1. Ciències per al món contemporani
L’origen de l’Univers
i de la vida

2. Tema 2. Índex
 Del paradigma aristotèlic al paradigma newtonià
 L’univers observable: galàxies, estrelles i planetes
 L’origen de l’Univers: la teoria del Big Bang
 La formació del Sistema Solar: l’origen de la
Terra
 Condicions per a la vida als planetes
 El planeta Terra: la teoria de la deriva dels
continents
 L’origen de la vida: fixisme versus evolucionisme
 L’evolució i les seues proves
 El procés d’hominització
 Què hem aprés?

3. El paradigma aristotèlic
 Aristòtil (s IV aNE) és el primer en escriure sobre
Física
La proposta explicativa de la
realitat física era tan treballada i
tan metòdica que va triomfar,
aportant així a la humanitat el
primer paradigma racional
conjunt d’explicacions sobre el
món captable pels sentits
un conjunt de teories i creences
que conformen una cosmovisió

4. Aristòtil i el problema del moviment
Per què les coses es mouen?
Tot canvi té una causa que cal cercar
Els motius pels quals els éssers vius
canviem són o bé fisiològics, o bé
desitjats emotivament o racionalment
I els cossos inanimats?
La recerca del seu lloc natural
en l’Univers

5. El lloc natural de cada element
Quatre elements
 Terra
 Aigua
 Aire
 Foc

6. Aristòtil construeix
l’Univers a partir de les
observacions d’Eudox i
Cal·lip
L’Univers és:
 Esfèric
 Finit
 Sense el buit
 A l’interior del qual
distingim 2 esferes:
el món sublunar i el
supralunar

7. El món sublunar: la Terra
 Rodona
 Immòbil
 És el centre de l’Univers
 Tot els objectes que hi ha al món sublunar ho fan
cercant el seu lloc natural.
El món supralunar
 A partir de la Lluna
 Composat d’un cinquè element
 Moviment circular i uniforme al voltant de la Terra
 els estels “enganxats” a l’esfera última

8. Vídeo: l’Univers aristotèlic (1:15)

9. Les aportacions de Ptolomeu (Grècia-Egipte, s I)
 Va incorporar la
geometria i el càlcul
matemàtic al
paradigma aristotèlic
 Introduí una sèrie
d’elements nous per
explicar millor el
moviment dels
planetes, com els
concepte d’epicicle i
d’òrbita excèntrica

10. Vídeo: l’Univers aristotèlic amb les reformes de Ptolomeu (2:00)

11. Copèrnic, Tycho Brahe, Kepler: l’heliocentrisme
Nicolau Copèrnic (Polònia, 1473-1543)
 És considerat l’iniciador de la revolució científica que va
permetre destruir el paradigma aristotèlic
 A partir de l’observació del moviment dels planetes, proposa una
alternativa al sistema geocèntric: l’heliocentrisme, és a dir, un
nou model en el qual el Sol està gairebé al centre de l’univers, i
al seu voltant orbiten els planetes i els estels (aquests immòbils),
mentre que la Lluna orbita la Terra.
 La proposta de Copèrnic era tan agosarada que ell mateix
dubtava si publicar-la o no, ja que deixava sense sentit moltes
de les premisses bàsiques del paradigma clàssic
l’ésser humà ja no era el
centre de l’Univers
l’explicació teòrica del
moviment deixava de
tenir sentit

12. Vídeo: geocentrisme vs. Heliocentrisme (0:48)

13.  Va aportar noves
dades, gràcies a les
seues exhaustives
observacions –sense
telescopi encara- del
cel
 La seua teoria és un
intent de congeniar
l’heliocentrisme amb
el geocentrisme
Copèrnic, Tycho Brahe, Kepler: l’heliocentrisme (II)
Tycho Brahe (Dinamarca, 1546-1601)

14.  Va millorar el telescopi (que se suposa va aparèixer a
principis dl s XVII). Ell i Galileu, contemporanis, el van
fer servir per recolzar la nova imatge de l’Univers
Les 3 lleis de Kepler expliquen el moviment dels planetes
orbitant al voltant del Sol. Resumidament, les lleis
afirmen que:
 Els planetes orbiten el·lípticament al voltant del Sol
 Els planetes es desplacen més de pressa quan més a prop
estan de l Sol (periheli), i més lentament com més lluny
estan (afeli)
 Com més lluny es troba un planeta del Sol, més temps
necessita per completar la seua òrbita
Copèrnic, Tycho Brahe, Kepler: l’heliocentrisme (III)
Johannes Kepler (Alemanya, 1571-1630)

15. Galileu Galilei (Itàlia, 1564-1642)
 Perfecciona el telescopi i amb això aconsegueix
observacions del cel –els cràters de la Lluna, els satèl·lits
de Júpiter, les tasques solars...- que li permeten recolzar
la proposta heliocèntrica
 És el primer en adonar-se que l’Univers té una
magnitud que fins aquell moment cap pensador hauria
imaginat
 Pel que fa al problema del moviment, els seus
experiments li permeten refutar les tesis aristotèliques i
preparar el camí de Newton
 La tasca de Galileu va ser tan evidentment demolidora
de l’anterior paradigma que fins i tot l’església catòlica
es va oposar a ell

16. Vídeo: Galileu Galilei i l’observació del cel (I)

17. Vídeo: l’abjuració de Galileu Galilei (II)

18. Què hem après?
 Distinció entre ciència, tècnica, art, filosofia i
pseudociència
 Distinció entre ciències formals i ciències
empíriques
 Distinció entre ciències naturals i ciències socials
 Les característiques d’un enunciat científic
 La falsabilitat dels enunciats científics
 La lògica de la investigació científica
 La provisionalitat dels enunciats científics
 El qüestionament de la neutralitat de la ciència