Intervenció d'Antonio Paolo Russo en el marc de la II Jornada de Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Museu Port de Tarragona, 25 d'octubre de 2012
Es tracta d'un producte de turisme cultural ambientat al segle XVI i realitzat en els dies en què la ciutat de Tortosa retrocedeix 500 anys. Nosaltres farem el mateix i, amb una visita per part de personatges locals de l'època, copsarem de primera mà la seva vida quotidiana, mentre que, a la nit, degustarem el menjar que se servia a les tavernes de l'època i viurem l'espectacle d'una taverna del segle XVI: la Taverna di Enrico!
Es tracta d'un producte de turisme cultural ambientat al segle XVI i realitzat en els dies en què la ciutat de Tortosa retrocedeix 500 anys. Nosaltres farem el mateix i, amb una visita per part de personatges locals de l'època, copsarem de primera mà la seva vida quotidiana, mentre que, a la nit, degustarem el menjar que se servia a les tavernes de l'època i viurem l'espectacle d'una taverna del segle XVI: la Taverna di Enrico!
Propuesta de un nuevo modelo de ciudad. Un nuevo paradigma económico basado en la creatividad i la industria cultural. Un modelo que tiene que ayudar a transformar el turismo de sol i playa, en una experiencia única para aquellos que nos visitan. ---------- Proposta d'un nou model de ciutat. Un nou paradigma economic basat en la creativitat i la industria cultura. Un model que ha d'ajudar a transformar el turisme de sol i platja, en una experiencia unica per aquells que ens visiten.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.Laura Foraster i Lloret
El turismo se ha convertido en el transcurso de las últimas décadas en una de las primeras actividades económicas a nivel mundial. Sin embargo más allá del hecho económico, el turismo tiene muchas implicaciones de carácter social, ambiental o cultural; se trata, en definitiva, de una actividad transversal con un componente humano inherente, plasmado en el movimiento y encuentro de personas y colectivos.
Es en este sentido que el objetivo principal del trabajo es analizar si, dentro de este escenario, la diversidad cultural y la identidad de un pueblo puede ser un factor determinante a la hora de hacer un destino turístico más competitivo en el marco de un mundo global, y, en concreto, de una Unión Europea (UE) cada vez más rica en su diversidad lingüística y cultural.
Presentació del continguts del bloc C, tema 2 (assignatura de "Geografia del Turisme Cultural", titulacions d'Humanitats i de Geografia i Ordenació del Territori, curs 2015-2016)
MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009Jordi Munell
Pla de Viabilitat i de gestió #Museu #Etnogràfic de Ripoll 2009, redactat per la Sra. Roser Vilardell el 2009 previ a la reobertura del renovat Museu Etnogràfic de Ripoll, que fou guardonat amb el Premi nacional de cultura 2012, pel CONCA.
Del 23 de maig a l'1 de juny Sant Cugat mostra els seus millors actius i atractius: dues setmanes plenes d'activitats com la Nit en Blanc dels comerços, Sant Cugat va de Tapes amb Estrella Damm, la Mostra Gastronòmica, la Fira Vintage al Mercantic, la Nit de l'Art pels carrers del centre de la ciutat, un ral·li de cotxes antics i un de clàssics, activitats a les hípiques de Sant Cugat, més de deu visites guiades pel patrimoni i espais més emblemàtics de la nostra ciutat, recitals i música al Claustre, espectacles de primer ordre al Teatre-Auditori com Carmina Burana, Macedònia i Els Amics de les Arts..., una quarantena de propostes que demostren que Sant Cugat és una experiència única
Propuesta de un nuevo modelo de ciudad. Un nuevo paradigma económico basado en la creatividad i la industria cultural. Un modelo que tiene que ayudar a transformar el turismo de sol i playa, en una experiencia única para aquellos que nos visitan. ---------- Proposta d'un nou model de ciutat. Un nou paradigma economic basat en la creativitat i la industria cultura. Un model que ha d'ajudar a transformar el turisme de sol i platja, en una experiencia unica per aquells que ens visiten.
