Propuesta de un nuevo modelo de ciudad. Un nuevo paradigma económico basado en la creatividad i la industria cultural. Un modelo que tiene que ayudar a transformar el turismo de sol i playa, en una experiencia única para aquellos que nos visitan. ---------- Proposta d'un nou model de ciutat. Un nou paradigma economic basat en la creativitat i la industria cultura. Un model que ha d'ajudar a transformar el turisme de sol i platja, en una experiencia unica per aquells que ens visiten.
Mesura del govern de l'Ajuntament de Barcelona, presentada a la Comissió de Cultura de l'11 de desembre de 2012. La mesura preveu l'habilitació i conversió del Canòdrom com a espai de trobada entre empreses i creatius.
Aquest número de la Contra-Crònica dels mesos de maig i juny parla del Casc Històric de Castalla, la manifestació del 25 d'abril i la lluita anticapitalista envers els animals.
Mesura del govern de l'Ajuntament de Barcelona, presentada a la Comissió de Cultura de l'11 de desembre de 2012. La mesura preveu l'habilitació i conversió del Canòdrom com a espai de trobada entre empreses i creatius.
Aquest número de la Contra-Crònica dels mesos de maig i juny parla del Casc Històric de Castalla, la manifestació del 25 d'abril i la lluita anticapitalista envers els animals.
Identitat i posicionament de Barcelona: un relat coralBarcelona Activa
Aquest llibre és una síntesi d’un nou relat de Barcelona. Un relat pensat en clau de futur que exposa aquelles capacitats i dimensions que la ciutat posseeix i vol mantenir i potenciar, a més de les que legítimament aspira a aconseguir.
Aquest brand book pretén ser una eina útil, pràctica i inspiradora que permeti orientar i sintonitzar tots els missatges i iniciatives dels diferents agents públics i privats que incideixen en la reputació de la marca Barcelona
Esquerra és, d’ençà de la seva fundació, un partit amb vocació municipalista. Va néixer abans d’unes eleccions municipals i vol continuar amb aquesta vocació, incidint en la construcció del país i en la millora de la quotidianitat dels seus conciutadans i conciutadanes des de pobles, ciutats i comarques. La construcció nacional comença a cadascun dels municipis del país i per a Esquerra, el partit dels presidents Macià, Companys i Irla, fer ciutat és fer país. Rubí, una gran ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, és una peça clau del país. La seva gent i els seus problemes són, sens dubte, problemes compartits per bona part del país, però alhora tenen l’especificitat local que els fa únics. Per a Esquerra de Rubí, els rubinencs, les rubinenques i els seus problemes són una prioritat, i les solucions i les propostes una manera de fer, la nostra manera de fer.
El documento discute los estándares uniformes de belleza promovidos por la industria de la moda y los medios, y cómo esto puede afectar negativamente a las mujeres y la sociedad. Señala que la publicidad de Dove intentó abordar este problema al presentar mujeres reales de diferentes edades, tallas y etnias. También critica la obsesión por el peso y las medidas corporales, y sugiere que debemos valorar a las personas más allá de su apariencia física.
El documento define los conceptos de industrias culturales, cultura e industria. Explica que las industrias culturales combinan la creación y producción de contenidos inmateriales y culturales protegidos por derechos de autor, como bienes y servicios. Incluye sectores como editorial, audiovisual, música y artesanías. También describe las industrias culturales como aquellas dedicadas a producir y comercializar bienes y servicios culturales de forma estandarizada y masiva para satisfacer demandas culturales.
El documento trata sobre el lenguaje visual y la naturaleza de las imágenes. Explica que las imágenes son signos que representan la realidad de manera compleja, dependiendo de las intenciones del creador y del espectador. También describe los elementos básicos de la comunicación visual como el emisor, receptor y contexto, y cómo estos afectan la interpretación de las imágenes. Finalmente, analiza conceptos como iconicidad, funciones y lectura de imágenes.
La industria cultural se refiere a la capacidad del capitalismo de producir masivamente bienes culturales como entretenimiento y arte. Theodor Adorno y Max Horkheimer desarrollaron este concepto para describir cómo la cultura de masas manipula al público a través de estereotipos y fórmulas rígidas, convirtiendo al individuo en un consumidor pasivo que asimila órdenes de manera acrítica.
