Conferència de Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona i expresident de l'Institut Català Internacional per la Pau, dins el cicle "Islam i conflictes al Pròxim Orient". Casa Golferichs, 21 de desembre de 2016. Eixample, Barcelona.
Presentació de la conferència de Víctor Solé Ferioli, dins el cicle de conferències "El món al 2050" (Febrer-Març 2017) al Centre Cívic Casa Golferichs, de Barcelona. Amb la col·laboració del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya.
Les desigualtats. Els valors dominants. Les religions. El paper de les dones
A càrrec d’Antoni Biarnès Mas, llicenciat en ciències polítiques, sociologia i dret i màster en gestió pública. Actualment és el director del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya i coordinador del Fòrum d’entitats per a la reforma de l’administració. Dimarts 28 de febrer de 2017, Centre Cívic Casa Golferichs (Eixample, Barcelona).
Presentació de la conferència de Joan Lluís Pérez Francesch, dins el cicle de conferències "El món al 2050" (Febrer-Març 2017) al Centre Cívic Casa Golferichs, de Barcelona. Amb la col·laboració del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya.
Conferència de Laura Llevadot, vicedegana, professora de Filosofia Contemporània a la UB i directora del festival Barcelona Pensa dins el cicle "Identitat i diversitat en la societat d'avui"
Presentació de la conferència de Víctor Solé Ferioli, dins el cicle de conferències "El món al 2050" (Febrer-Març 2017) al Centre Cívic Casa Golferichs, de Barcelona. Amb la col·laboració del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya.
Les desigualtats. Els valors dominants. Les religions. El paper de les dones
A càrrec d’Antoni Biarnès Mas, llicenciat en ciències polítiques, sociologia i dret i màster en gestió pública. Actualment és el director del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya i coordinador del Fòrum d’entitats per a la reforma de l’administració. Dimarts 28 de febrer de 2017, Centre Cívic Casa Golferichs (Eixample, Barcelona).
Presentació de la conferència de Joan Lluís Pérez Francesch, dins el cicle de conferències "El món al 2050" (Febrer-Març 2017) al Centre Cívic Casa Golferichs, de Barcelona. Amb la col·laboració del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya.
Conferència de Laura Llevadot, vicedegana, professora de Filosofia Contemporània a la UB i directora del festival Barcelona Pensa dins el cicle "Identitat i diversitat en la societat d'avui"
A càrrec de Chenqui Wang, directora del restaurant Out of China a Barcelona, dins les Xerrades gastronòmiques organitzades pel Club de la bona taula. Dimarts 3 de març de 2015.
Presentació de la xerrada d'Albert Aixalà, politòleg, professor de ciència política (UPF) i cap de programes de la Fundació Catalunya Europa. 30/09/2015
Xerrada de Salut comunitària amb Norma Lacasta, infermera del CAP Manso - EAP Via Roma, i Mercè Gil, treballadora de Serveis Socials de la Nova Esquerra de l'Eixample.
"Alternatives per evitar l'estrès" amb Rosa Grisaleña i Olga Caro. Xerrades de salut comunitària en col·laboració amb l'equip del CAP Manso - EAP Via Roma a Golferichs, centre cívic. Divendres 13 de març de 2015.
Inclòs dins la Campanya de conscienciació a la ciutadania de la importància de la recollida de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Ecolec, conduït per Solidança.
Conferència d'Eudald Espluga dins el cicle #ContraLaFelicitat. Centre cívic Casa Golferichs. Dimarts 8 de maig de 2018. Districte de l'Eixample, Barcelona.
Editorial de Medecina clínica, documentació per a la conferència "Vacunes, sí", a càrrec del Doctor Antoni Trilla. Casa Golferichs, 13 de març de 2018.
Material complementari a la xerrada-taller "Noviolència i transformació social" a càrrec de Thais Bonilla i Pepe Beunza, de Novact. Dimecres 28 de febrer de 2018. Casa Golferichs, Barcelona.
Material complementari a la xerrada-taller "Noviolència i transformació social" a càrrec de Thais Bonilla i Pepe Beunza, de Novact. Dimecres 28 de febrer de 2018. Casa Golferichs, Barcelona
A càrrec de Chenqui Wang, directora del restaurant Out of China a Barcelona, dins les Xerrades gastronòmiques organitzades pel Club de la bona taula. Dimarts 3 de març de 2015.
Presentació de la xerrada d'Albert Aixalà, politòleg, professor de ciència política (UPF) i cap de programes de la Fundació Catalunya Europa. 30/09/2015
Xerrada de Salut comunitària amb Norma Lacasta, infermera del CAP Manso - EAP Via Roma, i Mercè Gil, treballadora de Serveis Socials de la Nova Esquerra de l'Eixample.
