Recuperació 3r ESO

REFORÇ I AMPLIACIÓ Tots sabem per experiència que els alumnes són molt diversos, tant pel
que fa al nivell acadèmic com als interessos i al grau de motivació que pos-
seeixen. Les fitxes d’aquesta secció tenen l’objectiu de proporcionar recur-
sos per a atendre la diversitat de l’alumnat.
Les fitxes de reforç van dirigides als alumnes amb dificultats. Per aquest
motiu, tornen a treballar, d’una manera més senzilla i pautada, els aspectes
fonamentals de la unitat. Aquestes fitxes de reforç consideren diferents ti-
pus de dificultats, que entrebanquen l’aprenentatge dels alumnes:
• Dificultats conceptuals de la matèria. Moltes vegades, cal reprendre
alguns continguts bàsics dels temes. Recollim una sèrie de fitxes de tre-
ball que parteixen del plantejament segons el qual és més fàcil aprendre
una cosa en la pràctica que si ens limitem una vegada i una altra a repe-
tir continguts exclusivament. Així, doncs, aquestes fitxes de reforç per-
meten enfortir els coneixements mitjançant l’acció: el comentari de
textos i la interpretació de documents gràfics són les formes més co-
munes d’aconseguir-ho en la nostra àrea.
• Dificultats dels procediments propis de l’àrea. L’àrea de Geografia i
Història té una càrrega procedimental important. Procediments com la
lectura de textos, la interpretació i la construcció de mapes i gràfics, la
lectura d’imatges… són una part substancial i fonamental de la matèria.
Per això moltes fitxes reforcen l’aprenentatge d’aquests procediments.
• Dificultats lingüístiques. El codi lingüístic és el principal en la trans-
missió de la Geografia i la Història, i gran part de la matèria consisteix
en l’aprenentatge de conceptes nous. Una dificultat afegida és que molts
conceptes del llenguatge corrent adquireixen un altre significat propi i
específic en el context de la Geografia i la Història. En resum, l’àrea té
una forta dependència del nivell lingüístic dels alumnes i, a vegades, els
estudiants tenen dificultats d’aprenentatge a causa de la incomprensió
del discurs. Per aquest motiu, algunes fitxes de reforç insisteixen en l’a-
prenentatge de conceptes i en l’esmena d’algunes dificultats lingüísti-
ques que poden plantejar-s’hi.
• Dificultats matemàtiques. La utilització de les operacions aritmèti-
ques bàsiques, la mesura i les seues unitats, i el treball amb índexs, ta-
xes, percentatges i proporcions és fonamental en Geografia. Per això, al-
gunes fitxes de reforç insisteixen en aquest tipus de continguts.
Les fitxes d’ampliació van dirigides als alumnes més avançats, que poden
arribar més enllà del nivell mitjà de l’aula, o bé a aquells alumnes que te-
nen un interés especial per determinats aspectes. Presenten una metodolo-
gia indagatòria i plantegen breus investigacions relacionades amb:
• Estudi de casos concrets.
• Investigació en Internet.
• La literatura i altres manifestacions artístiques com a font.
• El cine com a font.

239

1 FITXA 1
ITINERARI AERI I ESCALES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Aquest exercici proposa realitzar un itinerari aeri per Europa amb l’objectiu de treballar les escales
d’un mapa. El seu maneig és fonamental per a poder llegir i interpretar els mapes.

RESOL

1 Imagina un viatge amb avió de Madrid a Roma amb les característiques següents:

ITINERARI: Madrid-París-Roma
HORA D’EIXIDA DE MADRID: 8:00 h
VELOCITAT MITJANA DE L’AVIÓ: 700 km/h
ESCALA A PARÍS: 1 hora

Esbrina’n aquests aspectes (per a fer-ho necessites un mapa d’Europa que tinga escala
i un regle):
• Quilòmetres totals que recorre l’avió.
• Hora d’arribada a París.
• Hora d’envol de París.
• Hora d’arribada a Roma.
• Temps total del vol.
• Rius i sistemes muntanyosos que sobrevolarà l’avió.
• Estats que travessarà.

Passos que has de seguir:
1. Has de mesurar amb el regle la distància que hi ha entre Madrid i París, i entre París i Roma.
2. Fixa’t en l’escala del mapa i converteix els centímetres mesurats en quilòmetres.
3. Suma ambdues distàncies, Madrid-París i París-Roma, per a obtindre el total de quilòmetres recorreguts.
4. Per a calcular el temps de vol pots fer una regla de tres:
En 60 minuts 700 km
En X minuts Distància Madrid-París
5. El resultat (minuts) el transformes en hores, i així tindràs el temps que l’avió tarda
a realitzar el vol. Si el sumes a l’hora d’eixida, obtindràs l’hora d’arribada a París.
Si sumes a aquesta l’hora d’escala, sabràs l’hora d’eixida de París.
6. Aplica la regla de tres a la distància París-Roma per a obtindre el temps de vol entre ambdues
ciutats. Si el sumes a l’hora d’eixida de París, sabràs l’hora d’arribada a Roma.
7. La suma dels temps parcials més l’hora d’escala et donarà el temps total del vol.
8. Per a conéixer els rius, sistemes muntanyosos i països que travessaràs, tan sols has d’observar un mapa.
Una vegada acabat aquest aquest exercici, es poden calcular altres recorreguts a partir de la localitat
on vius o d’altres continents.

240 GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.

1 FITXA 2
RIUS I LLACS DEL MÓN
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Les aigües interiors dels continents són una font de riquesa indispensable per al
desenvolupament de la vida humana. Per aquest motiu, la localització i la caracterització
dels rius i llacs més importants del món constitueixen un exercici bàsic per a conéixer
els continents des del punt de vista físic.

REFORÇ I AMPLIACIÓ
RESOL

1 Busca en la sopa de lletres el nom de 16 rius i llacs del món.

A B J I O D N M R I N I F P
V D A R L I N G B A I K A L
I H T X A D T T H X L M B M
A T J X L E N A M Q O D E R
N Y E T G H I J K F B I T X
G M E K O N G O O H I O A G
T V O L G A E C V T S N Z N
S F Y H I E R O D O L F P V
E N O V I C T O R I A J E T
P T O R I N O C O H D F I N

2 Completa la taula. Escriu el nom dels rius i llacs que has trobat en la sopa
de lletres i el continent on es localitzen.

RIUS I LLACS CONTINENT RIUS I LLACS CONTINENT
1 9
2 10
3 11
4 12
5 13
6 14
7 15
8 16

3 Completa la taula amb els noms dels rius europeus que corresponguen en cada cas
i subratlla el riu més llarg de cada vessant.

RIUS EUROPEUS PRINCIPALS
Desembocadura a Desembocadura al Desembocadura Desembocadura Desembocadura a
l’oceà Atlàntic mar Mediterrani al mar Caspi al mar Negre l’oceà Glacial Àrtic

GEOGRAFIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 241

1 FITXA 3
ELS CLIMES I ELS PAISATGES DEL MÓN
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Viatjar és una manera excel·lent de conéixer els continents, però no l’única. Amb les activitats
següents i un poc d’imaginació es pot aprendre molt sobre la diversitat de climes
i paisatges de la Terra.

RESOL

1 Completa la taula. Escriu les característiques principals dels climes i paisatges
del nostre planeta.

CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA
Freds Càlids Temperats
Clima fred polar Clima Clima
• Característiques: • Característiques: • Característiques:

Paisatge fred polar Paisatge Paisatge

Clima Clima Clima

Paisatge Paisatge Paisatge

Clima Clima
• Característiques: • Característiques:

Paisatge Paisatge
• Característiques: • Característiques:

2 Imagina que ets un periodista i has de fer un viatge intercontinental amb un vehicle tot terreny.
La ruta travessa territoris molt diferents.
• Tria’n la ruta i descriu-ne l’itinerari. Redacta un informe en què esmentes els països pels quals
travesses, les ciutats principals, els accidents del relleu que veus i els climes i paisatges.


1 FITXA 4
EL CLIMOGRAMA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

La realització i la interpretació d’un climograma ens ajuda a reconéixer si un clima és càlid,
temperat o fred. A més a més, és important saber representar gràficament les temperatures
i les precipitacions d’un lloc determinat.

EL CLIMOGRAMA

Un climograma és la representació gràfica de les dades de temperatures i precipitacions d’un lloc determinat
al llarg d’un any. Les dades reflecteixen la mitjana mensual de temperatures (en graus centígrads) i el total
de precipitacions mensuals (en mil·límetres).
Elaborar i comentar un climograma ens ajuda a conéixer les característiques que tenen els climes.

EXEMPLE RESOLT
Ara elaborarem i interpretarem el climograma que correspon a les dades següents.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
P mm 81 69 71 48 28 18 0,5 1 46 81 84 91 618,5 Total
T ºC 10,5 11 12,5 14,5 17,5 21,5 24,5 25 22,5 19,5 15 11,5 17,1 Mitjana

Les dades de temperatures i precipitacions Podem analitzar els aspectes següents d’aquest clima:
figuren en el gràfic següent.
Hemisferi: Aquest lloc es troba a l’hemisferi nord.
S’aprecia en la corba de temperatures: aquestes són
100
elevades entre el juny i el setembre i molt baixes entre
el desembre i el febrer.
80
Zona: Es troba a la zona temperada del planeta,
30 60
entre 30º i 60º de latitud nord, perquè s’hi diferencien
estacions.
20 40 Precipitacions: És un clima sec, ja que té poc més
de 600 mm de pluja anual. Hi ha una immensa
10 20 sequera estival.
Temperatures: Presenta poca oscil·lació tèrmica.
0 0 Els hiverns són suaus i els estius càlids.
G F M A M J J A S O N D
Temperatura Precipitacions Tipus de clima: Dins els tres climes temperats,
en ºC en mm
és un clima mediterrani.

RESOL

1 A partir de la taula de dades següent, elabora el climograma corresponent i analitza a quin tipus de clima
pertany aquest lloc.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.
P mm 84 75 57 54 49 51 53 54 78 91 96 82 824 Total
T ºC 6,7 7,2 8,3 10,9 13,3 16,2 17,9 18,1 16,3 12,8 9,3 7,2 12 Mitjana


1 FITXA 5
LA RELACIÓ ÉSSER HUMÀ-MEDI EN EL CINE
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

El cine ha mostrat nombroses vegades la diversitat de relacions que pot haver-hi entre els éssers
humans i el medi natural.

L’ÉSSER HUMÀ I EL MEDI EN EL CINE

• Dersu Uzala, el caçador, dirigida per Akira Kurosawa (1975)
Aquesta pel·lícula, guanyadora d’un Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera, narra una
de les expedicions que va fer al començament del segle XX el científic i explorador rus
Vladimir Arseniev per la taigà siberiana. Hi va trobar un caçador natiu que es deia
Dersu Uzala, que el va meravellar pel seu amor a la natura.

• Les dents del diable, dirigida per Nicholas Ray (1960)
La pel·lícula mostra la forma de vida tradicional dels esquimals, en què el medi
és un obstacle al qual cal intentar adaptar-se i, alhora, un recurs que s’ha de saber
explotar. L’arribada de població occidental i la seua cultura modifiquen dràsticament
els costums dels esquimals i la relació que mantenen amb el medi.

• Riu Salvatge, dirigida per Elia Kazan (1960)
Aquesta pel·lícula, ambientada en els anys trenta del segle XX, relata els conflictes
sorgits entre alguns dels habitants de Tennessee (Estats Units), que es resisteixen
a veure transformat el seu medi per a crear una presa.

• Goril·les en la boira, dirigida per Michael Apted (1988)
Aquesta pel·lícula, rodada a Àfrica, conta la història real d’una antropòloga
nord-americana, Dian Fossey, que es va dedicar a investigar durant anys la vida
d’un grup de goril·les de muntanya en el seu propi medi, i va arribar a conéixer el seu
comportament millor que ningú fins aleshores. Va lluitar, a més, contra les autoritats
i els caçadors furtius per intentar conservar l’espècie i evitar-ne la desaparició.

• Erin Brockovich, dirigida per Steven Soderbergh (2000)
En 1993, una dona sense estudis universitaris fou notícia per aconseguir la major
indemnització mai no pagada als Estats Units. Va lluitar en els tribunals contra
la companyia Pacific Gas & Electric, responsable d’haver contaminat amb crom
hexavalent les aigües de tot un poble, fet que va provocar malalties gairebé
a tots els habitants.

RESOL

1 Tracta de veure alguna de les pel·lícules proposades i escriu un text en què analitzes les diferents
relacions que s’estableixen entre els éssers humans i el medi, i els conflictes sorgits.


1 FITXA 6
NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETY
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

La National Geographic Society és l’organització científica i educativa sense finalitat de lucre
més gran del món. Va ser creada als Estats Units en l’any 1888.
La pàgina en espanyol (http://www.esmas.com/nationalgeographic/ ) presenta un resum
dels continguts que cada mes es publiquen en la versió espanyola de la revista estendard.
Tanmateix, el web anglés (http://www.nationalgeographic.com/ ) ofereix moltíssimes més
possibilitats. Entre altres, a més d’una espectacular sèrie fotogràfica, hi podem trobar

un repertori cartogràfic complet que val la pena conéixer.

PROCEDIMENT
COM TREBALLAR AMB LA PÀGINA DE NATIONAL GEOGRAPHIC SOCIETY
Entra en MapMachine (http://plasma.nationalgeographic.com/mapmachine/ ):
1. A la part central, que és la de més volum, sempre apareix el
mapa, el plànol o la imatge de satèl·lit. Ens podem desplaçar
en qualsevol direcció N, S, E i O clicant sobre les fletxes de
color blanc situades als extrems, i en direcció NE, NO, SE
i SO clicant sobre les grises.
Al costat superior esquerre, s’indica l’escala gràfica,
en milles i quilòmetres.
Al costat esquerre, una barra vertical graduada permet
acostar o allunyar de forma gradual el nostre objecte
d’observació. També es pot veure amb més detall
una zona si la seleccionem amb el ratolí de l’ordinador,
per a la qual cosa només cal prémer el botó.
En aquesta pantalla central també apareix, si marquem l’opció «overviewmap», un mapamundi
en què es localitza, amb un requadre de color roig, el territori representat.
A la part superior hi ha un cercador de llocs (Find a Place), que s’han d’escriure amb la seua grafia en anglés.
2. En la columna esquerra de la pàgina hi ha un espai comercial i publicitari que ens porta
a altres productes relacionats amb National Geographic.
3. A la part inferior hi ha diferents enllaços relacionats amb cartografia, viatges, músiques del món…

RESOL

1 Fes les activitats amb l’ajuda d’un diccionari d’anglés.

• Mou-te per la pàgina web de la National Geographic Society i explora les enormes possibilitats
que ofereix, i prova de veure el món a diferents escales mitjançant mapes i imatges
de satèl·lit.
• De tots els elements del medi natural que has estudiat en aquesta unitat, selecciona aquells
que més t’hagen cridat l’atenció en cada continent i intenta localitzar-los.


1 FITXA 7
EL MÓN A TRAVÉS DE LES AVENTURES DE TINTÍN
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa t’invitem a descobrir les particularitats d’alguns llocs del món
en diversos moments del segle XX a través de Les aventures de Tintín, que van complir
el seu 75é aniversari en 2004, data en què havien sigut traduïdes a 60 idiomes
i se n’havien venut més de 200 milions d’exemplars.

LES AVENTURES DE TINTÍN
La creació de Tintín es deu al dibuixant belga Georges
Rémi (1907-1983), més conegut com Hergé, pseudònim
resultant de la pronunciació en francés de les inicials
del seu nom invertides (R. G.).
Tintín és un periodista, valent i bondadós, que recorre
el món vivint intrèpides aventures en companyia del seu gos
Milú i de personatges com el capità Haddock, el professor
Tornassol, els detectius Dupond i Dupont, etc.
Al llarg dels 23 libres publicats, Tintín viatja per tots
els continents, llevat d’Oceania i l’Antàrtida, i visita més
de 20 països (5 dels quals ficticis). A través de les seues
pàgines, primerament en blanc i negre, després en color,
Hergé fa al·lusió a alguns dels principals esdeveniments
internacionals ocorreguts durant mig segle i retrata amb
bastant fidelitat com era el món i les transformacions que
experimenta en aquella època. Hergé, sempre obsessionat
amb la reproducció de la realitat, es va basar en objectes,
persones i fets existents per a realitzar tots els seus
dibuixos, i es va documentar sobre els llocs a què fa viatjar
Tintín, cuidant minuciosament cada detall.

Per aquest motiu, tot i que les aventures de Tintín són còmics, i molts dels seus continguts són inventats
o inexactes, la seua lectura constitueix una excel·lent lliçó de Geografia, que fa palesa l’amplitud
i la diversitat del planeta. Destaquem sobre els distints continents:
• Àfrica: Tintín al Congo, El cranc de les pinces d’or i Stoc de coc.
• Amèrica: Tintín a Amèrica, L’orella escapçada, El temple del sol i Tintín i els «Pícaros».
• Àsia: Tintín al país dels sòviets, Tintín al país de l’or negre, Tintín al Tibet i Vol 714 a Sydney.
• Europa: L’illa negra, El ceptre d’Ottokar, L’estel misteriós, El secret de l’Unicorn, El tresor
de Rackham el Roig, Les 7 boles de cristall, Objectiu: la Lluna, L’afer Tornassol i Les joies
de la Castafiore.

RESOL

1 Tria almenys una de les aventures de Tintín, llig-la amb atenció tenint en compte la data
en què va ser escrita i contesta les qüestions següents.
• A quins llocs es desenvolupa l’acció narrada? Són reals o imaginaris?
• Com són aquests llocs? Hi predomina més el món urbà, rural o natural? Com són les ciutats,
el camp i la natura? Estan molt, bastant o poc poblats? Com són els seus habitants?
• Quines activitats econòmiques i quins mitjans de transport pots identificar-hi?


2 FITXA 8
LOCALITZAR TOPÒNIMS A EUROPA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Al continent europeu hi ha una sèrie d’accidents del relleu que és important conéixer
i localitzar en el mapa. En aquesta fitxa repassaràs els més importants.

ALTIMETRIA

1.000 metres
500 metres

0 metres
Depressió MAR

RESOL

1 Localitza els topònims següents en el mapa.

• Serralada dels Urals. • Plana Atlàntica. • Mar Bàltic.
• Pirineus. • Alps. • Riu Rin.
• Balcans. • Caucas. • Riu Danubi.
• Península Itàlica. • Sicília. • Mar Negre.
• Còrsega. • Creta. • Riu Volga.

2 Assenyala la resposta correcta.

• El riu europeu més llarg és: Danubi Rin Volga
• El relleu europeu està format sobretot per:
Muntanyes antigues Planes Muntanyes joves


2 FITXA 9
LOCALITZAR TOPÒNIMS A ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Espanya pertany al continent europeu i és un dels països més grans. Al contrari
que Europa, amb un relleu fonamentalment pla, Espanya compta amb un relleu molt elevat,
amb una altitud mitjana per damunt dels 660 m. Ara recordarem algun dels accidents
de relleu més importants d’Espanya.

ALTIMETRIA

1.000 metres
500 metres
0 metres

RESOL

1 Localitza els topònims següents en el mapa.

• Illes Canàries. • Oceà Atlàntic. • Serralades Bètiques.
• Pirineus. • Meseta Central. • Illes Balears.
• Muntanyes de Toledo. • Massís Galaic. • Sistema Central.
• Serralada Ibèrica. • Mar Cantàbric. • Mar Mediterrani.
• Riu Guadalquivir. • Riu Tajo. • Depressió de l’Ebre.
• Riu Nerbion. • Mulhacén. • Riu Ebre.


2 FITXA 10
LA DIVERSITAT NATURAL D’ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Per mitjà de les següents activitats de localització i descripció es pot conéixer millor
el medi físic que ens envolta. L’heterogeneïtat climàtica i paisatgística d’Espanya
i el seu ric patrimoni ecològic la converteixen en un exemple de diversitat natural.

RESOL

1 Completa la taula. Escriu-hi els noms i les característiques dels rius espanyols.

PRINCIPALS RIUS ESPANYOLS
Desemboquen a Desemboquen al Desemboquen al
l’oceà Atlàntic mar Mediterrani mar Cantàbric Canàries Balears

Rius: Rius: Rius: Cursos d’aigua: Cursos d’aigua:

Característiques: Característiques: Característiques: Característiques: Característiques:

2 Copia un mapa mut de la península Ibèrica i fes aquestes activitats.

• Localitza, pinta i escriu en el mapa els noms dels rius de l’activitat anterior.
• Distingeix amb tres colors diferents la superfície dels tres vessants hidrogràfics espanyols.
• Destaca la serralada en què naix cada un d’aquests rius amb diversos triangles de color marró
i escriu-ne el nom.

3 Observa els gràfics i respon.

Pirineus Teide Sierra Nevada
Prats Matoll (ginesta) Matoll
Obac Solell Obac Solell Obac Solell d’alta muntanya
Avet Pi canari
3.500 3.500 3.500 Pi
Faig Laurisilva
Castanyer
Pi Savina
3.000 3.000 3.000 Roure reboll
Tabaiba i cardó
Roure Surera
2.500 Roure petit 2.500 2.500 Pi blanc
Altitud (en metres)

Altitud (en metres)
Altitud (en metres)

Alzina
Alzina
2.000 2.000 2.000 Matoll
mediterrani

1.500 1.500 1.500

1.000 1.000 1.000

500 500 500

0 0 0

• Com es representa la vegetació a les muntanyes?
• Quins factors influeixen en la vegetació, a més de l’altitud?
• La vegetació que es fa a la cara nord i a la cara sud d’una muntanya és la mateixa? Raona la resposta.


2 FITXA 11
DOCUMENTALS SOBRE ELS PAISATGES ESPANYOLS
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Els documentals són un recurs educatiu de gran interés en Geografia. Algunes empreses
i institucions produeixen i/o distribueixen programes documentals, educatius,
divulgatius i d’investigació, en format vídeo i/o DVD.

DOCUMENTALS ESPANYOLS
Podem destacar quatre sèries documentals que tenen un valor extraordinari per a conéixer els aspectes
més rellevants del nostre país en tots els àmbits: paisatges, costums, rutes turístiques, artesania,
història… Totes les sèries han sigut realitzades per Televisió Espanyola, les dues primeres fa ja alguns
anys, i es poden aconseguir en format vídeo en biblioteques i hemeroteques.

A vista de pájaro. Un recorregut des de l’aire Un país en la mochila. José Antonio Labordeta,
per totes les províncies espanyoles. entre descripcions i anècdotes, ens mostra
la geografia espanyola.

Ciudades para el siglo XXI. Retrata la història Cuadernos de paso. Descriu els paisatges,
i l’actualitat de les ciutats espanyoles. la història i els costums espanyols des de la visió
d’un viatger solitari.

RESOL
Prova de veure algun vídeo de les sèries que t’hem proposat i respon.

1 Per què has triat aquest vídeo en particular?

2 Què en penses?

3 Explica quins aspectes del vídeo t’han cridat més l’atenció.


3 FITXA 12
CONCEPTES POLÍTICS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem treballar amb alguns dels conceptes polítics que més
s’utilitzen en la vida diària, com ara sufragi, constitució, monarquia, dictadura, etc.
També hi aprofundim en l’anàlisi de la Unió Europea, que és l’única organització internacional
que té per objectiu aconseguir la unió política dels països membres.

RESOL

1 Completa els buits amb la paraula correcta.

constitució - dictadura - monarquies - sufragi universal - laics
confessionals - divisió de poders - executiu - judicial - legislatiu - federal

• El govern té el poder .
• Els estats en què el cap de l’estat és un rei són .
• En una democràcia es dóna la .
• Una es presenta quan el poder resideix en grups minoritaris.
• El Parlament té el poder .
• L’estat és el que està constituït per diversos estats sota una mateixa constitució.
• Els estats són aquells en què hi ha la separació entre l’església i l’estat.
• vol dir que tots els ciutadans majors d’edat poden votar
per elegir els seus representants.
• Els estats en què hi ha una religió oficial s’anomenen .
• La és la llei suprema de compliment obligat per a tots els ciutadans.
• Els jutges formen el poder .

2 Tria la definició d’estat que consideres correcta.

Unitat política i administrativa superior que regeix un territori.
Conjunt de persones amb una mateixa llengua, cultura i història.
Territori no sobirà.

3 Enumera tres característiques que consideres que defineixen un estat.

1.
2.
3.

4 Respon.

• Quines funcions acompleix un estat?
• Tots els estats exerceixen les mateixes funcions?

5 Completa amb el terme adequat.

centralitzat – descentralitzat

L’estat és aquell amb una organització administrativa única.


3 FITXA 13
CONÉIXER ELS ESTATS DEL MÓN
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Situa en el mapa els països següents. Escriu-hi el nombre corresponent.

1. Egipte. 4. Índia. 7. Aràbia Saudita. 10. Iraq.
2. Mèxic. 5. Xina. 8. Estats Units. 11. Ucraïna.
3. Espanya. 6. Alemanya. 9. Kenya. 12. Argentina.

OCEÀ
OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ ATLÀNTIC
PACÍFIC

OCEÀ

ÍNDIC

2 Amb l’ajuda del llibre de text o d’un atles, completa la taula.

Països Capital Països limítrofs
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.


3 FITXA 14
FRONTERES MARÍTIMES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

El procés de delimitació de les fronteres marítimes és recent i està ple de conflictes,
ja que no existeix un dret internacional ratificat per tots els estats. Convé, doncs,
conéixer les principals qüestions que deriven del seu traçat.

