2. INNOVACIÓ I RECERCA A L’EIX DE LA B-30
PROPOSTA DE GENERACIÓ D’UN “SISTEMA (XARXA) TERRITORIAL
D’INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT (STITC)”
1.- INTRODUCCIÓ
1.1- Presentació
Les possibilitats de desenvolupament econòmic de l’eix B-30 i la seva contribució a la
recuperació econòmica de Catalunya, en base a un veritable desenvolupament de
l’economia del coneixement, són extraordinàries, ja que hi conflueixen una sèrie de
circumstàncies força singulars, que poden arribar a configurar el que es coneix
internacionalment com una regió innovadora. En primer lloc, aquesta zona és l’àrea
d’activitat industrial més important d’Espanya, amb un número significatiu
d’activitats empresarials molt lligades a la innovació. Per altra banda, al llarg de la B-
30 s’aplega una molt destacable activitat de recerca, amb dues grans universitats
públiques, la UAB i la UPC, que a més dels seus departaments, en els seus campus
acullen instituts i centres de recerca del CSIC, de l’IRTA o del programa CERCA de la
Generalitat de Catalunya. En aquest sentit hem de destacar el Sincrotró Alba, la
infrastructura científica més important que s’hagi construït mai a l’Estat Espanyol, un
tipus d’infrastructura amb un ben conegut efecte crida per activitats econòmiques
d’alt nivell tecnològic. Finalment, aquesta àrea disposa de potents agents de
transferència de tecnologia i coneixements, així com agents dedicats directament a
promoure la innovació. Entre ells destacaríem Esase-Creapolis, Parc Tecnològic del
Vallès, Parc de Recerca UAB, Ascamm, Leitat, etc.
Tanmateix, aquestes extraordinàries possibilitats de desenvolupament es troben
encara enfosquides per una certa falta de vertebració del territori, conseqüència de
la falta de coordinació i de polítiques conjuntes per part dels municipis implicats, la
indefinició respecte a la relació amb la “marca Barcelona” i la seva àrea
metropolitana, i la falta de visibilitat del seu potencial per part de la Generalitat, que
es tradueix en limitacions d’aspectes pràctics significatius com ara l’establiment de
sinergies, la visibilitat conjunta des del exterior, o la mobilitat.
És en aquest escenari que s’emmarca la iniciativa de 22 municipis de la B-30 en la
seva declaració “per al desenvolupament econòmic i l’ocupació”, que pretén
definir i desenvolupar una estratègia de col·laboració entre els diferents agents
econòmics, de recerca, d’innovació i de govern presents a la zona definida per l’eix
de la B-30.
El present document intenta definir les bases d’aquesta estratègia pel que fa en
concret a la innovació i la recerca.
1.2 Bases conceptuals de la innovació. Economia del coneixement
En aquests últims anys s’ha posat de manifest la necessitat d’una evolució de la
nostra economia cap a el que es coneix com “economia del coneixement”, o sigui
una economia basada en la generació de nou coneixement i la seva aplicació
pràctica, en el que es coneix com innovació. Innovació pot haver de molt tipus,
però pel que fa al desenvolupament de l’economia del coneixement és
especialment significativa la innovació derivada de la recerca i això constituirà una
part important del present document, sempre en el marc de l’eix de la B-30.

3. Tot i que parlem d’innovació, molt sovint d’innovació derivada de la recerca (efecte
“push”), no podem oblidar que una part molt significativa de les innovacions són
degudes a l’efecte “pull” del mercat. Aquí és a on el rol de les empreses com
elements “iniciadors” del procés d’innovació (que pot acabar en una recerca de
tipus fonamental) és molt important.
Finalment, en tot el model no es pot oblidar el rol de les administracions.
Tradicionalment, el paper de les administracions havia estat el d’elements
finançadors de la recerca i el d’elements de suport en els processos d’innovació
(bàsicament els governs). Aquest rol segueix estant molt present, però en diversos
exemples de regions innovadores s’ha posat de manifest l’efecte molt significatiu
que tenen les administracions locals, realment implicades en tot l’ecosistema
d’innovació, en l’èxit del sistema global.
El conjunt “empreses – universitats – administració” constitueix el conegut model de
la “triple hèlix” que postula que les dinàmiques de la innovació s’entenen molt millor
mitjançant aquestes interaccions creuades i sinèrgiques que en el model dirigista
clàssic “top down” tipus “Sistema Nacional de...”
