1. 3. La germinació
Pàgina 7

2. 3.1. Introducció
Les llavors de qualsevol planta, tenen una reserves nutritives per aportar a aquesta
l’energia que sigui necessària per a realitzar la germinació (que és l’equivalent al
naixement, en el cas dels animals) durant el temps en que encara no puguin abastir-se de
nutrients exteriors i no hagin desenvolupat mínimament una tija i les primeres fulles.
Abans que els vegetals trobin les condicions adequades per a començar el seu
desenvolupament, es troben en un estat latent, com d’adormiment, fins que així sigui.
És conegut que moltes plantes, “per no dir totes” són capaces de desenvolupar-se a
l’interior d’un habitatge (tots reuneixen unes característiques en l’ambient relativament
similars). Tant els nivells d’oxigen, com de temperatura i d’il·luminació, que són 3 dels 4
aspectes necessaris per començar a treure arrels. Llavors, només en resta un: l’humitat.
O dit més col·loquialment, l’aigua (en la majoria de casos, no suficient en petites
quantitats). I és que, en la primera fase de la germinació, l’únic element extern que utilitza
la llavor és aquest. El consum energètic el fa del seu dipòsit intern. No és fins que es té
una arrel fora de la llavor ben consolidada, quan es pot iniciar l’obtenció de substàncies
del subsòl.
Durant aquesta part de la germinació,
s’infla la radícula (l’origen de
l’arrel a l’interior de la llavor)
i trenca la testa
(l’escorça de la llavor),
surt l’àpex i finalment la
resta de l’arrel.
Creiem que quanta més
aigua pugui fer servir la
llavor durant el procés de
germinació, més fàcil ho tindrà
per néixer i més accentuat serà el seu
desenvolupament durant els seus primers dies de vida.
Pàgina 8

3. 3.2. Hipòtesi
Farem germinar les llavors més ràpid del que és natural, primer submergint-les en aigua
per activar-les i desprès mantenint-les en un ambient amb un grau elevat d’humitat.
Creiem que quanta més aigua pugui fer servir la llavor durant el procés de germinació,
més fàcil ho tindrà per néixer i més accentuat serà el seu desenvolupament durant els
seus primers dies de vida.
3.3. Experimentació
Aquest experiment s’ha dividit en dos grups, a cada un dels quals se’ls hi ha proporcionat
unes condicions d’entorn determinades, per tal de comparar-les. D’aquesta manera el
que s’intenta, és esbrinar quines són les circumstàncies que afavoreixen més el
desenvolupament de plantes iguals o amb característiques similars als subjectes.
El primer grup, el grup 1, passarà 19 hores submergit en un petit pot omplert d’aigua.
Passat aquest temps, es col·locà en un recipient de vidre transparent buit i sobre un
substrat de paper de cuina humit. Per retenir l’humitat es col·locarà paper de cel·lofana
per cobrir el recipient, al qual se li faran un orificis per permetre la circulació de l’aire amb
l’oxigen i el diòxid de carboni necessaris per a la supervivència dels vegetals.
El grup 2, el segon grup, es trobarà permanentment en un substrat de terra que rebrà una
quantitat d’aigua suficientment elevada per romandre humida, també durant 19 hores (i
fins i tot més). A partir d’aquí, cada cop que el substrat s’assequi, es tornarà a humitejar
per tal que les llavors puguin continuar tenint accés a aigua (necessitat bàsica).
GRUP 1 GRUP 2
Pàgina 9

