials: als tractats de pau no li donen a Itàlia els territoris
promesos (Fiume, Ístria, Trentino,...) → irredemptisme
Socials: el descontent dels pobres provoca l’ascens del comunisme, amb
vagues, protestes i ocupacions de terres pels camperols (1919-20)
"Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i molt
ràpidament la cosa va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia
arribat el moment d’apoderar-se definitivament dels mitjans de producció. Es
van preparar armant-se per a la defensa, transformant moltes fàbriques en veri-
tables fortaleses i començant a organitzar la producció pel seu compte. Els pa-
trons van ser apartats o declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet del
dret de propietat i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a oposar-
se. El moviment s’estenia i englobava a altres categories: per totes parts els
camperols ocupaven la terra. Era la revolució que començava i que es
desenvolupava d’una manera, diria jo, quasi ideal.”
E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922.
Polítiques: el descontent genera crítiques i desconfiança cap a la
inestable democràcia (monarquia parlamentària)
Por de la burgesia davant l’ascens del comunisme,
les vagues i les ocupacions de terres
El govern, dèbil, no pot fer res
per frenar les accions dels obrers
Gran part de la burgesia recolza el feixisme
Inestabilitat política
(5 governs en 3 anys)
Crisi
econòmica
Crisi
social
+ + = Descomposició de l’estat liberal
Ascens del comunisme i el feixisme
Augment de l’ultranacionalisme
revengista (irredemptisme)
Expedicions d’ex-combatents descontents, dirigits
per d’Annunzio, ocupen el Fiume, desobeint el govern

10. 2.2.- La pujada al poder de Mussolini.
Mussolini funda els Fasci di Combattimento,
barrejant populisme i nacionalisme (1919)
En 1921 es transforma en el Partit
Nacional Feixista (PNF)
Programa del PNF: crear un Estat fort, defendre la propietat privada i expansionisme
Rep diners de la burgesia, suport de l’exèrcit i recolzament social de burgesia i descontents
Ataquen violentament a persones
i institucions d’esquerres
La policia no actua i els jutges
es posen penes mínimes
Boicotegen la
vaga general (1922)
“Es parla molt de l’activitat violenta dels feixistes. Ens apropiem per a nosaltres
sols el dret de controlar-la i, si arriba el cas, d’eliminar-la (...). Mentrestant, i
sempre que ho considerem necessari, continuarem colpejant amb major o menor
intensitat els cranis dels nostres enemics, és a dir, fins que la veritat penetre en
ells (...). El programa de la política exterior del feixisme comprèn una sola
paraula: expansionisme.”
Benito Mussolini. Fragment d’un discurs. 1921.
Marxa sobre Roma
(octubre 1922)
Milers de feixistes arriben a Roma i ocupen els edificis públics
El rei i l’exèrcit es neguen
a actuar contra els feixistes
El govern és obligat a dimitir
El rei li encarrega a Mussolini
formar un nou govern
El camí cap a la
dictadura (1922-24)
1922: Mussolini forma un govern de coalició, mantenint
el Parlament, les llibertats i la democràcia formal
1923: Mussolini s’atorga plens poders i reforma la llei electoral
per a preparar les eleccions del 1924
1924: Mussolini guanya unes eleccions manipulades (pucherazo)
El socialista Matteotti denuncia
la corrupció i és assassinat
Mussolini accepta
la seua responsabilitat
L’esquerra abandona el Parlament i Mussolini es fa amb el poder absolut

