Mesura de govern en relació al comerç cultural de proximitat presentat en Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació el 16 d'abril de 2013.
L’importanza dell’Ecolabel nei mercati turistici internazionali eAmbiente
Workshop: "LE CERTIFICAZIONI AMBIENTALI COME FORMA DI ATTRAZIONE" Fiera dell'Alto Adriatico di Caorle - Stand ASVO e Comune di Caorle. Intervento di Gabriella Chiellino, Presidente eAmbiente Srl ( 20 febbraio 2013)
Trabajo clasificacion de sistema operativo layeAlbert Garcia
El documento describe las diferentes clasificaciones de sistemas operativos, incluyendo sistemas operativos multitarea, monotarea, monousuario, multiusuario, por lotes, de tiempo real, de tiempo compartido, distribuidos, de red y paralelos. Explica brevemente las características de cada clasificación.
El documento resume las características y usos de varias herramientas digitales como SlideShare, CloudMagic y blogs. SlideShare permite compartir presentaciones en línea de manera gratuita. CloudMagic es un buscador avanzado que permite buscar entre cuentas de correo, archivos en la nube y redes sociales de manera rápida. Los blogs son sitios web que publican artículos de manera cronológica y permiten comentarios para establecer un diálogo.
Este documento describe la historia y estrategia de la marca relojera Swatch. Se formó en 1983 a través de la fusión de los grupos relojeros SSIH y ASUAG, que enfrentaban dificultades financieras. Bajo el liderazgo de Nicholas Hayek, la marca Swatch se lanzó en 1983 para atraer a consumidores más jóvenes con diseños innovadores y precios más bajos. Swatch ha diversificado su cartera de productos para atraer a diferentes grupos demográficos y ampliar su alcance a través
López.M,J. 2014.El mar en la localidad tipo del devónico medio, del municipio...eemncolombia
Este documento presenta un estudio sobre la ilustración científica de los organismos fósiles encontrados en la Formación Floresta del Devónico Medio en Colombia. El autor describe el proceso de selección de organismos a ilustrar, revisión de referencias, bocetado, uso de software para generar las ilustraciones a color e incluir texturas, y la creación de una ilustración del ambiente del arrecife con las fichas informativas de cada organismo. El objetivo es generar material didáctico e informativo sobre los fósiles de esta
Eriber presenta su visión de tener su propio taller mecánico para brindar un buen servicio a los clientes buscando su seguridad y confianza. Su misión es terminar la carrera de mecánica automotriz para obtener su título. Sus principales valores son la honestidad, responsabilidad y respeto.
La evidencia SENA es un conjunto de datos que muestran que los seres humanos tienen una capacidad innata para la música. Los bebés pueden distinguir entre su propia lengua materna y otras lenguas, y muestran preferencia por canciones en su lengua materna. Adicionalmente, los seres humanos de todas las culturas del mundo comparten la capacidad de reconocer y producir ritmos musicales básicos.
L’importanza dell’Ecolabel nei mercati turistici internazionali eAmbiente
Workshop: "LE CERTIFICAZIONI AMBIENTALI COME FORMA DI ATTRAZIONE" Fiera dell'Alto Adriatico di Caorle - Stand ASVO e Comune di Caorle. Intervento di Gabriella Chiellino, Presidente eAmbiente Srl ( 20 febbraio 2013)
Trabajo clasificacion de sistema operativo layeAlbert Garcia
El documento describe las diferentes clasificaciones de sistemas operativos, incluyendo sistemas operativos multitarea, monotarea, monousuario, multiusuario, por lotes, de tiempo real, de tiempo compartido, distribuidos, de red y paralelos. Explica brevemente las características de cada clasificación.
El documento resume las características y usos de varias herramientas digitales como SlideShare, CloudMagic y blogs. SlideShare permite compartir presentaciones en línea de manera gratuita. CloudMagic es un buscador avanzado que permite buscar entre cuentas de correo, archivos en la nube y redes sociales de manera rápida. Los blogs son sitios web que publican artículos de manera cronológica y permiten comentarios para establecer un diálogo.
Este documento describe la historia y estrategia de la marca relojera Swatch. Se formó en 1983 a través de la fusión de los grupos relojeros SSIH y ASUAG, que enfrentaban dificultades financieras. Bajo el liderazgo de Nicholas Hayek, la marca Swatch se lanzó en 1983 para atraer a consumidores más jóvenes con diseños innovadores y precios más bajos. Swatch ha diversificado su cartera de productos para atraer a diferentes grupos demográficos y ampliar su alcance a través
López.M,J. 2014.El mar en la localidad tipo del devónico medio, del municipio...eemncolombia
Este documento presenta un estudio sobre la ilustración científica de los organismos fósiles encontrados en la Formación Floresta del Devónico Medio en Colombia. El autor describe el proceso de selección de organismos a ilustrar, revisión de referencias, bocetado, uso de software para generar las ilustraciones a color e incluir texturas, y la creación de una ilustración del ambiente del arrecife con las fichas informativas de cada organismo. El objetivo es generar material didáctico e informativo sobre los fósiles de esta
Eriber presenta su visión de tener su propio taller mecánico para brindar un buen servicio a los clientes buscando su seguridad y confianza. Su misión es terminar la carrera de mecánica automotriz para obtener su título. Sus principales valores son la honestidad, responsabilidad y respeto.