Últimament ha aparegut una modificació d’aquest model, l’anomenada
“quàdruple hèlix” que inclou el tercer sector com element a tenir en compte en tot
l’ecosistema de la innovació.
1.3 La B-30 com un “territori” (innovador)?
El desenvolupament del concepte B-30 sempre ha topat amb dos problemes,
bàsicament geogràfics i d’organització territorial. No és objecte del present
document parlar extensament d’això, però si que s’ha de fer esment ja que afecten
greument a una de les hèlix de la triple hèlix, abans esmentada, la de l’administració.
El primer problema ve del fet que a l’eix de la B-30 conviuen municipis de tres
comarques diferents, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Baix Llobregat i per tant tres
Consells Comarcals. En altres països que ens poden servir de model, la coordinació
de l’acció municipal en l’ecosistema de la innovació en el “territori” es
desenvolupada pel “county”, però aquí en tindríem tres. Vist des del punt de vista de
la innovació i la recerca i l’economia del coneixement, les “comarques” haurien
d’estar definides per altres paràmetres i no per simples accidents geogràfics. En el
nostre cas, l’eix de la B-30 constitueix una unitat molt clara basada en la mobilitat, el
coneixement, la innovació i l’activitat industrial.
El segon problema prové de la força de Barcelona i el fet que l’Àrea Metropolitana
de Barcelona arriba a part de l’eix de la B-30, concretament hi formen part 7
municipis, fet que també provoca una certa desorientació administrativa i de serveis
en l’àrea B-30.
La marca “Barcelona” és molt poderosa i l’eix de la B-30 no hauria de renunciar a
ella. És en aquest sentit que una denominació genèrica del tipus “Barcelona B-30
Innovation Area” marcaria l’especificitat sense perdre la marca de “Barcelona”.
2. VISIÓ
Una visió compartida pel territori en l’àmbit d’Innovació i Recerca seria resumida en
els següents punts:

4. Formació, captació i retenció de talent
Consolidació d’una recerca capdavantera amb una valorització eficaç
Integració de la innovació a l’activitat natural de les empreses. Empreses
innovadores
Administració facilitadora de la innovació lligada a la recerca
Cooperació en els àmbits del coneixement i la innovació entre els diferents
agents implicats. Elements d’intermediació i de generació de sinergies
eficaços
Facilitació de la innovació lligada a la recerca per part d’un entorn
sociocultural compromès.
Evolució cap a un territori vertebrat amb prioritat per l’economia del
coneixement
Connexió i acció internacionalitzada en recerca i innovació.
Desenvolupament d’una economia “global” amb fort impacte “local”
(riquesa i ocupació).
3. REPTES ESTRATÈGICS
Els reptes estratègics s’han de basar en els dos elements claus de la innovació:
Innovació deguda a la recerca (“research push”) i innovació deguda al mercat
(“market pull”). Això significa com a principals reptes, per una banda ser capaços de
mantenir una capacitat elevada de generar nou coneixement, dedicant una
especial atenció a la seva valorització i a la seva evolució fins al mercat. I per l’altre
prestar especial atenció a les demandes del mercat sent aquí capaços de transferir
aquestes demandes fins a l’àmbit de la recerca de manera que permetin crear nou
coneixement dirigida a l’aplicació. Totes dues aproximacions s’han d’alimentar
mútuament per ser veritablement productives.
Per fer viables i eficients els dos reptes indicats en el paràgraf anterior, es necessiten
tres elements, amb els seus reptes respectius, ortogonals als anteriors. El primer és la
formació, captació i retenció del millor talent recercador, innovador i emprenedor. El
segon pensar i fer globalment (activitat internacional amb arrels i impacte locals). I el
tercer generar un sistema d’innovació territorial amb la seva governança, a on tots
els diferents agents estiguin presents, que contribueixi a fer front amb garanties als
reptes anteriors.
4. SITUACIÓ ACTUAL
Molt recentment s’ha publicat el llibre “El Vallès, motor productiu de Catalunya”
(Solà, Termes i Sáez) com una iniciativa de FEMvallès. En aquesta publicació és fa
una anàlisi de l’estructura empresarial i dels principals establiments industrials
implantats al Vallès que en una bona part coincideix amb el “territori B-30” i també
de les infrastructures tecnològiques, universitats, agents del coneixements, i empreses

5. de recerca i desenvolupament implantades en aquest territori. Aquesta publicació
pot representar un punt de partida per conèixer els diferents agents relacionats amb
la innovació presents en el territori B-30.