LA COMPLEXA QÜESTIÓ DE LES FRONTERES MARÍTIMES

A partir dels anys cinquanta del segle passat, alguns estats van començar a prendre consciència del
caràcter limitat dels recursos marítims (pesca, petroli o minerals) i de la necessitat de garantir-ne el control.
Això va suposar el començament de l’apropiació progressiva de l’espai marítim per part dels estats riberencs
dels diferents mars. Diverses conferències internacionals han intentat posar-hi ordre, davant les
reivindicacions dels estats massa ambiciosos.

Diferenciació d’espais marítims

MAR ZONA ZONA ECONÒMICA EXCLUSIVA ALTA MAR
TERRITORIAL CONTIGUA

12 milles

24 milles
200 milles

Línia de costa

MAR TERRITORIAL: Plena sobirania
sobre aigües, llit, subsòl i aire.
ZONA CONTIGUA: Dret de vigilància
fiscal, duanera, sanitària, etc.

ALTA MAR: Zona internacional
ZEE: Drets d’un estat de fons marins.
per a l’explotació de recursos. Patrimoni comú de la humanitat.
Llibertat de navegació.

Font: Y. LACOSTE (dir.): Dictionnaire de Geopolitique, 1995

RESOL
A partir de la informació de la pàgina de l’ONU dedicada al dret internacional marítim
(http://www.un.org/french/law/los/convention_accords_y_relatifs/convention_informations_generales.htm ),
que inclou la normativa també en espanyol, fes les activitats.

1 Enumera els beneficis de les fronteres marítimes per als països riberencs.

2 Mira un mapa on es veja bé l’estret de Gibraltar i respon.

• Què passaria si Espanya i el Marroc ratificaren les fronteres marítimes respectives?
• Creus que països com els Estats Units, Rússia o el Regne Unit ho permetrien?

3 La frontera marítima es traça des de la línia de costa. Molts estats tenen illots menuts que
els permeten ampliar la base per a traçar les seues fronteres. Mira un mapa del món: on creus
que hi haurà més problemes?


3 FITXA 15
LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS (5 primers articles)
«L’Assemblea General proclama aquesta de raó i de consciència, i han de comportar-se
Declaració Universal de Drets Humans fraternalment els uns amb els altres.
com l’ideal comú pel qual s’han d’esforçar Article 2. Tothom té els drets i les llibertats
tots els pobles i nacions, a fi que tant proclamats en aquesta Declaració,
els individus com les institucions, inspirant-se sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua,
constantment en aquesta Declaració, religió, opinió política o de qualsevol altra mena,
promoguen, mitjançant l’ensenyament origen nacional o social, posició econòmica,
i l’educació, el respecte a aquests naixement o altra condició.
drets i llibertats, i asseguren, amb mesures
progressives nacionals i internacionals, Article 3. Tota persona té dret a la vida,
el seu reconeixement i aplicació universals a la llibertat i a la seua seguretat.
i efectius, tant entre els pobles dels estats Article 4. Ningú no serà sotmés a esclavitud
membres com entre els dels territoris sota o servitud: l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són
la seua jurisdicció. prohibits en totes les seues formes.
Article 1. Tots els éssers humans naixen Article 5. Ningú no serà sotmés a tortures ni a
lliures i iguals en dignitat i drets. Són dotats penes o tractes cruels, inhumans o degradants.»

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DE L’INFANT (5 primers principis)
«Principi 1. L’infant gaudirà de tots els drets així com en condicions de llibertat i dignitat.
enunciats en aquesta Declaració. A l’hora de promulgar lleis amb aquest fi,
Aquests drets seran reconeguts a tots els infants la consideració fonamental serà atendre l’interés
sense cap excepció ni distinció o discriminació superior de l’infant.
per motius de raça, color, sexe, idioma, religió,
Principi 3. L’infant té dret des del seu
opinions polítiques o d’altra mena, origen nacional
naixement a un nom i a una nacionalitat.
o social, posició econòmica, naixement o altra
condició, tant si és del mateix infant com de la seua Principi 4. L’infant ha de gaudir dels beneficis
família. de la seguretat social. Té dret a créixer
i desenvolupar-se en bona salut.
Principi 2. L’infant gaudirà d’una protecció
especial i disposarà d’oportunitats i serveis, Principi 5. L’infant físicament o mentalment impedit
dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, o que patisca algun impediment social ha de rebre
perquè puga tindre un desenvolupament físic, el tractament, l’educació i l’atenció especials que
mental, moral, espiritual i social saludable i normal, requereix el seu cas particular.»

* Els textos complets es troben en la pàgina oficial de l’Alt Comissionat
per als Drets Humans de l’ONU (http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm).

RESOL

1 Després d’un debat a classe sobre els continguts d’ambdues declaracions, respon.

• Quina és la finalitat de la Declaració Universal dels Drets Humans?
• La Declaració Universal dels Drets Humans es va aprovar en 1948. Saps què havia passat
al món aleshores?
• Creus que tots els països del món respecten en l’actualitat la Declaració Universal
dels Drets Humans? Digues un país que sí que la respecta i un altre que no i raona la resposta.
• Quines activitats se t’acuden per a col·laborar en el compliment d’aquests drets humans?
• Per què creus que s’ha elaborat una declaració especial per al cas dels infants?


3 FITXA 16
ELS SÍMBOLS DE L’ESTAT. LA BANDERA
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

LA BANDERA les seues banderes, que els distingeixen. Moltes
vegades, atenent els elements d’una bandera
L’origen de les banderes és molt antic: han estat podem esbrinar alguna cosa referent a allò que
usades des de fa més de 4.000 anys, com mostren representa. Per exemple, en la bandera de l’ONU
les troballes a l’Iran, Grècia i Egipte. hi ha una branca d’olivera com a símbol de pau,
L’antecedent de la bandera actual és l’anomenat perquè és una organització que va sorgir a la fi

vexillum (paraula llatina que significa ‘guia’), que de la II Guerra Mundial amb la intenció d’evitar
podia ser de fusta o metall. Fa uns 2.000 anys més confrontacions.
van començar a afegir-se a aquest pal trossos Les banderes solen cobrir els fèretres dels soldats
de tela com a decoració. En l’edat mitjana apareix morts en una acció patriòtica, i ondegen a mitja
el gonfanó, fixat a l’extrem d’una asta, que asta a les seus dels governs quan ha tingut lloc
portaven els magistrats de les ciutats italianes alguna desgràcia, com a símbol de dol nacional.
i els cavallers dels ordes militars. Una altra forma També s’hissen els dies de festa nacional,
antiga és el penó, que podia tindre un motiu es pengen dels balcons durant les celebracions,
decoratiu o simbòlic (l’escut familiar, per exemple), les porten en les manifestacions, són un símbol
i l’estendard, reservat per a nobles i reis, on es del país en què poden reconéixer-se els ciutadans
mostrava l’escut d’armes del propietari. En les i serveixen perquè altres països el reconeguen.
batalles servien per a identificar els soldats
Les banderes expressen els senyals d’identitat
d’un mateix bàndol i per a emetre missatges
de l’organisme que representen per mitjà de colors
sobre l’enemic.
o símbols: el roig sol indicar perill, valor, poder,
En l’actualitat, cada estat té una bandera, que revolució; el blanc, pau, rendició; el taronja,
pot canviar segons el govern. Dins d’un estat sacrifici; el verd, seguretat, joventut, esperança,
pot haver-hi diverses banderes, segons com estiga natura; el groc, precaució o riquesa; el negre,
organitzat. Per exemple, a Espanya cada comunitat mort o dol.
autònoma té una bandera pròpia. Així mateix,
Per estudiar les banderes, va nàixer la ciència
organitzacions (Unió Europea, Nacions Unides,
de la vexil·lologia fa uns 40 anys.
Jocs Olímpics…), grups (Boy Scouts, Creu Roja,
Greenpeace, partits polítics, sindicats…) i reis tenen

RESOL

1 Entra en la pàgina web http://www.sitographics.com/enciclog/banderas/entrada.html
i fes les activitats següents.
• Observa les banderes dels països del món, que apareixen ordenades per continents, i llig-ne
la descripció i la història (a més de la bandera, pots veure altres dades de cada país: extensió,
coordenades, capital, idioma, etc.).
• Confecciona’n una llista (no cal que siga exhaustiva) per agrupar-les segons que tinguen: franges
verticals o franges horitzontals; un cercle al centre; una o diverses estreles; una mitja lluna i una estrela;
un sol; ocells; animals fantàstics; edificis, monuments o elements arquitectònics; triangles; creus; corones
i escuts; lletres; la bandera d’un altre país inclosa al seu interior; etc.
• Forma grups amb les banderes que trobes semblants.

2 Una vegada que t’hages familiaritzat amb les banderes del món, repassa el que has aprés en aquesta altra
pàgina web: http://www.elosiodelosantos.com/banderas.html, on trobaràs un joc divertit que posarà a prova
els teus coneixements.

3 Per a saber més sobre l’actual bandera de l’estat espanyol, entra en la pàgina:
http://www.la-moncloa.es/España/ElEstado/Simbolos/default.htm


3 FITXA 17
L’ESTAT EN «LA GRAN PANTALLA»
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Aquest tema no ha estat tractat sovint en «la gran pantalla», però curiosament hi ha dues
pel·lícules dirigides per la mateixa persona que inviten a reflexionar sobre algunes qüestions
de molt d’interés en l’actualitat: Èxode i Tempesta sobre Washington, del cineasta d’origen austríac
Otto Preminger (1905-1986), que va passar la major part de la seua vida als Estats Units.

Èxode, dirigida per Otto Preminger (1960)
Basada en la novel·la de Leon Uris, aquesta pel·lícula conta un episodi real:
la creació de l’estat d’Israel després de la II Guerra Mundial. Èxode és el nom d’un
vaixell de càrrega en què viatja un nombrós grup de refugiats jueus amb destinació
a Palestina, la seua «terra promesa», amb la finalitat d’establir-s’hi de forma definitiva
després d’haver sobreviscut a l’Holocaust i haver estat dispersos. Akiva, líder fanàtic,
considera que el terrorisme és l’única via per a poder realitzar el seu somni; en canvi,
el seu germà Barek i el seu nebot Ari Ben Canaan no són de la mateixa
opinió.

Tempesta sobre Washington, dirigida per Otto Preminger (1962)
La pel·lícula mostra el funcionament de la divisió de poders i del control
del govern a través del Parlament en un sistema bipartidista.
Washington desperta commoguda pels titulars de la premsa: el president
anuncia que designarà com a secretari d’Estat un professor universitari partidari
de l’entesa pacífica i no bèl·lica entre les nacions, cosa que desagrada per complet
a altres polítics que estan a favor d’una política d’enfrontament i tracten per tots els
mitjans d’impedir aquest nomenament.

RESOL

1 Procura veure almenys una de les pel·lícules proposades. Desenvolupa les qüestions següents.

• Èxode
a) Busca què significa «Holocaust» (pots consultar sobre aquest tema el web:
http://members.aol.com/wetriumph/ ) i quan es creà l’estat d’Israel.
b) En la pel·lícula es plantegen diferents posicions quant a l’ús de la violència per a aconseguir
un objectiu determinat. Què opines de cada una?
c) Creus que la decisió adoptada per l’Organització de les Nacions Unides ha resolt
la situació conflictiva que s’hi planteja?
• Tempesta sobre Washington
a) Coneixes el significat d’aquestes paraules: democràcia, Parlament, Senat, Congrés, poder legislatiu
i poder executiu? Si no, consulta-les en una enciclopèdia.
b) De quines maneres poden relacionar-se els estats?
c) Què diferencia Washington d’altres ciutats importants dels Estats Units?


3 FITXA 18
ELS ESTATS TOTALITARIS EN DUES NOVEL·LES DE GEORGE ORWELL
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Els estats es poden classificar de diverses maneres. Una forma és d’acord amb qui exerceix
el poder polític. Amb aquest criteri, la diferenciació bàsica s’estableix entre aquells estats en els
quals hi ha una divisió de poders i els ciutadans intervenen en la vida pública elegint, mitjançant
eleccions, els seus representants, anomenats estats democràtics, i aquells altres en què el poder
es troba concentrat en mans d’un grup molt reduït de persones, raó per la qual reben el nom
d’estats totalitaris.

En aquesta fitxa et proposem una reflexió sobre aquests últims estats a través de dues novel·les
de l’escriptor britànic d’origen indi, el nom vertader del qual era Eric Arthur Blair (1903-1950),
més conegut com George Orwell: La rebel·lió dels animals i 1984.

La rebel·lió dels animals, de George Orwell
En aquesta faula de caràcter al·legòric, publicada en 1945, els animals d’una granja
es rebel·len contra el propietari i decideixen instaurar-hi un govern propi.
Una nit, quan el granger Jones se n’ha anat a dormir, tots els animals de la granja
Manor es reuneixen i, encapçalats per un porc savi, decideixen lluitar contra l’home
que els cria per sacrificar-los. Els animals es rebel·len, aconsegueixen el control de la
granja i hi instauren les seues lleis i normes.

1984, de George Orwell
L’acció d’aquesta novel·la de ciència-ficció, publicada en 1949, transcorre
en un suposat Londres de 1984. El Gran Germà ho domina tot, ho veu tot,
ho escolta tot i ho disposa tot.
Els éssers humans estan constantment controlats i han de canviar d’opinió
i de creences quan ho estima oportú el totpoderós Gran Germà. Winston Smith,
un empleat governamental, i Julia tractaran de lluitar contra el sistema
imperant.

RESOL

1 Llig una de les dues novel·les proposades i contesta les preguntes següents.

• En quina època va ser escrita la novel·la i per què creus que aquesta dada és important? Documenta’t
sobre els esdeveniments històrics més importants d’aquell moment i sobre com van influir
en la vida de l’escriptor.
• Com qualificaries el règim polític imperant en la novel·la que has llegit: monarquia, democràcia, dictadura,
etc.? T’agradaria viure en un sistema així? Si no t’agradara, com intentaries canviar-lo?
• Trobes semblances entre alguna de les situacions que es donen en les novel·les i les del teu entorn?
• Creus que Orwell va ser massa pessimista en la seua visió de la realitat? O tenia motius
per a imaginar una cosa així?


3 FITXA 19
ELS ESTATS DEL MÓN EN INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En l’actualitat, Internet constitueix una font d’informació interessant. En aquesta fitxa
et proposem una sèrie d’adreces que et poden resultar útils per a estudiar els estats
del món.

INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE ELS ESTATS
• Banc Mundial: http://worldbank.org/data
Informació estadística molt completa sobre els estats. Documents i informes de suport.

• Fons Monetari Internacional: http://www.imf.org
Informes i base de dades sobre països del món.

• Centre d’Estudis Prospectius i d’Informació Internacional:
http://www.plan.gouv.fr/organismes/cepii
Informes i base de dades sobre països del món.

L’AVANÇ DE LA DEMOCRÀCIA AL MÓN
• Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets de l’Home:
http://www.unhchr.ch/spanish/hchr_un_sp.htm
Incorpora la normativa internacional sobre aquesta matèria i presenta informes sobre la situació
dels drets humans.

CONFLICTES AL MÓN
• Centre de documentació i investigació sobre la pau i els conflictes: http://www.obsarm.org
Documentació i informes sobre conflictes internacionals.

• Observatori de crisis: http://observatorio.barcelona2004.org/observatorio/home_c.htm
Pàgina molt completa d’informació i anàlisi dels punts calents de conflictivitat al món. Elaborat per la Fundació
Cidob per al Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004. Publicat exclusivament en Internet.

• Le Monde Diplomatique. Edició espanyola: http://www.monde-diplomatique.es
Articles i mapes excel·lents sobre els conflictes més actuals.

ONG I COOPERACIÓ INTERNACIONAL
• Guia de les ONG: http://guiaong.cjb.net
Guia de recursos d’ONG. Enllaços amb els webs oficials de les principals ONG del món.

ORGANITZACIONS SUPRAESTATALS MÉS RELLEVANTS
• Organització de les Nacions Unides: http://www.un.org
• Unió Europea: http://europa.eu.int/
• Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord: http://www.nato.int
• Organització Mundial del Comerç: http://www.wto.org


4 FITXA 20
CONSTRUIR EL MAPA DE LA UNIÓ EUROPEA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar
el tractat de Roma, en vigor des de l’any següent, pels quals es va constituir la Comunitat
Econòmica Europea (CEE), que en 1992, pel tractat de Maastricht, va passar a anomenar-se Unió
Europea (UE). Aquesta organització ha tingut successives ampliacions: Dinamarca, Irlanda
i el Regne Unit s’hi van integrar en 1973; Grècia, en 1981; Espanya i Portugal, en 1986; Finlàndia,
Suècia i Àustria, en 1995; Estònia, Letònia, Lituània, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia,

Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre, en 2004; i Romania i Bulgària en 2007.

RESOL

1 Amb l’ajuda del text, completa el mapa següent de la UE.

• Escriu el nom dels països que integren la UE. Utilitza bolígraf negre i lletres majúscules.
• Escriu el nom de les capitals respectives. Utilitza bolígraf negre i lletres minúscules.
• Pinta el mapa segons la llegenda.

ETAPES D’INCORPORACIÓ A LA UE
Groc Europa dels Sis (1958)
Taronja Europa dels Nou (1973)

Roig Europa dels Deu (1981)
Ocre Europa dels Dotze (1986)
Blau
Incorporació de la República
Democràtica Alemanya (1990)
Verd Europa dels Quinze (1995)
Violeta Europa dels Vint-i-cinc (2004)
Rosa Europa dels Vint-i-set (2007)

2 Respon.

• Quins països van fundar la Unió Europea? En quina data s’hi va incorporar Espanya?
• Quins dotze nous països s’han adherit recentment a la UE?


4 FITXA 21
LA UNIÓ EUROPEA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem aprofundir en l’anàlisi de la Unió Europea, una organització
l’objectiu de la qual és aconseguir la unió política, econòmica i social dels països membres.

RESOL

1 Completa els buits amb la paraula o les paraules correctes.

Parlament – tractat de Maastricht – Comissió – eurodiputats – Comunitat
Econòmica Europea – Consell de la UE –
Tribunal de Comptes

• En 1957, l’Alemanya Federal, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i França van signar el tractat
de Roma, pel qual es va constituir la .
• La és l’òrgan de govern de la UE.
• En 1992, pel , la Comunitat Europea va passar a anomenar-se Unió Europea.
• El és la principal instància decisòria.
• Dins la UE, l’organisme que controla les despeses és el .
• El controla la Comissió i el Consell. Està compost per 784 membres,
anomenats , elegits pels ciutadans de la UE.

2 Tria la resposta correcta.

• La Comunitat Econòmica Europea (CEE) es va constituir en l’any:
1957. 1992. 2004.
• Un d’aquests països no va signar el tractat de Roma, pel qual es va constituir la CEE:
França. Itàlia. Espanya.
• En l’any 1992, la Comunitat Europea es va convertir en la Unió Europea pel tractat de:
París. Maastricht. L’Haia.
• Espanya va ingressar en la UE l’any:
1957. 1986. 2004.
• L’himne oficial de la UE és:
L’«Oda a l’alegria». No té cap himne. «La Marsellesa».
• La capital política de la UE es troba a:
París. Luxemburg. Brussel·les.
• La major ampliació de la UE, que va afectar deu països, va tindre lloc en l’any:
1986. 1995. 2004.
• Actualment, la UE està formada per:
15 països. 22 països. 27 països.
• Un d’aquests països ha ingressat en la UE en 2007:
Grècia. Bulgària. Espanya.


4 FITXA 22
L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT ESPANYOL
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Segons l’article 137 de la Constitució de 1978, «l’Estat espanyol s’organitza territorialment
en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constituïsquen. Totes aquestes
entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius». Actualment, l’Estat
espanyol s’organitza en un total de dèsset comunitats autònomes, dues ciutats autònomes (Ceuta
i Melilla), cinquanta províncies i més de huit mil municipis.

RESOL

1 Completa el mapa polític d’Espanya.

• Escriu-hi el nom de les comunitats i ciutats autònomes amb bolígraf negre i majúscules.
• Escriu-hi el nom de les capitals autonòmiques amb bolígraf negre i minúscules.

• Respon.
– A què creus que són degudes les diferències de superfície que hi ha entre unes comunitats
i altres?
– Quina és la comunitat més extensa? Quina comunitat està formada per més províncies?
Coincideixen?
– Quina creus que és la comunitat menys extensa?

2 Classifica les comunitats autònomes segons el quadre següent.

Comunitats autònomes Comunitats autònomes
pluriprovincials uniprovincials


4 FITXA 23
TAULA COMPARATIVA DE COMUNITATS AUTÒNOMES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

L’existència de fortes desigualtats (superficials, demogràfiques, econòmiques i socials) entre
les diferents regions espanyoles és un fet que s’ha mantingut constant des del final del segle XIX
i després del procés d’industrialització. Aquestes desigualtats es van accentuar i es van consolidar
a partir de 1950, i encara continuen existint en l’Espanya de les autonomies.

RESOL

1 Analitza les dades que proporciona la taula.

Superfície Població PIB per habitant Metges per
(en km2) (hab. 2003) (en euros) 100.000 hab.
Andalusia 87.579 7.606.848 11.332,55 397,08
Aragó 47.699 1.230.090 16.286,00 575,55
P. d’Astúries 10.604 1.075.381 13.131,63 508,50
Illes Balears 4.992 947.361 18.215,43 425,64
Canàries 7.447 1.894.868 14.366,35 374,78
Cantàbria 5.252 549.690 14.872,99 474,24
Castella i Lleó 93.898 2.487.646 14.063,09 478,69
Castella-la Manxa 79.408 1.815.781 12.368,17 349,46
Catalunya 32.140 6.704.146 18.434,34 462,63
C. Valenciana 23.253 4.470.885 14.678,14 422,02
Extremadura 41.635 1.073.904 9.820,24 365,51
Galícia 29.560 2.751.094 11.988,59 388,64
C. de Madrid 8.022 5.718.942 20.374,28 557,48
R. de Múrcia 11.313 1.269.230 12.726,35 382,51
C. F. de Navarra 9.799 578.210 19.510,08 537,24
País Basc 7.085 2.112.204 18.801,53 473,74
La Rioja 5.027 287.390 16.898,45 435,43
1 3

Ceuta 20 74.931 326,73
2

12.626,97
Melilla 13 68.463 324,69

• Respon.
– De les dades exposades, en quins aspectes són visibles les diferències entre les comunitats espanyoles?
Enumera’ls.
– Quines són les comunitats autònomes més extenses? I les comunitats menys extenses?
– Quines comunitats tenen major nombre d’habitants? Quines són les menys poblades?
– Quines comunitats són més riques? Quines tenen el PIB per habitant més baix?
– Creus que, en general, es pot diferenciar entre les comunitats del litoral i les de l’interior?
– Quines són les principals causes d’aquestes diferències de volum de població, riquesa
i desenvolupament entre unes comunitats i altres?
– Quines conseqüències més importants es deriven d’aquests desequilibris interterritorials?


4 FITXA 24
COLÒNIES I DEPENDÈNCIES EUROPEES AL MÓN
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

No tots els territoris d’un estat en formen part de manera idèntica. A Europa, alguns estats
mantenen les anomenades actualment «dependències», abans colònies, que hi estan unides
en règim de domini. En general, hi exerceix el poder un governador nomenat per l’estat i no elegit
democràticament pels habitants.

DEPENDÈNCIES EUROPEES
Polinèsia francesa, Wallis i Futuna, Nova Caledònia, Tromelin i Clipperton, terres antàrtiques
França
i Mayotte.
Bermudes, Anguilla, Montserrat, Caiman, Turks i Caicos, Illes Verges, Pitcairn, Saint Helena,
Regne Unit
Falkland (illes Malvines), terres antàrtiques, zones de sobirania britànica a Xipre i Gibraltar.
Països Baixos Aruba i Curaçao, Antilles Neerlandeses.
Dinamarca Grenlàndia.

RESOL

1 Situa en el mapa les dependències utilitzant un color diferent per a les de cada país.
Fes-ho amb l’ajuda d’un atles.

O C E À G LA C IA L ÀR T I C

OC EÀ
OCEÀ
ATLÀN TIC
P AC ÍF IC

OC EÀ

PAC ÍF IC OCEÀ

ÍN D IC

O CE À G LA C IAL A NT À RT I C

2 Amb l’ajuda d’una enciclopèdia, respon a les qüestions.

• A quines zones del món estan concentrades les dependències? De quina dimensió són?
• Estan habitades? La població indígena és de la mateixa ètnia i religió que la metròpoli?
• Quin interés poden tindre les dependències per als estats posseïdors?

3 Fixa’t en les dependències de França i del Regne Unit, i contesta amb un breu comentari
aquestes preguntes.
• Quin país té més dependències? Per què?
• A quina zona tenen ambdós països un sector com a dependència?
• Creus que es poden habitar? Per a què deuen utilitzar aquests territoris?


4 FITXA 25
CONTINENTS, REGIONS I PAÏSOS EN INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa figuren diverses adreces de les principals organitzacions que pots consultar
en Internet per a obtindre informació veraç sobre la UE i Espanya.