La evidencia SENA es un conjunto de datos que muestran que los seres humanos tienen una capacidad innata para la música. Los bebés pueden distinguir entre su propia lengua materna y otras lenguas, y muestran preferencia por canciones en su lengua materna. Adicionalmente, los seres humanos de todas las culturas del mundo comparten la capacidad de reconocer y producir ritmos musicales básicos.
El documento lista 10 personas que participaron en un evento y especifica sus roles, incluyendo a 2 organizadores, 1 ponente, e invitados y asistentes.
Restaurante El Pilar is a restaurant located in Madrid, Spain that serves traditional Spanish cuisine. The restaurant has a Facebook page where they post information about their menu, events, and photos. Restaurante El Pilar aims to provide customers with quality Spanish food and drinks in a comfortable environment.
O documento discute o aquecimento global, suas causas e impactos. O aquecimento global ocorre quando gases de efeito estufa retêm calor na atmosfera, aumentando as temperaturas globais. Isso derrete geleiras, eleva o nível do mar e ameaça ecossistemas. A solução envolve a redução de emissões de carbono por meio do Protocolo de Kioto e mudanças de hábitos individuais como economia de energia e reciclagem.
El documento describe la experiencia de un docente con el proyecto TITA, un diplomado sobre pedagogía mediada con tecnologías de la información. El docente pasó por 5 momentos del proceso: contextualización, adaptación, adopción, apropiación y transformación. Aprendió a usar nuevas herramientas digitales y creó un proyecto de aula. A pesar de algunas dificultades, la experiencia le permitió ampliar sus conocimientos sobre el uso educativo de las TIC.
Clipping New Fashion Week 15/11/11 @ IED BarcelonaIED Barcelona
Este documento contiene información sobre tres revistas diferentes, incluyendo sus secciones, tirada, difusión, audiencia, valor y fecha de publicación online, aunque la mayoría de los campos están vacíos o sin especificar.
Informe balanç dels aspectes més rellevants de l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports.
Comparativa del primer trimestre (gener – març) 2011 i 2012.
This TV schedule lists 5 sporting events that will be broadcast on different channels on December 10th. It includes 2 Italian Serie A soccer matches between Sampdoria-Udinese and Bologna-Lazio on Canal 3, a Spanish La Liga match between Rayo Vallecano-Zaragoza on Canal 4, an English Premier League match between Fulham-Newcastle on Canal 5, and an NBA basketball game between the Bobcats and Warriors on Canal 2 at 1:00 AM.
Informe presentat en Comissió d'Hàbitat urbà i Medi ambient relatiu a la participació de l'Ajuntament de Barcelona a la conferència de les Nacions Unides sobre desenvolupament sostenible Rio+20, celebrada entre el 20 i el 22 de juny de 2012.
Clipping Diario Design 15/11/11 @ IED BarcelonaIED Barcelona
Este documento proporciona información básica sobre las características de publicación de un artículo en una revista online, incluyendo la fecha de publicación, el valor del espacio publicitario y el precio de la página, pero la mayoría de los detalles como la circulación, el espacio ocupado y el valor están incompletos o faltantes.
Mesura del govern de l'Ajuntament de Barcelona, presentada a la Comissió de Cultura de l'11 de desembre de 2012. La mesura preveu l'habilitació i conversió del Canòdrom com a espai de trobada entre empreses i creatius.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
El documento lista 10 personas que participaron en un evento y especifica sus roles, incluyendo a 2 organizadores, 1 ponente, e invitados y asistentes.
Restaurante El Pilar is a restaurant located in Madrid, Spain that serves traditional Spanish cuisine. The restaurant has a Facebook page where they post information about their menu, events, and photos. Restaurante El Pilar aims to provide customers with quality Spanish food and drinks in a comfortable environment.
O documento discute o aquecimento global, suas causas e impactos. O aquecimento global ocorre quando gases de efeito estufa retêm calor na atmosfera, aumentando as temperaturas globais. Isso derrete geleiras, eleva o nível do mar e ameaça ecossistemas. A solução envolve a redução de emissões de carbono por meio do Protocolo de Kioto e mudanças de hábitos individuais como economia de energia e reciclagem.
