1. UD 6_2: TOPOGRAFIA

2. Índex Escala Escala numèrica

3. Escala gràfica Sistemes de representació usats en topografia: Plans acotats.

4. Les corbes de nivell Equidistància

5. Propietats de les corbes de nivell

6. Superfícies topogràfiques Les distàncies en el mapa Dn, Dr.

7. Relació de la Dn, Dr i cota Pendents Formes d'expressar el pendent: Percentatge.

8. Angle. Superfície agrària

9. QUÈ ÉS UN MAPA? Un mapa és una representació plana i a escala reduïda d'una zona de terreny que ens permet la visualització d'un sector de la superfície terrestre de la mateixa manera que si s'observàs des d'una visió aèria. Introducció

10. Introducció

11. Introducció

12. Introducció

13. Introducció

14. Introducció [1]Nombre oficial de la serie, siglas que la identifican (MTN50) y numeración de la hoja. [2]Nombre de la hoja. [3] Organismo editor. [1]Gráfico de hojas colindantes: pequeño esquema de distribución de las ocho hojas que rodean la presentada en el mapa, reseñada en rojo. [2] Cuadro de divisiones administrativas: representación de las líneas de límite municipal que aparecen en la hoja. [3] Lista de los términos municipales comprendidos.

15. Introducció [1] Marco de referencia: está dividido en espacios de 10'', y tiene como referencia las coordenadas geográficas de las cuatro esquinas. [2] Cuadrícula de líneas horizontales y verticales, dibujadas con una separación de 2 cm (equivalente a un kilómetro en el terreno). El marco y la cuadrícula de referencia permiten extraer las coordenadas de cualquier punto del mapa.

16. L'ESCALA EN ELS MAPES

17. L'ESCALA EN ELS MAPES

18. L'ESCALA EN ELS MAPES

19. Escala ESCALA NUMÈRICA Concepte fonamental de les representacions gràfiques.

20. El factor d'escala o escala es defineix com la relació existent entre la mesura gràfica del dibuix i la real del terreny , ambdues mesures han d'estar expressades en les mateixa unitats (quilòmetres, metres, centímetres, mil·límetres..).

22. L'escala pot ser qualsevol , encara que per a major comoditat s'utilitzen sempre escales el numerador de les quals sigui la unitat i el seu denominador nombres senzills acabats en zero. En jardineria són molt usades les escales 1:100, 1:50 i 1:200.

23. En l'elaboració de mapes són comuns 1:10.000, 1:25.000 i 1:50.000.

24. Escala ESCALA NUMÈRICA En els mapes l'escala s'indica de la següent manera: E=D:R On: D: representa la mesura al mapa.

25. R: la mesura a la realitat. Exemples d'escales:

26. Escala ESCALA NUMÈRICA Aplicant la relació indicada per l'escala podem convertir una distància mesurada al mapa en distància real i viceversa ; p.e: en un mapa escala 1:50.000 (mapa comarcal) volem esbrinar la distància en línia recta entre dos punts com el camp de futbol de Mulla i el de Sant Miquel: Situem els punts en el mapa (A i B)

27. Tracem la línia entre ambdós punts

28. Mesurem la distància en cm que són 4,45 cm.

29. Calculem la distància real segons l'escala del mapa, 1:50.000 en aquest cas: 4,45 cm x 50.000= 222.500 cm = 2.225 m= 2,225 km

30. Escala ESCALA NUMÈRICA En el cas invers si volem traslladar una distància real al mapa com p.e esbrinar on ens situem si ens movem 500 m per l'autopista A-7 en direcció Barcelona partint de l'encreuament amb la carretera C-15: Quina distància haurem de dibuixar a sobre del mapa si aquest està a escala 1:50.000?

31. Escala Un altre exemple de traslladar distàncies reals a un mapa seria que volguéssim traçar àrees per a distribuir zones de recerca d'una persona desapareguda; imaginem que volem fer zones de recerca quadrades de 1 km 2 , la mesura del costat del quadrat a traçar en el mapa ( a escala 1:50000) seria:

32. Escala ESCALA GRÀFICA És un dibuix que acompanya al plànol.

33. Consisteix en una successió de línies verticals que, a manera de regla o escalímetre, indiquen directament les longituds en unitats reals del plànol.

34. Són molt útils quan estem treballant amb fotocòpies , ja que poden ser ampliacions o reduccions de l'original (l'escala numèrica ja no tindria cap validesa).

35. Sistemes de representació usats en topografia PLANS ACOTATS El problema a resoldre és el de representar sobre un plànol una sèrie d'entitats tridimensionals o espacials , com és el cas de la superfície terrestre. S'usa el sistema de plànols acotats on cada punt de la superfície pot representar-se mitjançant la seva projecció sobre el plànol i la seva altura o elevació (cota) sobre un plànol de comparança triat arbitràriament.

36. Solen traçar-se corbes que passin per punts d'igual cota . A aquestes corbes les hi denominen CORBES DE NIVELL O ISOHIPSES.

37. Les corbes de nivell Es defineix com CORBA DE NIVELL a la línia imaginària que uneix els punts del mapa que tenen la mateixa altura.

38. Seria com si féssim talls horitzontals cada certa altura en el relleu i projectàssim sobre el mapa la superfície resultant en cada cas.

39. Sistemes de representació usats en topografia

40. Sistemes de representació usats en topografia

41. Les corbes de nivell

42. Les corbes de nivell EQUIDISTÀNCIA És la diferència d'altura entre cada corba de nivell.

43. Varia en funció de l'escala del mapa.

44. En els mapes trobem dos tipus de corbes de nivell: Les ordinàries (cada 10 metres p.e.).

45. Les mestres (cada 50-100 metres p.e.): es representen amb traç més gruixut i duen indicada l'altura. És corrent usar la diferent coloració del fons del mapa en els intervals entre corbes per a ressaltar el relleu del mapa (tintes hipsomètriques) .

46. Les corbes de nivell EQUIDISTÀNCIA A la figura es pot veure un exemple amb corbes de nivell ordinàries cada 5 metres, corbes mestres cada 25 metres i escala de colors per a facilitar la seva lectura.

47. Les corbes de nivell EQUIDISTÀNCIA

48. Les corbes de nivell PROPIETATS DE LES CORBES DE NIVELL Tota corba de nivell ÉS TANCADA , De vegades s'haurà de tenir en compte la superfície exterior no representada pel mapa. Dues corbes de nivell MAI PODEN CREUAR-SE entre elles.

49. Una corba de nivell MAI POT DIVIDIR-SE en dos o més corbes.

50. Dues o més corbes poden unir-se en una sola solament en pendents verticals (90º).

51. El terreny entre dues corbes de nivell es considera amb pendent uniforme !!

52. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. SUPERFÍCIES TOPOGRÀFIQUES LÍNIA DE MÀXIM PENDENT (LMP)

53. DIVISÒRIES

54. TÀLVEGS

55. COLLS

56. CIMS

57. AVENCS

58. Les formes del terreny i la seva representació mitjançant les corbes de nivell. SUPERFÍCIE TOPOGRÀFICA: representació de la superfície natural del terreny mitjançant mètodes propis de la topografia,

59. En les superfícies topogràfiques, representades mitjançant corbes de nivell, es poden distingir una sèrie d'aspectes importants: LÍNIA DE MÀXIM PENDENT (LMP): Es la línia més curta que es pot traçar entre dues corbes de nivell consecutives.

60. Marca la direcció del pendent. Aquesta línia és única

61. Resulta ser la línia A-B ja que qualsevol altra línia és mes llarga com per exemple la línia A-B1 o l'A-B2.