O documento discute a influência da indústria cultural no Brasil e como ela manipula as massas através da mídia e da homogeneização da cultura. A indústria cultural promove a dependência e o servilismo ao impor necessidades falsas e padronizar as preferências culturais. Ela também dificulta a formação de indivíduos autônomos capazes de pensar criticamente.
A indústria cultural é composta por empresas que produzem cultura visando lucro através de meios como TV, rádio e entretenimento, manipulando a sociedade para aumentar o consumo e moldar hábitos. Ela domina a sociedade usando estereótipos para fazer as pessoas acreditarem em determinados modelos de vida, muitas vezes sem que percebam a manipulação. No Brasil, devido à desigualdade, a indústria cultural não apresenta homogeneidade na sociedade de consumo.
Identitat i posicionament de Barcelona: un relat coralBarcelona Activa
Aquest llibre és una síntesi d’un nou relat de Barcelona. Un relat pensat en clau de futur que exposa aquelles capacitats i dimensions que la ciutat posseeix i vol mantenir i potenciar, a més de les que legítimament aspira a aconseguir.
Aquest brand book pretén ser una eina útil, pràctica i inspiradora que permeti orientar i sintonitzar tots els missatges i iniciatives dels diferents agents públics i privats que incideixen en la reputació de la marca Barcelona
Esquerra és, d’ençà de la seva fundació, un partit amb vocació municipalista. Va néixer abans d’unes eleccions municipals i vol continuar amb aquesta vocació, incidint en la construcció del país i en la millora de la quotidianitat dels seus conciutadans i conciutadanes des de pobles, ciutats i comarques. La construcció nacional comença a cadascun dels municipis del país i per a Esquerra, el partit dels presidents Macià, Companys i Irla, fer ciutat és fer país. Rubí, una gran ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, és una peça clau del país. La seva gent i els seus problemes són, sens dubte, problemes compartits per bona part del país, però alhora tenen l’especificitat local que els fa únics. Per a Esquerra de Rubí, els rubinencs, les rubinenques i els seus problemes són una prioritat, i les solucions i les propostes una manera de fer, la nostra manera de fer.
El documento discute los estándares uniformes de belleza promovidos por la industria de la moda y los medios, y cómo esto puede afectar negativamente a las mujeres y la sociedad. Señala que la publicidad de Dove intentó abordar este problema al presentar mujeres reales de diferentes edades, tallas y etnias. También critica la obsesión por el peso y las medidas corporales, y sugiere que debemos valorar a las personas más allá de su apariencia física.
El documento define los conceptos de industrias culturales, cultura e industria. Explica que las industrias culturales combinan la creación y producción de contenidos inmateriales y culturales protegidos por derechos de autor, como bienes y servicios. Incluye sectores como editorial, audiovisual, música y artesanías. También describe las industrias culturales como aquellas dedicadas a producir y comercializar bienes y servicios culturales de forma estandarizada y masiva para satisfacer demandas culturales.
El documento trata sobre el lenguaje visual y la naturaleza de las imágenes. Explica que las imágenes son signos que representan la realidad de manera compleja, dependiendo de las intenciones del creador y del espectador. También describe los elementos básicos de la comunicación visual como el emisor, receptor y contexto, y cómo estos afectan la interpretación de las imágenes. Finalmente, analiza conceptos como iconicidad, funciones y lectura de imágenes.
La industria cultural se refiere a la capacidad del capitalismo de producir masivamente bienes culturales como entretenimiento y arte. Theodor Adorno y Max Horkheimer desarrollaron este concepto para describir cómo la cultura de masas manipula al público a través de estereotipos y fórmulas rígidas, convirtiendo al individuo en un consumidor pasivo que asimila órdenes de manera acrítica.
O documento discute a influência da indústria cultural no Brasil e como ela manipula as massas através da mídia e da homogeneização da cultura. A indústria cultural promove a dependência e o servilismo ao impor necessidades falsas e padronizar as preferências culturais. Ela também dificulta a formação de indivíduos autônomos capazes de pensar criticamente.