El documento describe la experiencia de un docente con el proyecto TITA, un diplomado sobre pedagogía mediada con tecnologías de la información. El docente pasó por 5 momentos del proceso: contextualización, adaptación, adopción, apropiación y transformación. Aprendió a usar nuevas herramientas digitales y creó un proyecto de aula. A pesar de algunas dificultades, la experiencia le permitió ampliar sus conocimientos sobre el uso educativo de las TIC.
Clipping New Fashion Week 15/11/11 @ IED BarcelonaIED Barcelona
Este documento contiene información sobre tres revistas diferentes, incluyendo sus secciones, tirada, difusión, audiencia, valor y fecha de publicación online, aunque la mayoría de los campos están vacíos o sin especificar.
Informe balanç dels aspectes més rellevants de l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports.
Comparativa del primer trimestre (gener – març) 2011 i 2012.
This TV schedule lists 5 sporting events that will be broadcast on different channels on December 10th. It includes 2 Italian Serie A soccer matches between Sampdoria-Udinese and Bologna-Lazio on Canal 3, a Spanish La Liga match between Rayo Vallecano-Zaragoza on Canal 4, an English Premier League match between Fulham-Newcastle on Canal 5, and an NBA basketball game between the Bobcats and Warriors on Canal 2 at 1:00 AM.
Informe presentat en Comissió d'Hàbitat urbà i Medi ambient relatiu a la participació de l'Ajuntament de Barcelona a la conferència de les Nacions Unides sobre desenvolupament sostenible Rio+20, celebrada entre el 20 i el 22 de juny de 2012.
Clipping Diario Design 15/11/11 @ IED BarcelonaIED Barcelona
Este documento proporciona información básica sobre las características de publicación de un artículo en una revista online, incluyendo la fecha de publicación, el valor del espacio publicitario y el precio de la página, pero la mayoría de los detalles como la circulación, el espacio ocupado y el valor están incompletos o faltantes.
Mesura del govern de l'Ajuntament de Barcelona, presentada a la Comissió de Cultura de l'11 de desembre de 2012. La mesura preveu l'habilitació i conversió del Canòdrom com a espai de trobada entre empreses i creatius.
Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l'experimentació, la ...Ajuntament de Barcelona
La mesura de Govern "Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la producció cultural" és la segona de les nou que es presentaran en el marc del Pla de drets culturals de barcelona.
L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives, va aprovar l’any 2019 la Mesura de govern per promoure i activar les Indústries Creatives i integrar les com un eix vertebrador de tota la política municipal Al mateix temps, la mesura pretén convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que dinamitzi i promogui la indústria creativa des del punt de vista de les polítiques públiques
En aquest context, es planteja dur a terme el present estudi, que té per objectiu general mapejar l’ecosistema del teixit econòmic i empresarial del sector creatiu a Barcelona
per establir noves prioritats de promoció i desenvolupament del sector.
Presentación del artículo publicado el mes de diciembre de 2008 en la revista BiD de la UB, en Marketing Cultural
La presentación se realizó anteriormente el 19 de noviembre de 2009 en una seminario del Grupo de investigación DigiDoc.
Idioma catalán, enlace a la versión española.
Les Fàbriques de Creació seran l’eix per on es canalitzarà el suport municipal a la creació cultural, amb un programa modern de suport al talent barceloní. S’hi inclouen dues novetats: la creació de fàbriques associades i l’impuls de la xarxa en àmbit metropolità.
Una de les novetats que es preveu és l’ampliació de la xarxa amb l’objectiu de reconèixer l’existència d’iniciatives de caire privat i associatiu que poden formar part d’aquest sistema creatiu públic barceloní. En paral•lel, també s’hi podran incorporar espais de l’àrea metropolitana com l’Hospitalet i Badalona, entre altres, a fi de donar les màximes facilitats als qui volen impulsar projectes creatius.
Propuesta de un nuevo modelo de ciudad. Un nuevo paradigma económico basado en la creatividad i la industria cultural. Un modelo que tiene que ayudar a transformar el turismo de sol i playa, en una experiencia única para aquellos que nos visitan. ---------- Proposta d'un nou model de ciutat. Un nou paradigma economic basat en la creativitat i la industria cultura. Un model que ha d'ajudar a transformar el turisme de sol i platja, en una experiencia unica per aquells que ens visiten.
Presentació del projecte del Banc de la Cultura (Ajuntament de Tarragona) en el marc de les jornades de gestió cultural Interacció, organitzades per la Diputació de Barcelona el 2013 (8-10 de maig).
Informe de govern presentat al plenari del Consell Municipal el 28 de juny de 2013 sobre l'impacte del moviment festiu popular i associatiu a Barcelona.