5. DIAGNOSI
Debilitats:
Falta de política comú i coordinació
Falta de vertebració de l’activitat d’innovació en el territori
Desconeixement de les capacitats del territori en innovació i recerca
Dispersió i multiplicació d’agents dedicats, en principi, a la innovació amb
poca o nul·la coordinació
Falta d’orientació cap a la innovació de una gran part de la recerca
Teixit empresarial format principalment per PIMES amb poca o nul·la vocació
innovadora.
Falta d’un llenguatge comú entre la recerca fonamental i la petita i mitjana
empresa en el territori.
Falta de personal de recerca qualificat en la universitat amb una forta
orientació a la innovació i l’emprenedoria
Falta de personal qualificat en les empreses amb coneixements d’innovació i
recerca (doctors)
Falta de voluntat “global” en una bona part del teixit empresarial del territori.
Absència d’una “marca comú” pel territori, especialment important en
accions internacionals.
Amenaces
Pèrdua de la oportunitat d’esdevenir un “territori innovador” en el marc de
l’economia del coneixement.
Pèrdua d’oportunitats en innovació i recerca
Pèrdua d’oportunitats en mobilitat i vertebració del territori, aspectes bàsics
per ser competitius en innovació i recerca.
Pèrdua d’oportunitats en generar riquesa basada en el coneixement
Pèrdua d’oportunitats en generar ocupació, especialment d’alta
qualificació.
Pèrdua de visibilitat, especialment per dilució en “Barcelona”

6. Fortaleses
Territori geogràficament i socioeconòmicament ben definit i homogeni
Gran activitat industrial i empresarial (primera àrea industrial de l’estat
Espanyol)
Gran activitat de recerca, molt competitiva a nivell internacional
Infrastructures de recerca punteres al mon.
Universitats altament competitives capdavanteres a l’estat Espanyol
Diversos agents potents d’innovació (centres tecnològics, parcs científic-
tecnològics, parcs de negocis, etc.)
Municipis implicats en la transformació del territori en una “territori innovador”.
Oportunitats
Creació d’un “territori innovador” amb reconeixement internacional
Creació d’un gran pol científic-tecnològic capdavanter en el sud d’Europa
Creació d’activitat econòmica i riquesa
Creació d’ocupació qualificada en el marc de la societat del coneixement
Atracció i retenció de talent
Atracció d’inversió i d’activitat econòmica d’alt nivell tecnològic
6. CAP A UN “SISTEMA TERRITORIAL D’INNOVACIÓ I DE TRANSFERÈNCIA DE
CONEIXEMENT (STITC)” EL “BARCELONA B-30 INNOVATION SYSTEM”
Un sistema territorial d’innovació i de transferència de coneixement en el cas de
l’àrea B-30 hauria de ser un element coordinador, facilitador, impulsor i dinamitzador,
dissenyat pel treball en xarxa i hauria d’estructurar-se al llarg de quatre vectors
principals units tots ells per l’existència d’una marca comuna. Aquests vectors
estratègics serien:
Vertebració (“la innovació lligada a la recerca”)
Especialització
Internacionalització
Captació de recursos: talent, inversió i finançament
En el desenvolupament d’aquests vectors han de participar de manera coordinada
els diferents agents involucrats en la innovació existents en el territori.

7. 6.1 Vertebració d’un ecosistema d’innovació basat en coneixement
L’organització i vertebració d’un sistema regional d’innovació passa obligatòriament
per la generació d’una marca amb la que se sentin identificats els diferents agents
relacionats amb la innovació, presents en el territori. De manera relacionada amb la
proposta genèrica pel territori (“Barcelona B-30 Innovation Area”) comentada
anteriorment, pel sistema concret d’innovació podria ser “Barcelona B-30 Innovation
System”.
