Lezione n. 07 - Diritto degli Enti Locali e TUEL: La disciplina del Comune fr...Simone Chiarelli
Lezione n. 07 - Diritto degli Enti Locali e TUEL: La disciplina del Comune fra organi politici ed organi tecnici (struttura, competenze e responsabilità); le competenze proprie e delegate; analisi dei principali servizi
Lezione n. 07 - Diritto degli Enti Locali e TUEL: La disciplina del Comune fr...Simone Chiarelli
Lezione n. 07 - Diritto degli Enti Locali e TUEL: La disciplina del Comune fra organi politici ed organi tecnici (struttura, competenze e responsabilità); le competenze proprie e delegate; analisi dei principali servizi
Institutional changes in peri urban areas a ase of bopal ghuma nagarplaika 1Riddhi Vakharia
Rapid urbanization creates a definitive pressure on the core urbanized area falling under the jurisdiction of some urban local government. Also there is a phenomenal increase in urban population in third world nations especially in the metropolitan areas which is due to high migration from rural areas and small towns. This pressure results into spill out areas outside the city limits which could be then classified as fringe zone area with a distinct and dynamically varying space in the overall context of the core urbanized area. During development the rural settlements are being absorbed within the urbanized areas, which can also be termed as urban villages, lying on fringe of a large cities. This urban sprawl induces the spreading of land uses of urban nature into the surrounding urban villages in the fringes drawing large population into the urban-rural interface.
Peri-urban area are the transitional area which are the passage between the rural area i.e. the village on one side and the urban core i.e. city on the other and obtains features of both these areas. Characteristics of these areas may vary from place to place in their existence and intensity on the basis of physical and cultural and economic aspects of the place. Various parameters are used to define Urban areas which are broadly classified as demographic components (i.e., increase of density and population size), economic sectoral component (i.e., a primarily non-agricultural labor force) and psychological -social- component (i.e., awareness for the meaning of Urban) as identified by (Iaquinta & Drescher, 2000).
Institutional scenario of peri-urban area is relevant as we can understand the limitation emerging development, management and planning in these areas. Peri-urban areas are often under the jurisdiction umbrella of multiple administrative institutions, having fragile relations and inadequate municipal power in service resulting into an uncertain environment and ambiguity into which institutes works for what particular area. . (Adriana , L. A. da Silva , & Corubolo, 1999). Key challenges due to poor institutional setup are lack of capacity, shortage of funds, multiplicity of authorities, revenue generation, lack of technical expertise, non-recognition and lack of planning, information gap.
Planning and development options for Peri-urban areasJIT KUMAR GUPTA
Paper is an attempt to identify the role and importance of per-urban areas in rationalizing the development of urban settlements taking example of Chandigarh Capital city
presentation talks about brts. its system, components,types; also discusses about brts across globe & its assessment. further it contents three case sudy and also talks about future of BRTS.
Strategy and Options for Planning Inclusive CitiesJIT KUMAR GUPTA
Presentation looks at the context of inclusive cities, its relevance in the Indian context, problems faced by Indian cities and what are the options to make cities inclusive, and sustainable
Pursuing any development or neighborhood plan today involves
working with a myriad of actors beyond professional collaborators
during planning and design phases. These include direct abutters,
surrounding neighbors, elected offi cials, public agencies, opponents
(often), investors, financial institutions, and regulators, all billed as
“stakeholders.” Navigating the shoals created by cadres of stakeholders
is perhaps the greatest challenge to pursuing sophisticated
ideas about and goals for urbanism.
Consensus around goals that arenot very ambitious is, unfortunately, common. However, rather thanwallow in despair about the unpredictable nature of decentralized processes, urban designers must learn to be more effective collaborators,willing participants in true interdisciplinary endeavors, and advocatesfor ideas not always their own, ideas that have the potential
to rally others around higher expectations, not expedient solutions.
Such skills are not always available in a designer’s tool kit.
Some blame the messiness of democratized processes for producing mediocrity.
On the other hand, many can offer examples of substantial benefits to projects as a result of broader community participation.
Then, too, there is that maxim among seasoned urban designers, “To
envision takes talent, to implement takes genius.”
