1. 7. Estimulació del creixement amb el contacte físic
Pàgina 43

2. 7.1. Introducció
Recentment la Universitat de Florència va fer públics
un resultats d'uns estudis innovadors, referents a un
tipus de cèl·lules situades a l'àpex de l'arrel,
encarregades de realitzar les mateixes funcions que el
sistema nerviós dels animals (entre els quals ens
incloem nosaltres, els éssers humans). Per tant
estableixen una funció de relació: capten una informació externa en forma estímul, que
després processen i a la que, finalment, responen.
Fins feia poc creure tal cosa es feia difícil. Per què? molt senzill, l’interacció de les plantes
amb el medi que les envolta és veritablement lenta o totalment nul·la quan es tracta de
respondre amb moviments. Aquest és el mateix tipus de resposta que els animals
realitzem davant d'una alteració del nostre entorn, que ho requereixi.
Dit amb altres paraules, si nosaltres hem de satisfer un problema o necessitat, ho fem
principalment desplaçant-nos, amb una convulsió brusca, estenent una extremitat,... En
canvi, fer-ho a través d'un canvi químic o biològic del nostre organisme, és un procés més
inusual i a més llarg termini. En el cas de les plantes, això és just a l'inrevés. Elles, tenen
més facilitat a l'hora de dur a terme una resposta adaptativa.
És possible que en no advertir en elles cap reacció com aquella a la que nosaltres estem
acostumats, durant tot aquest temps ens haguem trobat distanciats del regne vegetal per
aquesta gran diferència, que en realitat no existeix: la d'un sistema nerviós. Sigui com
sigui, tant si es tracta d'una alteració orgànica com d’un moviment, el més important és
que hi ha resposta.
Pel que fa a aquest experiment, és difícil de determinar si fa que els subjectes amb els
que es fan les probes pertinents han de fer una reacció d’un o altre tipus. Visualment, és
fàcil associar la crescuda de les plantes a una reacció cinètica, ja que es provoca un
canvi en l’ocupació de l’espai físic. Però per altra banda, per tal que es desenvolupi
qualsevol ésser (per que creixi), sigui planta, animal,… les seves cèl·lules s’han de
multiplicar, de vegades apareixen nous òrgans (com poden ser les fulles) i comença a
realitzar processos bioquímics que no havia fet mai abans.
Pàgina 44

3. 7.2. Hipòtesi
Accelerarem el creixement d’un dels dos grups estimulant-lo fregant diversos cops al dia
(el màxim de vegades que sigui possible) la tija i les fulles amb els dits i més tard,
simulant la depredació d’un animal.
7.3. Experimentació
Aquest experiment consisteix en agafar dos grups de quinze subjectes cada un. Plantem
els dos grups de llavors prèviament germinades (per estalviar temps) en dos testos amb
terra amb les mateixes condicions.
Durant la primera setmana, les plantes del grup 1 es fregaran amb les mans (amb compta
de no malmetre-les) per estimula’ls-hi el creixement, el màxim de freqüentment que es
pugui, i al cap d’una setmana quan les plantes ja tinguin una mida suficient com per
suportar-ho se’ls hi faran petits talls de 2 mm als limbes foliars, evitant sempre malmetre
el nervi principal ja que això afectaria negativament la circulació se saba per la fulla i per
tant també al seu creixement, cada tall es trobarà separat de l’anterior i del següent per 5
mm, respectivament. Aquets petits talls que simulen la predació d’un animal només es
realitzaran un sol cop a cada fulla i es faran a les noves fulles que vagin sortint al llarg de
l’experiment, però no es deixaran de fregar les plantes cada dia. Al grup 2 no se li fara res
per tal de poder comparar els resultats.
GRUP 2
GRUP 1
Pàgina 45

4. 7.4. Observacions
1ra setmana:
 Els primers subjectes de tots dos grups germinen correctament, segons el
previst.
6 6
Grup 1 Grup 2
4 4
Cm
Cm
2 2
0 0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415
Nº subjecte Nº subjecte
2na setmana:
 Encara no han germinat totes, malgrat la quantitat de temps transcorregut. Ho
haurien de fer durant la setmana.
 La resta de subjectes creixen sense inconvenient.
15 15
Grup 1 Grup 2
10 10
Cm
Cm
5 5
0 0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415
Nº subjecte Nº subjecte
3ra setmana:
 Totes han germinat menys dos.
 Ja tenen una mida suficientment gran com per poder procedir a la segona part
de l’experiment (fer petits talls a les fulles).
Pàgina 46

5. 20 15
Grup 1 Grup 2
15
10
Cm
Cm
10
5
5
0 0
1 3 5 7 9 11 13 15 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415
Nº subjecte Nº subjecte
4ra setmana:
 Les dos que faltaven no han germinat.
 Ja es pot començar a apreciar visualment una petita diferència de mida: el
grup de plantes a les quals se’ls hi han fet petits talls a les fulles evoluciona a
un ritme més accelerat que l’altre.
7.5. Conclusions
L’experiment ha evolucionat i finalitzat tal i com indica la hipòtesi.
Les plantes a les que hem sotmès a un contacte físic diari i a una simulació de la
depredació d’un animal han crescut 1,67 cm més de mitjana que el grup que no li ho hem
fet res.
Estimulació del creixement amb el contacta físic
14,00
12,00
10,00
8,00
6,00
4,00
2,00
0,00
1ª setmana 2ª setmana 3ª setmana 4ª setmana
1 grup 1,72 8,87 10,80 12,55
2 grup 1,49 8,10 9,26 10,88
Pàgina 47

6. Potser en un principi aquesta diferència de mida sembla insignificant. Però si observem
l’evolució que mostra la gràfica, es pot apreciar clarament com, al llarg de les quatre
setmanes que dura l’experiment, ha anat augmentant, i que tendeix a continuar fent-ho.
Si s’hagués allargat més la durada de l’experiment, és molt probable que la diferència
augmentés progressivament.
Pàgina 48