4. Nota: Passades les 19 hores, es van mesurar les llavors d’ambdós grups (així com es va fer
abans d’iniciar l’experiment) per poder comparar quin mètode donava millors resultats durant la
primera part de les probes.
3.4. Observacions
Passats 5 dies de l’experiment (3 després de la fase de 19 hores):
 Grup 1: Els canvis ja són significatius. Els subjectes 2, 3, 6, 7, 11 i 14 han
desenvolupat una arrel considerablement llarga, qüestió que s’accentua al tenir en
compte el poc temps que fa que es va iniciar l’experiment.
El subjecte 4 ha desenvolupat un fong blanc similar al cotó fluix o la tela d’aranya.
Desconeixem els efectes que té sobre el subjecte i/o sobre una persona o altre
animal que en mantingui contacte momentani.
La resta de subjectes (encara llavors; algunes ja amb arrels però cap amb tija ni
l’inici d’aquesta) sembla que, senzillament, han anat augmentant la seva mida i
des d’aleshores, no han patit cap altre canvi significatiu.
Nota: Les arrels dels subjectes germinats (6 en total) creixen amb una tendència
horitzontal, de manera que el seu creixement es veu condicionat per l’horitzontalitat i la
duresa de la superfície que es troba per sota del substrat.
 Grup 2: Pocs subjectes han desenvolupat una arrel, només és visible en 3 casos:
6, 8 i 10 (pertanyents tots al mateix recipient). Aquest conté subjectes que no
han germinat, però sí que han patit un d’aquests dos canvis:
‐ La pell groga, que comença a desaparèixer en algunes àrees de la
superfície, dóna pas al color blanc de la part interna.
o bé…
‐ S’està perdent el color groc (no la pell) en algunes àrees de la superfície
deixant pas a un color blanc.
Jornades 6 i 7 després de l’inici de l’experiment (4 i 5 després de la fase de 19 hores):
 Grup 1: Les arrels d’alguns subjectes estan considerablement desenvolupades.
El fong nomenat prèviament segueix en vincle amb el subjecte nº 4.
 Grup 2: Les arrels continuen creixent a bon ritme. Aquest és bastant similar al del
grup 1, però no és pot afirmar que sigui tan ràpid.
Pàgina 10

5. Passats 8 dies de l’experiment (6 després de la fase de 19 hores):
 Grup 1: Ja hi ha algunes llavors (els subjectes 3, 7 i 10) que han germinat i han
tret la tija, tot i que encara relativament petites.
Nota: Les arrels dels subjectes germinats (6 en total) creixen amb una tendència
horitzontal (pel que fa a l’arrel), de manera que el seu creixement es veu condicionat
per l’horitzontalitat i la duresa de la superfície que es troba per sota del substrat.
 Grup 2: Han sortit de la terra alguns brots, concretament els subjectes 6, 7 i 8 en
tenen de visibles. Els subjectes 2, 5, 10 i 13 tenen brots per sota de la terra. Si n’hi
ha més casos com aquests no són apreciables des de fora del recipient.
Tots els subjectes semblen sans i no han desenvolupat cap patologia ni s’han vist
afectats per cap altre ésser. Les arrels són relativament llargues, tot i que no tant
com les dels subjectes del grup 1.
Nota: El fong del subjecte 4 s’ha desenvolupat fins a cobrir gairebé tota la llavor. Tot i
que el subjecte sembla que té a mig sortir el que déu ser l’àpex de l’arrel, no hi ha
possibilitats aparents que sobrevisqui.
3.5. Conclusions
Sembla ser que les plantes que més van augmentar de mida (concretament, les seves
llavors) durant les primeres 19 hores (un augment mitjà de l’amplada de 0,84mm enfront
de 0,31mm de l’altre grup) i les que al final han brotat en més quantitat, han sigut les del
grup 2. Però, en canvi, són les del grup 1 les que van arrelar “per tant arrelar” abans. Per
això considerem que el mètode de l’aigua es el més idoni per a accelerar aquest procés, i
aquell que utilitzarem en la resta d’experiments per tal d’agilitzar-los, ja que quant més
aviat surten les arrels, més aviat els vegetals comencen a relacionar-se amb l’entorn;
condició imprescindible per al treball de camp d’aquest projecte.
Tampoc oblidem que potser els espècimens del grup 2 hagin realitzat una germinació
similar, igual o més pròspera que els del grup 1 i que no ho haguem detectat a causa de
la massa de terra que envoltava aquells primers. Però encara que així sigui, és només
una possibilitat que no podem comprovar. Hauríem d’haver desenterrat les llavors cada
cop que volíem apreciar els efectes de l’experiment, i això suposava un risc per a les
arrels i per a l’organització de la proba en sí (les llavors i plantes ja germinades es
podrien haver descol·locat accidentalment del seu lloc i nosaltres, probablement, hauríem
desconegut de quina es tractava cadascuna).
Pàgina 11