Perencanaan Teknis dan Manajemen PersampahanJoy Irman
Perencanaan Teknis dan Manajemen Persampahan dalam Penyelenggaraan Prasarana dan Sarana Persampahan dalam Penanganan Sampah Rumah Tangga dan Sampah Sejenis Rumah Tangga
Lezione n. 03 - Ordinamento della Polizia Municipale e Locale (2): La gestion...Simone Chiarelli
Lezione n. 03 - Ordinamento della Polizia Municipale e Locale (2): La gestione del servizio di Polizia nell’ambito della disciplina regionale, organi, competenze ed attribuzioni; le funzioni ausiliarie e le competenze del Sindaco
Every one in the world wants to live in a compact environment. like in olden days the peoples they were used telephone, telegram, etc. for communication. but in the current scenario every one have smart phones for better communication. Because smartphones are compact and convenient to them.This presentation about Compact City planning and also it dealt how various compact cities in the developed and developing countries manage themselves. This presentation just gives an outline of the compact city planning.
Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 18 de gener de 2017.
Institutional changes in peri urban areas a ase of bopal ghuma nagarplaika 1Riddhi Vakharia
Rapid urbanization creates a definitive pressure on the core urbanized area falling under the jurisdiction of some urban local government. Also there is a phenomenal increase in urban population in third world nations especially in the metropolitan areas which is due to high migration from rural areas and small towns. This pressure results into spill out areas outside the city limits which could be then classified as fringe zone area with a distinct and dynamically varying space in the overall context of the core urbanized area. During development the rural settlements are being absorbed within the urbanized areas, which can also be termed as urban villages, lying on fringe of a large cities. This urban sprawl induces the spreading of land uses of urban nature into the surrounding urban villages in the fringes drawing large population into the urban-rural interface.
Peri-urban area are the transitional area which are the passage between the rural area i.e. the village on one side and the urban core i.e. city on the other and obtains features of both these areas. Characteristics of these areas may vary from place to place in their existence and intensity on the basis of physical and cultural and economic aspects of the place. Various parameters are used to define Urban areas which are broadly classified as demographic components (i.e., increase of density and population size), economic sectoral component (i.e., a primarily non-agricultural labor force) and psychological -social- component (i.e., awareness for the meaning of Urban) as identified by (Iaquinta & Drescher, 2000).
Institutional scenario of peri-urban area is relevant as we can understand the limitation emerging development, management and planning in these areas. Peri-urban areas are often under the jurisdiction umbrella of multiple administrative institutions, having fragile relations and inadequate municipal power in service resulting into an uncertain environment and ambiguity into which institutes works for what particular area. . (Adriana , L. A. da Silva , & Corubolo, 1999). Key challenges due to poor institutional setup are lack of capacity, shortage of funds, multiplicity of authorities, revenue generation, lack of technical expertise, non-recognition and lack of planning, information gap.
Planning and development options for Peri-urban areasJIT KUMAR GUPTA
Paper is an attempt to identify the role and importance of per-urban areas in rationalizing the development of urban settlements taking example of Chandigarh Capital city
presentation talks about brts. its system, components,types; also discusses about brts across globe & its assessment. further it contents three case sudy and also talks about future of BRTS.
Strategy and Options for Planning Inclusive CitiesJIT KUMAR GUPTA
Presentation looks at the context of inclusive cities, its relevance in the Indian context, problems faced by Indian cities and what are the options to make cities inclusive, and sustainable
Pursuing any development or neighborhood plan today involves
working with a myriad of actors beyond professional collaborators
during planning and design phases. These include direct abutters,
surrounding neighbors, elected offi cials, public agencies, opponents
(often), investors, financial institutions, and regulators, all billed as
“stakeholders.” Navigating the shoals created by cadres of stakeholders
is perhaps the greatest challenge to pursuing sophisticated
ideas about and goals for urbanism.
Consensus around goals that arenot very ambitious is, unfortunately, common. However, rather thanwallow in despair about the unpredictable nature of decentralized processes, urban designers must learn to be more effective collaborators,willing participants in true interdisciplinary endeavors, and advocatesfor ideas not always their own, ideas that have the potential
to rally others around higher expectations, not expedient solutions.
Such skills are not always available in a designer’s tool kit.
Some blame the messiness of democratized processes for producing mediocrity.
On the other hand, many can offer examples of substantial benefits to projects as a result of broader community participation.
Then, too, there is that maxim among seasoned urban designers, “To
envision takes talent, to implement takes genius.”