UNIÓ EUROPEA
• Eurostat. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://europa.eu.int/comm/eurostat/

ADRECES NACIONALS
• Institut Nacional d’Estadística (INE): http://www.ine.es
• Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC): http://www.csic.es
• Ministeri d’Administracions Públiques: http://www.map.es
• Ministeri d’Economia: http://www2.mineco.es/mineco/
• Institut d’Estudis Turístics: http://www.iet.tourspain.es/
• Ministeri d’Hisenda: http://portal.minhac.es/Minhac/Home.htm
• Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació: http://www.mapya.es
• Ministeri d’Educació, Cultura i Esport: http://www.mec.es
• Ministeri de Foment: http://www.mfom.es/
• Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: http://www.mityc.es
• Ministeri de Sanitat i Consum: http://www.msc.es
• Ministeri de Treball i Afers Socials: http://www.mtas.es/
• Institut de la Dona: http://www.mtas.es/mujer/mcifras/principa.htm/
• Institut de la Joventut: http://www.mtas.es/injuve/index.htm/
• Direcció General d’Ordenació de les Migracions: http://www.mtas.es/migraciones/default.htm
• Ministeri de Medi Ambient: http://www.mma.es/
• Ministeri de l’Habitatge: http://www.mviv.es

AJUNTAMENTS ESPANYOLS
• Directori dels ajuntaments d’Espanya:
http://www.ayuntamientos.net
Recopilació no oficial dels web oficials dels ajuntaments. Hi són els que correponen a les principals
ciutats, tot i que hi pot haver absències no justificades.
• Anuari Econòmic d’Espanya (la Caixa):
http://www.anuarieco.lacaixa.comunicacions.com
Permet accedir a informació detallada dels municipis urbans espanyols amb més de 20.000 habitants.
• Barcelona: http://www.bcn.es
• Bilbao: http://www.bilbao.net
• Madrid: http://www.munimadrid.es
• Sevilla: http://www.ayunt-sevilla.es
• València: http://www.ayto-valencia.es


5 FITXA 26
LLEGIR UN TEXT SOBRE QÜESTIONS DEMOGRÀFIQUES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

A partir de l’anàlisi del text següent, pots estudiar que els països subdesenvolupats
es troben hui a mitjan camí de la «transició demogràfica», aproximadament on es trobaven
els països desenvolupats fa mig segle.

RESOL

1 Llig el text i explica el significat de les paraules que hi ha subratllades.

LA POBLACIÓ CONTINUA CREIXENT
Al començament del segle XX, la població mundial Aquesta disminució de les taxes de mortalitat
era d’uns 1.500 milions de persones; cap a 1960 ha tingut lloc, sobretot, a les regions menys
s’havia duplicat; i en 1999 s’havia quadruplicat, desenvolupades; a les regions desenvolupades
fins a arribar a 6.000 milions. s’han mantingut, a grans trets, constants, ja que
Les quantitats agregades cada any a la població en aquestes últimes hi ha una major proporció
mundial van augmentar des de 47 milions de persones ancianes.
de persones en 1950-1955 fins a un màxim D’altra banda, a les regions menys desenvolupades
de 86 milions en 1985-1990. Aquest creixement la taxa de fecunditat ha passat de quasi 6,2 fills
sense precedents va ser resultat net en 1950 a una mica menys de 3. La disminució
de declinacions en les taxes de mortalitat més de la fecunditat ha sigut més ràpida a l’Amèrica
ràpides que les declinacions en les taxes de Llatina i Àsia, i més lenta a Àfrica, al sud del Sàhara.
fecunditat, que en ambdós casos van partir A les regions més desenvolupades s’ha passat
de nivells alts. Així, a partir de 1950 s’ha reduït de 2,8 fills per dona en 1950 a 1,6; hi ha, fins i tot,
a la meitat la mortalitat, des d’unes 20 defuncions 61 països, particularment a Europa,
fins a menys de 10 anuals per cada 1.000 que tenen taxes de fecunditat inferiors al nivell
persones; al mateix temps, la mitjana mundial de reemplaçament (2,1 fills per dona).
de l’esperança de vida en nàixer ha augmentat L’estat de la població mundial 1999.
des de 46 fins a 66 anys. Fons de Població de les Nacions Unides. Adaptat

2 Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i converteix les falses en vertaderes.

V F
La població mundial es va triplicar durant el segle XX.
El màxim creixement demogràfic va tindre lloc a partir de 1950.
La causa d’aquest augment va ser la reducció de la mortalitat,
més ràpida que la que va experimentar la fecunditat.
La disminució de les taxes de mortalitat ha sigut superior als països desenvolupats.
Als països subdesenvolupats, les taxes de mortalitat s’han mantingut constants
a causa de l’augment de l’esperança de vida.

3 Contesta breument aquestes preguntes en el quadern.

• Com va evolucionar la població mundial al llarg del segle XX?
• Com han evolucionat les taxes de mortalitat a partir de 1950? I la fecunditat?
Han augmentat o han disminuït? Ho han fet de manera uniforme o desigual?


5 FITXA 27
CONSTRUIR UN GRÀFIC LINEAL SOBRE L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Població RESOL
Anys
mundial
1950 2.555.360.972 1 Elabora un gràfic de línies sobre l’evolució de la població mundial
1955 2.779.929.940 amb la informació de la taula.
Segueix aquestes instruccions per a construir el gràfic.
1960 3.039.585.530
1965 3.346.002.675 a) Dibuixa els eixos de coordenades.
1970 3.707.475.887 b) En l’eix d’abscisses, també anomenat eix X o horitzontal, situa
la variable temporal (en aquest cas, els anys per als quals disposem
1975 4.086.150.193
de dades) a intervals iguals.
1980 4.452.584.592
c) En l’eix d’ordenades (eix Y o vertical) es representa la variable
1985 4.851.592.622 geogràfica, en aquest cas el nombre d’habitants. Estableix i escriu
1990 5.281.653.820 –a intervals iguals– una sèrie de valors i indica a la part superior
1995 5.691.759.210 de l’eix el valor màxim a què arriba la variable representada.

2000 6.079.603.571 d) Tria l’any 1950 i marca un punt a l’altura corresponent de l’eix
vertical. Fes el mateix amb cada any.
2005 6.446.131.400
e) Uneix els punts fins a formar una línia, a fi de visualitzar més bé
2010 6.815.892.190 l’evolució de la població.
2015 7.187.084.263 f) Seria aconsellable que a partir de l’any 2005 canviares de color de
2020 7.541.773.753 llapis i hi inclogueres una llegenda per indicar que aquestes dades
2025 7.871.143.446 són previsions.
2030 8.175.143.482
2035 8.458.343.864
2040 8.722.646.253
2045 8.967.336.291
2050 9.190.252.532


5 FITXA 28
ELS PERCENTATGES I LES TAXES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

És difícil comprendre els problemes lligats amb la població si no es coneixen bé les nocions
matemàtiques relacionades amb les proporcions. Aquesta fitxa té com a objectiu reforçar
dues nocions matemàtiques fonamentals en l’àrea de Geografia: els percentatges i les taxes.

PERCENTATGES I TAXES

Moltes vegades rebem informació Quan diem que el 79 % de la població
en percentatges, com per exemple: espanyola viu a les ciutats, significa
«el 30 % de la població mundial té que, de cada 100 espanyols, n’habiten RECORDA
menys de 15 anys» o «el 47 % de 79 a les ciutats.
Calcular el tant per cent
la població mundial és urbana»; Els punts per mil indiquen la d’una quantitat amb la
i informació amb taxes, com per quantitat d’una magnitud que
exemple, «la taxa de natalitat del calculadora és senzill.
correspon a 1.000 unitats de l’altra.
Sudan superà el 36 ‰ en l’any Així, per a trobar el 20 %
S’expressa amb el signe ‰. Quan
2002». de 250 tecleja:
diem que el 80 ‰ de les ocupacions
Els tants per cent expressen espanyoles corresponen al sector 20 250 %
la quantitat d’una magnitud primari, vol dir que, de cada 1.000 El resultat és 50.
corresponent a 100 unitats ocupats, treballen 80 en aquest
de l’altra. S’expressa amb el signe %. sector.

EXEMPLE RESOLT
Calcularem les taxes de natalitat i mortalitat
dels països desenvolupats amb les dades de la taula. Països desenvolupats

• En primer lloc, repassem les fórmules de les taxes Població total 1.197.329.000
de natalitat i mortalitat: Nascuts en un any 13.280.363
Morts en un any 12.168.652
nascuts en un any
Taxa de natalitat 1.000
població total

morts en un any
Taxa de mortalitat 1.000
població total

13.280.363 1.000
• La taxa de natalitat seria: 11,09 ‰.
1.197.329.000
12.168.652 1.000
• La taxa de mortalitat seria: 10,16 ‰.
1.197.329.000

RESOL

1 Amb les dades següents, calcula les taxes Països subdesenvolupats
de natalitat i mortalitat dels països
subdesenvolupats. Població total 5.017.562.000
Nascuts en un any 119.864.094
Morts en un any 41.761.888


5 FITXA 29
LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

La taxa de mortalitat infantil és un indicador molt útil de la condició de la salut, no solament
dels infants, sinó de tota la població, i de les condicions socioeconòmiques en què viuen.
En aquesta fitxa repassarem aquest concepte per mitjà d’un text.

LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL
La taxa de mortalitat infantil és el nombre La taxa de mortalitat infantil sovint és estimada
de defuncions d’infants menors d’un any per cada o presa d’enquestes de població.
1.000 nascuts vius en un determinat any. Als països Aquesta taxa de mortalitat infantil no solament
menys desenvolupats, la taxa ha sigut estimada reflecteix la magnitud dels problemes de salut
fins al 200 ‰, mentre que als països industrialitzats directament responsables de la mort dels infants,
està per davall del 10 ‰. com diarrea, infeccions respiratòries i malnutrició,
La taxa de mortalitat infantil és un indicador juntament amb altres malalties infeccioses
d’utilització i efectivitat de l’atenció a la salut, i condicions perinatals, sinó que també reflecteix
particularment l’atenció perinatal. el nivell de salut de les mares, la política
Encara que la taxa de mortalitat infantil ha sigut de planificació familiar, les condicions de salut
reconeguda durant molt de temps com un dels ambiental i, en general, el desenvolupament
indicadors de salut més importants, hi ha problemes socioeconòmic d’una societat.
per a l’obtenció de la informació requerida per També s’ha detectat que la taxa de mortalitat
a calcular-la a molts dels països menys infantil és un bon indicador dels canvis de les
desenvolupats. Les dades normalment no hi poden condicions de salut d’un país a través del temps.
ser recollides per mitjà dels sistemes d’informació Als països on les dades sobre la taxa de mortalitat
dels serveis de salut. El registre civil de les infantil han sigut calculades per llargs períodes,
defuncions sovint és incomplet o inexistent, s’hi han notat reduccions constants en aquesta
particularment a les àrees rurals, on molts infants taxa, millores paral·leles en els nivells de vida
que moren durant la primera setmana de vida i en les condicions sanitàries, així com un augment
ni tan sols es registren com a nascuts. Per aquest de la disponibilitat i accessibilitat dels serveis
motiu, les taxes usades en alguns països estan de salut per a la població.
esbiaixades en favor de la població més privilegiada.

EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL EN ALGUNS PAÏSOS
Guate- Sierra
Any Angola Noruega Leone Argentina Turquia França Suècia Xina
mala
1970 180 ‰ 13 ‰ 115 ‰ 206 ‰ 59 ‰ 150 ‰ 18 ‰ 11 ‰ 85 ‰
2001 154 ‰ 4‰ 43 ‰ 182 ‰ 16 ‰ 36 ‰ 4‰ 3‰ 31 ‰
Font: IDH 2003

RESOL

1 Llig amb deteniment el text i comenta per escrit les diferències que observes tant en el temps
com entre els diferents països seleccionats en la taula.
• On hi ha hagut canvis més significatius entre la situació de 1970 i la de 2001?
• Amb el pas del temps, han disminuït o augmentat les taxes de mortalitat infantil de tots els països
que figuren en la taula?
• Quins països creus que són més o menys desenvolupats segons la taxa de mortalitat infantil?
• A quins llocs hi ha encara una mortalitat infantil elevada?


5 FITXA 30
COM PODEM OBTINDRE LA TAXA DE CREIXEMENT VEGETATIU
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’activitats que t’ajudaran a repassar els conceptes
de taxa de natalitat i taxa de mortalitat, i a calcular, a partir d’aquestes, el creixement vegetatiu
de la població.

EL CREIXEMENT VEGETATIU

El creixement vegetatiu de la població oscil·la es pot expressar indistintament en tants
d’acord amb una sèrie de factors. Aquests factors per cent (%) o en tants per mil (‰).
són dos fonamentalment: la taxa de natalitat Si la taxa de natalitat és més gran que la taxa
i la taxa de mortalitat. Repassa en el llibre de text de mortalitat, la taxa serà positiva, però si és
les fórmules que corresponen a aquestes taxes. al contrari, aleshores obtindrem una taxa
La diferència entre les taxes anuals de natalitat de creixement vegetatiu negativa, la qual cosa
i de mortalitat és el creixement vegetatiu significa que la població no sols no creix, sinó
de la població. La taxa de creixement vegetatiu que decreix.

EXEMPLE RESOLT
Calcularem el creixement vegetatiu de la població mundial a partir de les taxes
de natalitat i mortalitat
En l’any 2002, les taxes mitjanes mundials de natalitat i de mortalitat van ser del 21 ‰ i 9 ‰, respectivament.
Això vol dir que per cada 1.000 habitants van nàixer 21 persones i en van morir 9.
Amb aquestes dues dades, podem trobar la taxa de creixement natural mundial:

Taxa de creixement vegetatiu Taxa de natalitat Taxa de mortalitat
Taxa de creixement vegetatiu 21 9 12 ‰, o el que és el mateix, 1,2 %

Aquest càlcul significa que el creixement de la població mundial en l’any 2002 va ser de l’1,2 %
sobre la població total.

RESOL

1 Amb les dades següents, troba les taxes de natalitat i mortalitat i el creixement vegetatiu
que té cada regió. Una vegada obtingudes les dades, pots fer una anàlisi comparativa
del creixement que hi ha al món per grans regions.

Població total Nombre Nombre Taxa Taxa Creixement
REGIÓ
en milions de nascuts de morts de natalitat de mortalitat vegetatiu
Àfrica 840 31.920.000 11.760.000
Àsia 3.766 75.320.000 26.362.000
Amèrica del Nord 319 4.461.538 2.868.132
Iberoamèrica 531 12.213.000 3.186.000
Oceania 32 576.000 224.000
Europa 728 8.008.000 7.280.000


5 FITXA 31
COMPARAR L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ PER EDATS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 A partir de les dades següents i amb l’ajuda de l’exemple, completa la taula.

ITÀLIA LIBÈRIA EXEMPLE RESOLT
Total 57.998.353 3.317.176 Per conéixer la població d’Itàlia de 0 a 14 anys
0-4 2.679.027 605.392 d’edat, tant en termes absoluts com en percentatge
sobre la població total (termes relatius).
5-9 2.663.238 469.891
10-14 2.798.826 366.508 1. Se suma la població de 0 a 14 anys per obtindre
la població total de joves a Itàlia.
15-19 2.833.223 352.933
2.679.027 2.663.238 2.798.826
20-24 3.235.007 299.785
8.141.091
25-29 4.210.347 248.547
2. Per a obtindre el percentatge, necessitem
30-34 4.791.546 194.367 la població total d’Itàlia i després fem la següent
35-39 4.928.337 159.454 regla de tres:
40-44 4.405.888 137.046 57.998.353 ⎯⎯⎯→ 100 %
45-49 3.910.515 118.422 8.141.091 ⎯⎯⎯→ x %
50-54 3.748.487 100.383 8.141.091 100
x 14 %
55-59 3.538.444 82.778 57.998.353
60-64 3.361.495 63.327 I així obtenim el percentatge de població
65-69 3.088.598 45.891 de 0 a 14 anys d’Itàlia.
70-74 2.791.359 30.857
75-79 2.303.485 20.079
80+ 2.710.531 21.516

GRUPS D’EDAT
0-14 anys 15-64 anys 65 i més anys
% sobre % sobre % sobre
Població Població Població
el total el total el total

Itàlia 8.141.091 14

Libèria

2 Observa la taula i respon en el quadern.

• Quines diferències hi ha entre Itàlia i Libèria quant a l’estructura de la població per edats? Quin grup
d’edat –jove, adult, vell– és el més nombrós en cada cas? Quin és el país jove? I el país vell?
• Quins problemes han d’afrontar els països joves? I els països vells?
• Quin tipus de política demogràfica creus que posaran en pràctica els governs? Per què?
• Com creus que són les taxes de fecunditat a Itàlia? I a Libèria?
• La taxa de mortalitat d’Itàlia és del 10 ‰ i la de Libèria del 18 ‰. Què creus que passarà
en el futur en aquests dos països? Raona la resposta.
• Creus que el nivell de desenvolupament influeix en l’estructura per edat d’aquests països? Explica per què.


5 FITXA 32
CONSTRUIR UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

La piràmide de població és un gràfic que representa l’estructura de la població per edats
i sexes. En aquesta fitxa construirem la piràmide del Japó corresponent a l’any 2005.

RESOL

1 Construeix la piràmide de població del Japó corresponent a l’any 2005.

• Obtín les dades. El nombre de persones per grups i edats que hi havia al Japó en 2005 el pots obtindre
en la pàgina www.census.gov/cgi-bin/ipc/idbsum?cty=JA.
• Elabora una taula de dades.
a) Distribueix els habitants per sexes i per grups d’edat en trams de 5 anys.
b) Calcula el percentatge (%) de població per edats i per sexe: multiplica el valor de cada grup d’edat
i sexe per 100 i divideix-lo entre la població total. Anota aquestes dades en la taula.

GRUPS D’EDAT 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 > 75 TOTAL

Població (en milers)
HOMES

Població (en %)

Població (en milers)
DONES

Població (en %)

• Construeix la piràmide.
a) Agafa un paper quadriculat i dibuixa-hi dues línies horitzontals separades un centímetre.
Traça-hi també dues línies perpendiculars a les anteriors.
b) L’espai que hi ha a l’esquerra es reserva per representar les dades dels homes; l’espai
de la dreta, per a les dades de les dones.
c) En els eixos horitzontals, escriu els efectius de població en percentatges (%) que has calculat,
i en els eixos verticals, els grups d’edat.
d) Trasllada les dades percentuals de la taula al gràfic i dibuixa una barra en cada grup d’edat
i per a cada un dels sexes.
Homes Dones

EDAT
75 i més
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4

10 8 6 4 2 0 en % 0 2 4 6 8 10


5 FITXA 33
INTERPRETAR UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Aquesta fitxa et proposa una sèrie de passos que has de seguir a l’hora d’interpretar
una piràmide de població.

CONSELLS PER A INTERPRETAR UNA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
Per a interpretar una piràmide convé recordar abans • Es considera que un país és jove quan hi ha tres
dos aspectes: persones que no arriben als 20 anys per cada
• Es considera població jove els grups compresos dues que sobrepassen els 60 anys.
entre 0-14 anys; població adulta, els grups • En canvi, es considera que un país és vell quan
compresos entre 15-64 anys; i població vella, hi ha tres persones majors de 60 anys per cada
els grups de 65 i més anys. dues que no arriben als 20 anys.

RESOL

1 Interpreta la piràmide de població del Japó corresponent a l’any 2005 que has dibuixat
en la fitxa anterior.
• La forma de la piràmide.
a) Quina forma té la piràmide que has dibuixat: de pagoda o de tonell?

b) Com té la base: més ampla o més estreta que el centre? Quina relació té aquest aspecte
amb la fecunditat?

• Els grups d’edat i sexe.
a) Com són els grups de població vella, nombrosos o reduïts?

b) Hi ha un nombre de persones aproximadament igual en els grups d’edats joves i adults?

c) Creus que la població del Japó és jove? Per què?

d) Quin és més gran, el nombre d’homes vells o el de dones velles?

e) Hi ha cap diferència entre la població del sexe masculí i la del femení?

• Aspectes del passat.
a) Les persones que van viure la Segona Guerra Mundial (1939-1945) són en l’actualitat
població vella. Es percep en la piràmide la pèrdua d’homes que va suposar aquesta guerra?

b) Creus que entre els anys 1947 i 1949 hi hagué una explosió demogràfica o baby boom
al Japó? Per què?


5 FITXA 34
CONSTRUIR I COMPARAR PIRÀMIDES DE POBLACIÓ
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Construeix en el quadern les següents piràmides de població i compara-les. Descriu si corresponen a un
país jove o a un d’envellit, i explica com s’hi distribueix la població per edats i sexes.

PIRÀMIDE DE FRANÇA

GRUPS D’EDAT 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80
Població (en milers) 1.944 1.856 1.924 1.954 2.009 1.980 2.234 2.154 2.119 2.071 2.088 1.745 1.262 1.208 1.100 848 849
HOMES

Població (en %) 6,6 6,3 6,6 6,7 6,8 6,7 7,6 7,3 7,2 7,1 7,1 5,9 4,3 4,1 3,7 2.9 2,9
Població (en milers) 1.848 1.767 1.834 1.869 1.924 1.906 2.181 2.166 2.165 2.131 2.127 1.776 1.333 1.388 1.406 1.254 1.745
DONES

Població (en %) 6,0 5,7 6,0 6,1 6,2 6,2 7,1 7,0 7,0 6,9 6,9 5,8 4,3 4,5 4,6 4,1 5,7

PIRÀMIDE DE SIERRA LEONE
GRUPS D’EDAT 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80
Població (en milers) 496 413 349 284 234 203 177 145 100 82 75 63 53 39 26 15 8
HOMES

Població (en %) 17,9 14,9 12,6 10,3 8,5 7,3 6,4 5,3 3,6 3,0 2,7 2,3 1,9 1,4 0,9 0,5 0,3
Població (en milers) 507 433 369 302 250 218 191 158 104 92 95 80 62 44 26 15 8
DONES

Població (en %) 17,1 14,6 12,5 10,2 8,5 7,4 6,5 5,3 3,5 3,1 3,2 2,7 2,1 1,5 0,9 0,5 0,3

SIERRA
LEONE
Freetown

París

FRANÇA

Homes França Dones Homes Sierra Leone Dones

EDAT EDAT
75 i més 75 i més

70-74 70-74

65-69 65-69

60-64 60-64

55-59 55-59

50-54 50-54

45-49 45-49

40-44 40-44

35-39 35-39

30-34 30-34

25-29 25-29

20-24 20-24

15-19 15-19

10-14 10-14

5-9 5-9

0-4 0-4

7 6 5 4 3 2 1 0 en % 0 1 2 3 4 5 6 7 18 15 12 9 6 3 0 en % 0 3 6 9 12 15 18


5 FITXA 35
UTILITZAR L’INTERNATIONAL DATA BASE (IDB)
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

U.S. Census Bureau és l’oficina censal dels Estats Units. Un dels seus departaments és
l’International Data Base (IDB), que publica, periòdicament i de forma gratuïta, dades estadístiques
sobre la població dels països del món. El seu web està reconegut mundialment com a líder
de subministrament d’informació objectiva i veraç sobre la població i les seues tendències.

PROCEDIMENT
Entra en: http://www.census.gov/ipc/www/idbnew.html

1) International Data Base (IDB)
Observem en la pàgina seleccionada l’última data en què s’han actualitzat
les dades que consultarem. En aquesta captura, el 17 de juliol de l’any
2003.
Tot seguit es faciliten nombrosos enllaços, però ens centrarem en tres
d’aquests.

2) Selecciona: Summary Demographic Data
Ofereix informació sobre dades demogràfiques de tots els països del món.
Per exemple, si volem conéixer dades sobre la població a Alemanya:
• Busquem en la llista de països Germany i enviem la consulta.
• En pocs segons, apareixen les dades demogràfiques d’Alemanya:
taxes de natalitat, mortalitat, creixement vegetatiu, mortalitat infantil,
esperança de vida i fecunditat. Després, ens mostra una evolució de
la població total d’Alemanya des de 1950 fins al dia de l’actualització.
En molts casos, l’IDB fa valoracions sobre el futur de la població
del país sol·licitat.
• Finalment, apareixen les dades per sexe i edat de l’any de l’últim cens
i es mostra una piràmide de població amb aquestes dades, així com
una piràmide amb la població avaluada en 2050.

3) Selecciona: Countries Ranked by Total Population
Permet conéixer de manera ordenada, i des de l’any 1950, el rànquing
dels països més poblats de la Terra.
Per exemple, si volem conéixer el rànquing mundial dels 10 països
més poblats del món l’any 2003:
• En el primer quadre, escrivim la data, en aquest cas 2003.
• Després fem clic en: top 10 countries perquè només volem saber
els 10 primers països (si volem conéixer els 50 més poblats
haurem de clicar sobre top 50 ); i si volem ordenar tots
els països del món en aquest any, premem All.
• Enviem la consulta i, en pocs segons, apareix el llistat.

4) Selecciona: World Population Information
Mostra les dades demogràfiques del món des de 1950: evolució, taxes,
esdeveniments anuals, estimacions, etc.
Podem conéixer l’evolució de la població mundial des de 1950 fins
a l’any 2050 en World Population: 1950 to 2050 i l’evolució de les taxes
de creixement mundial en World Population Growth Rates: 1950 to 2050.


6 FITXA 36
ELABORAR UN MAPA DE POBLACIÓ DEL MÓN
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Amb l’ajuda del llibre de text completa el següent mapa de la distribució de la població al món.

• Escriu-hi el nom de les grans concentracions de població del món. Utilitza bolígraf negre

i lletres majúscules.
• Escriu-hi el nom dels principals deserts, selves, serralades i rius. Utilitza bolígraf negre
i lletres minúscules.
• Retola-hi els oceans. Utilitza bolígraf blau.

ALTIMETRIA metres

4.000
2.000
1.000
500
200
0

Groc Regions deshabitades
o molt poc poblades

Roig Regions més habitades

Taronja Resta de regions

2 Observa el mapa que has elaborat i fes una síntesi de les àrees més poblades per continents.

• A Àfrica: La població s’hi distribueix de manera molt desigual. Les zones més poblades es troben
prop de la costa i al voltant de les grans conques fluvials. Per contra, les zones menys poblades
són les selves de l’interior i els deserts.
• A Àsia:

• A Amèrica:

• A Europa:

• A Oceania:


6 FITXA 37
ELABORAR EL MAPA DELS MOVIMENTS MIGRATORIS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Amb l’ajuda del llibre de text, completa el següent mapa dels grans moviments migratoris actuals.