A indústria cultural é composta por empresas que produzem cultura visando lucro através de meios como TV, rádio e entretenimento, manipulando a sociedade para aumentar o consumo e moldar hábitos. Ela domina a sociedade usando estereótipos para fazer as pessoas acreditarem em determinados modelos de vida, muitas vezes sem que percebam a manipulação. No Brasil, devido à desigualdade, a indústria cultural não apresenta homogeneidade na sociedade de consumo.
1) El documento presenta información sobre Theodor Wiesengrud Adorno y Max Horkheimer, dos filósofos alemanes asociados con la Escuela de Frankfurt.
2) Ambos criticaron la Ilustración y la razón instrumental, y argumentaron que habían llevado a la sociedad capitalista y a la industria cultural.
3) Adorno y Horkheimer también estudiaron el ascenso del nazismo y la Segunda Guerra Mundial, y argumentaron que eventos como Auschwitz requerían una nueva orientación del pensamiento y la acción.
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...Ajuntament de Barcelona
Sota el títol de “Fem Cultura” aquest pla desplega, a partir de 9 mesures i 100 accions específiques, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre per reforçar la vida democràtica de la ciutat, incorporant al teixit cultural i al conjunt d'àrees municipals en el disseny i implementació de les polítiques culturals locals . Amb la
voluntat d’aportar una nova mirada sobre els drets culturals i l’acció pública, el Pla incorpora
nous vincles entre l’acció cultural i àmbits estratègics com l’educació, la sostenibilitat, la ciència, el feminisme, la innovació i la tecnologia.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
Les Fàbriques de Creació seran l’eix per on es canalitzarà el suport municipal a la creació cultural, amb un programa modern de suport al talent barceloní. S’hi inclouen dues novetats: la creació de fàbriques associades i l’impuls de la xarxa en àmbit metropolità.
Una de les novetats que es preveu és l’ampliació de la xarxa amb l’objectiu de reconèixer l’existència d’iniciatives de caire privat i associatiu que poden formar part d’aquest sistema creatiu públic barceloní. En paral•lel, també s’hi podran incorporar espais de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet i Badalona, entre altres, a fi de donar les màximes facilitats als qui volen impulsar projectes creatius.
Informe cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona presentat a la sessió extraordinària de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 25 de febrer de 2016.
Viabilitat dels projectes culturals en un context econòmic advers: models de ...Bissap Gestió Cultural
L’endeutament estructural de les administracions públiques ha comportat una reducció radical dels recursos públics destinats a finançar projectes culturals.
Els governants argumenten que ara cal centrar els recursos disponibles en l’atenció de necessitats bàsiques i la cultura no està en la llista de prioritats.
El marc jurídic reconeix l’obligació de les administracions públiques de protegir i fomentar la cultura però no estableix quins són els serveis bàsics que han de prestar o garantir. D’altra banda la majoria de ciutadans valoren positivament les pràctiques culturals però no les consideren imprescindibles.
La reducció de recursos públics posa en crisi el model de finançament de projectes culturals que s’ha aplicat en les tres dècades precedents en el qual els recursos públics eren la principal font de finançament. Molts agents culturals es plantegen si el seu projecte cultural és viable en el nou context. Uns consideren que cal exigir als governants que garanteixin el finançament de la cultura d’acord amb el mandat constitucional, altres estan cercant fonts de finançament alternatives.
Hi ha una certa unanimitat en considerar que la reducció de recursos públics en el finançament de les pràctiques culturals no és un fet cojuntural sinó la conseqüència d’un canvi de cicle econòmic i social. Per això cal que ens preguntem quin és el model òptim de finançament de la cultura en el nou context a partir de la reflexió de quins són els beneficiaris de les pràctiques i infraestructures culturals, i quines són les potencials fonts de finançament. I també, com a conseqüència, quin és el paper dels públics en el finançament de les pràctiques culturals.
Cultura, creativitat i innovació com a paradigma per a un turisme cultural so...xarxa mmcc
Intervenció d'Antonio Paolo Russo en el marc de la II Jornada de Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Museu Port de Tarragona, 25 d'octubre de 2012
Informe de govern presentat al plenari del Consell Municipal el 28 de juny de 2013 sobre l'impacte del moviment festiu popular i associatiu a Barcelona.