Informe cap a un canvi de model: Cultures de Barcelona presentat a la sessió extraordinària de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 25 de febrer de 2016.
Eines i utilitats a Internet en la projecció del patrimoni museístic català a...Ricard Monistrol Masclans
Ponencia presentada el 23 de agosto en la Jornada sobre Patrimonio de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE): «Patrimoni cultural i projecció (inter)nacional. Conceptes, eines, ètica i estètica de la gestió del patrimoni cultural català»
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
1. Pla de suport al comerç
cultural de proximitat.
Mesura de Govern
Abril 2013
2. Pla de suport al comerç cultural de proximitat.
Mesura de Govern
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Abril 2013
La ciutat de Barcelona presenta un perfil cultural propi i singular, una atmosfera característica que
la distingeix i la fa atractiva, tant pels seus ciutadans com per a totes les persones que la visiten.
Aquest clima cultural propi es construeix diàriament a partir de moltes i diverses aportacions: les
persones i les seves pràctiques culturals; les entitats, col·lectius i plataformes, així com les xarxes
de centres culturals públics, associatius i privats (museus, biblioteques, centres cívics, fàbriques de
creació, teatres, sales de música i auditoris, escoles d’ensenyaments artístics, etc.) que, junt amb
el sistema d’indústries culturals, contribueixen al desenvolupament cultural de la ciutat.
En aquest context, destaca especialment l’aportació del conjunt de persones, projectes i iniciatives
que tenen en comú l’intercanvi comercial basat en la producció i la creació cultural o, dit d’altra
manera, el conjunt de realitats que s’agrupen en la denominació de “Comerç cultural de proximitat”.
Es tracta d’una categoria àmplia, de límits difosos, que inclou totes aquelles realitats orientades a
la producció i comercialització de béns culturals essencials (tangibles i, també, intangibles) de
diversos sectors creatius (les arts, els mitjans, les creacions funcionals i el patrimoni) i que
contribueixen al desenvolupament integral (cultural, social, econòmic i ambiental) dels territoris on
es localitzen.
Però el sistema cultural és, en general, un sistema fràgil, fruit d’equilibris complexos. En aquest
sentit, correspon a les administracions públiques i, per tant, a l’Ajuntament de Barcelona en primer
lloc, vetllar pel manteniment d’aquest conjunt d’equilibris: les dinàmiques associades a la
terciarització de les ciutats, el context generalitzat de crisi, els processos de globalització i els seus
impactes en termes d’homogeneïtzació cultural, la dinàmica de concentració de l’activitat comercial
en grans grups i marques de caràcter transnacional. Aquests són tan sols algunes de les
amenaces que afecten directament a les xarxes de persones, empreses, entitats i col·lectius que
conformen el sistema de comerç cultural de Barcelona.
Llibreries, galeries, sales de música en viu, espais de creació, sales de teatre i antiquaris
conformen, junt amb el conjunt d’espais de nova generació (espais híbrids, orientats tant a la
creació com a la comercialització d’articles funcionals, d’artesania o arts aplicades, de disseny de
moda o relacionats directament amb el desenvolupament de les TIC) i els espais de trobada
(esdeveniments periòdics, mercats, fires i festivals) relacionats amb aquesta activitat -comercial i
alhora cultural- han de ser objecte de suport, de protecció i de reconeixement.
2
www.bcn.cat 2
3. És per tot això que s’ha considerat del tot necessari impulsar un conjunt de mesures orientades a
l’impuls al Comerç cultural de proximitat i que cal integrar en el Pla de Comerç de Barcelona. En
aquest sentit, aquestes 20 mesures que es presenten neixen d’un procés d’acord entre les àrees
de Cultura, Comerç i Promoció econòmica, compromeses amb el desenvolupament integral de la
ciutat, i de la concertació amb els agents culturals i representants del teixit comercial de la ciutat..
El Pla de suport al comerç cultural de proximitat s’ha realitzat en tres fases:
FASE 1. FORMULACIÓ DE LES BASES DEL PLA
FASE 2. ANÀLISI INTERNA i EXTERNA
FASE 3. PROPOSTA DE 20 MESURES DE SUPORT AL COMERÇ CULTURAL DE
PROXIMITAT
3
www.bcn.cat 3
4. » 01. El comerç cultural de proximitat, una àmplia realitat vinculada a la
cultura i la creativitat.
La inexistència d’una definició clara i precisa del terme “Comerç cultural de proximitat”, ha obligat a
fer una formulació, orientada a establir un conjunt de criteris que ajudin a delimitar l’objecte del Pla.
Es tracta, evidentment, d’una definició operativa, que permetrà acotar el tipus d’activitats i
d’establiments que poden ser inclosos en la categoria del “Comerç cultural de proximitat” de
Barcelona.