• Escriu-hi el nom dels principals països i regions d’eixida de població. Utilitza bolígraf negre
i lletres minúscules.
• Escriu-hi el nom dels principals països i regions que reben immigrants.
Utilitza bolígraf blau i lletres minúscules.
• Traça-hi fletxes que indiquen el sentit dels fluxos migratoris més importants.

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

OCEÀ
PA C ÍF IC

OCEÀ OCEÀ
PACÍFIC ATLÀNTIC
OCEÀ

ÍNDIC

GLACIAL ANTÀ
RTI
À C
O CE

Països i regions Països i regions Fluxos migratoris
Roig d’eixida de població Verd que reben immigrants Verd més importants

2 Observa el mapa que has elaborat i respon.
• Quins són hui dia els països d’origen de la majoria dels immigrants? Cap on es dirigeixen?
• Quina creus que és la principal causa dels grans moviments migratoris actuals? Per què?
• Quins altres factors provoquen desplaçaments massius de població? Justifica la resposta
a partir del mapa.

3 Imagina que ets un immigrant que acaba d’arribar a Espanya. Explica els problemes que has
d’afrontar.


6 FITXA 38
ELS REFUGIATS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Una de les catàstrofes humanes que provoquen les guerres són els refugiats. De la seua atenció
es fa càrrec l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

Taula 1. POBLACIONS MÉS GRANS DE REFUGIATS* (2002)

País d’origen País d’asil Refugiats
Afganistan Pakistan / Iran 2.481.000
Burundi Tanzània / R. D. del Congo 574.000
Sudan Uganda / Etiòpia / R. D. del Congo / Kenya / Rep. Centreafricana 505.200
Angola Zàmbia / R. D. del Congo / Namíbia / Congo 433.000
Somàlia Kenya / Iemen / Etiòpia / Regne Unit / EUA / Djibouti 429.000
R. D. del Congo Tanzània / Congo / Zàmbia / Burundi / Rwanda 415.000
Iraq Iran / Alemanya / Països Baixos / Suècia 401.000
Bòsnia i Hercegovina Sèrbia / Montenegro / EUA / Suècia / Dinamarca / Països Baixos 372.000
Vietnam Xina / EUA 348.000
* En aquesta llista només es consideren els refugiats que han eixit d’algun estat, no aquells que pertanyen a pobles
sense estat. És el cas dels palestins, que sumen més de 4 milions de refugiats, dels quals es fa càrrec la UNRWA.

Taula 2. VALORACIÓ DEL NOMBRE DE Taula 3. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE
REFUGIATS SOTA EL MANDAT DE LES DE REFUGIATS SOTA EL MANDAT DE LES
NACIONS UNIDES (ACNUR) A 1 DE GENER DE 2003 NACIONS UNIDES (ACNUR) ENTRE 1980-2002

Regió Refugiats Any Refugiats
Àsia 9.378.917 1980 08.439.000
Europa 4.403.921 1985 11.844.000
Àfrica 4.593.199 1990 17.370.000
Amèrica del Nord 1.061.199 1995 14.860.600
Amèrica del Sud i Central 1.050.288 2000 21.800.300
Oceania 69.206 2001 19.761.000
Total 20.556.781 2002 20.556.700
Font: http://www.unhcr.org Font: http://www.unhcr.org

RESOL

1 Observa la taula 1. Elabora un mapa de l’origen i de la distribució dels refugiats al món.

• Pinta els països d’origen dels refugiats en verd i els d’asil en roig.
• Dibuixa una fletxa que unisca cada país d’eixida amb la destinació de la població refugiada.

2 Observa les taules i respon.

• Com ha evolucionat el nombre de refugiats en els darrers 25 anys? A quines regions n’hi ha més?
• Per què els palestins no s’han inclòs en la taula 1?


6 FITXA 39
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS EN EL CINE
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem que reflexiones sobre les causes i les conseqüències
de l’emigració de persones sense mitjans des de països en via de desenvolupament
fins a països desenvolupats a través de diverses pel·lícules.

Lamerica, dirigida per Gianni Amelio (1994)
En un to quasi documental, la pel·lícula mostra la desesperació dels albanesos,
població empobrida, que després de la caiguda del comunisme en 1991 emigren
a la Itàlia veïna, on esperen trobar el paradís del capitalisme i la modernitat que
la televisió els ha mostrat. Però allà són víctimes dels abusos d’empresaris
desaprensius. «Lamerica» és l’expressió utilitzada pels emigrants italians que
a la primeria del segle passat intentaven eixir de la pobresa emigrant al Nou Món
(els Estats Units d’Amèrica). «Lamerica» de hui és Itàlia per als albanesos, però
també Alemanya per als turcs, Espanya per als marroquins, etc., un lloc idealitzat
on arriben persones desesperades que busquen una vida millor i on no troben sinó
dificultats i penalitats.
In this world, dirigida per Michael Winterbottom (2002)
Aquesta pel·lícula és un llarg i dur viatge des d’un dels camps de refugiats afganesos
existents al Pakistan fins a Londres. Dos joves decideixen embarcar-se en una aventura
que s’inicia amb esperança, però es troben amb un recorregut ple d’obstacles tant
geogràfics com humans: passen hores amagats entre la mercaderia d’un camió, davall
del qual viatgen, aguanten tempestats, creuen una muntanya nevada en plena nit,
s’enfronten amb traficants, persones sense escrúpols, estafadors i l’aprensió dels
departaments d’immigració. Tot per arribar al món de les oportunitats i trobar una
realitat que, malgrat les seues dificultats, és millor que la que vivien als seus llocs
d’origen, però molt difícil de mantindre quan cada minut tenen darrere seu el perill
de l’expulsió.

Lluny, dirigida per André Techiné (2001)
Lluny ens mostra la possibilitat de convivència en tolerància de diverses nacionalitats i races, i ens fa veure
que les diferències de costums o religió no han d’implicar necessàriament l’odi entre les persones, a més
d’ensenyar-nos com pot ser la vida d’una persona que creua o intenta creuar les fronteres europees. Said,
el protagonista, és un xic que, per a poder sobreviure a Tànger, ha hagut d’emprar tot el seu enginy i les seues
habilitats, i fins i tot arriba a relacionar-se amb el tràfic de drogues i d’immigrants. Un dia es decideix a creuar
il·legalment la frontera d’Espanya amb l’ajuda d’un amic francés. Said és, doncs, un més dels qui proven
l’aventura, fatal a vegades, d’arribar a Europa de manera il·legal.

RESOL

1 Intenta veure alguna de les pel·lícules proposades. Reflexiona sobre el tema i contesta les qüestions
següents.
• Què en penses, de la immigració? Quines experiències t’han portat a aquesta opinió? Has conegut
algun immigrant o ets un immigrant?
• Per què creus que cada vegada més immigrants il·legals vénen al nostre país, tot i saber que
és molt probable que els expulsen? Què penses que guanyen i perden quan emigren?
• Imagina per un moment que hagueres d’emigrar. Com et sentiries? Seria fàcil? Què faries per integrar-te
i aconseguir amics i quina trobes que seria la resposta que rebries?


6 FITXA 40
LA MULTICULTURALITAT EN EL CINE I LA LITERATURA
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

La literatura i el cine han contribuït de manera important a reflectir les relacions entre majories
i minories culturals. En aquesta fitxa es recomanen algunes obres en què, des de diferents punts
de vista, s’analitza el tema de la multiculturalitat.

LA MULTICULTURALITAT EN EL CINE I LA LITERATURA

• Ramón J. Sender, • Orient és Orient, de Damien
La tesis de Nancy (1968) O’Donnell (1999)
La novel·la relata, a través Ambientada en els anys
de les cartes que escriu setanta, narra els problemes
la protagonista, l’experiència d’una família pakistanesa
d’una jove nord-americana que instal·lada a Anglaterra; entre
arriba a Sevilla per ampliar els el pare, conservador de les
seus estudis i realitzar una tesi tradicions del seu país
doctoral. d’origen, i els seus set fills,
que prefereixen la modernitat
occidental.

• La meua família, dirigida • La boda del monsó,
per Gregory Nava (1995) de Mira Nair (2001)
Conta la història de tres La pel·lícula, centrada en
generacions d’una família l’organització d’una boda
d’immigrants mexicans a Delhi, mostra l’enfrontament
instal·lats a Los Angeles que en la societat índia entre els
tracten d’integrar-se en la defensors de les tradicions
societat nord-americana. i els partidaris de la
modernitat.

• Vull ser com Beckham,
dirigida per Gurinder • Saïd, dirigida per Llorenç
Chadha (2002) Soler (1998)
Planteja els problemes que Basada en la novel·la de Josep
sorgeixen en una família índia Loman, reflecteix les dures
instal·lada a Londres, que condicions de vida
s’entossudeix a educar la filla d’un jove marroquí que arriba
de forma tradicional. a Barcelona.

RESOL

1 Llig el llibre que et recomanem o veges alguna de les pel·lícules proposades i fes les activitats.

• Resumeix l’argument.
• Quines cultures hi conviuen? Quines característiques coneixes de cada una a través del llibre o la pel·lícula?
• Com és la convivència entre les distintes cultures que hi ixen?
• Si hagueres d’escriure un llibre o realitzar una pel·lícula sobre la multiculturalitat, quin en seria l’argument
i on s’ambientaria la història?


7 FITXA 41
UN TEXT SOBRE PROBLEMES DEMOGRÀFICS ESPANYOLS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

A partir de l’anàlisi de la notícia següent, pots estudiar la caiguda de la natalitat,
el descens poblacional, el problema de l’envelliment i l’augment de la immigració
que experimenten hui dia els països desenvolupats, en aquest cas Espanya.

DAVANT LA FALTA DE NAIXEMENTS, d’un creixement vegetatiu positiu, per la qual
cosa en un futur pròxim l’increment poblacional
L’AUGMENT DE LA POBLACIÓ
es produirà a causa dels moviments migratoris”.
VINDRÀ DE LA IMMIGRACIÓ
En aquesta mateixa línia, el director general de
Malgrat que en 2001 es va constatar un increment l’EUSTAT, Josu Iradi, va dir que, tot i les taxes
en el nombre de naixements, també va haver-hi de natalitat “es recuperen” amb petits creixements
un envelliment de la població. en el nombre de naixements, les taxes de mortalitat
també van incrementant-se, per l’efecte del mateix
«La Comunitat Autònoma Basca encara és
envelliment de la població, per això el creixement
“lluny” del creixement vegetatiu de signe positiu,
vegetatiu [...] “no serà positiu en alguns anys
per tant l’augment poblacional tindrà lloc per
i el creixement de la població es generarà
la immigració, segons que va afirmar ahir a Bilbao
per la immigració”.
el viceconseller d’Economia, Pressupostos
Iradi va afegir que, en 2000, aquest saldo migratori
i Control Econòmic, Manu Urquijo.
va ser positiu per primera vegada des de fa 25 anys
Urquijo va assenyalar que, “a pesar que l’última
i que les majors taxes d’estrangers corresponen
dada disponible, referida a 2001, indica un
en aquest moment a ciutadans sud-americans,
increment en el nombre de naixements, es dóna,
procedents de països com l’Equador, el Perú
alhora, un progressiu envelliment de la població
o Colòmbia.»
i ens trobem encara lluny de poder parlar
Deia, 14 de març de 2003

RESOL
Llig atentament la notícia i fes les activitats.

1 Explica el significat dels conceptes que hi ha subratllats en el text.

2 Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i converteix les afirmacions falses
en vertaderes.

V F
La població basca creix.
Han augmentat els naixements, però també mor més gent.
Hi ha hagut més emigració que immigració.
El nombre més elevat d’immigrants són iberoamericans.

3 Imagina que has d’explicar la notícia a un company. Escriu-la amb paraules teues perquè siga
més fàcil de comprendre.
4 Respon breument en el quadern a aquestes preguntes.

• Quines són les principals idees que recull el text?
• Pots relacionar aquestes idees amb algun corrent demogràfic actual? Amb quin?


7 FITXA 42
FONTS DEMOGRÀFIQUES: L’ESTUDI DE LA FAMÍLIA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem que faces una breu reconstrucció de les teues arrels genealògiques
aturant-te en alguns trets dels teus antecessors, de manera que pugues establir determinades
conclusions sobre l’evolució experimentada per la teua família en les últimes generacions.

RESOL

1 Completa cada quadre amb la informació corresponent.

Avi patern Àvia paterna Avi matern Àvia materna

Lloc de naixement: Lloc de naixement: Lloc de naixement: Lloc de naixement:

Data de naixement: Data de naixement: Data de naixement: Data de naixement:

Nre. de germans: Nre. de germans: Nre. de germans: Nre. de germans:

Estudis: Estudis: Estudis: Estudis:

Professió: Professió: Professió: Professió:

Pare Mare

Lloc de naixement: Lloc de naixement:

Data de naixement: Data de naixement:

Nre. de germans: Nre. de germans:

Estudis: Estudis:

Professió: Professió:

Jo

Lloc de naixement:

Data de naixement:

Nre. de germans:

Estudis:

2 Observa amb cura el resultat i elabora un informe sobre la teua família, tenint en compte
els diferents aspectes que has estudiat en aquest tema. Pots ampliar-lo fins als teus besavis.


7 FITXA 43
LA TAXA DE FECUNDITAT A ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Aquesta fitxa té per objectiu treballar amb la taxa de fecunditat general a les diferents
comunitats autònomes espanyoles.

TAXA DE FECUNDITAT GENERAL (TFG)
El concepte de fecunditat posa en relació el nombre de nascuts amb la possibilitat concreta de procreació.
Per a mesurar aquest concepte hi ha diverses taxes, entre les quals hi ha la taxa de fecunditat general (TFG).
La taxa de fecunditat general expressa la relació de nascuts per cada 1.000 dones en edat de procrear
(aquesta edat està establida entre els 15 i els 49 anys).
La fórmula és la que segueix:
Nombre de nascuts
TFG 1.000
Nombre de dones entre 15 i 49 anys

RESOL

1 A partir de les dades següents, calcula la TFG per comunitats i ciutats autònomes a Espanya
en l’any 1999.

Nre. de dones
Nre. de nascuts TFG
entre 15 i 49 anys
Andalusia 78.768 1.901.307
Aragó 9.568 281.739
P. d’Astúries 6.547 269.170
Illes Balears 8.848 189.896
Canàries 18.790 442.068
Cantàbria 4.021 137.013
Castella i Lleó 17.328 601.675
Castella-la Manxa 16.756 414.030
Catalunya 59.616 1.544.589
C. Valenciana 38.764 1.030.649
Extremadura 10.070 264.177
Galícia 18.784 681.785
C. de Madrid 51.981 1.343.046
R. de Múrcia 13.099 290.170
C. F. de Navarra 5.122 135.098
País Basc 16.791 539.714
La Rioja 2.275 64.350
Ceuta 1.020 17.120
Melilla 1.036 17.641


7 FITXA 44
LA POBLACIÓ A ALEMANYA
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem aprendre a utilitzar informació demogràfica per a analitzar
les principals dades de població d’un cas específic, el d’Alemanya en concret.

DENSITAT
DADES SOBRE ALEMANYA DE POBLACIÓ

(en habitants per km2)
Menys de 25
Hamburg
Situació Situada a l’Europa central, limita: al N, amb el De 25 a 100
Bremen
mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l’E, De 100 a 200
De 200 a 500
amb Polònia, la República Txeca i Àustria; al S, Més de 500 Hannover
Berlín

amb Àustria i Suïssa; i a l’O, amb França, Bielefeld
Bochum
Duisburg
Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Dortmund
Essen
Halle Leipzig
Dresden
Düsseldorf Wuppertal
Població total 82.100.000 hab. Colònia

Frankfurt
Superfície 350.261 km2
Mannheim
PIB per habitant 26.600 dòlars Nuremberg
Stuttgart
Població activa per Agricultura, 2,8 %; indústria, 33,4 %;
Munic
sectors serveis, 63,8 %
Població rural/urbana 86 % urbana i 14 % rural

RESOL

1 Amb les dades d’aquesta fitxa i les que trobes en http://www.census.gov/ipc/www/idbsum.html,
completa la fitxa següent sobre la població d’Alemanya.

Població total: Creixement vegetatiu:
Densitat: Mortalitat infantil:
Taxa de natalitat: Esperança de vida:
Taxa de mortalitat: Fecunditat:

2 Anota en el quadern.

• Com és l’estructura de la població per sectors de l’activitat econòmica.
• Com és l’estructura de la població per sexe i edat. Pots consultar
www.census.gov/cgi-bin/ipc/idbsum?cty=GM

3 Fes les activitats.

• Indica quin percentatge de la població és rural i quin és urbà.
• Observa el mapa i assenyala-hi quines són les zones més poblades.
• Enumera les ciutats principals.

4 Consulta www.census.gov/cgi-bin/ipc/idbsum?cty=GM i fes les activitats.

• Analitza com ha canviat la població alemanya des de 1950.
• Valora com evolucionarà en el futur.


7 FITXA 45
LA IMMIGRACIÓ EN EL CINE ESPANYOL
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Des de l’entrada en la Unió Europea en l’any 1986, Espanya s’ha convertit en un país
receptor d’immigrants, procedents sobretot de països subdesenvolupats. Actualment,
molts d’aquests immigrants es troben en una situació il·legal i s’han convertit en allò
que anomenem «sense papers».

LA IMMIGRACIÓ EN EL CINE ESPANYOL
La immigració és un tema que no s’ha dut al cine espanyol fins ben entrats els anys huitanta del segle passat,
quan Espanya va començar a convertir-se en un país d’immigrants. Abans, moltes pel·lícules tractaven sobre
el tema de l’emigració i l’exili, que és el que vivia la societat espanyola aleshores.

• Las cartas de Alou, dirigida per Montxo Armendáriz (1990)
El protagonista és un jove senegalés de raça negra que arriba a Espanya de forma
il·legal per buscar-hi faena. Alou escriu cartes a la seua família en què conta
les seues incidències: li furten les pertinences, treballa com a venedor ambulant,
s’enamora d’una dona espanyola tot i els problemes racials que mostra
el pare d’ella, etc. Mentre legalitza la situació, la policia l’expulsa i reinicia
el camí de tornada.

• Flores de otro mundo, dirigida per Icíar Bollaín (1999)
Patricia, dominicana, busca una llar i una seguretat econòmica que la seua situació
il·legal a Madrid no li permeten aconseguir. Milady, nascuda a l’Havana, té 20 anys
i el món per recórrer. Marirrosi, de Bilbao, té faena, casa i la soledat més absoluta.
Com la soledat que comparteixen Alfonso, Damián i Carmelo, homes
de Santa Eulalia, un poble sense dones casadores ni futur. Una festa de solters
permet la trobada de les unes amb els altres i el començament d’aquesta història
agredolça de convivències a vegades impossibles.

• Cosas que dejé en La Habana, dirigida per Manuel Gutiérrez Aragón
(1997)
La pel·lícula narra la vida de tres germanes cubanes que arriben a Madrid on busquen
un futur millor. La seua tia, que viu a Espanya, les guia en la nova vida social
que se’ls obri al davant.

RESOL

1 Intenta veure alguna de les pel·lícules que t’hem proposat i fes les activitats.

• Resumeix la història. Explica quins aspectes de la pel·lícula i de la forma en què està contada
t’han cridat més l’atenció.
• Per què creus que últimament a Espanya es fan pel·lícules amb aquesta temàtica?
• Si hagueres de fer una pel·lícula sobre la immigració, quin argument triaries? Per què?


7 FITXA 46
LA POBLACIÓ EN INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa es mostren diverses adreces que corresponen a les principals organitzacions
que pots consultar en Internet per a obtindre informació demogràfica veraç, tant de caràcter
estadístic com d’anàlisi sobre la població mundial, per regions i països.

ADRECES INTERNACIONALS
• Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): http://ww.acnur.org
• Banc Mundial: http://www.bancomundial.org
• Fons de Població de les Nacions Unides (FNUAP): http://www.unfpa.org
• Institut National d’Études Demographiques (INED): http://www.ined.fr
• ORC Macro El Programa d’Enquestes de Demografia i Salut (DHS): http://www.measuredhs.com
• Organització Internacional per a les Migracions (OIM): http://www.iom.int
• Population Council: http://www.popcouncil.org
i http://www.popcouncil.org/espanol/espanol.html
• Population Information Program (PIP): http://www.jhuccp.org/popline/
• Statistics Canada: http://www.statcan.ca
• United Nations Population Division: http://www.un.org/popin/
• United Nations Statistics Division: http://www.un.org/Depts/unsd/statdiv.htm
• U.S. Census Bureau: http://www.census.gov/ipc/www/

ADRECES NACIONALS
• Institut Nacional d’Estadística (INE). Cens d’Espanya de l’any 2001: http://www.ine.es/censo2001/pobcen01
menu.htm
• Institut d’Estadística d’Andalusia (IEA): http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica
• Institut Aragonés d’Estadística: http://www.portal.aragob.es/
• Institut Balear d’Estadística (IBAE): http://www.caib.es/ibae/ibae.htm
• Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (SADEI): http://www.sadei.es/
• Institut Canari d’Estadística (ISTAC): http://www.gobiernodecanarias.org/istac/
• Junta de Castella i Lleó. Conselleria d’Hisenda: http://www.jcyl.es/jcyl-client/jcyl/ch/dge/temas/inicio
• Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): http://www.idescat.es/
• Institut d’Estadística de la Comunitat de Madrid: http://www.madrid.org/iestadis/
• Junta d’Extremadura. Conselleria d’Economia, Indústria i Comerç:
http://www.juntaex.es/consejerias/eic/home.html
• Institut Gallec d’Estadística (IGE): http://www.ige.xunta.es/
• Centre Regional d’Estadística de Múrcia: http://www.carm.es/econet/
• Institut d’Estadística de Navarra: http://www.cfnavarra.es/estadistica/
• Institut Valencià d’Estadística (IVE): http://www.ive.es/
• Institut Basc d’Estadística (EUSTAT): http://www.eustat.es/
• Govern de La Rioja. Conselleria d’Hisenda i Economia:
http://www.larioja.org/web/centrales/economia/estadisticas.htm


8 FITXA 47
CONCEPTES ECONÒMICS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Las activitats proposades en aquesta fitxa tenen com a finalitat reforçar alguns
dels conceptes econòmics d’ús més freqüent.

RESOL

1 Assenyala amb una X la resposta correcta.

• Si sumem el total del valor de la producció econòmica d’un país i el dividim entre
els habitants d’aquest país, el resultat que obtenim és:
Producte interior brut. Deute extern.
Renda per càpita. Despeses socials.
• Si sumem el total del valor de la producció econòmica d’un país, el resultat que obtenim és:
• Si sumem el total dels diners que un país deu a les organitzacions internacionals
que li han prestat diners, el resultat que obtenim és:
• Si sumem el total dels diners que un país destina, entre altres coses, a educació, sanitat
i atenció a la tercera edat, el resultat és:

2 Completa el text amb els conceptes de l’activitat anterior.

Si la d’un país supera els 10.000 € anuals, podem dir que
es tracta d’un país desenvolupat, ja que té un elevat.
D’aquesta manera pot destinar a part del seu pressupost i augmentar
així el nivell de vida dels ciutadans, ja que no ha de destinar part d’aquests ingressos
a pagar el .

3 Uneix cada concepte amb la definició corresponent.
a) Tot allò que un país compra fora de les seues fronteres. 1) Aranzel.
b) Impost que han de pagar els productes que arriben
2) Subsidi.
d’un país estranger.
c) Tot allò que un país ven a l’exterior. 3) Importació.
d) Bosses de pobresa i malnutrició als països rics.
4) Exportació.
e) Consum excessiu i indiscriminat.
f) Ajuda econòmica que un país atorga als seus productes 5) Consumisme.
perquè mantinguen un preu competitiu davant els productes
exteriors. 6) Quart Món.


8 FITXA 48
INDICADORS DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem repassar les dues mesures més importants de l’activitat econòmica
d’un territori: el producte interior brut (PIB) i el producte nacional brut (PNB).

EL PRODUCTE INTERIOR BRUT I EL PRODUCTE NACIONAL BRUT
Hi ha grans diferències entre uns països i altres • El PIB mesura l’ingrés dels factors de producció
respecte a la seua capacitat de creixement dins les fronteres d’un estat, sense importar qui
econòmic, és a dir, de produir béns percep l’ingrés.
–aliments, manufactures o habitatges, per exemple– • El PNB, per contra, mesura l’ingrés
i serveis, com ara educació, oci o assistència que perceben els residents nacionals, sense
sanitària. importar si l’ingrés prové de la producció interna
Hi ha nombrosos indicadors per a mesurar o de la producció exterior.
el potencial productiu d’un país. Entre els més Així, per exemple, el PNB d’Espanya seria igual
utilitzats es troben el producte interior brut (PIB) al PIB d’Espanya, més els ingressos dels espanyols
i el producte nacional brut (PNB). a l’exterior, menys els ingressos dels estrangers
• El producte interior brut és el valor total dins Espanya.
dels béns i serveis produïts dins les fronteres Si els valors absoluts del PNB i del PIB es divideixen
d’un país durant un període de temps determinat, entre la població que viu en aquest país, s’obtenen
generalment un any. el PNB per habitant i el PIB per habitant, que són
una primera aproximació al nivell de vida que
• El producte nacional brut és el valor
posseeixen els ciutadans.
de la producció de les empreses d’un país,
al seu territori i també fora d’aquest, durant En termes convencionals, i amb la idea d’establir
un període de temps específic, el grau de cohesió entre distints territoris o estats,
normalment un any. s’ha començat a utilitzar el producte interior brut
per habitant en termes d’unitat de poder adquisitiu
Aquestes dues mesures (el PIB i el PNB) són les (UPA), com a indicador clau per a avaluar el nivell
més importants de l’activitat econòmica d’un país. de desenvolupament econòmic. Aquest indicador
Però cal aclarir alguns aspectes. A tots els països, s’utilitza concretament en l’àmbit comunitari,
alguns dels factors de producció són propietat ja que ens permet avaluar amb molta rapidesa
d’estrangers; per tant, part dels ingressos que les disparitats regionals o estatals existents
s’hi generen els pertanyen. a la Unió Europea.