Mesura de govern en relació al comerç cultural de proximitat presentat en Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació el 16 d'abril de 2013.
2. CONCEPTE CIUTAT CREATIVA
El concepte de les ciutats creatives es basa en la idea que la CULTURA
pot esdevenir un paper important en la RENOVACIÓ URBANA.
Els governs tenen cada cop més en compte la CREATIVITAT quan es
tracta de desenvolupar NOVES ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES.
Les ciutats creatives de la UNESCO desenvolupen un concepte
fonamental sobre “l’economia creativa” y “les indústries creatives”
definides pel Departament de cultura, mitjans de comunicació y esports
del Govern del Regne Unit (DCMS) com “aquestes indústries que tenen
els seus orígens en la creativitat, els coneixements tècnics i el talent
individual i que tenen un potencial PER CREAR OCUPACIÓ I RIQUESA.
3. CONCEPTE CIUTAT CREATIVA
El concepte de les ciutats creatives es basa en la idea que la CULTURA
pot esdevenir un paper important en la RENOVACIÓ URBANA.
Els governs agafin cada vegada més en compte la CREATIVITAT quan es
tract de desenvolupar NOVES ESTRATÈGIES ECONÒMIQUES.
Les ciutats creatives de la UNESCO desenvolupen un concepte
fonamental sobre “l’economia creativa” y “les indústries creatives”
definides pel Departament de cultura, mitjans de comunicació y esports
del Govern del Regne Unit (DCMS) com “aquestes indústries que tenen
els seus orígens en la creativitat, els coneixements tècnics i el talent
individual i que tenen un potencial PER CREAR OCUPACIÓ I RIQUESA.
5. CONCEPTE CIUTAT CREATIVA
La ciutat creativa és
“un espai on es
practiquen formes
diverses i inclusives
d’art i cultura”, un ENFOCAMENT
espai on els valors CULTURAL
centrals s’edifiquen
sobre l’art, la
cultura, la inclusió i el
benestar de la gent.
6. CONCEPTE CIUTAT CREATIVA
En aquest enfoc, les
polítiques urbanes
han de ser
imaginatives,
ENFOCAMENT transparents i
CULTURAL. democràtiques i
resulten en paisatjes
urbans
inspiradors, inclusius,
atractius i flexibles.
8. CONCEPTE CIUTAT CREATIVA
La ciutat és “un espai d’innovació econòmica, de talent creatiu
i indústries creatives” on els valors centrals s’edifiquen sobre el
desenvolupament econòmic sostenible i el benestar de la
gent, suportat per la promoció d’iniciatives i indústries
creatives.
ENFOCAMENT ECONÒMIC
9. CONCEPTE CIUTAT CREATIVA
En aquest enfoc, les polítiques urbanes han d’afavorir un art
i una cultura locals forts, però també una mà d’obra
creativa, indústries, xarxes, connexions i competitivitat
fortes.
ENFOCAMENT ECONÒMIC
11. INDÚSTRIA CULTURAL – ocupació a l’Estat espanyol (milers)
total 544,8
25 a 49 anys
397,6 399,8
295,3
2000 2009
12. INDÚSTRIA CULTURAL – ocupació a l’Estat espanyol (milers)
total 544,8
25 a 49 anys
397,6 399,8
Del total de l’ocupació de l’Estat Espanyol
295,3
2,9 % prové de l’Indústria cultural
2000 2009
13. INDÚSTRIA CULTURAL – despesa a l’Estat espanyol (milions)
Any 2009
Any 2000
3907
1664
952 2129
1075
561
ESTAT AUTONOMIES AJUNTAMENTS
31. A partir del curs
2011/2012 l’Institut
Jaume I de Salou ofertarà
els estudis de Batxillerat
Artísitc en les seves dues
modalitats:
Arts
plàstiques, imatge i
disseny
Arts
escèniques, música i
dansa
33. LÍNIES ESTRATÈGIQUES
Integrarem els equipaments, entitats, organismes, programacions i
activitats culturals en un únic Pla per la promoció de Salou com a Ciutat
Creativa amb participació del sector públic i privat a partir de les
següents línies de treball:
34. La cultura com eix del model de ciutat
en un entorn privilegiat
35. La cultura com eix del model de ciutat en un entorn privilegiat
Entendre la cultura com eix de ciutat fa referència a la construcció d’un
imaginari col·lectiu de ciutat on la cultura sigui un dels elements claus
en la definició de la seva idiosincràsia, la qual cosa requereix d’una
estratègia de desenvolupament de projectes orientats cap a la
consecució d’aquest model que requereixen dels següents requisits
mínims:
36. La cultura com eix del model de ciutat en un entorn privilegiat
Mantenir i
Entendre la cultura com eix de ciutat fa referència a la construcció d’un
incrementar els
imaginari col·lectiu de ciutat on la cultura sigui un dels elements claus
recursos
endestinats a la de la seva idiosincràsia, la qual cosa requereix d’una
la definició
estratègia de desenvolupament de projectes orientats cap a la
cultura i cercar
consecució del
la implicació d’aquest model que requereixen dels següents requisits
mínims: privat i
sector
d’altres
administra-
cions.
