Un espai finit? Revolució científica del Renaixement Gravat popular del segle XVI Llorenç Vallmajó Riera,  gener-2010 http :// filopolis.net
Sistema geocèntric Revolució científica del Renaixement Sentit comú: tot gira entorn de la Terra
Rotació aparent de les estrelles Revolució científica del Renaixement Una circumferència completa cada 23 h i 56 s
Rotació aparent… Revolució científica del Renaixement Rastres d’estels durant 30 minuts
Retrogradació dels planetes Revolució científica del Renaixement Retrogradació dels planetes. Com s’explica?
Retrogradació dels planetes Revolució científica del Renaixement Simulació retrogradació planetes. Planetari de Munic; 17 anys?
Copèrnic Revolució científica del Renaixement Nicolau Copèrnic   (1473-1543)
De Revolutionibus Orbium Coelestium Revolució científica del Renaixement «En aquest temple, el més bonic que pugui existir, ¿qui trobaria per aquesta lluminària (el Sol) un lloc diferent o millor que aquell des del qual il·lumina simultàniament totes les coses?»  Copèrnic Heliocentrisme i circularitat
Explicació retrogradació Revolució científica del Renaixement Esquema retrogradació Veure Port: retrogradació  de  Mart
Objeccions a l’heliocentrisme Revolució científica del Renaixement El sentit comú D’ordre geomètric D’ordre mecànic D’ordre religiós D’ordre cultural
Paral·laxi estelar: objecció d’ordre geomètric Revolució científica del Renaixement Si la terra es mou, s’haurien d’observar canvis en la configuració de les constel·lacions
Heliocentrisme; una idea  perillosa Revolució científica del Renaixement 1. Neoplatònics: “Déu és l’Infinit” 2. Copèrnic: L’heliocentrisme implica magnituds infinites. Bruno: Límits de Déu? Límits de la matèria L’heliocentrisme esdevé una idea perillosa Giordano Bruno (1548-1600)
Tycho Brahe  Revolució científica del Renaixement Tycho Brahe  (1546-1601) Sistema geo-heliocèntric
Kepler Revolució científica del Renaixement Johannes Kepler    (1571-1630)
Cinc sòlids i planetes Revolució científica del Renaixement Kepler: Cinc sòlids regulars i les esferes dels planetes
Renúncia a la circularitat Revolució científica del Renaixement Kepler: Renúncia a la circularitat: les dues primeres lleis
Galileo Galilei Revolució científica del Renaixement Galileo Galilei  (1564-1624)
Telescopi Revolució científica del Renaixement Descobriments astronòmics: Irregularitats a Lluna (com Terra) El Sol, taques Quatre satèl·lits de Júpiter Fases de Venus, com Lluna Milions d’estels a Via Làctia
Aportacions astronòmiques Revolució científica del Renaixement Els satèl·lits de Júpiter
Aportacions astronòmiques Revolució científica del Renaixement Fases de Venus (c) Fases de Venus,  previstes per Copèrnic i descobertes per Galileo, només són possibles si suposem (b), de cap manera en (a)
Aportacions físiques Revolució científica del Renaixement En el buit, igual. + Principi d’inèrcia
Aportacions epistemològiques Revolució científica del Renaixement Matematització +  Mètode hipotèticdeductiu “ La filosofia està escrita en aquest llibre tan gran que tenim constantment obert davant els ulls, em refereixo a l’univers, però no pot ser llegit si abans no hem après a entendre la llengua, a conèixer els caràcters en els quals és escrit. És escrit en llenguatge matemàtic, i els seus caràcters són triangles, cercles i d’altres figures geomètriques sense les quals és impossible entendre ni una sola paraula. Prescindir d’aquests caràcters és com girar vanament en un  obscur laberint”. Galileo Galilei  Il saggiatore  ( L’assagista )
Dos sistemes Revolució científica del Renaixement Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món
Judici Revolució científica del Renaixement Judici: “ E pur si muove ”
Newton Revolució científica del Renaixement «Nature and Nature’s laws lay hid in night: God said,  Let  Newton be!  And all was light. »  Alexander Pope Isaac Newton Nadal 1642-1727 Julià: 25-des-1642 Gregorià: 4-gen-1643
Gravitació universal Revolució científica del Renaixement Una sola equació explica  tot  l’univers físic
Òptica Revolució científica del Renaixement Descomposició de la llum
Reconeixement Revolució científica del Renaixement Àmbits de l’obra de Newton
Revolució cientítica: visió general  Revolució científica del Renaixement C φ Copèrnic: ·  heliocentrisme, no noves observacions    ·  objeccions a la teoria   ·  planetes, retrogradació. Espai infinit Kepler:  ·  òrbites elíptiques, no circularitat Galilei: · astronomia:  Júpiter, 4 satèl·lits   Sol, taques; Venus, fases   · física:  inercia; relativitat moviment, …   · metodologia:  experimentació      matematització Newton:  · gravetat,  força a distància   ·  espai i temps  absoluts , matèria   · llum : teoria corpuscular   (Huygens: ones) · mètode : comprovació experimental Mecanicisme :    +cos i  –natura, màquines -   Determinisme - Legalitat :   +tot reduït a lleis –no art -  Racionalitat :   +fe progrés –no sentiment Crítica sentit comú - Ferida orgull humà - Objecció mecànica Un món, no sub/supra - Nova epistemologia

Rev cientifica gen2010

  • 1.
    Un espai finit?Revolució científica del Renaixement Gravat popular del segle XVI Llorenç Vallmajó Riera, gener-2010 http :// filopolis.net
  • 2.