De forma inicial, es consideren inclosos en la categoria del “Comerç Cultural de Proximitat” tots
aquells:
«Establiments, entitats, iniciatives i projectes dedicats principalment a la producció i
comercialització de determinats béns culturals essencials, pertanyents a quatre sectors
creatius (les arts, els mitjans, les creacions funcionals i el patrimoni) i que contribueixen al
desenvolupament cultural, social, econòmic i ambiental dels territoris on es localitzen, en
base al compliment de criteris de proximitat»
ELS “BÉNS CULTURALS ESSENCIALS”
La UNESCO distingeix entre els béns i serveis culturals “essencials” i els “relacionats”. Es tracta
d’una classificació “segons el seu grau estimat de contingut cultural, això és, el missatge o
contingut originalment intencionat per a un creador o autor”. Així, serien “béns essencials” aquells
“béns directament relacionats amb el continguts cultural” (ex: un llibre). I serien “béns relacionats”
aquells vinculats amb “serveis, equipament i materials de suport que serveixen a la creació, la
producció i la distribució dels béns essencials (ex: un CD verge).
QUATRE “SECTORS CREATIUS” (LES ARTS, ELS MITJANS, LES CREACIONS FUNCIONALS I
EL PATRIMONI)
L’Organització de Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) defineix els
sectors creatius com aquells que inclouen totes aquelles activitats que “generen productes amb un
fort contingut simbòlic, molt vinculat a la propietat intel·lectual i que, majoritàriament, es destinen al
mercat”.
4
www.bcn.cat 4
5. D’aquesta manera, els sectors creatius:
Són els cicles de creació, producció i distribució de béns i serveis que utilitzen la creativitat
i el capital intel·lectual com a inputs primaris.
Constitueixen un conjunt d’activitats basades en el coneixement (knowledge-based),
centrades (però no limitades) en les activitats artístiques que generen, potencialment,
ingressos monetaris per la seva venda i pels seus drets de propietat intel·lectual.
Inclouen productes tangibles i serveis intangibles (o artístics) amb un contingut educatiu i
un valor econòmic i una finalitat mercantil.
Es troben en la cruïlla entre el sector artesà, el sector de serveis i els sectors industrials.
Emergeixen com un nou sector dinàmic en les economies modernes i en els intercanvis
internacionals.
Els sectors creatius inclouen les anomenades upstream activities (activitats culturals tradicionals,
com són les arts en viu, les arts visuals, etc.) i les anomenades downstream activities (les activitats
creatives més properes al mercat, com són les activitats de publicitat, edició o de mitjans de
comunicació).
La classificació de la UNCTAD inclou quatre grups d’activitats (arts, mitjans, creacions funcionals i
patrimoni) de les quals només considerarem com a objecte del Pla les següents:
Les arts:
Les arts visuals: pintura, escultura, fotografia i antiguitats.
Les arts escèniques: música en viu, teatre, dansa, òpera, circ, titelles...
Els mitjans:
Les publicacions i mitjans impresos: llibres, premsa i altres publicacions.
Els audiovisuals: cinema, televisió, ràdio, altres transmissions.
Les creacions funcionals:
El disseny: interior, gràfic, de moda, de joieria, de joguines, etc.
Nous mitjans: programari, videojocs i altres continguts creatius digitals.
El patrimoni:
L’artesania com a expressió cultural tradicional
5
www.bcn.cat 5
6. EL “COMERÇ CULTURAL”: ESTABLIMENTS, ENTITATS, INICIATIVES I PROJECTES
Amb independència de la forma jurídica (societats mercantils, cooperatives, associacions,
fundacions) i de la classificació jurídica i administrativa (segons el CNAE o l’IAE) de l’activitat, el
tipus d’entitats que desenvolupen activitats comercials en els quatre àmbits descrits poden
respondre, d’una banda, a tipologies molt definides d’establiments comercials (Galeries, Sales de
Música, Sales de Teatre, Espais de Creació, Llibreries, Videoclubs, Botigues de discs, Antiquaris,
etc..) i que compten amb Gremis i Associacions professionals que les reconeixen i reglamenten; o,
d’altra banda, a tipologies difuses o híbrides: en algunes ocasions, es fa difícil definir un
establiment si ens guiem pel tipus de productes que s’hi venen o per les activitats que s’hi realitzen.
En aquest sentit, es proposa incloure els establiments “híbrids” només quan l’activitat principal es
pugui classificar en algun o alguns dels quatre àmbits descrits. També es pot recórrer a criteris
complementaris, com ara la participació a esdeveniments relacionats amb aquestes activitats, com
Tallers Oberts.
Sigui com sigui, determinats establiments poden ser considerats clarament com a relatius al
Comerç Cultural. Són els següents:
De l’àmbit de les arts:
Galeries i establiments comercials dedicats a la comercialització de produccions pròpies
de les arts visuals (pintura, escultura, fotografia i antiguitats).