37. La cultura com eix del model de ciutat en un entorn privilegiat
Mantenir i
Entendre la cultura com eix dela
incrementar els Contribuir a ciutat fa referència a la construcció d’un
imaginari col·lectiu de ciutat oni la cultura sigui un dels elements claus
recursos consolidació
aprofundiment
endestinats a la de la seva idiosincràsia, la qual cosa requereix d’una
la definició
dels actuals
estratègia de desenvolupament de projectes orientats cap a la
cultura i cercar
focus culturals I
consecució del
la implicació d’aquest model que requereixen dels següents requisits
a la generació
mínims: privat i
sector de noves
d’altres ofertes.
administra-
cions.
38. La cultura com eix del model de ciutat en un entorn privilegiat
Mantenir i
Entendre la cultura com eix dela
incrementar els Contribuir a ciutat fa referència a la construcció d’un
imaginari col·lectiu de ciutat oni la cultura sigui un dels elements claus
recursos consolidació
endestinats a la de la seva idiosincràsia, la quallacosa requereix d’una
la definició aprofundiment Augmentar
dels actuals presència de la
estratègia de desenvolupament de projectes orientats cap a la
cultura i cercar
focus culturals I cultura a l‘espai
consecució del
la implicació d’aquest model que requereixen dels següents requisits
a la generació públic.
mínims: privat i
sector de noves
d’altres ofertes.
administra-
cions.
39. La cultura com eix del model de ciutat en un entorn privilegiat
Mantenir i
Desenvolupar
Entendre la cultura com eix dela
incrementar els Contribuir a ciutat fa referència a la construcció d’un
estructures
imaginari col·lectiu de ciutat oni la cultura sigui un dels elements claus
recursos consolidació
aprofundiment Augmentar la sòlides de
endestinats a la de la seva idiosincràsia, la qual cosa requereix d’una
la definició
dels actuals presència de la gestió cultural
estratègia de desenvolupament de projectes orientats cap a la
cultura i cercar
focus culturals I cultura a l‘espai d’enfocament
consecució del
la implicació d’aquest model que requereixen dels següents requisits
a la generació públic. transversal en
mínims: privat i
sector de noves tots els àmbits
d’altres ofertes.
d’acció
administra-
municipal.
cions.