11. 2.3.- La dictadura feixista.
Règim totalitari
feixista des del 1925
Mussolini té tot el poder: és cap de govern i governa per decret
“Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei, davant el qual és responsable de
l’orientació de la política general del govern; és l’encarnació suprema del poder
executiu; tria els seus ministres, que són responsables davant el rei, però també
davant d’ell; ell decideix el nombre de ministeris i pot assumir personalment
diverses carteres ministerials; forma part del Consell de tutela dels membres de
la família reial; les Cambres no poden abordar cap qüestió sense el seu consenti-
ment previ; transcorregut un termini de tres mesos, té el dret de tornar a presentar
un projecte de llei prèviament rebutjat per una de les dues Cambres; de la mateixa
manera pot tramitar i sotmetre a votació d’una de les dues Cambres una proposició
de llei rebutjada per l’altra Cambra (...). Qualsevol que atempte contra la vida, la
integritat física o la llibertat del cap de govern serà mereixedor d’una reclusió la
durada de la qual no serà inferior a quinze anys, i en cas d’un atemptat fatal, se’l
castigarà amb la pena de mort. Qualsevol que ofenga amb actes o paraules al cap
de govern serà castigat amb una pena de reclusió de sis a trenta mesos.”
Llei del 24 de desembre del 1925.
El Parlament es queda sense poders i passa a dependre del
Gran Consell Feixista, que triarà els seus membres
“És perfectament concebible que un Consell Nacional de les Corporacions
substitueisca en la seua totalitat a l’actual Cambra de Diputats, que mai va ser
del meu gust. És anacrònica fins en la seua denominació; però és una institució
que ja existia quan nosaltres entrarem, amb el seu caràcter aliè a la nostra
mentalitat i a la nostra passió de feixistes. Aquesta Cambra pressuposa un món
que nosaltres hem demolit; pressuposa l’existència de diferents partits polítics
i, sovint, una injúria a l’esperit de treball. Des del dia en què vam suprimir la
pluralitat de partits, la Cambra de diputats ha perdut la seua raó de ser.”
B. MUSSOLINI: Discurs del 14 de novembre del 1933.
Es prohibeixen tots els partits, menys el partit feixista (PNF)
Es prohibeixen els sindicats de classe i les vagues: sindicat vertical i
corporatiu únic (feixista), defensant la burgesia i controlant els obrers
El govern nomena les autoritats provincials i municipals
L’administració és depurada i la policia política persegueix l’oposició
S’enquadra a tots els grups socials en associacions feixistes:
xiquets, dones, estudiants, treballadors, jubilats,...
Control ideològic de la societat: ensenyament, censura, mitjans,...
- Quin és el significat del nom duce?
- Duce ve del llatí dux, que deriva de duco i significa “el que condueix”.
- Qui és el Duce?
- El Duce és Benito Mussolini, el creador del feixisme, el renovador de la societat civil, el cap del
poble italià, el fundador de l’imperi.
- Què vol el Duce per al poble italià?
- Vol millorar-lo moralment i materialment, garantint-li el màxim de treball i benestar; i vol que,
a través de l’educació i l’organització política, sindical, esportiva i moral del feixisme, siguem
sempre conscients de les seues finalitats i la seua missió al món.
- Per què el Duce és el fundador de l’Imperi?
- Perquè condueix i guanya, contra una coalició de 52 estats, la guerra colonial més gran de la
història, guerra per augmentar el prestigi, la grandesa i la vida de la Pàtria feixista. A través
d’aquesta guerra i la conquesta d’Etiòpia Itàlia ha tingut el seu gran Imperi.
Il Primo Libro del Fascista, Roma, PNF, 1938. (Catecisme feixista).
“El control de la premsa quotidiana i periòdica de tot tipus va ser efectiu en la segona meitat dels anys
’30 (...). El ministeri de Cultura intervenia en tot, des de l’elecció dels directors i els periodistes fins
als temes i la manera de tractar-los, fins i tot en les regles tipogràfiques a respectar. Mitjançant aquestes
directrius tipofràgiques, és del Ministeri de Cultura d’on venia l’ordre d’escriure sistemàticament Duce
amb majúscules amb la finalitat de subratllar la superioritat de Mussolini sobre tots, fins i tot sobre el
rei. Si s’afegeix a açò el fet que el Ministeri de Cultura tenia tots els poders en matèria de segrest i de
suspensions, decidia l’oportunitat de tota nova iniciativa periodística, controlava les subvencions i les
concessions de carnets de premsa (...). D’aquest poder se’n derivava una capacitat potencial de condi-
cionar i manipular les masses a través de la creació d’un univers cultural homogeni que impedia els
discursos dissidents.”
RENZO DE FELICE: El feixisme, un totalitarisme a la italiana?, 1988.
Signa els Pactes del Laterà amb el papa Pius XI: l’estat italià financia
l’església i l’església dóna suport al règim feixista
Política exterior
expansionista
Campanya per recuperar Trieste i annexió definitiva del Fiume
Expansionisme colonial: ocupació d’Etiòpia i proclamació de l’Imperi
Ajuda militar a Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)