Perencanaan Teknis dan Manajemen PersampahanJoy Irman
Perencanaan Teknis dan Manajemen Persampahan dalam Penyelenggaraan Prasarana dan Sarana Persampahan dalam Penanganan Sampah Rumah Tangga dan Sampah Sejenis Rumah Tangga
Lezione n. 03 - Ordinamento della Polizia Municipale e Locale (2): La gestion...Simone Chiarelli
Lezione n. 03 - Ordinamento della Polizia Municipale e Locale (2): La gestione del servizio di Polizia nell’ambito della disciplina regionale, organi, competenze ed attribuzioni; le funzioni ausiliarie e le competenze del Sindaco
Every one in the world wants to live in a compact environment. like in olden days the peoples they were used telephone, telegram, etc. for communication. but in the current scenario every one have smart phones for better communication. Because smartphones are compact and convenient to them.This presentation about Compact City planning and also it dealt how various compact cities in the developed and developing countries manage themselves. This presentation just gives an outline of the compact city planning.
Informe sobre els acords assolits amb la Generalitat de Catalunya, presentat a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 18 de gener de 2017.
Mesura de Govern: Impuls a la Modificació de l'Ordenança de TerrassesAjuntament de Barcelona
Mesura de Govern: Impuls a la Modificació de l'Ordenança de Terrasses presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del 22 de setembre de 2015
La contaminació de les aigües subterrànies a CatalunyaICGCat
Presentació realitzada per Emilio Orejudo (Agència Catalana de l'Aigua) a la jornada "Geoquímica ambiental. Una eina per conèixer la qualitat del nostre entorn" (30/05/2017)
Trabajo multidisciplinar de redacción del Proyecto marco para la recuperación medioambiental del espacio fluvial del rio Llobregat en el ámbito del area metropolitana de Barcelona en la MMAMB
1. Sanejament a les urbanitzacions
31 de març de 2022
MARTA DIEZ DÍAZ
Cap Unitat ODPH
Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic
“Les Urbanitzacions amb dèficits. Els dèficits de les urbanitzacions”
2. 2
Sanejament a les urbanitzacions
Principals problemàtiques:
Drenatge sostenible
Xarxes unitàries o separatives
- Xarxa aigües residuals
- Xarxa aigües pluvials
3. 3
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxes unitàries o separatives
Definició
Xarxa de clavegueram unitària: conjunt format per una xarxa de col·lectors en la que s’aboquen les
aigües residuals urbanes, així com les aigües pluvials provinents del drenatge urbà.
Xarxa de clavegueram separativa: conjunt format per una xarxa de col·lectors en la que no s’incorporen
les aigües pluvials provinents del drenatge urbà.
Normativa
D’acord amb la redacció de l’article 259 ter del Reglament del domini públic hidràulic, aprovada pel Reial
decret 1290/2012, de 7 de setembre s’haurà de justificar el tipus de xarxa escollida (separativa o unitària
per a aigües residuals i d’escorrentia) i alhora s’hauran de plantejar mesures que limitin l’aportació
d’aigües de pluja als col·lectors, motiu pel qual es recomana la instal·lació de xarxes separatives, en
concordança amb el que disposa l’article 8 del Decret català 130/2003 pel qual s’aprova el reglament del
serveis públics de sanejament.
Segons els criteris d’aquesta Agència, en els sectors de nova urbanització, o bé aquells en els que es
procedeix a realitzar una millora o implantació de la xarxa de sanejament, i responent al criteri d’evitar
la pèrdua d’aportacions d’aigües per a la recàrrega del nivell freàtic, així com a la de reduir els cabals
d’aigües residuals que són conduïts a les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR’s), s’haurà
de considerar la xarxa de sanejament com a separativa.
4. 4
Sanejament a les urbanitzacions
Sanejament en baixa
Definició
Sistema públic de sanejament en baixa: el conjunt de béns de domini públic constituït per la xarxa de
clavegueram municipal i les altres instal·lacions que, de conformitat amb la normativa de règim local, són
de competència del municipi i permeten la recollida, transport, concentració de les seves aigües residuals
urbanes.
Competència
Els Ajuntaments, en tant organismes competent sen matèria de sanejament en baixa, de conformitat amb
la Llei Reguladora de bases del Règim Local i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, han de
garantir la correcta execució i funcionament dels sistemes de sanejament i tractament de les aigües
residuals, així com el drenatge de les aigües pluvials urbanes, entre d’altres competències.
Per tant aquest restarà com a últim responsable de garantir la funcionalitat i suficiència hidràulica de les
conduccions i col·lectors que conformen el sistema de sanejament en baixa i drenatge d’aigües pluvials, i
per tant les respectives tasques de manteniment i conservació.
5. 5
Sanejament a les urbanitzacions
Sanejament en baixa
Article 67 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que estableix com a servei municipal mínim
de prestació obligatòria a tots els municipis el clavegueram.
Només el Govern de la Generalitat pot dispensar-ne, d’acord amb l’article 68.1.