40. La cultura com a oportunitat de
desenvolupament econòmic
41. La cultura com a oportunitat de desenvolupament econòmic
Salou és un referent com a ciutat turística a nivell nacional i
internacional, que s’ha de plantejar la superació dels reptes del turisme
de sol i platja per un costat i vinculat a aquest fet, el caràcter estacional
de la seva oferta turística. Les possibilitats de l’oferta cultural pròpia i
del seu entorn són un valor afegit en les estratègies de posicionament
econòmic i de competitivitat en una triple direcció:
42. La cultura com a oportunitat de desenvolupament econòmic
Salou és un referent com a ciutat turística a nivell nacional i
internacional, que s’ha de plantejar la superació dels reptes del turisme
de sol i platja per un costat i vinculat a aquest fet, el caràcter estacional
de la seva oferta turística. Les possibilitats de l’oferta cultural pròpia i
del seu entorn són un valor afegit en les estratègies de posicionament
econòmic i de competitivitat en una triple direcció:
43. La cultura com a oportunitat de desenvolupament econòmic
Salou és un referent com a ciutat turística a nivell nacional i
internacional, que s’ha de plantejar la superació dels reptes del turisme
de sol i platja per un costat i vinculat a aquest fet, el caràcter estacional
de la seva oferta turística. Les possibilitats de l’oferta cultural pròpia i
del seu entorn són un valor afegit en les estratègies de posicionament
econòmic i de competitivitat en una triple direcció:
44. La cultura com a oportunitat de desenvolupament econòmic
Salou és un referent com a ciutat turística a nivell nacional i
internacional, que s’ha de plantejar la superació dels reptes del turisme
de sol i platja per un costat i vinculat a aquest fet, el caràcter estacional
de la seva oferta turística. Les possibilitats de l’oferta cultural pròpia i
del seu entorn són un valor afegit en les estratègies de posicionament
econòmic i de competitivitat en una triple direcció:
45. La cultura al servei de
la cohesió social
La cultura al servei de la
cohesió social
46. La cultura al servei de la cohesió social
La cultura és un factor clau per a la cohesió social i la política
cultural un instrument necessari per assolir-la. L’accés a la
cultura, en condicions d’igualtat, obre la possibilitat de que les
persones, sigui quina sigui la seva condició, puguin
desenvolupar tota les seves potencialitats creatives i
que, mitjançant l’activitat cultural, es generin xarxes socials
sòlides i inclusives pel fet de compartir experiències
culturals, per la qual cosa és necessari definir estratègies
adequades d’acostament de l’oferta a totes les capes socials
que tinguin en compte:
47. La cultura al servei de la cohesió social
La diversificacióun factor clau culturals adreçadessocial i la política
La cultura és de les ofertes per a la cohesió als diferents sectors
amb un un diàleg i intercanvi constantassolir-la. L’accés a la
cultural instrument necessari per entre programadors de
l’oferta, públics receptors id’igualtat, obre la possibilitat de que les
cultura, en condicions entitats representatives:
persones, sigui quina sigui la seva condició, puguin
desenvolupar tota les seves potencialitats creatives i
que, mitjançant l’activitat cultural, es generin xarxes socials
sòlides i inclusives pel fet de compartir experiències
culturals, per la qual cosa és necessari definir estratègies
adequades d’acostament de l’oferta a totes les capes socials
que tinguin en compte:
48. La cultura al servei de la cohesió social
La diversificacióun factor clau culturals adreçadessocial i la política
La cultura és de les ofertes per a la cohesió als diferents sectors
amb un un diàleg i intercanvi constantassolir-la. L’accés a la
cultural instrument necessari per entre programadors de
l’oferta, públics receptors id’igualtat, obre la possibilitat de que les
cultura, en condicions entitats representatives:
persones, sigui quina sigui la seva condició, puguin
desenvolupar tota les seves potencialitats creatives i
Reforçant la relació
que, mitjançant l’activitat cultural, es generin xarxes socials
entre educació i cultura
sòlides d’estar en
que han i inclusives pel fet de compartir experiències
permanent “feed-
culturals, per la qual cosa és necessari definir estratègies
back”.
adequades d’acostament de l’oferta a totes les capes socials
que tinguin en compte:
49. La cultura al servei de la cohesió social
La diversificacióun factor clau culturals adreçadessocial i la política
La cultura és de les ofertes per a la cohesió als diferents sectors
amb un un diàleg i intercanvi constantassolir-la. L’accés a la
cultural instrument necessari per entre programadors de
l’oferta, públics receptors id’igualtat, obre la possibilitat de que les
cultura, en condicions entitats representatives:
persones, sigui quina sigui la seva condició, puguin
desenvolupar tota les seves potencialitats creatives i
Reforçant la relació
que, mitjançant l’activitat Fomentant els generin xarxes socials
entre educació i cultura cultural, es
equipaments culturals
que han d’estar en
sòlides i inclusives pel proximitat i lacompartir experiències
de fet de
permanent “feed-
culturals, per la qual coordinació entre ells. definir estratègies
back”. cosa és necessari
adequades d’acostament de l’oferta a totes les capes socials
que tinguin en compte:
50. La cultura al servei de la cohesió social
La diversificacióun factor clau culturals adreçadessocial i la política
La cultura és de les ofertes per a la cohesió als diferents sectors
amb un un diàleg i intercanvi constantassolir-la. L’accés a la
cultural instrument necessari per entre programadors de
l’oferta, públics receptors id’igualtat, obre la possibilitat de que les
cultura, en condicions entitats representatives:
persones, sigui quina sigui la seva condició, puguin
desenvolupar tota les seves potencialitats creatives i
Reforçant la relació
que, mitjançant l’activitat Fomentant els generin xarxes socials
entre educació i cultura cultural, es Potenciant
equipaments culturals
sòlides d’estar en
que han i inclusives pel fet de compartir experiències a
de proximitat i la
l’associacionisme com
permanent “feed- agent de cohesió social.