Sales de música, sales de teatre i espais de creació orientats a la producció d’arts
escèniques (música en viu, teatre, dansa, òpera, circ, titelles...).
De l’àmbit dels mitjans:
Llibreries generalistes i/o especialitzades, així com altres establiments orientats a la
comercialització de llibres i altres publicacions.
Botigues de discs i videoclubs.
De l’àmbit de les creacions funcionals:
Establiments dedicats a la comercialització de creacions de disseny (gràfic, moda, joieria,
joguines).
De l’àmbit patrimonial:
Establiments dedicats a la comercialització d’objectes patrimonials, especialment les
artesanies com a expressió cultural tradicional.
6
www.bcn.cat 6
7. També cal considerar com a plataformes de comerç cultural de proximitat totes aquelles iniciatives i
tots aquells projectes que, sense l’element de la localització diària (i l’obertura també diària), també
són referents en la comercialització de productes relatius a algun o als quatre àmbits seleccionats:
determinats esdeveniments puntuals o periòdics (fires, mercats, etc..) a l’aire lliure o en
equipaments culturals (CCCB, Xarxa de Centres Cívics, etc...).
TAULA 1. Tipus d’establiments a considerar com a “Comerç Cultural de Proximitat”
MÉS ENLLÀ DELS
TIPOLOGIES
SECTOR CREATIU ÀMBIT ESTABLIMENTS
D’ESTABLIMENT
ARTS Arts visuals Galeries i comerç
especialitzat Fires, mercats i
esdeveniments, de
Arts escèniques Sales de música caràcter territorial i
Sales de teatre d’àmbit ciutat.
Espais de creació
MITJANS Publicacions i Llibreries
mitjans impresos
Audiovisuals Botigues de discs
Videoclubs
Cinemes de proximitat
CREACIONS Disseny Comerç especialitzat
FUNCIONALS
Nous mitjans
PATRIMONI Artesania Comerç especialitzat
7
www.bcn.cat 7
8. » 02. La contribució al desenvolupament del territori i els criteris de
proximitat.
Delimitats el tipus de béns i el tipus de sectors als quals pertanyen, cal introduir una definició del
factor de la proximitat a efectes del Pla. En aquest sentit, es proposa combinar els elements propis
d’una delimitació positiva (quan es pot considerar que un comerç cultural és de proximitat) amb els
elements propis d’una delimitació negativa, basada en allò que no es pot considerar proximitat.
Pel que fa als criteris inclusius es considera que els elements propis de la definició de les petites,
mitjanes i microempreses (aplicables, per extensió, a les entitats i a les societats no mercantils)
constitueixen un primer element d’inclusió/exclusió.
D’aquesta manera, qualsevol establiment, projecte o iniciativa que es dediqui a la comercialització
dels béns culturals essencials relatius a les arts, els mitjans, les creacions funcionals o el patrimoni
i que, alhora, respongui a la definició de petita, mitjana o microempresa, hauria de ser inclòs en la
categoria del Comerç Cultural de Proximitat (CCP, a partir d’ara). En aquest sentit, i d’acord amb
els criteris establerts pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (que segueix la
Recomanació de la Comissió Europea de 6 de maig sobre la definició de microempreses, petites i
mitjanes empreses, DOUE de 20 de maig de 2003), s’han d’incloure com a comerç de proximitat:
Mitjana empresa: ocupa menys de 250 persones i té un volum de negoci anual que no
excedeix els 50 milions d’euros i un balanç general anual que no excedeix els 43 milions
d’euros.
Petita empresa: ocupa menys de 50 persones i té un volum de negoci anual o un balanç
general anual que no supera els 10 milions d’euros.
Microempresa: ocupa menys de 10 persones i té un volum de negoci anual o un balanç
general anual que no supera els 2 milions d’euros.
Igualment, es tracta de les tipologies que, d’acord amb la Declaració Institucional del Plenari
Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, de 25 de juliol de 2012, formen part del model comercial
de proximitat que ha contribuït a construir l’estructura comercial singular de la nostra ciutat.
Per contra, s’exclourien les grans empreses, així com les grans superfícies comercials, els
establiments pertanyents a marques amb franquícia i els establiments pertanyents a empreses i
indústries amb caràcter multinacional.
Finalment, el Pla haurà de considerar la territorialitat com un dels elements clau per les seves
actuacions. En aquest sentit, caldrà tenir present que:
8
www.bcn.cat 8
9. Determinades zones de la ciutat registren una especial concentració d’establiments
comercials inclosos en algunes o en tots els àmbits descrits. Per exemple, el carrer Tallers
(i adjacents) presenta una concentració i una gran diversitat d’establiments relacionats amb
la comercialització de discs.