"Alternatives per evitar l'estrès" amb Rosa Grisaleña i Olga Caro. Xerrades de salut comunitària en col·laboració amb l'equip del CAP Manso - EAP Via Roma a Golferichs, centre cívic. Divendres 13 de març de 2015.
Inclòs dins la Campanya de conscienciació a la ciutadania de la importància de la recollida de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Ecolec, conduït per Solidança.
Conferència d'Eudald Espluga dins el cicle #ContraLaFelicitat. Centre cívic Casa Golferichs. Dimarts 8 de maig de 2018. Districte de l'Eixample, Barcelona.
Editorial de Medecina clínica, documentació per a la conferència "Vacunes, sí", a càrrec del Doctor Antoni Trilla. Casa Golferichs, 13 de març de 2018.
Material complementari a la xerrada-taller "Noviolència i transformació social" a càrrec de Thais Bonilla i Pepe Beunza, de Novact. Dimecres 28 de febrer de 2018. Casa Golferichs, Barcelona.
Material complementari a la xerrada-taller "Noviolència i transformació social" a càrrec de Thais Bonilla i Pepe Beunza, de Novact. Dimecres 28 de febrer de 2018. Casa Golferichs, Barcelona
Bibliografia de la conferència de Ramon Mas, dins el cicle "Ciència i postveritat en les alternatives a la fi del món" organitzat pel Centre cívic Casa Golferichs.
Guia de lectura elaborada per la biblioteca Joan Miró amb motiu de l'espectacle poeticomusical La mirada violeta, Marçal i Roig, d'Aina Torres i Meritxell Gené al Centre cívic Casa Golferichs. Festa Major de l'Esquerra de l'Eixample. Divendres 6 d'octubre de 2017.
Conferència d'Adolf Tobeña, catedràtic de psiquiatria i psicologia mèdica de la UAB, dins el cicle de conferències 'Pensant l'amor' organitzat pel Centre cívic Casa Golferichs. Dimarts 6 e juny de 2017.
Document de la conferència de Joan Carles Gómez, professor i doctor en filosofia, dins el cicle "Pensant l'amor". Dimarts 9 de maig de 2017, Centre cívic Casa Golferichs, Districte de l'Eixample de Barcelona.
Aquesta llista de #DonesArtistes, feta amb motiu de la conferència, ha sigut possible gràcies a
la participació d'una cinquantena de persones a través del Facebook de la Casa Golferichs.
Gràcies a totes elles. El llistat recull artistes de diverses èpoques, de la història de l’art i
d’actuals, però no és exhaustiu.
2. 0. A propòsit del títol
• Terrorisme, terme essencialment contestat,
acadèmicament i políticament...Parlem de
conductes, no d’idees ni de grups...Problemes
amb els adjectius, addicionals
• Global, que afecta a tot el món, però, com la
globalització de forma desigual
• Nova versió d’una conducta molt antiga, secular i
mil·lenària....practicada per estats, grups
dissidents, resistents...vinculada a diverses
pràctiques annexes.
3. 1.Afirmacions i tesis de partida/1
• Fenomen molt antic, forma part de les formes de
violència directa, política (altres violències),
segles d’existència, tot i que el nom prové Rev.
Francesa en endavant
• 1. No és el principal problema de seguretat física
actual ni del futur. Per què
• 2. No afecta fonamentalment OCDE. I el que ens
afecta es genera més a “casa” que “fora”.
• 3. Té solució, però: evitar errades que alimenten
“bèstia”; polítiques no només orientades a
conductes, sinó a causes estructurals.
4.
5.
6. 1.Afirmacions i tesis de partida/2
• De què parlem doncs?
- Canvis en ús de conductes violentes directes
adreçades a civils i buscant por i terror a partir
2000 i 11/9. En què consisteixen?
- Agent secret, Joseph Conrad....
- No es vol negociar res....impacte en seguretat,
percepcions....vulnerabilitat
- Societat del risc
- Percepció versus realitat
7. 2. Context i marc conceptual/1
1. Context internacional: sistema postguerra
freda...recordatori trets i canvis
2. Canvis naturalesa i ubicació conflictes armats i
regles
3. Canvis en violències directes
4. Terrorisme: conducta de violència directa
política, sense suport legal (internacional),
orientada a danyar persones, sense distingir entre
civil i militars, i a crear por, terror i reaccions
“legitimadores” a posteriori”
8. 2. Context i marc conceptual/2
Es pot fer per diverses raons (objectius, finalitats
perseguides) i per diferents grups/organitzacions,
privats i públics (estat i grups privats)
Cerca por, intimidar o coaccionar societats, governs,
grups..PROBLEMA DISTINGIR D’ALTRES FORMES DE
VIOLÈNCIA POLÍTICA. PAPER PROPAGANDA I
COMUNICACIÓ
Història antiga, inclòs amb suïcidi personal (66-72
abans crist, resistència a ocupació romana)---sovint
“santificat” d’alguna manera per impulsors
9. 2. Context i marc conceptual/3
Història recent: rev. francesa (193-94, regne del terror, terrorisme
fomentat per Estat; segle XIX, anarquisme i terrorisme individual
(assassinats selectius, Lincolns...). ÚS comunicatiu; mitjans XX, usat en
guerres colonials pels dos cantons i creixentment de manera
econòmica.