RESOL

1 Assenyala les afirmacions que siguen falses i després revisa-les perquè siguen vertaderes.

El PIB i el PNB mesuren la riquesa generada en un país durant un període de temps específic,
normalment un any, però no mesuren la riquesa total d’aquest país (els recursos naturals,
les indústries, les universitats, etc.).
En el PIB del nostre país s’inclou la producció que obté una empresa espanyola al Regne Unit.
En el PNB del nostre país s’inclou la producció que obté una empresa anglesa a Espanya.
El PIB i el PNB s’usen per a comparar el nivell de benestar de diferents països. Així,
en principi, el país amb un PIB o PNB més alt és el que té major benestar. Tanmateix,
per a mesurar amb més precisió el benestar que hi ha en un país, cal relacionar el PIB
o el PNB amb la seua població.


8 FITXA 49
UTILITZAR L’INEbase
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) és l’organisme encarregat de l’activitat estadística
pública a Espanya. L’INEbase és el sistema que utilitza l’INE per a emmagatzemar i organitzar
la informació estadística en Internet, informació que està sempre actualitzada.

PROCEDIMENT

Entra en: http://www.ine.es
1) Selecciona: INEbase
En la pàgina seleccionada observem tota la informació estadística agrupada per grans temes: entorn
físic, medi físic, demografia i població, societat, economia, ciència i tecnologia, agricultura, indústria,
serveis, etc.

2) Busca la informació concreta que desitges en l’ampli menú que es desplega en la pàgina.
Per exemple, si vols conéixer dades sobre la població, busca en aquesta relació de grans temes
i selecciona Demografia i Població. En aquest apartat s’ofereixen una sèrie d’enllaços sobre
qüestions demogràfiques. Clica, per exemple, en Censos de Població i Habitatges 2001,
per a conéixer la població que resideix hui dia a Espanya, qualsevol que siga l’escala que t’interesse:
estatal, autonòmica, provincial i/o municipal.
En canvi, si selecciones l’apartat Societat, apareixen una sèrie d’enllaços. Clica,
per exemple, en Mercat laboral, i aleshores podràs conéixer, entre altres qüestions, les dades
de l’última Enquesta sobre població activa (EPA), no sols en l’àmbit estatal, sinó també detallats
en l’autonòmic i provincial.

RESOL

1 Busca en INEbase totes les dades que pugues recollir sobre la Comunitat Valenciana (població, economia,
trets socials i culturals…) i fes-hi una fitxa.


8 FITXA 50
ANALITZAR EL PES DEL TELETREBALL A LA UE A TRAVÉS D’INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En l’època de la revolució industrial, la població es concentrava al voltant de les fàbriques.
En canvi, en l’actual era de la informació, el treball comença a seguir les persones.
Els avanços en les tecnologies de la informació i la comunicació fan que hui dia siga possible
el teletreball, és a dir, l’execució de determinades activitats professionals sense la presència física
del treballador a l’empresa.
El projecte EcaTT s’encarrega del seguiment del teletreball en 10 dels estats membres

de la Unió Europea: Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Espanya, Suècia, Finlàndia,
Dinamarca, els Països Baixos i Irlanda.

PROCEDIMENT

Entra en: http://www.ecatt.com .
1) Selecciona: Statistics.
Apareix un esquema a la part superior, que indica
els tres apartats en què es divideix aquesta secció;
un és Telework (teletreball).
2) Prem: General population survey, en l’apartat
Telework de l’esquema.
S’hi ofereix un informe complet sobre els
teletreballadors que hi ha en aquests 10 països de
la UE. També s’hi destaquen, subratllats, una sèrie
d’aspectes concrets sobre aquest tema.

RESOL
Consulta les dades i fes les activitats.

1 Contesta les qüestions següents.

• Quants teletreballadors hi ha actualment en aquests països? Quants es calcula que n’hi ha a tota la Unió
Europea? A quins països hi ha més teletreballadors? Quants n’hi ha a Espanya?
• Quantes persones teletreballen de forma regular? Quantes ho fan de forma ocasional?
• Quin percentatge representen els teletreballadors respecte a la població activa total?
Com ha evolucionat aquest percentatge en els últims anys?
• Quina és la forma de teletreball dominant en l’actualitat? Quines altres modalitats n’hi ha?
Quina et sembla més atractiva? Assenyala quins són, segons el teu parer, els avantatges
i els inconvenients de la modalitat que has triat.
• La majoria dels teletreballadors, són homes o dones? Quines edats solen tindre?
A què creus que és degut?
• Entre els teletreballadors, predominen els professionals qualificats o, per contra, abunden
les persones amb un nivell d’estudis baix?
• Quin tipus de professionals practiquen el teletreball? Enumera algunes professions que, a parer teu,
pot exercir un teletreballador.

2 Elabora un informe breu sobre l’evolució i la situació del teletreball a Espanya a partir
de les consultes anteriors. Per a completar-lo pots tornar a la pàgina inicial, clicar sobre Case
Studies i seleccionar Spain en la columna New Ways of Work.


9 FITXA 51
LA GLOBALITZACIÓ
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Et presentem una sèrie d’activitats perquè repasses el concepte de globalització
i sigues conscient dels efectes que té, tant positius com negatius, en la teua vida diària.

RESOL

1 Enumera les característiques de la globalització.

1.
2.
3.
4.

2 Què són les multinacionals?

3 Per què es diu que les multinacionals estenen la globalització?

4 Assenyala amb una X els elements que, tot i formar part de la nostra cultura, provenen
dels Estats Units.
La pizza. Les tapes.
Els hot-dogs. Les grans companyies cinematogràfiques.
El bàsquet. Els restaurants de menjar ràpid.
Les processons de Setmana Santa. Les roses de dacsa.
La música rap. El flamenc.
Els gratacels. Els pantalons vaquers.

5 Analitza els efectes que té la globalització en la teua vida personal.

• Respon al qüestionari.

a) Quin tipus de música escoltes?
b) Quines marques de roba compres habitualment? I de sabatilles esportives?
c) Quin tipus de pel·lícules sols veure al cine?
d) Sols anar als restaurants de menjar ràpid?
e) Quins esports practiques?
f) Quin tipus de refrescos consumeixes?
g) Quins cantants i actors admires?

• Compara les teues respostes amb les dels altres companys i companyes.


9 FITXA 52
EL SISTEMA ECONÒMIC MUNDIAL
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem que repasses com és l’organització actual del sistema econòmic
mundial.

RESOL

1 Pinta els països del món segons que formen part de regions centrals (grans centres econòmics),
semiperifèriques (que experimenten un alt creixement econòmic) o perifèriques.

OCEÀ
OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ ATLÀNTIC
PACÍFIC

OCEÀ

Roig Regions centrals
ÍNDIC

Verd Regions semiperifèriques

Groc Regions perifèriques

2 Uneix amb fletxes les característiques i els processos amb els tipus de regions que els exemplifiquen.

Característiques
Tipus de regions Processos de producció
regionals

Mercats amb poder
R+D
adquisitiu elevat
Regions centrals
Mà d’obra Instal·lació de processos
barata productius
Escassa legislació Regions contaminants
laboral i mediambiental semiperifèriques Creixement
Mà d’obra dels departaments
qualificada de màrqueting
Regions
Ràpid creixement perifèriques Control financer
industrial i comercial


9 FITXA 53
COMPARAR LA PARTICIPACIÓ DELS CONTINENTS EN L’ECONOMIA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Construeix un gràfic sectorial sobre la distribució de la producció mundial per continents.

Distribució de la producció mundial (en %)
Producció
(percentatge
Àfrica 1,8 %
respecte
al total mundial)
Àfrica 01,8
Amèrica 40,6
Àsia 26,6
Europa 29,6
Oceania 01,4

Àfrica Verd Amèrica Groc Àsia

Roig Europa Negre Oceania

• Respon.
– Quin continent genera quasi la meitat de la producció mundial? Saps quin país aporta el 80 %
de la riquesa d’aquest continent i, per tant, gairebé un terç de la total? Si es així, digues quin és.
– Quina és la contribució d’Europa a la producció mundial?
– Quins són els continents que menys importància tenen en l’economia internacional?

2 Identifica de quin continent es tracta en cada cas.

Àfrica – Amèrica – Àsia – Europa – Oceania

• PISTA 1: A pesar que s’hi troben dos dels països més desenvolupats.
el seu pes en l’economia mundial és pràcticament insignificant. .
• PISTA 2: Té una economia molt desenvolupada, que es basa en la indústria i, sobretot,
en els serveis. La seua producció representa quasi el 30 % del total mundial. .
• PISTA 3: Les activitats econòmiques principals són l’agricultura i, en segon lloc, la mineria.
La seua participació en l’economia mundial és escassa i continua disminuint. .
• PISTA 4: S’hi localitza la principal potència econòmica del món, però la majoria
dels països estan poc desenvolupats. És el continent que més riquesa genera. .
• PISTA 5: La seua economia es basa en l’agricultura i la mineria, llevat d’alguns països
on s’ha desenvolupat amb força la indústria. Aporta poc més d’una quarta part
de la producció mundial. .


9 FITXA 54
ELS «DRACS» ASIÀTICS: SINGAPUR
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Singapur és un dels anomenats «dracs» asiàtics. L’estudi d’aquest cas a fons
t’ajudarà a comprendre com és un d’aquests països.

SINGAPUR

Singapur és un arxipèlag situat al sud de la
península de Malacca, al sud-est asiàtic. MALÀISIA
Agrupa al voltant de 50 illots i illes;
la principal és Singapur, que dóna nom
a aquest microestat, un dels més menuts re
Es tr ho
e t d e Jo
del món: ocupa quasi 620 km2. Woodlands
Amb més de 6.000 hab./km2, és un dels Seletar I. Ubian I. Tekong
Besar
estats asiàtics més densament poblats.
Changi
A la capital, Singapur, es concentren més SINGAPUR
de 3,5 milions de persones, el 85 % de la
Jurong Bedok
població total.
L’arxipèlag no disposa de recursos Singapur
naturals i ha orientat l’economia cap a pur
ga
la redistribució i el comerç. Pel seu litoral Sin
t de
discorren nombroses rutes marítimes tre
Es
i el seu port és el més important del sud-est
asiàtic i un dels principals del món.
Les finances i el turisme són altres dos
INDONÈSIA
subsectors molt dinàmics.
Singapur és hui un dels centres comercials i financers més grans del món. D’aquesta manera,
s’ha convertit en un dels «dracs» asiàtics.
En els últims anys, Singapur intenta convertir-se també
en el principal centre de creació, recepció i difusió de
tecnologies i coneixement (know-how) del sud-est asiàtic.
El govern de Singapur insisteix en l’existència d’un
«depòsit de cervells» (brain tank) i basa la seua política
en una combinació de liberalisme i de centralisme.

RESOL
Investiga l’estructura econòmica de Singapur en http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/index.html.

1 Selecciona Singapore, observa les dades i completa la fitxa següent.

Conjuntura econòmica actual (Economy overview)
Renda per càpita
Composició de la producció per sectors:
• Agricultura
• Indústria
• Serveis


9 FITXA 55
L’ECONOMIA EN INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En Internet podem trobar moltes pàgines amb informació sobre temes econòmics. Tanmateix,
a vegades, la informació econòmica que es publica en la xarxa no està sotmesa a cap tipus
de control de qualitat i podem trobar-hi molts errors.
En aquesta fitxa es mostren les adreces de les principals organitzacions que pots consultar en
Internet per a obtindre informació veraç, tant estadística com d’anàlisi, sobre l’economia mundial,
per regions i països.

• Infonation: http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/infonation/info.asp
• Banc Mundial: http://www.bancomundial.org
• Fons Monetari Internacional: http://dsbb.imf.org/Applications/web/dsbbhome/
• U.S. Census Bureau: http://www.census.gov/
• Organització Internacional del Treball (OIT): http://www.oit.org/
• Organització Mundial del Comerç (OMC): http://www.wto.org/spanish/res_s/statis_s.htm
• Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Europeu (OCDE): http://www.oecd.org/home/
• Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (UNECE): http://www.unece.org/
• Eurostat. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://europa.eu.int/comm/eurostat/
• Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib de les Nacions Unides (CEPAL):
http://www.eclac.cl/estadisticas/
• Banc per al Desenvolupament d’Àsia: http://www.adb.org/Economics/default.asp

ADRECES NACIONALS
• Institut d’Estadística d’Andalusia (IEA): http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/
• Institut Aragonés d’Estadística: http://portal.aragob.es/servlet/page?_pageid=2885,591&_dad=portal30&
schema=PORTAL30&cuerpo.est=ITPG_EHE_IAEST/
• Institut Balear d’Estadística: http://ibae.caib.es
• Institut Canari d’Estadística (ISTAC): http://www.gobiernodecanarias.org/istac/estadisticas/areas.html
• Institut d’Estadística de Castella-la Manxa (IES): http://www.ies.jccm.es/top.htm
• Conselleria d’Hisenda de Castella i Lleó: http://www.jcyl.es/jcyl-client/jcyl/ch/dge/temas/inicio
• Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): http://www.idescat.es/idescat/pag1cat.htm
• Institut d’Estadística de la Comunitat de Madrid: http://www.madrid.org/iestadis/
• Institut Valencià d’Estadística (IVE): http://www.ive.es/pegv/
• Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana: http://www.gva.es/c_economia
• Institut Gallec d’Estadística: http://www.ige.xunta.es/
• Centre Regional d’Estadística de Múrcia: http://www.carm.es/econet/
• Institut d’Estadística de Navarra: http://www.cfnavarra.es/estadistica/portada.asp
• Institut Basc d’Estadística (EUSTAT): http://www.eustat.es/
• Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (SADEI): http://www.sadei.es/menu1.htm
• Direcció General d’Economia i Pressupostos de la Conselleria d’Hisenda i Economia de La Rioja:
http://www.larioja.org/web/centrales/economia/economia.htm


10 FITXA 56
EL CONCEPTE DE SUPERFÍCIE AGRÀRIA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

País Superfície agrària Superfície total Població
Xina 5.552.760 9.598.050 1.292.382.000
Austràlia 4.555.000 7.741.220 19.338.000

Estats Units 4.112.590 9.629.090 285.926.000
Brasil 2.634.650 8.547.400 172.559.000
Federació de Rússia 2.168.610 17.075.400 144.664.000
Índia 1.808.100 3.287.260 1.025.096.000
Argentina 1.770.000 2.780.400 37.488.000
Sudan 1.338.330 2.505.810 31.809.000
Font: FAOSTAT, 2001 (http://www.fao.org)

1 Investiga en un atles el medi físic de cada un dels països de la taula. Explica si en aquests
hi ha limitacions per a l’agricultura a causa de factors físics (clima, relleu, sòls).

2 Assenyala si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions. Després, amplia-les.

Els països més grans són els que tenen major superfície agrària.
El país més poblat és el que més superfície agrària té; el segon més poblat, la segona
més alta; i així consecutivament.

3 Calcula la relació entre la superfície agrària i la superfície total dels països.

Per a calcular el percentatge de superfície del país que es troba conreat segueix l’exemple:

Xina
Superfície agrària 5.552.760 Superfície agrària
% superfície conreada
Superfície total 9.598.050 Superfície total

Els conreus ocupen el 57,9 % de la superfície total de la Xina. Fes el mateix exercici per als altres països.

País % superfície conreada
Xina 57,9
Austràlia
Estats Units
Brasil
Federació de Rússia
Índia
Argentina
Sudan

4 Analitza els resultats de la taula.

• Quins són els països més intensament aprofitats per a l’agricultura? I els que hon són menys?


10 FITXA 57
LIMITACIONS DE L’AGRICULTURA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Observa les fotografies i identifica quin factor físic condiciona l’agricultura en cada un d’aquests llocs.
Explica per què i com s’ha resolt en cada cas.

2 Llig el text següent.

EL MODEL ISRAELIÀ
Israel és un país situat al Mediterrani oriental, a la vora Acre L. Kinneret
Haifa (Tiberíades)
del cinturó desèrtic del tròpic de Càncer. En general, Tiberíades
les precipitacions hi són escasses, inferiors a 50 mm
anuals al sud del país, i els rius solen ser de tipus Mar
torrencial (uadis). Els rius Jordà i Yarqon i el llac Netanya

Ri u Jo rd à
Mediterrani
Kinneret o Tiberíades, alimentat pel Jordà, CISJORDÀNIA
Tel-Aviv
constitueixen les reserves d’aigua potable més grans.
EB
GU

El desert del Nègueb, al sud, ocupa el 60 % Ramla
Jericó
-NÈ

Rehovot
de la superfície total. Israel ha potenciat l’agricultura
N

Jerusalem
L
YARKO

B
CANA

UE
ÈG

utilitzant al màxim tots els recursos hidràulics Mar
-N

GAZA
ET

Mort
(superficials i subterranis) i duent a terme
ER

(PALESTINA)
NN
KI

experiències capdavanteres. Una xarxa integrada
L
NA

Beer Sheva
CA

de llargs canals, túnels, canonades, preses i estacions
Sedom
de bombament, l’artèria principal de la qual és Qeziot
l’Aqüeducte Nacional, porta l’aigua des del llac
Kinneret cap al desert del Nègueb i permet el conreu Mispe
EGIPTE Ramon
de milers d’hectàrees. Actualment, a més a més,
s’experimenta amb la dessalinització de l’aigua de Beer
Canal
mar, la sembra de núvols artificials i el reciclatge Menuha
Xarxes de provisió
d’aigües residuals.
Bombes d’aigua
El resultat és una agricultura moderna, intensiva,
mecanitzada i de rendiment elevat, que exporta part Conreus irrigats

de la producció, sobretot de cítrics.

• Respon.
– Com són les precipitacions a Israel? Per què?
– Quins són els principals recursos hídrics més importants d’Israel?
– En què ha consistit la política hidràulica israeliana? Quin resultat ha tingut?


10 FITXA 58
ELS TIPUS D’AGRICULTURA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Les activitats proposades en aquesta fitxa tenen com a finalitat revisar els continguts
relacionats amb els principals tipus d’agricultura.

RESOL

1 T’ocupes de l’explotació d’una finca de 100 hectàrees amb les característiques següents:

• 35 ha són de terra de regadiu i 30 ha són de terra de secà.
• 22 ha són de terra pobra que no suporta una collita tots els anys.
• 13 ha són de pastures.
• Es troba en una zona de clima mediterrani suau.

Elabora un pla d’explotació per a aquesta finca en què consideres:
a) Productes que sembraries en cada zona.
b) Treballs que duries a terme en cada zona.
c) Eines que necessitaries per a mantindre l’explotació.
d) Personal necessari.

2 En el quadre següent, marca amb una creu les caselles que corresponen a cada conreu.

Gira-sol Blat Café Dacsa Creïlla Pimentó Vinya Poma Nyam

Secà

Regadiu

Monocultura

Policultura

Agricultura
intensiva
Agricultura
extensiva
Tècnica
antiga
Tècnica
moderna
Agricultura de
subsistència
Agricultura
de mercat


10 FITXA 59
LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA: PLANTACIONS DE BANANER
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Et proposem que analitzes l’agricultura de plantació mitjançant una notícia de premsa
sobre la producció agrícola hondurenya.

LES PLANTACIONS DE BANANER el Sitraterco. I va arribar la jornada de huit hores
DE LA TELA i el descans dominical. I van arribar els habitatges,
«La vall de Sula, al nord d’Hondures, era un oceà unes cases de fusta blava, grogues i verdes, elevades
verd. Les plantacions de bananer de la Tela Railroad sobre pilars de ciment, com totes les cases de la
Company, subsidiària de la Chiquita Brands, regió. Va arribar també la llum elèctrica i l’aigua
la companyia que presideix Carl Linder i que corrent, i les escoles amb mestres pagats per la
anteriorment va ser United Fruit, encatifaven 7.000 companyia, i l’atenció mèdica gratuïta. «On
hectàrees. L’huracà Mitch ha convertit aquest verger l’empresa sempre ha sigut dura és en els salaris»,
en una vall de fang. La totpoderosa transnacional, adverteix el secretari general de Sitraterco, Juan
que ha lliurat triomfals batalles contra governs Ramón González. Amb el sou de 1.500 lempires
i sindicats, ha sucumbit a les forces de la natura. mensuals passen estretors. «Aquest és el cavall
Enguany volia col·locar en el mercat internacional de batalla de tots els anys. Bé, ho era». Juan Ramón
18 milions de plàtans hondurenys de la millor accentua el to de l’última paraula. Els mobles
qualitat. Ara només en queden pèrdues calculades desgavellats i el fang que inunda la seu sindical
en uns 14.000 milions de pessetes. Amb els peus el fan tornar a la realitat. Després de l’huracà,
al fang, amerat per la pluja, Pedro recorre les fileres la Tela ha sol·licitat la suspensió de faena per deu
de plataners a la recerca d’algunes fruites encara setmanes, mentre avalua la situació. Però els temps
aprofitables. Aquesta serà la collita de l’any. La han canviat i la companyia mostra una mica de
companyia ha donat permís als seus 7.300 sensibilitat. «Ens donaran una indemnització i crèdits
treballadors perquè recuperen tot el que puguen sense interessos. Ens mantenen les cases i les
i ho venguen en el mercat local. prestacions. Es comuniquen constantment amb
nosaltres.» I després... La proposta de la Tela és
Els treballadors de la Tela han sigut tradicionalment encoratjadora. En unes quantes setmanes, quan
l’aristocràcia entre els camperols de la vall de Sula. el fangar desapareixerà, arrancaran totes les
És clar que per a tindre unes condicions dignes van plantacions i desbrossaran la terra, i sembraran
haver de passar anys de suor i mort. «Mon pare dacsa, fesols i melca, perquè absorbisquen
treballava de 14 a 16 hores diàries per salaris de la humitat. Després tornarà el plàtan, i en un any
misèria, no teníem casa, ni assistència mèdica. tota la vall tornarà a ser un oceà d’or verd. D’això
La gent es moria de paludisme», recorda José n’han parlat amb l’empresa, i a aquest somni
María Martínez. Tot va canviar a partir de 1954. s’aferren.»
Els treballadors de la Tela van crear un sindicat,
M. RICO, en El País, 16 de novembre de 1998

RESOL

1 Debat amb els companys i el professor, i després escriu les conclusions que en tragues en el quadern.

• En aquesta plantació de 7.000 hectàrees hi ha 7.300 treballadors. Són molts? Per tant,
és el bananer un conreu intensiu o extensiu?
• Perquè la producció siga barata, la companyia paga molt o poc al treballador d’Hondures?
• Els plàtans produïts a la plantació són per al consum local o per a l’exportació?
• Hi ha en el text alguna referència a conreus diferents del plàtan? Quins? Estan destinats
al consum local?
• Quins efectes va provocar l’huracà Mitch sobre la producció de plàtans?


10 FITXA 60
L’AGRICULTURA A L’ÍNDIA
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa t’oferim una sèrie de dades que t’ajudaran a estudiar un cas concret:
conéixer i analitzar la situació de l’agricultura a l’Índia.

RESOL

SUPERFÍCIE CONREADA A L’ÍNDIA (en ha)

Conreus 1990 1994 1998 2002
Cotó 7.439.600 7.871.000 9.342.400 7.400.000
Arròs 42.686.608 42.814.000 44.802.300 40.000.000
Coco 1.475.000 1.713.800 1.754.500 1.850.000
Cigró 6.470.500 6.358.900 7.563.000 6.100.000
Dacsa 5.904.300 6.135.800 6.203.700 6.200.000
Cacauet 8.309.000 7.849.000 7.396.000 6.800.000
Mill 15.095.100 13.779.000 12.550.000 9.000.000
Blat 23.501.904 25.147.300 26.696.100 25.922.500
Font: FAOSTAT (www.fao.org )

AFGANISTAN

XINA
POBLACIÓ RURAL A L’ÍNDIA
Any 2001
Població (estimacions) %
PAKISTAN
NEPAL
BHUTAN Rural 739.399.000 72,13
Urbana 285.688.000 27,87
Total 1.025.096.000 100
BANGLA DESH
ÍNDIA
Font: FAOSTAT (www.fao.org )

1 Raona les respostes en el quadern.

• Quin és el conreu més estés
Golf a l’Índia?
Mar de Bengala
• A quina zona de l’Índia es localitzen
d’Aràbia els conreus d’arròs? Per què?
• Com és la població rural índia: nombrosa
L’AGRICULTURA A L’ÍNDIA o escassa?
Cotó Dacsa

Arròs
2 Busca informació en una enciclopèdia
SRI Mill
LANKA
Cacauet
o en Internet i respon.
Blat

Coco Altres • Quin tipus de productes són el mill,
OCEÀ ÍNDIC
Cigró l’arròs, la dacsa i el blat?
• En què s’assemblen?


10 FITXA 61
RISCOS AMBIENTALS DE L’AGRICULTURA
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

La salinització, l’erosió i la desertització, la contaminació, i fins i tot la desaparició
dels sòls, són conseqüència en alguns casos de males pràctiques agrícoles.