Algunes zones de la ciutat han esdevingut referents per a moltes de les activitats
relacionades en els quatre àmbits. Per exemple, Tallers Oberts (Ciutat Vella, Gràcia,
Poblenou i Poblesec).
Determinades zones de la ciutat poden ser considerades d’especial interès, en el marc de
polítiques de dinamització social, cultural o econòmica (per exemple, el Paral·lel); en
aquest sentit, el suport al comerç cultural de proximitat existent pot formar part
d’estratègies més globals.
» 03 Objectius del Pla: promoure accions de suport a un sector sensible de
la realitat comercial de la ciutat.
El Pla de Suport al Comerç Cultural de Proximitat té per objectiu la formulació d’un horitzó a
curt, mitjà i llarg terminis sobre aquest àmbit.
El resultat del procés tindrà dos tipus de continguts:
- La promoció de forma conjunta de les accions que ja s’estan desenvolupant actualment o
que es poden desenvolupar des de diversos àmbits municipals relacionats amb el comerç
cultural de proximitat (Cultura, Promoció Econòmica, Turisme, Paisatge Urbà, Hisenda,
Habitatge, així com els Districtes).
- La vinculació d’aquestes accions amb els programes impulsats per l’Institut de Cultura de
Barcelona.
D’aquesta manera, el Pla conjugarà diversos tipus d’accions de suport, com ara ajuts, mesures
fiscals, mesures de visibilitat i de reconeixement.
ACCIONS DE CREACIÓ DE CONEIXEMENT: definicions, cens, cartografia del comerç
cultural de proximitat de Barcelona, disponibles en línia.
ACCIONS DE VISIBILITAT: desenvolupament al web i a les xarxes socials; promoció de la
participació del comerç cultural de proximitat a les fires comercials dels Districtes; difusió
de les relacions d’aquest tipus de comerç amb programes de descomptes (Xarxa de
Biblioteques, Set de Cultura, etc...).
9
www.bcn.cat 9
10. ACCIONS DE RECONEIXEMENT: creació d’una marca o segell de qualitat, associada al
comerç cultural de proximitat; relació de premis (existents o de nova creació) de
reconeixement d’aquest tipus de comerç; accions emblemàtiques, com la realització de nits
temàtiques.
ACCIONS DE SUPORT: difusió de les línies existents de subvencions, tant pel que fa a les
seves activitats, com als locals i infraestructura o bé a la seva condició patrimonial; estudi
de mesures fiscals que es poden impulsar des de l’àmbit municipal; estudi de la possibilitat
d’oferir lloguers bonificats de plantes baixes de locals municipals.
ALTRES ACCIONS: connexions a programes de l’Institut de Cultura de Barcelona; vincles
amb el carnet de Biblioteques; Set de Cultura, etc...
TAULA 2. Tipologies d’accions de suport al “Comerç Cultural del proximitat”
CONEIXEMENT VISIBILITAT RECONEIXEMENT SUPORT ALTRES
Definicions WEB Incorporació comerç Línies Connexions a
(ara inexistents) cultural a la marca subvencions programes
(rellevants per “Comerç de Qualitat” (existents, estructurals
acotar l’univers) ampliacions, ICUB i altres
creació de línies
específiques)
Cens Zonificacions Premis Mesures fiscals Vincles a
(associades a (dins del poc Carnet de
zones a marge existent, Biblioteques i
prioritzar, com relatiu a IBI i a altres carnets
el Paral·lel) IAE) culturals.
Cartografia Fires (les Protecció especial Períodes de
(imprès, virtual) existents) lloguers descomptes en
(excepcionalitat) cultura)
10
www.bcn.cat 10
11. D’acord amb la Regidoria de Comerç s’ha acordat que el Pla de Suport al Comerç Cultural de
Proximitat s’integrarà en el Pla de Comerç de Barcelona, actualment en procés d’elaboració.
D’aquesta manera les mesures que s’impulsin es prendran de manera coordinada amb les accions
que es duen a terme en la promoció del teixit comercial de la ciutat.
