La documentació, o més aviat absència d'ella, sobre la invasió àrab de la peninusla, els orígens del Coran i l'expansió de l'islam i els orígens d'aquest deixa molts buits a explicar. Les arrels i semblances del cristianisme arrià en l'islam són òbvies. La presència d'àrabs a Catalunya no és clara i la influència musulmana a la cultura catalana no és comparable en grandesa ni en extensió a la deixada a Espanya.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. Jaume conegut com sant Jaume el Major
(Betsaida, Galilea - Jerusalem, .44 dC), segons el
Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de
Jesús de Natzaret.
3. • Era fill de Zebedeu i Maria Salomé, i germà
gran del també apòstol Joan. Els evangelis
segons Mateu i segons Marc narren que Crist
els va trobar amb el seu pare a la ribera i que
els cridà llavors perquè el
seguissin, anomenant-los boanergues, que
significa "fills del tro“
• Segons els Fets dels Apòstols (12, 1-2), va
morir decapitat per ordre d'Herodes I Agripa.
4. • Diverses llegendes vinculen l'apòstol amb les
terres de la Península Ibèrica. Segons una
tradició, les seves restes són a Santiago de
Compostel·la (Galícia), la qual cosa originà un
moviment de pelegrins molt important durant
tota l'Edat mitjana, fent que Santiago
esdevingués la tercera ciutat santa del
catolicisme, després de Roma i Jerusalem. La via
tradicional de pelegrinatge és el conegut Camí de
Sant Jaume.
5. • Segons la llegenda, Jaume hauria arribat a
predicar a la Hispània romana .A partir
d'aquesta tradició fictícia es van crear moltes
llegendes, moltes d'elles amb l'objectiu de fer
que una església pogués retrotraure la seva
història fins als temps apostòlics, obtenint així
un prestigi i uns beneficis majors. Diuen que
va estar a Barcelona,Lleida,Saragossa,Galicia...
6. Durant l'Edat mitjana, sant Jaume esdevingué
protector dels exèrcits cristians en lluita amb els
musulmans.La llegenda més popular explica que
el 844, a la batalla de Clavijo A partir de
llavors, la figura del sant a cavall i amb
espasa, amb musulmans als peus, fou
característica de la iconografia hispànica, i el
nom de Santiago Matamoros habitual per
designar el sant.