coordinació entre ells. definir estratègies
culturals, per la qual cosa és necessari
back”.
adequades d’acostament de l’oferta a totes les capes socials
que tinguin en compte:
52. Farem un Pla Estratègic per concretar els punts forts i les oportunitats
que cal aprofitar, així com les febleses i amenaces que cal superar en la
determinació del full de ruta per fer de Salou una autèntica Ciutat
Creativa sobre la base dels següents àmbits d’actuació:
ÀMBITS DE TREBALL
56. Creant l’Escola Municipal Programant cicles de
d’arts escèniques de cine cinema i certàmens de
i teatre. cine i teatre.
Creant espais per a la realització de curts i
llargmetratges.
57. Creant l’Escola Municipal Programant cicles de
d’arts escèniques de cine cinema i certàmens de
i teatre. cine i teatre.
Fomentant les indústries dels mitjans
audiovisuals, la publicitat i la comunicació.
Creant espais per a la
realització de curts i
llargmetratges.
58. Creant l’Escola Municipal Programant cicles de
d’arts escèniques de cine cinema i certàmens de
i teatre. cine i teatre.
Construint infraestructures (internet) que
animin als creador a instal·lar-se a Salou.
Fomentant les indústries
Creant espais per a la
dels mitjans
realització de curts i
audiovisuals, la publicitat
llargmetratges.
i la comunicació.
60. Ampliant l’actual oferta de formació
musical a tota la ciutadania en les
vessants reglada i no reglada amb
varietat d’estils, moderns, clàssics i
contemporanis, i adreçats a totes les
edats.
61. Ampliant l’actual oferta de formació
musical a tota la ciutadania en les
Potenciant la consolidació de
vessants reglada i no reglada amb
grups corals imoderns, clàssics i
varietat d’estils,
instrumentals
diversos.
contemporanis, i adreçats a totes les
edats.
62. Ampliant l’actual oferta de formació
musical a tota la ciutadania en les
Potenciant la consolidació de
vessants reglada ipossibilitats
Ampliant les no reglada amb
grups corals imoderns, clàssics i
varietat d’estils,
instrumentals
d’oferta cultural al TAS.
diversos.
contemporanis, i adreçats a totes les
edats.
63. Ampliant l’actual oferta de formació
musical a tota la ciutadania en les
Potenciantorganitzant els festivalsde
Convocant i la consolidació
vessants reglada ipossibilitats
Ampliant les node “Show-choir”
reglada amb
grups corals imoderns, clàssics i
instrumentals
internacionals de dansa i
varietat d’estils,de Salou. al TAS.
d’oferta cultural
Vila
diversos.
contemporanis, i adreçats a totes les
edats.
66. Consolidant i ampliant els elements de la “Xarxa de cultura tradicional”.
Fomentant la implicació i participació de la
ciutadania, i específicament de la població
juvenil.
67. Consolidant i ampliant els elements de la “Xarxa de cultura tradicional”.
Fomentant la implicació i participació de la ciutadania, i específicament de la
població juvenil.
Garantint la integració dels centres
educatius pel que fa al seu coneixement i
vinculació als elements de la xarxa cultural.
71. Creant la xarxa municipal
descentralitzada de minibiblioteques i
centres de lectura.
72. Creant la xarxa municipal
descentralitzada de minibiblioteques i
centres de lectura.
Organitzant i ampliant certàmens i
concursos literaris, adreçats tant als
infants i joves com als adults.