En el punt de la vertebració del sistema ens trobem amb la dificultat, ja comentada,
de la no existència d’una administració unificada. Estem parlant d’un territori amb 22
municipis i tres consells comarcals. Aquesta dispersió està també present en
l’organització empresarial, amb tres Cambres de Comerç i multitud d’organitzacions
empresarials. En aquest sentit, dels tres elements de la triple hèlix, administració,
empresa i universitat, és aquest últim el que presenta una menor dispersió. Així, la UAB
aplega en el seus campus (Bellaterra i Sabadell) un gran percentatge de tota la
recerca bàsica que es fa a la zona i a més, en el projecte Campus de Excel·lència
Internacional UABCEI hi participen altres agents d’innovació de l’entorn com centres
tecnològics i parcs científics i tecnològics. De fet, i en aquest àmbit, pràcticament
només no queda cobert pel UABCEI el campus de la UPC de Terrassa, el centre
tecnològic Leitat, el Parc Científic i Tecnòlogic de Terrassa / Orbital 40, el Centre
Tecnològic i Universitari de Granollers, l’Institut Català de Ciència i Tecnologia (IUCT)
de Mollet i el Centre d’Investigació i Desenvolupament Aplicat (CIDA) de Santa
Perpetua de Mogoda.
Semblaria per tant raonable, que la UAB, en el context del projecte UABCEI fos
l’encarregada, pels altres agents del sistema que actuarien com a “partners”, de
coordinar el “sistema territorial d’innovació i transferència de coneixement” en l’àrea
de la B-30. En aquest punt s’ha d’indicar que un model a seguir ja que té
implementada des de fa uns anys una proposta com la que aquí fem, és el de la
regió de Linköping a Suècia que presenta moltes semblances físiques, estructurals i
econòmiques amb l’àrea de la B-30.
El model que es proposa és un model de coordinació, de dinamització i de
coneixement en xarxa. Cada un dels elements i agents implicats en temes
d’innovació, existents en l’actualitat ha de seguir fent la seva tasca i exercint la seva
responsabilitat, però alineant-se voluntàriament amb el conjunt i sabent que forma
part d’una xarxa més àmplia que ha d’oferir un clar valor afegit respecte a la
situació actual. Tot plegat es tracta de posar a la pràctica els postulats del concepte
d’“Innovació Oberta” en el nostre àmbit territorial, mitjançant una xarxa que permeti
la creació, desenvolupament i creixement d’activitat econòmica (empreses)
intensiva en coneixement.
Algunes accions en aquest vector estratègic:
Creació d’una associació per la innovació i la transferència de
coneixements, com entitat sense ànim de lucre, per promoure la economia
intensiva en coneixement en l’àrea B-30 mitjançant la utilització compartida
de recursos. El “Barcelona B-30 Innovation System”.
En el marc de l’associació, generació d’un sistema d’incubació i promoció
de l’empreneduria derivada del “coneixement” a nivell territorial.
Coordinació entre les incubadores d’empreses del territori, promoció de
noves i alineació de les existents en diferents àmbits d’especialització.
Generació d’una xarxa pel desenvolupament i el creixement d’empreses
intensives en coneixement.

8. En el marc de l’associació, desenvolupament de serveis especialitzats als
emprenedors i les petites i mitjanes empreses intensives en coneixement, fent
ús de les avantatges de l’economia d’escala:
- Cerca de proveïdors o socis tecnològics
- Participació en projectes europeus o nacionals. Cerca de
finançament públic.
- Difusió de concursos públics i licitacions
- Assessorament especialitzat:
- Jurídic i fiscal
- Innovació de negoci i estratègia empresarial
- Màrqueting i estudis de mercat
- Comptabilitat i finances
- Tècnic i científic
- Etc.
En el marc de l’associació, generació d’un banc d’idees i un banc
d’emprenedors. Suport a la generació de nous projectes.
En el marc de l’associació, generació de “Liason Offices”, situades en els
propis municipis, per connectar la investigació (universitats i centres de
recerca) i l’activitat econòmica (empreses en els municipis, cambres de
comerç, etc.).
En el marc de l’associació, generació de clústers dinàmics amb presència de
empreses i grups d’investigació per fer front a reptes específics. Implicació de
“empreses tractores” per identificar els esmentats reptes.
Per part dels municipis, cambres de comerç i associacions empresarials,
desenvolupament de bases de dades sobre l’activitat econòmica que es
desenvolupa al municipi, amb especial èmfasi en l’activitat innovadora i
intensiva en coneixement.
Per part dels agents del coneixement (universitats, centres de recerca,
centres tecnològics), generació de bases de dades sobre l’expertesa
investigadora i tecnològica.