En conseqüència, amb caràcter general la solució de sanejaments autònoms només es pot admetre
amb caràcter provisional, mentre no es pugui construir el clavegueram i el tractament conjunt o la
connexió a una EDAR preexistent, en cap cas com a solució definitiva, llevat que el Govern hagi resolt
la dispensa que esmenta l’article 68.1.
6. 6
Sanejament a les urbanitzacions
Sanejament en alta
Definició
Sistema públic de sanejament en alta: el conjunt de béns de domini públic constituït per l’estació
depuradora d’aigües residuals, les instal·lacions de post tractament de fangs, les estacions de
bombament, els col·lectors de retorn al medi, els emissaris submarins i els col·lectors en alta, entesos
com el conjunt de conduccions i d’elements auxiliars necessaris per interceptar els abocaments d’aigües
residuals urbanes d’un o varis nuclis urbans, a partir d’un únic punt de connexió per vessant situat fora
del nucli o nuclis, i conduir-los fins a l’estació depuradora d’aigües residuals
Competència
L’Agència, d’acord amb el que estableix la Directiva 91/271, inclou en la seva planificació totes les
actuacions de sanejament de nuclis urbans en alta pendents d’executar per assolir el “tractament
adequat”.
Aquestes mesures es desenvoluparan en el període 2022-2033.
7. 7
Sanejament a les urbanitzacions
Sanejament en alta
Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC)
Actualment en informació pública: https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/programa-sanejament-alta/
El PGSAC es divideix en dos períodes:
- Període 2022-2027: Amb una inversió prevista de 613 milions d’euros (434 per a millores en sistemes
existents i 178 per a noves plantes).
- Període 2028-2033: Inversió prevista de 599 milions d’euros (308 per a nuclis ja sanejats i 290 per a
nous sistemes de sanejament).
Objectiu: incrementar el percentatge de població sanejada i els sistemes de sanejament actius.
Avui a Catalunya hi ha més de 530 depuradores actives que garanteixen el sanejament del 97,1% de la
població.
Al programa s’indiquen els criteris de distinció entre noves infraestructures de sanejament en alta i en
baixa en funció del caràcter del nucli urbà.
10. 10
Sanejament a les urbanitzacions
Pla de Gestió i Programa de Mesures del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2022-2027)
3er cicle
Actualment en informació pública:
https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/pla-de-gestio/3r-cicle-de-planificacio-2022-2027/
11. 11
Sanejament a les urbanitzacions
Article 198. Modificació de la Llei 16/2008 amb relació a l'abocament d'aigües residuals
Es modifica la disposició transitòria quarta de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, de mesures fiscals i
financeres, que resta redactada de la manera següent:
«Quarta. Abocaments d'aigües residuals Els abocaments d'aigües residuals urbanes la depuració dels
quals ha estat assumida per l'Agència Catalana de l'Aigua mitjançant la inclusió en la planificació
hidrològica vigent resten autoritzats en les condicions actuals fins que entrin en servei les actuacions
previstes. L'autorització d'abocament definitiva s'ha de tramitar conjuntament amb l'aprovació del projecte
d'obres. Tanmateix, qualsevol increment de càrrega o cabal de l'abocament resultat d'un
desenvolupament urbanístic no previst en la planificació hidrològica vigent obliga a instal·lar els sistemes
de tractament adequats i a obtenir prèviament l'autorització d'abocament.»
12. 12
Sanejament a les urbanitzacions
Estat actual de sanejament en urbanitzacions
L’execució de les mesures de sanejament en alta resta pendent en alguns casos que els ajuntaments
impulsin el sanejament en baixa (clavegueram) i recepcionin les nuclis urbans.
Cal coordinació entre ACA i ajuntaments abans d’impulsar cadascú les actuacions de la seva
competència.
Possibilitat de solució
De manera provisional, quan el sanejament públic en alta no sigui possible per manca o inviabilitat del
sanejament en baixa, l’Agència pot acceptar sistemes de sanejament autònoms.
En aquests casos és necessari establir un responsable clar de la seva explotació, i tramitar l’autorització
d’abocament provisional davant l’Agència.
13. 13
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxa aigües residuals
Punts a complir
1. Justificació de la impossibilitat del tractament conjunt (cost excessiu, problemes orogràfics, etc).
2. Presentació d’un projecte tècnic de la solució alternativa.
3. Presentació d’un estudi d’afeccions al medi (estudi hidrogeològic que demostri la no afectació de les
aigües subterrànies en cas d’infiltració, i de les aigües superficials en cas d’abocament directe a
llera).