PROBLEMES AMBIENTALS DE L’erosió edafològica és la pèrdua de materials
L’ALTERACIÓ DEL SÒL de la part superficial del sòl. […] Els factors que
afavoreixen l’erosió i la desertització dels sòls són:
Salinització
– L’abandó de les terres de conreu a les zones
Algunes formes de reg poden causar un descens rurals per l’emigració o per la baixa productivitat
o desplaçament lateral de sals. Quan es rega en llocs de gran inclinació.
intensament en solcs, sobretot en dies de molta
calor, té lloc una evaporació de l’aigua que ocasiona – L’eliminació de tanques arbòries o arbustives
una concentració de les sals a les parts altes dels per a la millora de parcel·les de conreu
cavallons del terreny, just on es troben les arrels dels i el sobrepasturatge ramader d’alguns sectors.
conreus. Moltes vegades és la composició salina – Els incendis forestals, que impliquen una
de la mateixa aigua de reg la que desencadena pèrdua de vegetació.
o incrementa aquest efecte, sobretot quan l’aigua
utilitzada procedeix de sondejos profunds. Contaminació
El depòsit sobre els sòls de residus i productes de
Els excessos de reg creen també altres problemes diversa naturalesa pot provocar-ne la contaminació
a les terres conreades, especialment en terrenys i fins i tot la destrucció. […]
amb dificultat per a eliminar l’excés d’aigua.
En aquests casos, el sòl es nega i perd aireig, L’agricultura utilitza per a millorar la producció
fet que dificulta la vida dels organismes del sòl, adobs minerals, pesticides i fungicides, que
tan necessària per a la nutrició dels vegetals. contaminen els sòls si són utilitzats de manera
abusiva i sense control. […]
Erosió i desertització La utilització de residus ramaders sobre les terres
De forma natural, el sòl pot estar cobert per la de forma continuada com a adob provoca
vegetació, que el preserva de la força de la pluja contaminació, sobretot per nitrats.
i de l’acció dessecadora del sol i del vent. El suelo en Castilla y León. Cuadernos de Medio
La desaparició d’aquesta vegetació i la modificació Ambiente. Junta de Castella i Lleó. Adaptat
consegüent del sòl en provoca la degradació
i que puga arribar fins i tot a desaparéixer.

RESOL

1 Llig el text i busca en un diccionari el significat dels termes que no conegues.

2 Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F). Converteix les afirmacions falses
en vertaderes.
V F
L’ús inapropiat d’aigües de reg pot provocar la salinització del sòl.
L’excés de reg és beneficiós.
L’abandó de terres de conreu contribueix a l’erosió.
El mal ús i abús dels adobs i pesticides contamina el sòl.


10 FITXA 62
UN CAS D’EXPLOTACIÓ EXCESSIVA: EL MAR D’ARAL
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

A vegades, l’agricultura comporta certs riscos, com és ara el deteriorament del medi ambient,
de l’economia i de la salut. Et proposem que analitzes el cas de la conca del mar d’Aral, a l’Àsia
central.

LA CONCA DEL MAR D’ARAL

KAZAKHSTAN Syrdarja
Riu Dades de la conca del mar d’Aral
Terres salinitzades a l’Uzbekistan
1982 12.000 km2 36 %
Mar 1985 16.430 km2 43 %
Riba original
d’Aral Retrocés del mar d’Aral
Riba en 1989 Riu
UZBEKISTAN 1966-1970 47 km3
Amu
darj
a 1981-1985 2 km3

Els mètodes agrícoles intensius i poc respectuosos amb els recursos naturals han afectat de forma molt
negativa l’economia, la salut i el medi ambient a la conca del mar d’Aral, a l’Àsia central.
Tot va començar a anar malament quan es va decidir intensificar la producció de cotó durant el decenni
de 1950. Cap a 1978 s’havia creat ja una vasta xarxa de canals de reg a les zones desèrtiques pròximes
al mar d’Aral, que ocupaven una àrea de 7,6 milions d’hectàrees a les repúbliques de l’Uzbekistan i el
Turkmenistan. L’aigua es desviava dels rius Amudarja i Syrdarja. Aquest era el quart llac més gran del món,
però va començar a perdre superfície ràpidament, deixant les embarcacions pesqueres i els habitants de
les antigues riberes lluny de l’aigua, a vegades a desenes de quilòmetres.
L’activitat pesquera hi va decaure al començament de 1980 i moltes d’aquestes comunitats presenten hui
unes condicions de salut bastant penoses. Al Karakalpakstan, una república semiindependent de
l’Uzbekistan, les dones pateixen alts índexs d’anèmia, que s’han disparat en el darrer decenni. Els metges
locals afirmen que és deguda a la contaminació de l’aigua. La que consumeixen la majoria de les persones és
aigua de drenatge contaminada, saturada de substàncies químiques concentrades procedents dels camps de
conreu de cotó i de sals.

Errors agrícoles més greus
• Utilització de canals de reg sense recobriment, fet que provoca grans pèrdues d’aigua
i propicia la filtració de sals en l’aigua subterrània.
• Falta de sistemes de drenatge per a eliminar l’aigua residual i les substàncies químiques dels camps.
• Salinització de les aigües subterrànies per negament dels camps regats.
• Descàrrega de corrents saturats de minerals i plaguicides als rius principals.
Font: http://www.fao.org/NOTICIAS/1997/970104-s.htm. Adaptat

RESOL

1 Explica on es troba el mar d’Aral i quins són els països de la seua ribera.

2 Llig el text i assenyala si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

Els conreus de cotó es van realitzar als marges dels rius afluents de l’Aral.
La pèrdua de superfície del llac no és deguda als regs.
Els casos d’anèmia (malaltia de la sang) són causats pel vent fred de l’estepa.
Quan es van fer les obres de regadiu no se’n van considerar les conseqüències.


10 FITXA 63
CONREUS DE PEL·LÍCULA
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Per mitjà de les tres pel·lícules que et proposem podràs conéixer les particularitats de tres
classes de conreus molt diferents entre si: l’arrossar, la vinya i les plantacions de tabac. Així
mateix, podràs veure quina classe de propietats predominen en aquests conreus, com es
recol·lecta cada espècie, quins treballadors se solen dedicar a la recol·lecció, i la facilitat amb
què sorgeixen activitats il·legals que perjudiquen els treballadors. També podràs conéixer el llarg
procés pel qual passa una planta, des de la sembra o plantació, passant per la recol·lecció,
fins a la seua transformació.

• Arròs amarg, dirigida per Giusseppe De Santis (1949)
Aquesta pel·lícula ens mostra la zona de conreus d’arròs a la vall del Po, a Itàlia, un lloc
on les dones de la ciutat van a treballar cada any, moltes com a «clandestines», sense
contracte de treball, cobrant molt menys que les «legals». Hi veiem les difícils condicions
de vida de les recol·lectores, la duresa del treball als arrossars, la falta d’escrúpols
dels capatassos i com resulta de fàcil per als lladres quedar-se els conreus. A l’últim,
la misèria porta les treballadores a revoltar-se i demanar al patró que contracte a totes
igualment, sense abusar i explotar les que encara no han aconseguit un contracte.

• Aquesta terra és meua, dirigida per Henry King (1959)
Elizabeth Rambeau arriba a Califòrnia des d’Anglaterra per conéixer el seu avi, un ric i poderós viticultor,
i la resta de la família. L’avi desitja casar-la amb un viticultor veí per quedar-se’n les terres i superar la crisi
econòmica en què es troba. Mentrestant, John, el cosí d’Elizabeth, que no té molts escrúpols, tracta de
convéncer tots els agricultors de la vall perquè venguen el raïm als gàngsters que elaboren vi clandestinament
burlant la llei seca. Així veiem la riquesa de les vinyes californianes, controlades per uns pocs propietaris,
i les grans pèrdues que els comporta la prohibició de beure alcohol, circumstància que facilita l’aparició
d’un tràfic il·legal.

• Parrish, Delmer Daves (1961)
El jove Parrish McLane, després de treballar una temporada com a mariner, es col·loca com a bracer
en una plantació de tabac de la vall de Connecticut gràcies al fet que la mare és la senyora de companyia
de la filla del propietari. Allà coneix la rivalitat entre els productors de tabac i la duresa d’una faena que aporta
enormes beneficis als propietaris de les plantacions i uns sous miserables als qui hi treballen.

RESOL

1 Tracta de veure alguna de les pel·lícules proposades i contesta les preguntes següents.

• Saps si el tipus de conreu que mostra la pel·lícula abunda a Espanya?
• A quins continents i regions del món són importants aquests conreus?
• Com creus que és la faena dels protagonistes de la pel·lícula?
• L’acció de la pel·lícula té lloc fa mig segle aproximadament. Com creus que ha evolucionat la situació
des d’aleshores?


11 FITXA 64
ELABORAR UN GRÀFIC SECTORIAL SOBRE L’AQÜICULTURA A ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Els gràfics sectorials representen, mitjançant sectors, la distribució d’un fenomen.
Cada sector és proporcional al valor que representa.

RESOL

1 Elabora un gràfic sectorial sobre la producció de l’aqüicultura a Espanya amb la informació
de la taula.
a) Dibuixa un cercle en la quadrícula PRODUCCIÓ DE L’AQÜICULTURA A ESPANYA
amb un compàs.
Aqüicultura marina (en tones) En %
b) Calcula els percentatges que
suposen tant la producció aqüícola Total 293.832,70
marina com la producció aqüícola Mol·luscos 268.986,75
continental respecte a la producció total.
Després, esbrina els percentatges que Crustacis 126,50
representa cada espècie dins la producció Peixos 24.719,45
aqüícola marina, d’una banda, i dins
la producció aqüícola continental, Aqüicultura continental (en tones) En %
de l’altra. Total 34.630,6
c) Tenint en compte que un cercle té 360°, Crustacis 0,8
que equivalen al 100 % de la suma de
tots els valors que es representen, calcula Peixos 34.629,8
l’angle de cada sector, mitjançant una simple Producció total: 328.463,3 tones
regla de tres. És a dir, si al 100 % li
corresponen 360°, a un percentatge determinat
li correspondrà un angle de X graus.
d) A continuació, amb l’ajuda d’un transportador d’angles, dibuixa els sectors en què es divideix
el cercle.
e) Destaca els sectors que ocupa la producció aqüícola marina amb diferents valors d’un color,
i els sectors de la producció aqüícola continental amb diferents valors d’un altre color, a fi de facilitar
la lectura del gràfic.


11 FITXA 65
EL MAR I LA PESCA EN LA LITERATURA
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

La pesca és una activitat que acompanya el desenvolupament de la civilització des dels orígens.
La captura dels recursos pesquers ha sigut fonamental per a garantir l’alimentació dels humans.
Però també impacta de forma severa sobre el medi ambient del planeta. Per això ara es promou
la pesca sostenible, la recerca d’un equilibri entre la població de les espècies aquàtiques
i la demanda dels consumidors humans. Les captures excessives han sigut una font constant
de desequilibris. En l’actualitat, es pesquen uns 120 milions de tones anuals, mentre que
en 1950 el volum mundial de pesca era de 18 milions de tones. El principal país pesquer
del món és la Xina; seguida del Perú, els Estats Units, Indonèsia, el Japó, etc.

• Gran Sol, d’Ignacio Aldecoa
Gran Sol narra la intensa experiència de la pesca d’altura dels mariners del
Cantàbric, el sacrifici que fan i la pobresa en què viuen. Hi veiem la lluita dels
homes contra la natura, la dependència d’aquesta, la soledat d’alta mar, la unió
que sorgeix entre els homes quan estan junts en un medi hostil, i com aquest
medi els fa canviar.

• Moby Dick, de Herman Melville
En aquesta novel·la veiem com era d’important la caça de balenes en el segle XIX,
quan molts homes abandonaven les famílies i s’embarcaven en travessies que podien
durar anys, arriscant la vida en enfrontar-se amb l’animal més gran del món. La Balena
Blanca, Moby Dick, és l’obsessió del capità Ahab, que es vol venjar de la cama que
li va arrancar i matar-la. Amb aquest únic objectiu, parteix amb el vaixell Pequod sense
importar-li els perills que haurà d’afrontar la resta de la tripulació pel seu repte personal.
Des de Nova Anglaterra fins als Mars del Sud, els mariners van caçant balenes,
tallant-les, traient-ne l’esperma, fins que a la fi troben la feroç Moby Dick. Aquesta
novel·la amaga, en realitat, una reflexió sobre la vida i la mort, la por i la pèrdua,
la recerca i la trobada.

RESOL

1 Llig una de les dues novel·les i contesta les preguntes que pugues.

• Hi ha paraules tècniques, pròpies dels mariners o de la pesca, que hages trobat en el llibre
i que desconegues? Elabora una llista amb el vocabulari que no comprengues i intenta deduir-ne
el significat pel context. Si no dóna resultat, utilitza un diccionari.
• Com creus que és la vida dels pescadors? Consideres aquest ofici perillós? Per què creus que
es dediquen a aquesta activitat: per tradició, pel desig d’aventures, per necessitat?
• Creus que la pesca és una activitat econòmica important a Espanya? On pesquen els espanyols?
• Es pesca igual ara que en l’època de la novel·la? Per què han canviat les tècniques?
• A quins països se segueix practicant la caça de la balena? Creus que a Espanya ha sigut important
alguna vegada?


11 FITXA 66
CONSULTA DE DADES ESTADÍSTIQUES EN EL WEB DE LA FAO
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem que analitzes la producció de carn i productes aqüícoles
i forestals a certes zones del món a través de la pàgina web de l’Organització de les Nacions
Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).

QUÈ ÉS LA FAO (FOOD AND AGRICULTURAL ORGANIZATION )?
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura
i l’Alimentació (FAO) es va fundar per elevar els nivells de
nutrició i de vida, incrementar la productivitat del sector primari
i millorar les condicions de la població rural del món. Des del
començament, les seues activitats s’han orientat a mitigar la pobresa
i reduir la fam, promovent el desenvolupament agrícola, una millor
nutrició i la recerca de la seguretat alimentària, definida com l’accés
de tota la població, a cada moment, als aliments necessaris per a portar
una vida activa i saludable.
Per mitjà del seu web es pot accedir als projectes que té en marxa
la FAO i a les notícies de diferents problemàtiques agràries i alimentàries
del món. És també una bona eina per a aconseguir dades sobre l’estat
del sector primari arreu del món.

RESOL

1 Consulta les estadístiques de la FAO i fes les activitats.

• Accedeix a la pàgina de la FAO
(www.fao.org) i tria, dalt a l’esquerra,
l’idioma en què la vols consultar.
A continuació, clica sobre Bases de dades
estadístiques (en el menú de l’esquerra).
• Entra en FAOSTAT i clica sobre l’opció
PRODUCCIÓ.
• Busca la secció TAULES INDICADORES.

• Clica sobre Producció de carn i la seua proporció en la producció
mundial. Anota els 10 països amb major producció.
• Clica sobre Producció d’alguns productes pesquers
i aqüícoles.
a) Busca en un diccionari el significat de les paraules
que indiquen les diferents produccions.
b) Analitza la composició de la producció pesquera espanyola.
• Clica sobre Producció d’alguns productes forestals.
a) Busca les paraules que no conegues en un diccionari.
b) Compara la producció forestal del Canadà, el Brasil i Espanya.


12 FITXA 67
SUPERFÍCIES CONREADES A ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE CONREADA A ESPANYA
Un 37 % de la superfície d’Espanya es troba conreada. Tanmateix, aquesta superfície varia molt
segons les regions. En la taula següent es mostra la distribució dels conreus per comunitats autònomes,
diferenciant entre conreus herbacis, llenyosos i guaret.

Comunitats autònomes Sup. total Sup. conreada % Herbacis Llenyosos Guaret
Andalusia 8.735.919 3.928.108 45 1.789.805 1.784.520 353.783
Aragó 4.767.852 1.818.608 38 1.119.009 224.185 475.414
Canàries 748.023 49.468 7 18.443 24.699 6.326
Cantàbria 532.134 13.688 3 13.184 332 172
Castella i Lleó 9.401.032 3.734.577 40 2.876.860 86.252 771.465
Castella-la Manxa 7.922.531 4.083.657 52 2.122.399 945.874 1.015.384
Catalunya 3.194.728 918.212 29 515.170 363.448 39.594
C. de Madrid 802.792 235.553 29 112.305 41.915 81.333
C. F. de Navarra 1.039.135 353.990 34 271.894 30.829 51.267
C. Valenciana 2.325.912 757.955 33 119.654 579.677 58.624
Extremadura 4.160.166 1.341.955 32 610.744 335.986 395.225
Galícia 2.947.667 393.599 13 338.783 31.333 23.483
Illes Balears 494.202 179.263 36 60.019 104.550 14.694
La Rioja 503.388 156.146 31 81.166 56.341 18.639
País Basc 725.072 93.833 13 74.521 13.247 6.065
P. d’Astúries 1.056.428 30.319 3 29.730 589 —
Regió de Múrcia 1.131.738 425.586 38 116.742 207.932 100.912
TOTAL 50.488.719 18.514.517 37 10.270.428 4.831.709 3.412.380
Font: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Anuari Estadístic d’Espanya. INE (http://www.ine.es)

RESOL

1 Respon a les qüestions següents.

• Quins conreus es consideren herbacis i quins llenyosos?
• Consulta els percentatges de terra conreada. Et sorprenen les dades de Galícia (13 %), Astúries (3 %),
Cantàbria (3 %) i el País Basc (13 %)? Com els expliques? Tingues en compte que en aquesta taula
no figura la superfície forestal, de prats o de pastures.

2 Completa les taules, calculant també els percentatges dels conreus herbacis i llenyosos sobre
la superfície conreada a la comunitat autònoma corresponent.

Sup. conreada Herbacis % Comun. autòn. Sup. conreada Herbacis % Comun. autòn.
1 2.876.860 1 3.928.108
2 4.083.657 2 Castella-la Manxa
3 Andalusia 3 579.677


12 FITXA 68
ELS CADASTRES DE SÒL RÚSTIC
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Les fotografies aèries i els cadastres de sòl rústic ajuden a conéixer els usos del sòl,
com es pot comprovar en les activitats d’aquesta fitxa.

EL CADASTRE DE SÒL RÚSTIC

El cadastre de sòl rústic és un document que elabora el Ministeri d’Hisenda per conéixer, poble per poble,
les parcel·les (o finques), l’extensió que tenen, el tipus de conreu i el nom del propietari. Aquesta informació
es plasma tant en mapes on es delimiten les parcel·les i se n’indiquen els conreus, com en llistes dels
propietaris amb el nombre de finques que posseeixen, l’extensió de cada una, etc. La finalitat d’aquesta
documentació és conéixer el patrimoni de cada propietari perquè pague impostos d’acord amb la quantitat
de finques que té.
Antigament, els cadastres eren força costosos d’elaborar, perquè s’havia d’anar poble per poble acumulant
informació i comprovant les finques una per una, amb l’ajuda d’informadors de cada municipi.
Ara, a més de continuar visitant els pobles per conéixer els conreus, s’usen altres tècniques per a demanar
informació. La fotografia aèria és la més utilitzada, perquè, a partir d’una anàlisi detallada, es poden identificar
les parcel·les i després anar al camp a comprovar tot el que s’hi ha vist. A més de la forma i la localització
de les finques, és possible identificar fins i tot el conreu amb què estan sembrades, gràcies a complicades
tècniques per a tractar aquestes fotografies.

1 2

3 4

RESOL

1 Llig el text, observa les fotografies aèries i fes les activitats.

• Quina forma tenen les parcel·les de les fotos 1 i 3?
• Què és la línia que travessa diagonalment la foto 1? I els cercles de la imatge?
• Les formes allargades de la foto 4, a què corresponen?
• Tracta d’identificar en les fotografies altres elements del paisatge agrari (arbres, tanques,
camins i carreteres, edificacions, embassaments…).


12 FITXA 69
CRONOLOGIA D’UN CONREU
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa es proposa acostar als alumnes el món rural per mitjà de l’anàlisi
del conreu d’arròs a Espanya.

EL CONREU DE L’ARRÒS
L’arròs és un cereal que va arribar a Espanya per mitjà dels àrabs. Es conrea a Sevilla, Badajoz,
València, Castelló, Tarragona, Múrcia, Cadis i en algunes comarques de Catalunya, Aragó i Navarra.
A Àsia es concentra el 90 % de la producció mundial (134,6 milions de ha). A Espanya es conrea
en unes 113.000 ha. El conreu està totalment mecanitzat.

Època Activitat Finalitat
Del març • Passada de conreador. • La terra ha de ser rota perquè quede solta
a l’abril • Passada de rascle. i afavorisca l’arrelament de la planta.
• Anivellació. • Les parcel·les s’anivellen perquè l’aigua inunde d’igual
• Adobament. manera totes les parcel·les.
• L’adob aporta els nutrients necessaris.
Abril • Inundació de les parcel·les. • Un sistema de canals de reg porta l’aigua a les parcel·les.
• Passada de rascle. • Una vegada inundades, se sembra la llavor directament
• Sembra directa. per mitjà d’avió o de tractor.
Maig • Vigilància de reg. • Els nivells d’aigua de les parcel·les s’apugen o s’abaixen
• Tractaments. segons el creixement de la planta.
• Replantació o restoble. • Es replanta o es torna a sembrar als llocs en què
no ha crescut l’arròs.
• Es realitzen els tractaments per a combatre les diverses
plagues que afecten la planta en aquesta fase.
Del juny • Reg. • Birbada (eliminació) de plantes que creixen al costat
al juliol • Birbada (escarda). de l’arròs i n’impedeixen el creixement
• Adobament. i el desenvolupament.

Del setembre • Recol·lecció. • La recol·lecció es fa mitjançant màquines recol·lectores.
a l’octubre • Assecament. • El gra és traslladat a assecadors mecànics o a assecadors
• Emmagatzemament. de sol perquè perda la humitat de la pellofa.
• Crema de pastures. • L’agricultor ven aquest «arròs amb pellofa» a l’industrial,
• Fangada de parcel·les. que serà l’encarregat d’eliminar aquest embolcall,
envasar-lo i vendre’l al consumidor.

RESOL

1 Amb la informació facilitada, contesta les qüestions.

• Per a què es llaura la terra? Com s’aporten nutrients a la terra?
• En què consisteix la birbada o escarda?
• Consumim a casa el mateix arròs que es recol·lecta?
• A quines zones d’Espanya es conrea arròs?


12 FITXA 70
TROBAR DADES D’AGRICULTURA EN INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En Internet hi ha documentació abundant sobre el món rural. Buscar aquesta informació
requereix estar atents, perquè, igual que hi ha dades de gran valor, és possible trobar també
informació errònia i interpretacions parcials.
En la següent recopilació d’adreces hi ha pàgines d’interés per a la consulta de dades
estadístiques i altres qüestions relatives a l’agricultura.

• FAO. Estadístiques mundials d’agricultura: http://apps.fao.org/default.htm

ADRECES EUROPEES
• Unió Europea-Comissariat d’Agricultura (estadístiques i bases de dades):
http://europa.eu.int/comm/agriculture/index_es.htm
• OECD. Estadístiques i bases de dades: http://www.oecd.org/department/

ADRECES NACIONALS
• Institut Nacional d’Estadística (estadístiques agràries): http://www.ine.es/inebase/menu4.htm#19
• Ministeri d’Agricultura d’Espanya: http://www.mapa.es/estadistica/infoestad.html

ADRECES AUTONÒMIQUES NACIONALS
• Societat Asturiana d’Estudis Econòmics i Industrials (SADEI): http://www.sadei.es/
• Institut Canari d’Estadística: http://www.gobiernodecanarias.org/istac/
• Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca: http://www.gencat.net/darp/index.htm
• Castella-la Manxa, Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient: http://www.jccm.es/agricul/cifras/index.htm
• Extremadura, Direcció General de Política Agrària Comunitària (dades estadístiques):
http://www.bme.es/agricul/index.html
• Galícia en Dades (estadístiques): http://www.xunta.es/xeral/cifras/index.htm
• Conselleria de Política Agroalimentària i Desenvolupament Rural: http://www.xunta.es/conselle/ag/index.htm
• Comunitat de Madrid, Institut d’Estadística: http://www.madrid.org/iestadis/sectorag03.htm
• Comunitat Foral de Navarra, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació:
http://www.navarra.es/nr/navarra/asp/redirect.asp?sUrl=http%3A%2F%2Fwww%2Ecfnavarra%2Ees%2F
agricultura%2F&f=True
• Regió de Múrcia, Conselleria d’Agricultura, Aigua i Medi Ambient:
http://www.carm.es/cagr/cida/indexsiam.html
• Institut Basc d’Estadística (EUSTAT): http://www.eustat.es/estad/temalista.asp?tema=51&idioma=c&opt=0
• La Rioja, Conselleria d’Agricultura i Desenvolupament Econòmic: http://www.larioja.org/agricultura
• Generalitat Valenciana, Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació:
http://www.agricultura.gva.es


13 FITXA 71
FONTS D’ENERGIA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Marca l’afirmació que siga falsa i converteix-la en vertadera.

Fins que l’ésser humà va aprendre a domesticar els animals, l’única font d’energia de què disposava era
la seua força muscular.
La humanitat consumeix actualment molta menys energia que fa un segle.
L’energia és necessària per a transformar les matèries primeres en productes manufacturats.

2 Classifica les diferents fonts d’energia en la taula. FONTS D’ENERGIA RENOVABLES
a) Hidràulica. f) Carbó.
b) Nuclear. g) Petroli.
c) Solar. h) Gas natural.
d) Eòlica. i) Mareomotriu.
e) Geotèrmica. j) Biomassa. FONTS D’ENERGIA NO RENOVABLES

• Explica les diferències més importants
entre les fonts d’energia renovables
i les fonts d’energia no renovables.
Indica els avantatges i els inconvenients
de les unes i de les altres.