6.2 Especialització
Aquest és un tema una mica delicat, però idealment una marca regional
d’innovació va associada a un, o a uns pocs, àmbits d’activitat a on s’és (o s’intenta
ser) referència internacional (ex. “Silicon Valley”). En el cas de les empreses de la B-
30 ens trobem amb una història molt centrada en el tèxtil i altres activitats
manufactureres i de taller que han anat evolucionant cap a productes que han
incorporat alta tecnologia, principalment provinent del camp del nous materials i
materials avançats. Per altra banda i pel que fa a la recerca fonamental ens trobem
amb una concentració molt important d’activitat en aquests àmbits, des de la

9. microelectrònica a la nanotecnologia, amb alguna de les infraestructures més
potents que s’han construït mai a l’Estat Espanyol, com és el Sincrotró Alba. També,
algunes de les grans empreses tractores ubicades en el territori B-30 (p. ex. Seat o
Telefònica) no son alienes al món dels materials avançats.
Per tant, creiem que el territori B-30 podria apostar per convertir-se en una
referència internacional pel que fa al món dels materials avançats i les tecnologies
associades per les indústries de l’automoció, electrònica, tèxtil, aeroespacial,
biomèdica, etc.
Altres àmbits de gran implantació en el territori B-30 pel que fa a recerca i
innovació son les “Tecnologies Alimentàries”, els àmbits Quimico-Farmacèutic i els
de Biotecnologia i Biomedicina.
En aquest sentit seria important associar la “marca” a l’activitat, en tot el que
faci referència a promoció i difusió de l’entorn B-30.
6.3 Internacionalització
En aquest vector és important establir aliances estratègiques entre el territori
B-30 i altres regions similars, especialment a Europa. Això pot permetre una
adequada tasca de “benchmarking” per tal d’aconseguir desenvolupar totes les
potencialitats de la B-30.
En el recorregut per consolidar la marca B-30 i fer-la coneguda
internacionalment ha de ser imprescindible la col·laboració de les empreses i
institucions ubicades a la B-30 i amb presència internacional per tal de promoure la
“marca” i mostrar la pertinència a un projecte comú de gran projecció.
La presència internacional és clau per l’èxit en el següent eix d’aquest
document (captació de recursos) i experiències com la de l’ajuntament de Sant
Cugat en la seva proposta d’esdevenir seu de l’Institut Europeu de Tecnologia han
de ser molt valuoses pel conjunt i comptant amb una agregació més estesa (el
conjunt de la B-30) aquest tipus d’iniciatives, que s’han de seguir proposant i
impulsant, poden tenir moltes més possibilitats d’èxit.
6.4 Captació de recursos: Talent, inversió i finançament
Aquest eix representa l’objectiu final del projecte (veure apartat 3. Reptes
Estratègics) i els anteriors no són més que eines per arribar a aquest. La generació
d’un “sistema territorial d’innovació i transferència de coneixement STITC” eficient,
amb una marca definida, que inclogui un missatge d’especialització, excel·lència,
impacte en la societat i amb una important presència internacional hauria de portar
com a conseqüència la captació d’inversió que permetés la implantació de nova
activitat econòmica (empreses) de caire altament tecnològic i intensives en
coneixement, amb la generació associada de nova recerca i captació i retenció de
talent.
En un altra línia, el STITC hauria de ser vehicle per l’atracció de finançament
concret pels diferents projectes basats en el coneixement que es poden
desenvolupar en el territori. Així doncs, l’existència d’una massa crítica important de
projectes tecnològics i basats en el coneixement, acompanyats i promoguts pel
STITC hauria de facilitar molt les relacions amb bancs, xarxes de “business angels”,
empreses de capital risc i altres instruments de finançament. De fet, com en altres

10. activitats, l’economia d’escala també s’ha de tenir en compte per fer més eficient el
finançament en la innovació basada en el coneixement.
7. PROPOSTA DE DESENVOLUPAMENT DEL DOCUMENT DE TREBALL
Incorporació al document de treball de les aportacions realitzades en la
reunió oberta que ha de tenir lloc en l’juntament de Mollet del Vallès.
Validació del document per part de la “Associació B-30” (nom per definir),
una vegada constituïda.
Determinació dels recursos disponibles pel projecte.
Creació d’un “steering committee”, amb coordinació per part de la UAB i
presència d’agents significatius dels tres elements de la triple hèlix pel
desenvolupament concret del projecte.
Definició del pla de treball en l’àmbit de la innovació i la recerca, d’acord
amb el document validat i segons els recursos de que es pugui disposar.
Execució del projecte
Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Febrer de 2012
Prof. Jordi Marquet Cortès
Coordinador del Grup de Treball Recerca i Innovació del Projecte B-30
Director General de la Fundació Parc de Recerca UAB
Comissionat de la Rectora per al Parc de Recerca