12. 2.4.- Un marcat dirigisme econòmic (I).
Tres pilars
Intervencionisme estatal
Protecció de la indústria nacional
Tendència a l’autarquia econòmica
Tres etapes
1922-26: cert liberalisme, però controlant i reprimint el moviment obrer
1926-30
Intervencionisme estatal i protecció de la indústria nacional,
imposant el sindicalisme vertical (Carta del Lavoro)
Les grans
batalles
Batalla de la lira: sobrevaloren
la moneda per prestigi
Baixada de les
exportacions
Batalla del blat, amb l’objectiu
d’autoabastir-se
Descens als cul-
tius intensius
Batalla dels naixements:
incentius a la natalitat
Creixement
demogràfic
Construcció de grans
obres públiques
Propaganda i
baixa l’atur
Des del
1930
Més autarquia i intervencionisme (crisi): l’Estat controla l’economia
Es crea l’IRI per comprar i ajudar a les empreses amb problemes
S’impulsa la indústria armamentista

13. 2.4.- Un marcat dirigisme econòmic (II).
VALORACIÓ
Creix sobretot la indústria, que s’estanca durant la crisi (1930-35)
i sols es recupera a partir del 1936 amb la indústria d’armes
Es beneficia sobretot la gran burgesia, perquè baixen els salaris
reals i puja l’atur (de 80 mil en 1926 a un milió en 1934)

14. 3.- L’ALEMANYA NAZI (1933-39).
 3.1.- Causes de l’ascens del nazisme.
 3.2.- L’arribada al poder del nazisme.
 3.3.- La construcció d’una dictadura nazi.
 3.4.- Autarquia econòmica i rearmament.
 3.5.- La cohesió social i ideològica.
 3.6.- La puresa racial.
 3.7.- L’expansió territorial.

15. 3.1.- Causes de l’ascens del nazisme.
Conseqüències
Iª G.M.
Pèrdues territorials i econòmiques d’Alemanya (Versalles) descontent
Crisi econòmica de postguerra i pagaments de reparacions i deutes
Descontent dels ex-combatents i de la població en general
Recolzament de part
de l’exèrcit a Hitler
Putsch de la cervesria (Munich, 1923): intent de colp d’estat
de Hitler i els seus seguidors, recolzats pel general Ludendorff
Greu impacte de la crisi dels anys ’30 a Alemanya (fort creixement de l’atur)
Feblesa del sistema parlamentari alemany:
19 governs en 13 anys
Ascens del
comunisme
La burgesia recolza Hitler
per frenar el comunisme

16. 3.2.- L’arribada al poder del nazisme.
1920: es funda el Partit Nacional-Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP)
Hitler arriba a cap
del NSDAP (1921)
Potencia la propaganda i el caràcter violent
Abandona els aspectes socialstes del programa inicial del partit
Crea les Seccions d’Assalt (SA): grup paramilitar per atacar
a gent d’esquerres (comunistes sobretot), jueus i eslaus
Intent de colp d’estat a Munic
(1923): putsch de la cerveseria
Fracassa i Hitler és detingut i condemnat a presó, on
escriurà el Mein Kampf (La Meua Lluita).
Mein Kampf
Menyspreu per la democràcia: líder únic i fort (führer)
Odi al comunisme
Superioritat de la raça ària: racisme (antisemitisme sobretot) i xenofòbia
Necessitat de crear un Gran Reich, recuperant tots
els territoris de parla germànica (espai vital o anschluss)
Creació de les SS (Grup de Protecció) com a milícia o exèrcit del partit
Raons de
l’èxit nazi
Suport econòmic i social de l’alta burgesia
Suport social de burgesia, classes mitjanes, aturats i camperols arruïnats
Crisi econòmica dels anys ’30 (atur) Descontent amb els partits tradicionals
Bons resul-
tats nazis
en 1932
Hitler és nomenat canceller (1933) en un govern de coalició