3 Relaciona els tipus de centrals elèctriques amb la font d’energia corresponent.

a) Central hidroelèctrica. 1. Carbó, fuel, gas.
b) Central tèrmica. 2. Sol.
c) Central nuclear. 3. Aigua.
d) Central solar. 4. Vent.
e) Central eòlica. 5. Urani.

4 Identifica quina central elèctrica ix en cada imatge.


13 FITXA 72
RECURSOS I RESERVES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Els temes relacionats amb les matèries primeres i les fonts d’energia tenen un vocabulari molt
específic i complex. A aquesta dificultat s’afig el fet que en el llenguatge corrent i en els mitjans
de comunicació s’utilitzen a vegades de forma errònia.

RECURSOS I RESERVES

Recurs és qualsevol element que l’ésser humà pot A vegades, un recurs no es consumeix totalment
utilitzar per a satisfer una necessitat. Els recursos amb l’ús i pot tornar a ser utilitzat en el cicle
naturals són de dues classes: matèries primeres productiu (reciclatge); per tant, la velocitat
i recursos energètics. Segons la seua durabilitat, de consum queda disminuïda.
que depén de la velocitat amb què es consumeixen, Les reserves d’un determinat recurs són el volum
de la velocitat amb què es regeneren i de la de matèria que, conegut i valorat, és explotable en
quantitat disponible en la Terra, cal distingir l’actualitat amb la tecnologia i els costos d’explotació
els dos tipus següents de recursos: actuals.
• Recursos no renovables: aquells la velocitat Pot passar que les existències d’un jaciment siguen
de consum dels quals és molt més gran que ben conegudes, però que la seua explotació no siga
la de formació. econòmicament rendible. En aquest cas constitueix
• Recursos renovables: aquells la velocitat de un recurs, però no una reserva.
consum i de formació dels quals poden ser
semblants.

RESOL

1 Observa la taula i respon.

CARBÓ. RESERVES 2003 (en milions de tones)
ÀREES TOTAL EN %
Estats Units 249.994 25,4
Total Amèrica del Nord 257.783 26,2
Total Amèrica Central 21.752 2,2
Alemanya 66.000 6,7
Rússia 157.010 15,9
Total Europa i Euràsia 355.370 36,1
Rep. de Sud-àfrica 49.520 5,0
Àfrica i Orient Mitjà 57.077 5,8
Austràlia 82.090 8,3
Xina 114.500 11,6
Índia 84.396 8,6
Total Àsia del Pacífic 292.471 29,7
TOTAL MÓN 984.453 100,0

• En quantes tones s’estimen els recursos mundials de carbó?
• Quins tres països en tenen més reserves?
• Quin és el volum i la distribució geogràfica de les reserves mundials de carbó?


13 FITXA 73
LES FONTS D’ENERGIA EN EL CINE
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En l’actualitat, el petroli i l’energia nuclear són dues de les principals fonts d’energia
de què disposa l’ésser humà. En aquesta fitxa t’animem a saber-ne un poc més a través
d’una pel·lícula.

L’ENERGIA EN EL CINE
Actualment, la nostra economia i la nostra forma de vida han arribat a dependre fins a tal punt del petroli
que aquest pot ser el desencadenant de guerres, invasions, conflictes entre països veïns, danys al medi
ambient, etc. D’altra banda, l’energia nuclear ofereix nombrosos avantatges en comparació del petroli;
tanmateix, té molta pitjor fama a causa dels residus que genera i d’algunes catàstrofes que han aconseguit
gran notorietat.

Gegant, dirigida per George Stevens (1956)
Aquesta pel·lícula mostra l’estat de Texas (Estats Units) a la primeria del segle XX,
quan gran part del seu territori es dedicava a la ramaderia. No obstant això,
quan es descobreix petroli al subsòl s’aprecia com es va transformant l’economia
d’aquest estat.
De sobte, un peó que treballa en un ranxo veu com li canvia la vida quan troba
petroli a la petita parcel·la de terra que li va deixar en herència la propietària,
pensant que no tenia gens de valor. Gràcies a aquesta troballa, passa de ser
pobre a multimilionari. Així, una persona que no tenia riquesa ni poder perquè
no posseïa grans extensions de terra es torna molt més important que el ranxer
amb qui abans rivalitzava. A pesar de no ser ric de naixença, aconsegueix trobar
un mitjà per a fer fortuna.

La síndrome de la Xina, dirigida per James Bridges (1979)
Kimberly Wells, una ambiciosa periodista televisiva que realitza un reportatge sobre
fonts d’energia, es troba en una central nuclear quan hi té lloc un accident que,
aparentment, no té conseqüències greus. El càmera del seu equip capta l’incident
en una cinta, però el canal de televisió no està disposat a emetre les seqüències
filmades. Tot i que els alts executius de la central nuclear neguen qualsevol
possibilitat de perill, Jack Godell, l’enginyer més veterà, descobreix greus
irregularitats en les soldadures d’un dels reactors i lluita perquè l’opinió pública
conega la veritat.

RESOL

1 Tria una de les pel·lícules proposades i contesta les qüestions següents.

• Quins avantatges i inconvenients té la font d’energia que hi ix?
• Creus que aquesta font d’energia és renovable o no renovable?
• És neta o contaminant?
• És barata o cara?
• En quina mesura penses que pot danyar la vegetació, els animals i l’ésser humà?
• Creus que està molt estés l’ús d’aquesta font d’energia al món? I a Espanya?
• Quan es va descobrir i va començar a ser explotada? Per què?


14 FITXA 74
EQUIVALÈNCIES D’ENERGIA. EL CAS ESPANYOL
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa aprendràs a mesurar fonts d’energia.

EQUIVALÈNCIES D’ENERGIA

Les fonts d’energia posseeixen potencials energètics molt diferents. L’energia continguda en una tona
d’antracita, el carbó amb més poder energètic, és de 8.139 kWh. Una tona de petroli de bona qualitat
conté una energia d’11.984 kWh. Però el carbó, igual que el petroli, ofereix una gran varietat de qualitats.
Per això, per a poder valorar i comparar la importància de cada una de les fonts d’energia es recorre
a unitats bàsiques com la TEC (tona equivalent de carbó) o la TEP (tona equivalent de petroli).
La taula de conversió següent parteix de la base que un gram de carbó proporciona 7.000 calories.

Producte (1 t) TEC TEP
Antracita 1,0 0,687
Lignit 0,385 0,264
Turba 0,325 0,223
Petroli brut 1,454 1,0
Gas natural liquat 1,542 1,06
Gasolina 1,5 1,031
Gasoli 1,45 0,99
Fusta 0,333 0,229
Electricitat (1.000 kWh) 0,123 0,08

RESOL

1 Utilitza la taula de conversió en TEC/TEP i ordena’ls de major a menor en funció de la quantitat
d’energia mesurada en TEP que s’obtindria en aprofitar-se el 100 % de la producció.
CONVERSIÓ DE LA PRODUCCIÓ INTERIOR
PRODUCCIÓ D’ESPANYA
D’ENERGIA EN TEC/TEP
Producte En t Producte (1 t) TEC TEP
Antracita i hulla 9.386.000 Antracita i hulla
Lignit 11.162.000 Lignit
Petroli 321.000 Petroli
Electricitat (GWh) 165.263 Electricitat

2 Observa les dades següents i descriu quin tipus de transport utilitzaries per a estalviar energia.

CONSUM D’ENERGIA
MITJÀ DE TRANSPORT
(en TEP/persona en cada 100 km)
Cotxe utilitari en ciutat (només el conductor)
Autobús urbà (ple de passatgers)


14 FITXA 75
AQÜÍFERS AMB PROBLEMES DE SOBREEXPLOTACIÓ A ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa repassaràs alguns continguts relacionats amb els aqüífers,
un tema que té una rellevància especial al nostre país.

ELS AQÜÍFERS
Els aqüífers són bosses d’aigua subterrània Mar Cantàbric

que es formen quan les aigües de pluja
o d’escolament superficial s’infiltren en terrenys
porosos, troben un estrat impermeable
i s’hi acumulen. Hui dia n’hi ha més de 400
a tota la península Ibèrica i constitueixen quasi
l’única font de proveïment per a un terç
de la població.
El gran volum d’aigües subterrànies
emmagatzemat, a més de la seua qualitat,
propicia que durant els cicles secs es mobilitzen
importants quantitats d’aquestes reserves, que Mar

permeten cobrir la demanda en situacions que, Mediterrani

altrament, serien deficitàries. Durant els períodes
humits i normals, els nivells dels aqüífers OCEÀ
es recuperen. ATLÀNTIC

Les aigües subterrànies s’utilitzen al nostre
país d’una forma relativament intensa, sobretot
OCEÀ ATLÀNTIC
a partir dels anys cinquanta del segle XX, ILLES CANÀRIES
quan es van introduir noves tècniques Zones amb sobreexplotació
de perforació i es va generalitzar l’ús de bombes d’aigües subterrànies

submergibles.
Es diu que els recursos hídrics d’una zona es troben sobreexplotats o en risc d’estar-ho quan l’extracció
d’aigua del subsòl es du a terme a un ritme més gran que el d’infiltració o recàrrega natural.
Les conseqüències de la sobreexplotació són de diversa índole, tant econòmiques (amb l’increment
dels costos per bombament), com ambientals (efectes sobre els ecosistemes associats a les descàrregues
naturals de l’aqüífer). Cal no oblidar tampoc altres problemes derivats de la sobreexplotació, com els fenòmens
de subsidència i enfonsament de terrenys. L’alteració artificial del funcionament d’un aqüífer pot tindre
també conseqüències d’intrusió salina a les zones pròximes a la costa, per la modificació del flux natural
que pot provocar el bombament excessiu d’aquestes aigües.

RESOL
1 Llig el text, observa el mapa i fes les activitats.

• Explica què són els aqüífers.
• Quina importància tenen els aqüífers a la península Ibèrica?
• Quan hi ha sobreexplotació? Quins problemes genera aquesta?
• A quines zones d’Espanya es localitzen els aqüífers sobreexplotats? Sabries dir per què?
• Explica el significat que tenen aquests conceptes en el text.
a) Escolament. c) Recursos hídrics.
b) Aigües subterrànies. d) Intrusió salina.


14 FITXA 76
EL PLA ENERGÈTIC NACIONAL (PEN)
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

La importància que té l’energia en l’activitat econòmica fa que els governs es preocupen
per desenvolupar una adequada política energètica. Al nostre país, aquesta política
es concreta en l’anomenat Pla energètic nacional (PEN). L’últim PEN aprovat és
el de 2002-2011.

EL PLA ENERGÈTIC NACIONAL (PEN)
«El Consell de Ministres ha aprovat hui el nou d’energia primària/PIB) creixerà un 0,1% de mitjana
Pla energètic 2002-2011, l’objectiu del qual és anual, mentre que en el conjunt de la UE baixarà
assegurar la cobertura total de la demanda elèctrica un 1,7 % de mitjana anual.
durant els pròxims deu anys, i que inclou El document de planificació estima que la demanda
una inversió total de 26.455 milions d’euros elèctrica creixerà un 3,7 % de mitjana anual a
en generació, transport i energies renovables. Espanya, dos punts per damunt del conjunt de la
UE, mentre que el consum elèctric final per habitant
Aquest document té en compte que el consum
creix un 41,4% durant tot el període, i assolirà
d’energia final creixerà un 3,5 % de mitjana anual
en 2010 el valor de 6.646 kWh/hab.
en aquest període, percentatge que se situa 2,4
punts per damunt de la mitjana prevista a la Unió A la Unió Europea, s’espera que el consum creixerà
Europea. un 13,8 % i arribarà als 7.698 kWh/hab.

Doble d’inversions en renovables Importància del gas
En energies renovables, les inversions previstes El gas natural serà la font d’energia que creixerà més
en matèria de generació pugen a 12.000 milions durant la pròxima dècada, fins a aconseguir un pes
d’euros per a comptar amb una potència instal·lada superior al 22 % del total l’any 2010, enfront
addicional de 14.000 MW. del 12,8% actual, sobretot per la seua utilització
El titular d’Economia assegurà que aquesta xifra en la producció d’electricitat.
duplica la prevista per als cicles combinats, a pesar El consum del petroli mantindrà un pes pròxim
de representar una potència semblant, fet que al 50 % i el carbó continuarà la tendència a la baixa,
reflecteix “uns incentius molt considerables”. fins a situar-se en el 8,2 % del total del consum.
Respecte a l’evolució energètica, el document Les energies renovables augmenten el seu pes
estima un creixement del consum d’energia primària de forma important, i passen del 5,6 % actual
mitjà anual del 3,1% a Espanya en els pròxims deu al 12 % al final del període.
anys: més de dos punts per damunt de la mitjana
de la Unió Europea. D’altra banda, l’energia nuclear mantindrà una
aportació semblant a l’actual, per tant el pes que
Aquest mateix diferencial es manté en el consum tindrà en l’estructura de subministrament baixarà
d’energia final, que creixerà un 3,5 % de mitjana del 13 % actual al 9,5 % en 2011.»
anual. La intensitat energètica primària (consum
Europa Press, 13 de setembre de 2002

RESOL

1 Llig el text anterior i busca en un diccionari o enciclopèdia els termes que no conegues.

2 Respon.

• Quines inversions hi ha previstes en el PEN per als pròxims anys?
• Quina font d’energia creixerà més? Per quina raó?


15 FITXA 77
LA TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

A hores d’ara ens trobem immersos en una nova fase de canvi econòmic: la tercera revolució
industrial. Per això, convé que tingues clar aquest procés, perquè entengues més bé el món
en què vivim.

L’OCUPACIÓ EN EL SECTOR Microsoft ha crescut un vint-i-cinc per cent
INFORMÀTIC CREIX LENTAMENT en contractació amb l’adquisició de Navision,
cosa que en termes nets representa un deu
Microsoft, Dell i HP pensen incrementar la seua per cent en aquest exercici, que es tancarà
plantilla en 2004 en almenys un cinc, un quinze al juliol.
i un tres per cent, respectivament. Toshiba Hewlett Packard ha incorporat 218 persones
mantindrà a Espanya i Portugal l’estructura en 2003 –sense comptar-hi les de Compaq–, xifra
de plantilla que té des de 2002, un total que representa un creixement net d’un huit per
de 70 treballadors. cent: “Aquest augment en la plantilla s’ha donat
«Des de l’any 2001, Dell ha sigut l’empresa que a la fàbrica de Barcelona, que treballa amb centres
percentualment ha crescut més en termes de europeus”, assenyala Luis Carlos Collazos, director
contractació, si bé no és l’empresa que més de recursos humans de HP.
persones ha incorporat. “El creixement de 2003 Toshiba, que va incrementar la plantilla en un deu
ha sigut d’un quaranta per cent, any en què s’han per cent en 2001 per a la seua divisió de productes
contractat cinquanta persones, catorze de les quals audiovisuals, s’ha mantingut estable durant aquests
transferides de Montpeller”, indica Beatriz Martín, anys i no preveu canvis, però sí la reorganització
directora de recursos humans de la companyia d’algunes línies.»
per a Espanya i Portugal. www.expansionyempleo.com, 22 de novembre de 2003

RESOL

1 Anota en el quadern les característiques de la tercera revolució industrial.

2 Fes les activitats.

• Resumeix l’article anterior i assenyala amb quina característica de les que has assenyalat
en l’exercici 1 es correspon.
• Observa els gràfics i respon a les qüestions.

Distribució de l’ocupació per sectors d’activitat als països desenvolupats (en %) a) Quin sector econòmic
predomina en cada
cas?
4,0 3,0 1998-2000
1998-2000
9,0 7,0
15,0 b) Quin sector econòmic
52,0 21,0
ha augmentat de
58,0 1980-82 38,0 1980-82 percentatge en els
39,0
darrers anys?
72,0
82,0
c) A quina característica
fan referència els
Homes Dones
gràfics anteriors?
Sector primari Sector secundari Sector terciari
d) Quines diferències
observes entre homes
i dones?


15 FITXA 78
FACTORS DE LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Quan una empresa decideix la millor localització per a les seues fàbriques, valora una sèrie
de factors per buscar sempre l’obtenció del màxim benefici. Actualment, és freqüent que les
grans multinacionals duguen a terme una part del procés productiu, que no necessita treballadors
qualificats, en fàbriques al Tercer Món, on es beneficien d’uns salaris més baixos.

RESOL

1 Observa el mapa.

Suïssa Estats Units
Països Baixos
Bélgica
Alemanya NOMBRE DE MULTINACIONALS
França 40
Regne
Unit 35
Itàlia Japó
30
Espanya

25

20

Corea 15
del Sud
Xina 10
Mèxic
Veneçuela
5

0

• Assenyala a quines regions i països es concentren les 100 primeres filials de les principals empreses
multinacionals.

2 Llig el següent text i respon.

«Quan un estatunidenc compra un automòbil Pontiac Le Mans, de General Motors, pren part,
sense saber-ho ni voler-ho, en una transacció internacional.
Dels 20.000 dòlars pagats a General Motors, uns 6.000 van a Corea del Sud per a retribuir el treball
corrent i les operacions de muntatge del vehicle; 3.500 al Japó pels components avançats (motors, eixos
de transmissió i equipament electrònic); 1.500 a Alemanya per la investigació i el disseny de la carrosseria;
800 dòlars a Taiwan, Singapur i, de nou, el Japó per les petites peces i components mecànics; 500 al Regne
Unit pel màrqueting i la publicitat, i al voltant de 100 dòlars a Irlanda i les illes Barbados pel tractament
informàtic de les dades. La resta va als estrategs de Detroit, a alguns banquers novaiorquesos i als accionistes
de General Motors.»
R. REICH, The work of nations, 1991

• Quants països es veuen implicats en la fabricació d’un Pontiac Le Mans?
• Quina proporció del preu total es queda als Estats Units i quina se’n va a Àsia i Europa?
• On es localitzen les activitats més complexes i de més valor? I les tasques més simples?
Per què trobes que és així?


15 FITXA 79
LA INDÚSTRIA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Classifica aquestes activitats industrials segons els tipus d’indústries.

a) Fabricació de locomotores. f) Producció d’acer.
b) Refinació de petroli. g) Fabricació de joguets.
c) Producció d’alumini. h) Fabricació d’adobs minerals.
d) Fabricació de rellotges. i) Elaboració de conserves de peix.
e) Fabricació de farines. j) Fabricació de ciment.

TIPUS D’INDÚSTRIA
Indústria pesant Indústria lleugera
Indústria bàsica Indústria de béns d’equipament

2 Assenyala, de les activitats industrials següents, quin és el factor o factors principals que en condicionen
la localització.

Econòmics Tecnològics Humans Polítics
Fàbrica de sabates
Indústria d’elaboració del ferro
Fàbrica d’automòbils
Indústria agroalimentària

3 Imagina que has de decidir on localitzar una indústria dedicada a la fabricació de paper.

• Analitza els impactes que pot generar la instal·lació d’aquesta indústria sobre el medi
ambient i sobre l’economia del municipi triat.
• Tingues en compte els diferents interessos implicats: l’empresa, els organismes públics,
els veïns del municipi afectat i els grups ecologistes. Assenyala què interessa a cada un
i, per tant, quin tipus de factors condicionen la instal·lació d’aquesta fàbrica.

Beneficis i inconvenients que, a parer seu, Factors de localització industrial
aportarà la instal·lació de la fàbrica que es valoren

L’empresa

Els organismes
públics

Els veïns

Els grups
ecologistes


15 FITXA 80
ELABORAR EL MAPA DE LES REGIONS INDUSTRIALS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Amb l’ajuda del llibre de text, completa aquest mapa de les regions industrials més importants
del món i pinta’l segons la llegenda.

OCEÀ
ATLÀNTIC
OCEÀ
OCEÀ PACÍFIC
PACÍFIC

OCEÀ
ÍNDIC

Àrees industrials
Morat més importants

2 Amb l’ajuda del mapa que has elaborat i del llibre de text, completa el text següent.

La distribució de la indústria arreu del món presenta grans contrastos entre els països desenvolupats
i els països subdesenvolupats. La indústria està molt concentrada en grans regions:
els Estats Units, el Japó, la Unió Europea i el sud-est asiàtic.
• són la primera potència industrial. Hi conflueixen diverses causes combinades: tenen
abundants , són el centre de les finances mundials i tenen un alt nivell tecnològic.
Dins el seu territori, les àrees més industrialitzades són: , els ,
el i .
• El Japó és el segon país més industrialitzat del món, a pesar de no tindre
i . Per això, el seu poder industrial es basa en una mà d’obra abundant
i qualificada, un alt nivell tecnològic i una política comercial agressiva. A l’illa de Honshu hi ha
una de les concentracions industrials més grans del món.
• La producció industrial de la , en conjunt, supera la del Japó. Les principals
àrees industrials són el del Regne Unit, el nord-oest i sud-est de ,
el nord d’ , Alemanya, Bèlgica, , Polònia, la i Eslovàquia.
• El ocupa un lloc destacat en la producció mundial. A ,
(la Xina), i s’han instal·lat nombroses indústries gràcies
a una mà d’obra abundant i barata i als avantatges fiscals i financers.


15 FITXA 81
EL PROCÉS DE RECONVERSIÓ INDUSTRIAL A TRAVÉS DEL CINE
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En les darreres dues dècades ha tingut lloc un procés de reconversió industrial o reestructuració del
sistema industrial als països desenvolupats. D’ençà d’aleshores, hi ha hagut un retrocés significatiu
de les indústries bàsiques (siderúrgia, acers, construcció naval…) i d’algunes manufactureres
tradicionals, com la indústria tèxtil, mentre que d’altres han experimentat un fort desenvolupament,
en particular, les indústries d’alta tecnologia.

LA RECONVERSIÓ INDUSTRIAL EN EL CINE
Els espais industrials especialitzats en activitats tradicionals hui en decadència han hagut d’afrontar
una crisi a vegades intensa, que ha sigut origen de greus problemes econòmics i socials.
El cine contemporani ha incorporat aquesta realitat en les seues històries. És, doncs, un bon recurs
per a analitzar i entendre el procés de reconversió industrial, especialment les seues conseqüències.

• Full Monty, dirigida per Peter Cataneo (1997)
La crisi dels noranta arriba a Sheffield, una localitat anglesa amb una economia que
es basa gairebé exclusivament en la indústria de l’acer.
El tancament de la fàbrica deixa sense faena quasi tots els homes de la ciutat.
Un d’ells, Gaz, perdrà el dret de veure el fill si no aconsegueix diners per a pagar
la pensió a la dona. Com que a algunes dones els sembla molt atractiu, se li acut formar
un espectacle de striptease amb altres amics seus, tots ells també aturats. El cas és
que són més aviat lletjos, però saben que amb això guanyaran més que cobrant l’atur
durant molts mesos.

• Los lunes al sol, dirigida per Fernando León de Aranoa (2002)
La història transcorre a Vigo, una ciutat que va créixer enormement en les últimes
dècades gràcies a l’arribada de molts homes i dones que van abandonar el camp o el
mar per anar a treballar a les fàbriques, a les refineries i a les drassanes. Però ha arribat
la reconversió industrial i el fantasma del tancament de les drassanes plana sobre ells.
Al bar de Rico es reuneixen Santa i altres amics, conversen en les hores mortes,
es juguen les esperances en la màquina i, en definitiva, comparteixen les frustracions
i les esperances. La pel·lícula explica, doncs, la història dels qui viuen la vida
en diumenge, dels qui passen els dilluns al sol perquè no tenen faena.

RESOL
Tracta de veure alguna de les pel·lícules que t’hem suggerit i fes les activitats.

1 Què en penses?

2 Resumeix la història.

3 Explica quins aspectes de la història i de la forma en què està contada t’han cridat més l’atenció.


16 FITXA 82
LA INDÚSTRIA DE L’AUTOMÒBIL, UNA INDÚSTRIA FONAMENTAL A ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Les activitats econòmiques són tan variades i complexes que els estudiosos estableixen
classificacions per facilitar-ne l’estudi i l’anàlisi. Repassarem les més importants.

RESOL

1 Observa el procés de fabricació i distribució d’un automòbil i completa les fitxes.

Sector: Sector:

Activitat: Activitat:

Descriu l’activitat: Descriu l’activitat:

Sector: Sector: Sector: Sector:

Activitat: Activitat: Activitat: Activitat:

Des del punt de vista Des del punt de vista Des del punt de vista Descriu l’activitat:
tecnològic es tracta tecnològic es tracta tecnològic es tracta
d’una indústria d’una indústria d’una indústria

Sector: Sector:

Activitat: Activitat:

Des del punt de vista Des del punt de vista
tecnològic es tracta tecnològic es tracta
d’una indústria d’una indústria


16 FITXA 83
EL PROCÉS INDUSTRIAL D’OBJECTES QUOTIDIANS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem partir d’un exemple pròxim per analitzar el procés de producció
industrial i la globalització econòmica en què ens trobem.

RESOL

1 Completa aquest quadre sobre les teues sabatilles d’esport.

1) De quina marca són? 2) De quin país procedeix la marca? 3) On n’has vist la publicitat?

4) Per què les vas comprar? 5) On han sigut dissenyades? 6) On han sigut fabricades?

7) De quin material estan fetes? 8) On les has comprades? 9) Quin preu final tenen?

10) Quin percentatge del preu final correspon a cada persona
que ha participat en el procés?
Dissenyador Publicista Fabricant Proveïdors Transportistes Venedors

13) A què dediquen més diners
11) Quin és el més important 12) Per què es dissenyen en un país
les marques: a la qualitat
en tot el procés? i es fabriquen en un altre?
o a la publicitat?

14) Quant de temps es manté
15) Per què canvien tan sovint 16) Quins mitjans s’utilitzen per a
un mateix model de sabatilla
els models? convéncer els consumidors?
en el mercat?

2 Intenta representar els percentatges del preu final de la sabatilla d’esport en un gràfic de quadrats
o en un de circular.