Turisme identitari i diversitat cultural a la UE. Aplicació a Catalunya.Laura Foraster i Lloret
El turismo se ha convertido en el transcurso de las últimas décadas en una de las primeras actividades económicas a nivel mundial. Sin embargo más allá del hecho económico, el turismo tiene muchas implicaciones de carácter social, ambiental o cultural; se trata, en definitiva, de una actividad transversal con un componente humano inherente, plasmado en el movimiento y encuentro de personas y colectivos.
Es en este sentido que el objetivo principal del trabajo es analizar si, dentro de este escenario, la diversidad cultural y la identidad de un pueblo puede ser un factor determinante a la hora de hacer un destino turístico más competitivo en el marco de un mundo global, y, en concreto, de una Unión Europea (UE) cada vez más rica en su diversidad lingüística y cultural.
Presentació del continguts del bloc C, tema 2 (assignatura de "Geografia del Turisme Cultural", titulacions d'Humanitats i de Geografia i Ordenació del Territori, curs 2015-2016)
MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009Jordi Munell
Pla de Viabilitat i de gestió #Museu #Etnogràfic de Ripoll 2009, redactat per la Sra. Roser Vilardell el 2009 previ a la reobertura del renovat Museu Etnogràfic de Ripoll, que fou guardonat amb el Premi nacional de cultura 2012, pel CONCA.
Del 23 de maig a l'1 de juny Sant Cugat mostra els seus millors actius i atractius: dues setmanes plenes d'activitats com la Nit en Blanc dels comerços, Sant Cugat va de Tapes amb Estrella Damm, la Mostra Gastronòmica, la Fira Vintage al Mercantic, la Nit de l'Art pels carrers del centre de la ciutat, un ral·li de cotxes antics i un de clàssics, activitats a les hípiques de Sant Cugat, més de deu visites guiades pel patrimoni i espais més emblemàtics de la nostra ciutat, recitals i música al Claustre, espectacles de primer ordre al Teatre-Auditori com Carmina Burana, Macedònia i Els Amics de les Arts..., una quarantena de propostes que demostren que Sant Cugat és una experiència única
Eines i utilitats a Internet en la projecció del patrimoni museístic català a...Ricard Monistrol Masclans
Ponencia presentada el 23 de agosto en la Jornada sobre Patrimonio de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE): «Patrimoni cultural i projecció (inter)nacional. Conceptes, eines, ètica i estètica de la gestió del patrimoni cultural català»
Producte de cap de setmana o d'activitats individualitzades, on es puguin disposar de diferents serveis i visites que ajudin a entendre millor la raó de ser de la Boqueria, la seva història i la identitat assolida en l’actualitat, mitjançant el fet cultural i en concret des del gastronòmic, veient els paisatges culturals locals que l’abasteixen de productes i la capacitat de concentrar d’altres d’arreu del món alhora, aprenen i ensenyant a cuinar, a cuidar-se, fer una trobada entre professionals, simposis, implicant a diferents sectors, etc., oferim un producte que pot ajudar a canalitzar el fet turístic existent en aquest espai cap a un enriquiment cultural a dues bandes.
L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Cooperació i acció territorial a l'Alt Pirine...xarxa mmcc
L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Cooperació i acció territorial a l'Alt Pirineu i Aran, Jordi Abella Pons, antropòleg i director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
Territori + patrimoni = turisme?, per Llorenç Pratsxarxa mmcc
Intervenció de Llorenç Prats
II Jornada de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana: Patrimonio, turisme i turisme
Museu del Port de Tarragona
25 d'octubre de 2012
Territori + patrimoni = turisme?, per Llorenç Prats
Cultura, creativitat i innovació com a paradigma per a un turisme cultural sostenible
1. Patrimoni, turisme i territori
II Jornada de la xarxa de Museus Marítims
de la Costa Catalana
Museu del Port de Tarragona, 25.10.2012
Cultura, creativitat i innovació
com a paradigma per un
turisme cultural sostenible
Antonio Paolo Russo
Universitat Rovira i Virgili
Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci
2. Estructura de la ponència
• Perquè turisme cultural?