Exemple: biològic, Anglaterra en XVII a NA contra francesos i indis
(mantes regalades amb verola)-
Presentació recent (no acceptable per a mi): forma guerra asimètrica
(Craig, 1998, ús tàctica inesperada i no convencional en combat per un
antagonista molt més feble).
Resum: a) no hi ha definició, però és una conducta no una idea o un
grup; b) mètode, per buscar quelcom; c) tipus de violència directa
política; d) tècnica comunicativa; e) contrapunt política, busca acció-
reacció i crear pot.
NNUU no ha aconseguit consens per definir.
10. 3. Una visió de conjunt: el terrorisme
global durant 2015
Global Terrorism Index (base de dades Univ Maryland, ara amb 150.000
incidents registrats des de 2000 s 2015)
3.1. Resultats i grans canvis
- 2015 suposa un canvi, descens del 10%, front als darrers 4 anys
d’increment morts. Total: 29.376, el segon pitjor des de 2000. Primera
millora des del 2010
- Heterogeneïtat: 76 països milloren, 53 empitjoren i també globalment
- Raó descens: descens víctimes causades per Boko Haram i ISIS (Nigèria,
Irak), producte de pèrdua control territorial i operacions militars
- Increment nombre afiliats a ISIS que perpetren atacs; 34 països amb més
de 25 morts
- Increment a OCDE i Europa, de l’ordre del 650%: de 77 morts en 2014 a
577 en 2015 (París. Brusel.les, Ankara)
- Impacte global econòmic: 897 miliards de dòlars USA (tanmateix impacte
violències directes totals fou de 13,6 bilions de dòlarts9. Important en
termes relatius: 17% PIB per Irak
11. Una visió de conjunt: terrorisme global/2
5 països més afectats: Iraq, Afganistan, Nigèria,
Paquistan, síria. 72% de totes les morts 2015.
Morts global, primera davallada des de 2010
Principals descensos, Iraq i Nigèria, un 32% total
OCDE: increment del 650 i quantitatiu. Almenys un
atemptat en 21 dels 34 membres (Turquia i França
màxim)
ISIS atacà a 28 països. 13 més que a 2014
Classificats 274 grups amb atacs 103 sense cap víctima
mortal
23 països tingueren els registres més alts de la seva
història
12. Una visió de conjunt: terrorisme global/3
3.2. 10 Països més castigats i altres
Irak, Afganistan (+ 9), Nigèria, Paquistan, Síria,
Iemen (més 8), Somàlia, Índia, Egipte Líbia, Ucraïna,
Filipines, Camerún (més de 7), Turquia, Tailàndia,
Níger, Rep. Democràtica del Congo, Sudan, Kenia,
Rep. Centroafricana, Sud sudan
- França, 20; Rússia, 30;; Aràbia saudita, 32; Israel,
33; Regne Unit, 34. USA, 36; alemanya, 41;
Espanya, 89
- Millors: Uruguay, Vietnam, Turkmenistan, Togo,
Eslovènia, Sierra Leone, EL SALVAOR...
13. Una visió de conjunt: terrorisme global/4
3.3. Visió general, 2000-2015
- Punt d’inflexió decreixent? Massa aviat i vinculat a Nigèria i Irak,
Millora relativa a Paquistan. Any “plateau”
- 10 pitjors: atac a propietat i persones, negocis, polciia....
- Deteriorament: Burundi, França, Bè...lgica, Kuwait, Níger, Aràbia
saudita
- Heterogeneïtat: 16 països amb més de 250 morts; 75 sense atacs
(el més alt en una dècada); nombre de països amb més 25 morts,
creixé a 7 (entre ells Burundi, Txad, França),
- Grups mortífers: Isis, 6.141 persones (6,4 per atac); Boko Haram,
5.478 (2/3 Nigèria, resta a Camerún i Níger) (11 víctimes per atac).
Talibans, 4.502 (Afganistan 4 per atac). Contagi, cas Boko Haram el
pitjor
- Increment a OCDE
14. Una visió de conjunt: terrorisme global/5
Tendències.