18. 3.3.- La construcció d’una dictadura nazi (I).
1933: Hitler disol el Parlament i convoca eleccions
Prepara les eleccions
per aconseguir
majoria absoluta
Persegueix l’oposició, especialment als comunistes (assassinats)
Els nazis incendien el Reichstag per a culpar, perseguir i prohibir
els comunistes → primer camp de concentració (Duchau)
Suspèn les llibertats i restableix la pena de mort
Els nazis guanyen les eleccions,
però sense majoria absoluta
Hitler, amb l’ajuda del Zentrum catòlic, aconsegueix
plens poders del Parlament per a quatre anys
Mor Hindenburg (1934) i Hitler és nomenat president, a més de canceller, i es proclama führer
Acaba amb l’oposició interna (“Nit dels ganivets llargs”, 1934): assassinats de Röhm
i més de tres-cents membres de les SA que criticaven Hitler: hegemonia SS de Himmler
Prohibeix tots els partits (menys el NSDAP) i sindicats (menys el sindicat vertical nazi)
Es crea la GESTAPO: policia política per a controlar i eliminar l’oposició

19. 3.3.- La construcció d’una dictadura nazi (II).
Sotmet els jutges, depurant a tots aquells que s’oposen al seu poder
Suprimeix els poders locals i regionals dels landers (federacions) → tot el poder per Hitler
Es limiten tots els drets i llibertats, s’instaura la censura, es prohibeixen i cremen llibres,...
“En relació a l’article 48, paràgraf segon de la Constitució del Reich, i amb l’objectiu d’impedir
els actes de violència comunistes que posen en perill l’existència de l’Estat, es decreta amb
caràcter de llei el següent:
1. Queden derogats fins a nova ordre els articles 114, 115, 117, 118, 123, 124 i 153 de la Consti-
tució alemanya. Per consegüent, es pot coartar la llibertat personal, el dret de lliure expressió del
pensament, inclosa la llibertat de premsa, de reunió i associació: intervindre les comunicacions
postals, telegràfiques i telefòniques, disposar registres domiciliaris i confiscacions, així com
limitacions de la propietat, també més enllà dels límits fixats en aquests articles. (...)”
Principals líders nazis
Goering (economia)
Goebbels (propaganda)
Himler (repressió política i terror: SS i Gestapo)

20. 3.4.- Autarquia econòmica i rearmament.
Intervencionisme econòmic: l’Estat dirigeix l’economia, amb l’autarquia com a objectiu
Fortes inversions públiques de l’Estat per fer disminuir l’atur i superar la crisi
Ajudes a les empreses amb problemes
Es dóna prioritat a la indústria pesant, en especial a la indústria armamentista
Objectius del pla
quadriennal del 1936
Aconseguir l’autarquia econòmica
Preparar-se per a la guerra amb inversions
en obres públiques i armament
Controlar intensament els preus i salaris per evitar que pugen
VALORACIÓ
Econòmica
Creix la indústria (sobretot la pesada), els preus
es controlen i quasi desapareix l’atur
Baixen els salaris reals, es treballen més hores, es
suprimeixen els drets sindicals i es manté el dèficit
Social
S’enriqueix molt l’alta burgesia i milloren
lleugerament les classes mitjanes
Empitjoren les condicions de vida dels obrers i
les dones són obligades a tornar a l’àmbit domèstic