• Els recursos i paisatges del turisme cultural
• Fallides i promeses incomplides: turisme cultural com
‘problema’
• Nou paradigma de turistes culturals i noves
oportunitats
• El ‘turisme creatiu’
• La innovació al servei del turisme creatiu i l'aposta
del PCT
25.10.2012
11/11/2011 AP Russo
AP RUSSO 2
2
3. Imatge turística positiva
Turisme culturalcom brand territorial
– perquè?
+ consum
+ despesa …. productes locals
….
Aproximació cap a les
cultures altres ….
AP Russo 3 25.10.2012
4. Turisme cultural: recursos i paisatges
• PATRIMONI (tangible i intangible)
– La cultura heretada i legitimada
• CULTURA URBANA E INDUSTRIES CULTURALS
– La cultura produïda
• CULTURES MATERIALS
– La cultura que defineix la identitat d’un territori
25.10.2012 AP Russo 4
11. Excursus: canvi de paradigma en el
turisme cultural
• Fracàs del “nou turisme cultural” en els llocs
de patrimoni …
• … i emergència d’un nou model de turisme
cultural en la era de la informació
• Se imposen noves estratègies de
rejoveniment del turisme
25.10.2012 AP Russo 11
12. El model emergent de turisme cultural
en la era de la informació
• De turistes culturals • … a ‘consumidors
‘tradicionals’ … culturals globals’
– Inexperts / adversos al – Experts / professionals
risc – Experiència cultural
– Experiència cultural com a extensió del estil
com “escapada de la de vida habitual en un
rutina” entorn diferent
– Art i cultura como – Art i cultura com
icones tangibles “escenaris”
– Turistes “accidentals” y – Hibridació del perfil de
de cap de setmana turista
25.10.2012 AP Russo 12
13. Com vincular aquests consumidors a
un model turístic sostenible?
• Fer que les experiències turístiques del territori
siguin més interactives, integradores,
inesperades, creatives, multi-sensorials
– Del tangible a lo intangible: narracions
multidimensionals del patrimoni i dels entorns
socials i productius
– Entorn cooperatiu de qualitat en clústers
turístics-culturals
– Creació de rutes i enllaços estratègics entre
centres i perifèries de territoris i paisatges
25.10.2012 AP Russo 13
14. Éxito en la reorientación del turismo de
patrimonio lejos del turismo de masa …
Biennale de Arquiectura, Venecia, 1997-2009
AP Russo 14 25.10.2012
17. Cap al concepte de turisme creatiu
• El focus principal del turisme cultural no te que ser la cultura
com “objecte d’explotació” sinó …
• ... els processos culturals locals en que consumidors
empátics es poden involucrar (Richards & Wilson, 2006) …
– Aprenent la “forma de ser” d’un territori i establint enllaços
(mentals i econòmics) amb ell
– Implicant-les en la reproducció d’un paisatge cultural
• … i les condicions organitzatives que permeten això
– Implicació del sector cultural en la planificació turística del territori
– Qualitat i diversitat de la oferta segon la perspectiva local vs. la
pressió “banalitzadora” dels actors globals
– Eines que afavoreixin la col·laboració horitzontal i vertical en un
context de trust i diferenciació
25.10.2012 AP Russo 17
18. La gestió del turisme cultural –
noves tecnologies TIC
• Les noves tecnologies ofereixen una
multitud d’oportunitats per a guiar i millorar
la aproximació dels visitants de paisatges
culturals de tots tipus
• Entre ells:
– “recomenadors” d’actividats
– tecnologies de gestió “back office”
– tecnologies que ajuden la espectacularització,
familiarització i interpretació del paisatge
cultural
25.10.2012 AP Russo 18