- Pitjor any, 2014, 93 països amb inci9i 32.765 morts,
- USA, 97% morts des de 2000, impacte 11/9
- Des de 2006, a USA, 98% morts, 156, causats per actors
individuals
- ISIS que retornes, baixos salaris i edució alta. Sensació
exclusió a països on viuen, clay
- 2014, 18 morts per atacs grups ISIS, 2015, 313 emn 67
atacs
- 50% dels atacs connectats a ISIS executats per persones
sense contacte directe amb grup
15. Una visió de conjunt: terrorisme global/6
OCDE
Pitjor any, 2015 (anterior pitjor 2004, 272 morts)
-increment clar: 5 més morts en 2015 que abans, 9 més alt nivell atemptats
des de 2000
Primera etapa. Al Qaida i atacs massius; segona etapa, ISIS (París, Ankara...i
2016 a Brusel.les, Estambul, Niça, Orlando
Turquia i França, encapçalen
Atacants, procedències: solitaris; rups domèstics; grups internacionals o
connectats.
Perfil terroristes: heterogeni; solitaris solen ser homes amb connexions
ideològiques (desencadenants) recents; reclutament en grups locals sol ser
per indiviuds locals i sobretot família i amics; denúncies, comunitat i família;
importància educació i oportunitats ocupació (terroristes que han lluitat fora
solen ser educats i amb salaris baixos)
- Paper del greuge contraa estat...i oportunitats
- Segones i terceres generacions
16. Una visió de conjunt: terrorisme global/7
3.4. Grups amb conductes terroristes
2015, 4 grups responsables 74% accions: ISIS, Boko Haram,
Talibans i Al Qaida
Isis ha superar aquest any Boko Haram: atacs en 252 ciutats i
6.141 morts. Atemptats a Bahrein, França. Irak. Jordània,
Líban. Aràbia S, Somàlia, Síria, Tunísia, Turquia, Palestina
Reducció 18% morts Boko Haram, 5.478; Al Qaida, reducció
17%, 1.620 morts; Talibans, Afganistan, reducció 3¡29%, 4.502
morts
LLIGAM AMB conflictes armats: ISIS, 27000 persones mirtes
en conflicte violent....
Lligam amb conflictes 4 grups armats
17. Una visió de conjunt: terrorisme global/8
Finançament ISIS, 2miliards dòlars em 2015, de
petroli (50%), taxes (30%), drogues, tràfic
antiguitats (10%) i donacions externes
Finançament Boko Haram: 25 milions dòlars, de
raptes i extorsions, robatoris a bancs, mineria
il·legal, drogues i donacions externes
Finançament talibans: 400 milions dòlars, opi i
heroïna, taxes, extorsions i donacions externs
Finançament Al Qaida: 150 milions dòlars;
franquícies de crim organitzat, segrestos, donacions
externes
18. Una visió de conjunt: terrorisme global/9
Connexions entre grups
Isis i Al Qaida, orígens...franquícies...presència als 10 països
Impacte econòmic
Quasi 90 miliards, 15% menys 2014. Poc impacte
global...Irak, molt impactat, 17% PIB, Afganitan, 16%, síria,
8%, Líbia, 6%..
Turisme: dos vegades més importants a països sense atacs
Recursos dedicats a operacions pau i construcció pau són
2% de l’impacte terrorisme i conflictes armarts: conflcites
armats, 629 miliards; 89 miliards terrorisme; operacions
pau, 8 miliards; construcció de pau, 7
Correlats i factors desencadenants....
19. 4.Tendències i pronòstics
1. Vasos comunicants....pèrdua territorial (ISIS),
increment activitat.
2. Entendre arrels: legitimació, odis i esterotipus,
radicalització....problema no és anada i tornada,
quantitativament i qualitativament
3. Per què èxits o fracassos?
4. Què pot passar? Altres terrorismes i polítiques
internes/externes
5. Polítiques diverses, poc estudiades...
6. Àsia central, Indonèsia...
20. 5. Què es pot i què no cal fer
1. Lligams entre 4 grups principals i actuacions Occident.
2. Impacte geopolítica regional. Fonamentalismes
diversos
3. Què no cal fer
4. Polítiques contra-terrorisme. Fase 1, locals/estatals;
fase 2, comunitats de països contra xarxes (economia,
intel·ligència, policia....). Txetxènia (cruel i no
personalitzada), després, noves armes, connexíó,
treball amb arrels (Aznar/Bush, versus Obama(
5. Combinar prevenció conductes i trnsformació causes
estructurals: separar entre grups i individus terrorists,
finançadors i legitimadors, contextos facilitadors...
21. 5. A tall de conclusió
No fer més del que és necessari ni menys
exemples
22. From Emergency Net NEWS Archives, 1994
Document Courtesy of the U.S. Postal Inspector's Office
INSUFICIENT.Suspicious Thing to Look for