Igualment, s’ha procedit a analitzar, junt amb les àrees municipals que s’han considerat més
vinculades a la noció de “Comerç Cultural de Proximitat”, les accions que ja s’estan desenvolupant,
junt amb aquelles que es podrien implementar en el marc del Pla. En aquest sentit, s’han realitzat
un conjunt d’entrevistes amb un mateix guió de treball, orientat a la creació de coneixement sobre:
els programes propis de l’Ajuntament actualment en curs en l’àmbit del comerç cultural de
proximitat, o en àmbits propers, així com coneixement d’altres actuacions o programes que
s’estiguin realitzant a la ciutat. Els principals departaments que han participat en l’elaboració
d’aquest Pla de Suport han estat:
- Turisme de Barcelona
- Institut Municipal d’Hisenda
- Comerç, Consum i Mercats
- Institut del Paisatge Urbà
- Gerència adjunta de Coordinació Territorial
- Promoció Econòmica
Així mateix s’ha fet la recerca s’ha fet recerca i anàlisi de bones pràctiques d’àmbit local i
internacional sobre el Comerç Cultural de Proximitat. S’ha previst igualment la realització
d’entrevistes amb els gremis i les associacions professionals relacionades amb el Comerç Cultural
de Proximitat, per tal d’avaluar la posada en marxa del conjunt de les mesures proposades.
11
www.bcn.cat 11
12. » 03. Mesures de suport al Comerç Cultural de Proximitat.
CONEIXEMENT: crear i difondre coneixement sobre la realitat del CCP de Barcelona, de manera
que pugui ser posat en valor i conegut com un dels principals actius culturals de la ciutat:
1. Elaboració del cens del CCP, incloent espais comercials, esdeveniments (fires, mercats,
festivals, etc.) i plataformes (associacions, coordinadores, entitats, etc.) orientades a
aquesta activitat.
2. Creació de sistemes de cartografia (mapes, atles, etc.) del CCP per poder ser
desenvolupats en aplicacions informàtiques.
3. Definició de zones d’especial interès en relació al CCP: eixos d’especial densitat i
concentració de CCP.
4. Elaboració del calendari de cites i esdeveniments periòdics especialment vinculats al
CCP: p. ex. Tallers Oberts (Poblesec, Poblenou, Gràcia, Ciutat Vella i Sarrià Sant-Gervasi),
fires o mercats directament relacionats amb el CCP.
VISIBILITAT: comunicar i fer visible l’especial significació del CCP a Barcelona i, en especial, la
seva contribució al perfil cultural de la ciutat:
5. Creació i desenvolupament d’itineraris i de rutes temàtiques associades a eixos de CCP
(p. ex.: ruta de les arts aplicades; ruta dels artesans singulars; ruta de les galeries) i a
territoris d’especial interès.
6. Senyalització del CCP a l’espai públic (rutes temàtiques, establiments singulars, etc.).
7. Impuls a la projecció internacional del CCP de Barcelona com a valor cultural de la
ciutat.
8. Vinculació del CCP a la Nit dels Museus, posant l’accent en la seva contribució al sistema
cultural de la ciutat.
9. Desenvolupament del Comerç Cultural de Proximitat al web 2.0.
12
www.bcn.cat 12
13. RECONEIXEMENT: crear i desenvolupar sistemes de reconeixement públic de la singularitat i del
valor del CCP i de les persones i col·lectius que el fan possible:
10. Incorporació del CCP en els àmbits de la marca “Comerç de Qualitat”.
11. Creació de la modalitat “Premi Comerç Cultural de Proximitat” en els Premis
“Barcelona, la millor botiga del món”.
SUPORT: aprofundir en els sistemes d’ajut directe i indirecte a espais de CCP, mitjançant ajuts,
rebaixes fiscals i altres mesures de suport:
12. Manteniment dels ajuts i línies de suport per a millores infraestructurals i de rehabilitació
d’espais orientades especialment a llibreries, galeries d’art, sales de música en viu,
espais de creació i sales de teatre.
13. Estudiar la creació de línies de suport a millores infraestructurals i de rehabilitació per a
cinemes orientats al suport a la creació local i a la versió original.
14. Ampliar el suport econòmic a iniciatives i projectes culturals promoguts per
qualsevol espai o plataforma de CCP, en el marc dels ajuts i línies de suport al comerç.
15. Incorporar les xarxes de CCP com a prioritàries en les actuacions de dinamització
integral de determinats territoris de la ciutat.
16. Introduir sistemes de rebaixa, bonificació o exempció fiscal en l’IAE i l’IBI per les
iniciatives i establiments de CCP inclosos als territoris on es desenvolupin actuacions de
dinamització integral.
17. Impulsar un acord per tal que l’administració estatal anul·li l’increment de l’IVA
cultural, vigent des de setembre de 2012.
18. Fomentar que les administracions estatal i autonòmica apliquin rebaixes o exempcions
fiscals als establiments de CCP.
19. Incorporar les xarxes de CCP al sistema de descomptes i avantatges del carnets culturals
existents a Barcelona.
20. Posar en marxa un programa pilot que relacioni els establiments de CCP amb els
centres d’ensenyament i el sistema d’equipaments culturals de la ciutat (museus,
centres d’art, xarxa de biblioteques, xarxa de centres cívics, fàbriques de creació, espais
de creació, espais de música en viu, sales de teatre, ...).
13
www.bcn.cat 13