4. Existència d’una única entitat responsable de l’abocament.
5. Definició de la temporalitat/provisionalitat d’aquesta solució.
6. Adaptació temporal de la planificació de l’Agència. No es permet la incorporació d’aquesta solució de
sanejament al PGSAC.
14. 14
Sanejament a les urbanitzacions
Autorització abocament
D’acord amb l’article 100.1 del RDL 1/2001, “Resta prohibit, amb caràcter general, l’abocament directe o
indirecte d’aigües i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües continentals o qualsevol
altre element del domini públic hidràulic, excepte que es compti amb la prèvia autorització
administrativa”.
Sistema de depuració suficient
Sistemes de sanejament domèstic autònoms:
Instrucció tècnica aprovada el 20 de novembre de 2008 pel Consell d'Administració de l’ACA:
https://aca.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Autoritzacions-dabocaments-daiguees-residuals?moda=1
15. 15
Sanejament a les urbanitzacions
Autorització abocament
Quadre orientatiu de sistemes de sanejament autònoms en funció del nombre d’habitants-
equivalents connectats
16. 16
Sanejament a les urbanitzacions
Autorització abocament
- Control quinquennal, en el moment de la revisió de l’autorització d’abocament.
- Autocontrol anual:
- Justificació del manteniment correcte dels sistemes de tractament.
- Analítica de la qualitat de l’abocament (MES, DQOnd).
- Actualització de l’estudi d’afeccions.
17. 17
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxa aigües pluvials
Normativa
Article 259 ter del RD 1290/2012, amb la finalitat de reduir convenientment la contaminació generada en
episodis de pluja, les xarxes d’aigües pluvials haurà d’incorporar les obres i instal·lacions que permetin
retenir i evacuar adequadament cap a l’EDAR les primeres aigües d’escorrentia amb elevades
concentracions de contaminants produïdes en els episodis esmentats.
Els sobreexidors a la llera hauran de preveure en el brocal de sortida les estructures necessàries de
transició, dissipació d’energia i protecció de marges i llera per no ocasionar afeccions sobre el domini
públic hidràulic ni a tercers.
18. 18
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxa aigües pluvials
Problemàtica
Eliminació total o parcial de la xarxa de recollida d’aigües pluvials implica que l’escorrentiu generat pels
episodis de pluja discorrerà per superfície cap als punts de recepció al medi.
Requisits mínims
Els punts d’abocament de l’aigua de pluja, no hauran de suposar cap afecció a tercers ni al domini públic
hidràulic.
Preveure abans de l’abocament d’aquestes, la instal·lació d’una arqueta de decantació per a reduir la
càrrega contaminant del primer xàfec.
Instal·lació de reixes per l’eliminació de grollers.
Manteniment de sistemes de decantació i desbast.
Retirada del medi afectat els residus (plàstics, papers, etc) que s’hi hagin pogut dipositar.
19. 19
Sanejament a les urbanitzacions
Xarxa aigües pluvials
Obres de sortida de pluvials a llera
• La cota inferior de sortida de pluvials ha d’estar per sobre de la cota de la llera, per a que en el
moment que la riera desguassi no obturi ni impedeixi la sortida de l’aigua. Es recomana que aquesta
cota se situï per sobre de la cota de la lamina d’aigua per una avinguda de 100 anys de període de
retorn.
• L’angle que formen en planta l’eix de la canonada i la llera ha de ser com a màxim de 45º, de
manera que no es perjudiqui la capacitat de desguàs de les mateixes.
• Protegir la sortida de les pluvials amb escullera, per evitar erosions ni soscavació de l’obra de sortida
de la xarxa de pluvials.
20. 20
Sanejament a les urbanitzacions
Drenatge sostenible
Es recomana que la urbanització inclogui la utilització de superfícies permeables (paviments porosos,
graves, sorres, empedrats, i empedrats o llambordes amb juntes de material permeable per afavorir la
infiltració, a més d’altres mesures que es poden incorporar a nivell constructiu (paviments filtrants o
porosos, cunetes filtrants, pous d’infiltració, teulades verdes, aprofitament de pluvials, etc.)
Article 126 ter, del Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, de modificació del RDPH:
7. Les noves urbanitzacions, polígons industrials i desenvolupaments urbanístics en general, hauran
d’introduir sistemes de drenatge sostenible, com superfícies i acabats permeables, de manera que
l’eventual increment del risc d’inundació es mitigui. A tal efecte, l’expedient del desenvolupament
urbanístic haurà d’incloure un estudi hidrològic-hidràulic que ho justifiqui.