21. 3.5.- La cohesió social i ideològica.
Es persegueix la unitat
ideològica de tots
baix el nazisme
Propaganda: cartells, art, cinema, postals, segells,...
Control dels mitjans de comunicació i censura
Control de l’educació, depurant els mestres que s’oposen
“La culminació de la tasca d’educació de l’estat racista consistirà en infiltrar instintivament i
racionalment en els cors i cervells de la joventut que li ha estat confiada la noció i el sentiment
de raça. Cap adolescent, siga home o dona, ha de deixar l’escola abans d’estar plenament
convençut del que significa la puresa de la sang i la seua necessitat. A més, aquesta situació, des
del punt de vista racial, ha d’assolir la seua perfecció en el servei militar, és a dir, que el temps
que dure aquest servei s’ha de considerar com l’etapa final del procés normal de l’educació de
l’alemany en general.”
A. HITLER: Mein Kampf (1924).
Associacions de tot tipus per enquadrar la societat, sobretot joves
Repressió de tota oposició: socialistes i comunistes sobretot
S’imposa una societat masclista on la dona es veu
relegada a les tres K: kinder (casa),
kirche (església) i kücke (cuina)

22. 3.6.- La puresa racial.
Es crea un model físic i ideològic de raça ària i es persegueix a qualsevol que se’n desvia
d’aquest model: minusvàlids, comunistes, homosexuals, gitanos, eslaus i jueus
Persecució
als jueus
Extensió de l’antisemitisme a l’educació i boicot als seus negocis (1933)
Lleis de Nuremberg (1935): se’ls nega la ciutadania alemanya
i es prohibeixen els matrimonis mixtos
“Queden prohibits els matrimonis entre jueus i súbdits de sang alemanya o
assimilades. (...)
Queden igualment prohibides les relacions extraconjugals entre jueus i
súbdits de sang alemanya o assimilades.”
Se’ls obliga a dur un distintiu identificatiu (1938)
Persecucions i matances: Nit dels Vidres Trencats (1938)
Reclusió en ghettos on se’ls ailla i se’ls priva d’allò més bàsic (1940)
La “solució final”: se’ls integra en camps de treball i extermini (holocaust)
Pàgs. 208-209
“Les execucions en massa per gas començaren a l’estiu del 1941 i es perllongaren fins la
tardor del 1944. Jo controlava personalment les execucions en Auschwitz (...).
Per “solució final” s’entenia l’extermini de tots els jueus d’Europa. Tenia ordre de deixar en
disposició de funcionar els procediments d’extermini en Auschwitz el mes de juny del 1941.
Havia visitat Treblinka amb l’objectiu de veure com duien a terme alló l’extermini (...). El
comandant del camp em va dir que havia utilitzat gas monòxid i, en la seua opinió, els seus
mètodes eren molt eficaços. Així doncs, una vegada manats construir els edificis d’extermini,
vaig decidir emprar el Cicló B, àcid prúsic cristalitzat que ficàvem en la cambra de gas per
una xicoteta escletxa. Per a matar a les persones que hi havia dins de la cambra de gas feien
falta de tres a quinze minuts, segons les condicions climatològiques (...). Ordinàriament
esperàvem mitja hora per obrir les portes i traure els cadàvers. Una vegada fora, la nostra
patrulla especial s’apoderava dels anells i les dentadures d’or dels cadàvers (...).
També, de vegades, es realitzaven experiments amb els presoners; entre ells, l’esterilització
i experiències relatives al càncer. La majoria de persones que morien a conseqüència
d’aquests experiments havien estat condemnades a mort prèviament per la Gestapo (...)”
Declaracions de Rudolph F. Hoss, comandant del camp d’Auschwitz, davant el Tribunal
de Nuremberg (1945).

23. 3.7.- L’expansió territorial.
Denuncien el tractat de Versalles i planifiquen la construcció d’un Gran Reich
OBJECTIUS
Unió de tots els territoris de parla alemanya (anschluss)
Ocupació dels països eslaus, com Polònia
Ocupació i desaparició de l’URSS
Domini d’Europa i el món