    Sistema geocèntric Revoluciócientífica del Renaixement Sentit comú: tot gira entorn de la Terra
  • 3.
    Rotació aparent deles estrelles Revolució científica del Renaixement Una circumferència completa cada 23 h i 56 s
  • 4.
    Rotació aparent… Revoluciócientífica del Renaixement Rastres d’estels durant 30 minuts
  • 5.
    Retrogradació dels planetesRevolució científica del Renaixement Retrogradació dels planetes. Com s’explica?
  • 6.
    Retrogradació dels planetesRevolució científica del Renaixement Simulació retrogradació planetes. Planetari de Munic; 17 anys?
  • 7.
    Copèrnic Revolució científicadel Renaixement Nicolau Copèrnic (1473-1543)
  • 8.
    De Revolutionibus OrbiumCoelestium Revolució científica del Renaixement «En aquest temple, el més bonic que pugui existir, ¿qui trobaria per aquesta lluminària (el Sol) un lloc diferent o millor que aquell des del qual il·lumina simultàniament totes les coses?» Copèrnic Heliocentrisme i circularitat
  • 9.
    Explicació retrogradació Revoluciócientífica del Renaixement Esquema retrogradació Veure Port: retrogradació de Mart
  • 10.
    Objeccions a l’heliocentrismeRevolució científica del Renaixement El sentit comú D’ordre geomètric D’ordre mecànic D’ordre religiós D’ordre cultural
  • 11.
    Paral·laxi estelar: objecciód’ordre geomètric Revolució científica del Renaixement Si la terra es mou, s’haurien d’observar canvis en la configuració de les constel·lacions
  • 12.
    Heliocentrisme; una idea perillosa Revolució científica del Renaixement 1. Neoplatònics: “Déu és l’Infinit” 2. Copèrnic: L’heliocentrisme implica magnituds infinites. Bruno: Límits de Déu? Límits de la matèria L’heliocentrisme esdevé una idea perillosa Giordano Bruno (1548-1600)
  • 13.
    Tycho Brahe Revolució científica del Renaixement Tycho Brahe (1546-1601) Sistema geo-heliocèntric
  • 14.
    Kepler Revolució científicadel Renaixement Johannes Kepler (1571-1630)
  • 15.
    Cinc sòlids iplanetes Revolució científica del Renaixement Kepler: Cinc sòlids regulars i les esferes dels planetes
  • 16.
    Renúncia a lacircularitat Revolució científica del Renaixement Kepler: Renúncia a la circularitat: les dues primeres lleis
  • 17.
    Galileo Galilei Revoluciócientífica del Renaixement Galileo Galilei (1564-1624)
  • 18.
    Telescopi Revolució científicadel Renaixement Descobriments astronòmics: Irregularitats a Lluna (com Terra) El Sol, taques Quatre satèl·lits de Júpiter Fases de Venus, com Lluna Milions d’estels a Via Làctia
  • 19.
    Aportacions astronòmiques Revoluciócientífica del Renaixement Els satèl·lits de Júpiter
  • 20.
    Aportacions astronòmiques Revoluciócientífica del Renaixement Fases de Venus (c) Fases de Venus, previstes per Copèrnic i descobertes per Galileo, només són possibles si suposem (b), de cap manera en (a)
  • 21.
    Aportacions físiques Revoluciócientífica del Renaixement En el buit, igual. + Principi d’inèrcia
  • 22.
    Aportacions epistemològiques Revoluciócientífica del Renaixement Matematització + Mètode hipotèticdeductiu “ La filosofia està escrita en aquest llibre tan gran que tenim constantment obert davant els ulls, em refereixo a l’univers, però no pot ser llegit si abans no hem après a entendre la llengua, a conèixer els caràcters en els quals és escrit. És escrit en llenguatge matemàtic, i els seus caràcters són triangles, cercles i d’altres figures geomètriques sense les quals és impossible entendre ni una sola paraula. Prescindir d’aquests caràcters és com girar vanament en un obscur laberint”. Galileo Galilei Il saggiatore ( L’assagista )
  • 23.
    Dos sistemes Revoluciócientífica del Renaixement Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món
  • 24.
    Judici Revolució científicadel Renaixement Judici: “ E pur si muove ”
  • 25.
    Newton Revolució científicadel Renaixement «Nature and Nature’s laws lay hid in night: God said, Let Newton be! And all was light. » Alexander Pope Isaac Newton Nadal 1642-1727 Julià: 25-des-1642 Gregorià: 4-gen-1643
  • 26.
    Gravitació universal Revoluciócientífica del Renaixement Una sola equació explica tot l’univers físic
  • 27.
    Òptica Revolució científicadel Renaixement Descomposició de la llum
  • 28.
    Reconeixement Revolució científicadel Renaixement Àmbits de l’obra de Newton
  • 29.
    Revolució cientítica: visiógeneral Revolució científica del Renaixement C φ Copèrnic: · heliocentrisme, no noves observacions · objeccions a la teoria · planetes, retrogradació. Espai infinit Kepler: · òrbites elíptiques, no circularitat Galilei: · astronomia: Júpiter, 4 satèl·lits Sol, taques; Venus, fases · física: inercia; relativitat moviment, … · metodologia: experimentació matematització Newton: · gravetat, força a distància · espai i temps absoluts , matèria · llum : teoria corpuscular (Huygens: ones) · mètode : comprovació experimental Mecanicisme : +cos i –natura, màquines - Determinisme - Legalitat : +tot reduït a lleis –no art - Racionalitat : +fe progrés –no sentiment Crítica sentit comú - Ferida orgull humà - Objecció mecànica Un món, no sub/supra - Nova epistemologia