(Cada quadrat: 10 %)


16 FITXA 84
ELS PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS ESPANYOLS
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa, et proposem una visita virtual per alguns dels parcs científics
i tecnològics que hi ha a Espanya, que aspiren a convertir-se en els nostres
«Silicon Valleys».

WEBS DE PARCS TECNOLÒGICS ESPANYOLS

Segons l’Associació de Parcs Tecnològics d’Espanya
(www.apte.org), aquest tipus de parcs, generalment associats
a un espai físic, mantenen relacions formals i operatives amb
universitats, ajuntaments, centres d’investigació i altres
institucions d’educació superior.
En general, són dissenyats per impulsar la formació
i el creixement d’empreses pertanyents al sector terciari,
normalment residents al mateix parc, i posseeixen un organisme
estable de gestió que impulsa la tecnologia i fomenta la innovació
entre les empreses i organitzacions usuàries del parc.
Darrerament, s’han estés per gran part del territori estatal. Entre altres destaquen aquests:
• Parc Científic de Barcelona: http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/es/p1.asp
• Parc Balear d’Innovació Tecnològica: http://www.parcbit.es/
• Parc Científic de Madrid: http://www.pcm.uam.es/
• Parc Tecnològic d’Àlaba: http://www.pt-alava.es/
• Pac Tecnològic d’Astúries: http://www.idepa.es/ifr/parque.eps
• Pac Tecnològic de Galícia: http://www.ptg.es
• Parc Científic i Tecnològic de Sevilla: http://www.cartuja93.es/index.jsp
• Parc Científic d’Alacant: http://www.uaparc.org
• Parc Industrial Avançat de Castella-la Manxa: http://www.piacm.com/spain/home.htm
• Parc Metropolità, Industrial i Tecnològic de Granada: http://www.parquemetropolitano.com/
• Parc Tecnològic de Biscaia: http://www.parque-tecnologico.net/castellano/animacion.htm
Si desitges conéixer-ne algun d’estranger, busca en l’apartat de «links» (o enllaços) de la pàgina web
de l’Associació Internacional de Parcs Tecnològics i Científics (IASP), http://www.iaspworld.org/.

RESOL

1 Tria el parc tecnològic que més t’agrade i respon a les preguntes següents.

• En quina data es va inaugurar i qui va ser el responsable de la seua creació?
• On es troba situat? A quina comunitat autònoma? A quina ciutat o prop de quina ciutat?
Com és la seua localització respecte a les infraestructures de transports, les universitats i altres
institucions dedicades a la investigació?
• Quin tipus d’empreses s’hi estableixen? A quins sectors pertanyen? Hi ha relacions
o vincles entre les diferents empreses establides? Quins serveis i infraestructures ofereix
a les empreses que s’hi vulguen instal·lar?
• Quin tipus de formació i qualificació especials tenen les persones que hi treballen?


17 FITXA 85
ELABORAR EL MAPA DELS PORTS I AEROPORTS MÉS IMPORTANTS
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Amb l’ajuda del llibre de text, completa el següent mapa del tràfic aeri i dels ports més importants.

• Escriu-hi el nom dels principals nodes de comunicació aèria mundial. Utilitza bolígraf negre i lletres
minúscules.
• Dibuixa-hi les fletxes que indiquen el sentit dels fluxos aeris principals.
• Escriu-hi el nom dels ports més importants. Utilitza bolígraf blau i lletres minúscules.

OCEÀ OCEÀ OCEÀ
PACÍFIC ATLÀNTIC P AC ÍF IC

AEROPORTS
Fluxos aeris principals OCEÀ
Node mundial ÍNDIC
Node principal
Node secundari
PORTS
Ports del món més importants

2 Observa el mapa que has elaborat i respon.
• On es troben els principals ports i aeroports del món?
• Com són les xarxes de transport aeri i portuari a Àfrica i Àsia?
• Creus que hi ha alguna relació entre la densitat de les xarxes d’aquest tipus de transport
i el grau de desenvolupament? Justifica la resposta a partir del mapa.
• Quines ciutats posseeixen els aeroports amb més trànsit de passatgers?

3 Observa el gràfic del transport de mercaderies segons velocitat, pes i valor i completa el quadre.

Formes de transport segons la velocitat,
el pes i el valor de la mercaderia Característiques de la mercaderia
Transport marítim
Més de 1.000 t
Augment
Marítim
irregular Marítim de la velocitat irregular
regular de transport
Menys de 20 t
PES

Transport marítim
Aeri regular
Més de 100 kg
Baix Mitjà Alt
VALOR Transport aeri
Pes de la mercaderia Valor de la mercaderia


17 FITXA 86
EL TURISME
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

EL TURISME
«El turisme, que en geografia es va considerar durant molt de temps com una activitat que calia tindre
en compte, ha adquirit una amplitud tan gran que sovint supera les rendes de les més importants branques
tradicionals de l’economia. Així, el turisme va transformar els Alps més que no ho va fer la indústria.
I què en podem dir, de les regions que el turisme ha creat literalment, com la Costa Blava.

D’una banda, desplaça multituds a la recerca de diversió en el temps lliure; d’altra banda, crea llocs
de treball i equipaments, i transforma, bé espontàniament, bé per decisió dels poders públics, la geografia
de moltes regions.»
M. DERRUAU, Geografia humana. Adaptat

RESOL

1 Completa els buits amb els termes adequats.

turisme – excursió – turisme de masses – agències – operadors turístics

El és qualsevol tipus de desplaçament per plaer a un lloc per un període de temps
de 24 hores almenys. Si l’eixida dura menys d’un dia s’anomena .
Encara que des de fa segles es pot parlar de l’existència de turistes, va ser a partir dels anys
cinquanta del segle passat que als països desenvolupats hi ha hagut un autèntic boom associat
amb el .
A vegades, els turistes s’organitzen lliurement el viatge. Tanmateix, moltes persones, sobretot
si es desplacen a altres països, s’organitzen el viatge a través d’ . Aquestes ofereixen
el que els proporcionen els grans majoristes o , i s’encarreguen de dur a terme totes
les activitats necessàries per al viatge: reserves d’avions o trens, reserves d’hotel, organització
de visites, etc. Algunes vegades, aquests grans grups actuen simplement com a intermediaris
entre el turista i els hotelers i companyies de transport; altres vegades, un mateix grup econòmic
té línies aèries i hotels de la seua propietat.

2 Identifica el tipus de turisme que mostra cada imatge.


17 FITXA 87
L’ACCÉS A LES TELECOMUNICACIONS I EL DESENVOLUPAMENT
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) reconeix que «la difusió
d’Internet i la venda de telèfons obri oportunitats innovadores sense precedents per al progrés.
No obstant això, encara no s’aprofita plenament el potencial de les tecnologies de la informació
i les comunicacions (TIC) per al desenvolupament».

NOMBRE D’«INTERNAUTES» (SET. DE 2002) CREIXEMENT DEL NOMBRE D’«INTERNAUTES»

Regions Percentatge Internautes a tot el món
Total
(països) de la població (en milions)

Àfrica 6.310.000 605,6
600
R. Sud-àfrica 3.068.000 7,8
Àsia/Pacífic 187.240.000 550

Japó 56.000.000 44,1
500
Xina 50.150.000 03,6
Austràlia 10.630.000 54,4
450
Corea del Sud 25.600.000 53,8
Europa 190.910.000 400

Regne Unit 34.300.000 57,2
Alemanya 32.100.000 38,9 350

Itàlia 19.250.000 33,4
300
Rússia 18.000.000 12,4
França 16.970.000 28,4 250

Espanya 7.890.000 19,7
Orient Mitjà 5.120.000 200

Amèrica Nord 182.670.000
150
EUA 165.750.000 59,1
Canadà 16.840.000 52,8 100

Amèrica Llatina 33.350.000
Argentina 3.880.000 10,4 50

Brasil 13.980.000 07,8
0
Total mundial 605.600.000
Gener Gener Gener Gener Gener Gener Setembre
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Font: http://www.nua.ie/surveys/how_many_online/
Font: Atles Le Monde Diplomatique.

RESOL

1 Observa la taula i fes les activitats.
• Ordena les regions del planeta (en negreta) d’acord amb l’accés a Internet.
• Quins països tenen el percentatge més alt d’«internautes»? Com ha evolucionat en els últims anys?

2 Pensa en les qüestions següents, discuteix-les a classe i recopila-les en el quadern.
• Quines creus que són les necessitats bàsiques que s’han de cobrir al Tercer Món?
Hi ha entre aquestes l’accés a Internet, la telefonia mòbil o la televisió?
• Com i per què pot ajudar Internet al desenvolupament dels països del Tercer Món?


17 FITXA 88
COMERÇ MUNDIAL D’ARMES I DESPESES MILITARS
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Cada dia centenars d’éssers humans viuen i moren per culpa de la violència de les armes.
Les exportacions d’armes són molt rendibles per a les grans empreses productores d’armament
militar.

ARMES I DESPESES MILITARS

Actualment, un de cada tres països del món inverteix més recursos en les forces armades que
en els serveis de salut. El 42 % dels països que més gasten en armament figuren en els últims llocs
de les llistes de desenvolupament humà. Enfront d’aquests, cinc dels països més poderosos del món
(els Estats Units, el Regne Unit, Rússia, la Xina i França) exporten el 88 % de les armes amb què es
violen diàriament els drets humans.
Més del 50 % del pressupost per a recerca i desenvolupament (R+D) estatunidenc és militar.
Dades del comerç d’armes (font: www.a-i.org):
• Les exportacions autoritzades d’armes suposen 21.000 milions de dòlars l’any.
• Hi ha una arma per cada 10 persones.
• Més de 1.000 empreses a 98 països del món comercien amb armes.
• Cada any es produeixen 8 milions més d’armes.
• Cada any es fabriquen 16.000 milions de municions.
• El 60 % de les armes xicotetes està en mans de civils (no militars).
• Més del 80 % de les armes il·legals en origen van ser legalment comercialitzades.
• Actualment hi ha 300.000 infants soldats participant en conflictes armats.
Canadà
Irlanda Suècia

Noruega Finlàndia

Regne Unit Països bàltics
Dinamarca
Països
Baixos
Polònia
Estats Units
Bèlgica Alemanya Rússia
Romania
Ucraïna
Suïssa
França
Àustria
Caucas Corea
Àsia del
Itàlia Central Nord
Grècia Turquia Xina Japó
Mèxic Corea
Iran del Sud
Cuba
Líban Síria
Veneçuela Espanya Iraq
Colòmbia Portugal Jordània Pakistan Tailàndia
Kuwait
Israel Birmània Taiwan
Perú Brasil Aràbia
Algèria Saudita Índia
Qatar
Líbia
Uruguai Marroc Egipte Bahrain Sri Singapur
Filipines
Unió dels Emirats Àrabs Lanka Malàisia
Xile Argentina Nigèria Iemen Oman Indonèsia
Angola

Rep. de Sud-àfrica

DESPESES MILITARS Austràlia
(en milions de dòlars)
250
1.000
4.000 Nova Zelanda

RESOL

1 Observa el cartograma i digues quins són els països amb més despeses militars. Analitza la situació
per continents i elabora una llista de major a menor volum de despesa militar.


17 FITXA 89
ELS CANALS, DRECERES EN LES RUTES MARÍTIMES
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

DRECERES EN LES RUTES MARÍTIMES del canal, la comporta corresponent s’obri i el vaixell
entra o ix de la resclosa per travessar zones
• Què és un canal? muntanyoses, o s’utilitzen rampes i elevadors per
És un llit d’aigua artificial construït per raons a pujar i baixar vaixells petits.
de reg, drenatge, per convertir una via en navegable
o com a part d’una presa hidroelèctrica. Les vies
• Quina és la història dels canals?
navegables són de dos tipus: canals per a vaixells, Els assiris, egipcis, hindús i xinesos els feien servir
prou profunds perquè hi circulen vaixells com a vies de transport i comunicació. Hi ha restes
transoceànics; i canals poc profunds, utilitzats d’un canal prop de Mandali, a l’Iraq, que daten
sobretot per barcasses. Són molt importants perquè de l’any 4000 aC; el Gran Canal de la Xina es
acurten increïblement les travessies marítimes, va començar a construir en el segle VI aC i encara
suposen un estalvi de temps i combustible i faciliten s’utilitza hui dia. Les rescloses es van inventar al final
la comunicació de persones i mercaderies. del segle XV a Europa. En el segle XVII, es van
construir canals importants a França, i a Rússia
• Com es construeix? es va construir un extens sistema de canals en
La construcció d’un canal consisteix a excavar el segle XVIII. Entre d’altres, destaquen: el canal Göta,
un tall obert amb les potents màquines que s’usen que comunica Estocolm i Göteborg; el canal Ludwig,
en la construcció. Les parets del solc es recobreixen que uneix el Danubi amb el Rin i el Main, i permet
amb ciment per evitar l’erosió que produiria a les vores la circulació fluvial des del mar del Nord fins al mar
el moviment de l’aigua pel pas dels vaixells i que Negre; i el canal Erie, que va facilitar la colonització
cegaria el canal. Els canals no poden salvar pendents, del Mitjà Oest nord-americà.
com les carreteres i les vies del tren, però es poden Però, sens dubte, els dos canals més importants
fer en diversos trams escalonats. On hi ha trams de la història han sigut el canal de Suez, inaugurat
a diferents nivells, els vaixells es transfereixen en 1869, que comunica el Mediterrani amb el mar
de l’un a l’altre mitjançant rescloses. Roig i facilita la travessia entre Europa i Àsia;
• Què és una resclosa? i el canal de Panamà, inaugurat en 1914,
que comunica els oceans Atlàntic i Pacífic i acurta
Una resclosa és una secció del canal tancada per
enormement la travessia entre les costes oriental
comportes als dos extrems, on el nivell de l’aigua
i occidental d’Amèrica i entre bona part del continent
augmenta o disminueix a voluntat mitjançant
americà i l’asiàtic i australià.
vàlvules, fins a aconseguir el nivell de la part més
alta o el de la part més baixa. Quan el nivell
de la resclosa s’ha igualat amb el nivell del tram

RESOL

1 Elabora un dossier sobre el canal de Panamà. Tracta de respondre a les preguntes següents.

• Quan es va inaugurar? Quant van durar les obres? De qui va ser la iniciativa de construir-lo? Qui va
aportar els diners necessaris? Quines dificultats va haver-hi? A qui va pertànyer i pertany actualment?
• Quina longitud i quina amplària té? Què uneix? Quant dura la travessia?
Quant de temps estalvia respecte a la travessia anterior? Què ha suposat per a les persones?
• Està obert als vaixells de tots els països? Què s’hi transporta sobretot, persones o mercaderies?
Quants vaixells hi passen cada any? Quines són les taxes per a travessar-lo?
Per a recopilar la informació, et seran molt útils aquestes adreces d’Internet:
• http://www.pancanal.com/
• http://www.ipat.gob.pa/canal.html
• http://www.nautigalia.com/panamacanal/index.htm


18 FITXA 90
INTERPRETAR GRÀFICS SOBRE EL TURISME A ESPANYA
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

RESOL

1 Observa els gràfics següents sobre el turisme.

Nombre de turistes al món des de 1980 Arribades de turistes per regions (en %)
(en milions)
Orient Mitjà 3,9

1.200
Àfrica 4,1
1.000

800
Amèrica
16,3
600

400 Europa
Àsia i el Pacífic 56,9
18,7
200

0
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002

Entrada de turistes a Espanya Participació del turisme en el PIB espanyol (en %)
segons el tipus de transport (en %)
14

Ferrocarril 0,5 12
Port 3,7
10

8

6
Carretera
Aeroport 48,7 4
47,2
2

0
1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002

Entrada de turistes a Espanya per país de residència (en milions) Principals comunitats autònomes triades
com a destinació turística (en milions)
16

14
Catalunya
12
1978 1990 2003
10 Canàries

8 I. Balears

6
Andalusia
4
C. Valenciana
2
C. de Madrid
0
Alemanya França Itàlia Països Baixos Regne Unit 0 2 4 6 8 10 12

2 Respon.

• Quin fenomen mostra el primer gràfic? A què és degut el boom turístic de les últimes dècades?
• Quines regions s’han convertit en les principals destinacions turístiques del món?
• Com ha evolucionat la participació del turisme en el PIB espanyol durant les últimes dècades?
• De quins països procedeixen la major part dels turistes estrangers que arriben al nostre país?
Observes alguns canvis en el període 1980-2003?
• Quina via d’accés utilitzen la majoria dels turistes per a entrar a Espanya?
• A quines comunitats autònomes es dirigeixen fonamentalment els turistes?


18 FITXA 91
EL TURISME I LES AGÈNCIES DE VIATGES
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

A partir de la segona meitat del segle XX, el turisme ha experimentat un creixement espectacular
que ha originat que, a hores d’ara, siga una de les activitats econòmiques més importants a escala
mundial. Hi han contribuït de forma notable les agències de viatges: intermediàries entre els qui
demanen un servei determinat o producte turístic i els qui ofereixen i fan possible aquesta
demanda. Per això, en aquesta fitxa et proposem que conegues un poc més el funcionament
i els serveis que ofereixen les agències de viatges.

LES AGÈNCIES DE VIATGES I LES SEUES FUNCIONS
Una agència de viatges és una societat mercantil 3r Organitzar. Les agències de viatges sovint
que es dedica de manera habitual i professional ofereixen programes turístics en què organitzen
a assessorar i/o vendre i/o organitzar viatges o altres al detall un viatge, establint quins llocs es visiten,
serveis turístics. durant quant de temps, on es menja i pernocta,
És a dir, les tres funcions bàsiques que poden quines activitats es fan, etc., i posant un preu
dur a terme les agències de viatges són les que a tot el conjunt.
segueixen: Generalment, es distingeixen tres grups o tipus
1r Assessorar. Mitjançant l’assessorament, d’agències de viatges:
que normalment és gratuït, s’informa el client • Majoristes: són aquelles que elaboren
de tota l’oferta de què disposa l’agència i organitzen qualsevol classe de serveis i viatges
de viatges. amb venda exclusiva a altres agències de viatges.
• Detallistes: són aquelles que o bé comercialitzen
2n Mitjançar. L’agència de viatges funciona
el producte de les agències majoristes venent-lo
com a intermediària quan organitza o gestiona
directament a l’usuari turístic, o bé ofereixen
un servei turístic en nom d’una tercera persona.
els seus serveis i productes per mitjà d’altres
Entre els serveis que realitza destaquen: reservar
agències.
bitllets; reservar habitacions d’hotels i altres
allotjaments; reservar entrades per a • Majoristes-detallistes: són aquelles que poden
espectacles; lloguer de cotxes; contractar simultaniejar les activitats dels dos grups
serveis de guies; etc. anteriors.

RESOL

1 Si és possible, visita personalment una o diverses agències de viatges (pots veure si n’hi ha alguna prop
d’on vius, per exemple, en http://www.agencias-de-viajes.com) i fes les activitats següents.
• Determina de quin tipus d’agència es tracta.
• Fixa’t en els serveis turístics que té d’oferta, segons l’època de l’any de què es tracte.
• Sol·licita informació sobre la destinació turística que més t’atraga. Pensa en quina època viatjaries
i quina seria la duració del viatge. Pregunta quin tipus de turisme es fa allà i tracta d’esbrinar amb quins
mitjans de transport pots viatjar i el tipus d’allotjament on dormir, tenint en compte les diferències de preus.
Si el viatge és a l’estranger, informa’t d’alguns aspectes que et poden ser útils, com ara el tipus de moneda
utilitzat, l’idioma dominant, si necessites vacunar-te, quin tipus de roba cal que portes segons les condicions
meteorològiques, etc.


19 FITXA 92
EL MAPA CONCEPTUAL DEL SUBDESENVOLUPAMENT
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem treballar amb els diferents factors que provoquen les situacions
de subdesenvolupament al món.

1 Completa amb els termes següents el mapa conceptual sobre el subdesenvolupament.

llegat colonial – desfasament tecnològic – natalitat elevada – deute extern – desigual comerç mundial
escassa salut – baixa educació – conflictes armats – descens del valor dels productes

SUBDESENVOLUPAMENT
Està definit per factors

Econòmics Socials
Condicionats No poden Angoixats Creixement La població
per un competir pel pel poblacional degut a té

Els seus productes estan El comerç mundial
Amb el llast d’una Amenaçats per
mal valorats no l’afavoreix

2 Una vegada completat el mapa conceptual, respon.

• Quin factor és més important? Com han d’actuar els països desenvolupats davant el subdesenvolupament?
• Què haurien de fer els països subdesenvolupats per a eixir d’aquesta situació? Poden eixir-ne tots sols?

3 En el subdesenvolupament intervenen diversos factors que impedeixen que els països n’isquen fàcilment.
Completa amb aquests termes un mapa conceptual que reflectisca aquesta situació.

conflictes armats – població – educació – tecnologia – tindre més valor
antics països colonitzadors – deute extern – rebre ajudes – sanitat

SUBDESENVOLUPAMENT
Per eixir-ne cal canviar els factors

Econòmics Socials
Han de ser Han de modernitzar Se’ls ha de Han de controlar Han d’elevar
ajudats per la seua perdonar el la seua la

En el comerç internacional Han d’augmentar Han de posar
Els seus productes han de
han de la fi als


19 FITXA 93
EL DEUTE EXTERN
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

EXPOSICIÓ DE GUAICAIPURO CUATEMOC
Exposició sobre la responsabilitat del deute extern els europeus, com Caín, maten i neguen la sang
que va fer el cacic mexicà Guaicaipuro Cuatemoc del seu germà! Genocidi? Això seria donar crèdit
davant la reunió de caps d’estat de la Comunitat als calumniadors. […] Aquests 185.000 quilos d’or
Europea, el 8 de febrer de l’any 2002. i 16 milions de quilos de plata han de ser considerats
com el primer de molts altres préstecs amigables
«Jo, Guaicaipuro Cuatemoc, he vingut ací a trobar
d’Amèrica. El contrari seria presumir l’existència
els qui celebren la trobada. Ací doncs jo, descendent
de crims de guerra, la qual cosa donaria dret no sols
dels qui van poblar Amèrica fa quaranta mil anys,
a exigir la devolució, sinó la indemnització per danys
he vingut a trobar els qui la van trobar fa només
i perjudicis.
cinc-cents anys. Ací doncs, ens trobem tots. […]
El germà usurer europeu em demana el pagament I els europeus ho van dilapidar en les batalles […],
d’un deute contret per Judes, a qui mai vaig en armades invencibles, en tercers reichs i altres
autoritzar a vendre’m. El germà picaplets europeu formes d’extermini mutu. Ens obliga a reclamar-los,
m’explica que tot deute es paga amb interessos, pel seu propi bé, el pagament del capital i els
encara que siga venent éssers humans i països interessos que tan generosament hem demorat
sencers sense demanar-los consentiment. Jo els vaig tots aquests segles a cobrar. En dir això, aclarim
descobrint. També jo puc reclamar pagaments que no ens rebaixarem a cobrar als nostres germans
i també puc reclamar interessos. europeus les vils i sanguinàries taxes del 20 i fins
al 30 per cent d’interés, que els germans europeus
Consta en l’Arxiu d’Índies […] que només entre l’any
cobren als pobles del Tercer Món. Ens limitarem
1503 i 1660 van arribar a Sanlúcar de Barrameda
a exigir la devolució dels metalls preciosos avançats,
(Cadis) 185.000 quilos d’or i 16 milions de quilos de
més el mòdic interés fix del 10 per cent, acumulat
plata provinents d’Amèrica. Saqueig? No ho creuria
només durant els últims 300 anys, amb 200 anys
mai jo, això! Perquè seria pensar que els germans
de gràcia.»
cristians van faltar al seté manament. Espoliació?
Que Tanatzin me’n guard, d’afigurar-me que

EVOLUCIÓ DEL DEUTE EXTERN
Evolució del volum i del pagament del deute dels països en via de desenvolupament

(en milers de milions de dòlars)
900
800 Volum del deute Iberoamèrica
Àsia de l’est
700 Pagament efectuat i Pacífic
del deute
600 Europa oriental
i Àsia central
500
400 Sud d’Àsia Nord d’Àfrica Àfrica
300
i països del Golf subsahariana

200
100
0
1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000 1980 1990 2000

RESOL

1 Comenta amb els companys i respon en el quadern.

• Creus que té raó, el cabdill llatinoamericà?

2 Observa el gràfic i respon.

• Les diferències d’evolució del deute extern per cada regió del món.
• La diferència que hi ha entre el que s’ha pagat i el que encara cal pagar en cada cas.


19 FITXA 94
ELS ORÍGENS DE LA POBRESA: L’ESCLAVITUD
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

El comerç d’esclaus va ser un fenomen generalitzat fins al segle XIX i comú fins a la primeria
del segle XX. Actualment, per desgràcia, encara es comercia amb éssers humans en alguns
països.
L’esclavitud és una de les humiliacions i vergonyes més grans de la humanitat i ha sigut, sens
dubte, una de les causes del subdesenvolupament que pateixen els pobles del continent africà.

L’ESCLAVITUD

TRÀFIC D’ESCLAUS (1526-1810) Les dades d’aquesta taula han de ser
matisades, perquè el comerç esclavista era
Destinació Esclaus Percentatge molt més cruel encara del que aquestes xifres
reflecteixen.
Amèrica del Nord 427.000 4,5 %
La taula fa referència als esclaus africans que
Mèxic i Amèrica Central 224.000 2,3 %
desembarcaven al continent americà, si bé
Carib 4.040.000 42,2 % durant la travessia des d’Àfrica solien morir si
Amèrica del Sud (Brasil no) 1.053.000 11,1 % més no un 20 % dels esclaus. A més a més,
Brasil 3.647.000 38,1 % en la captura s’ha calculat que en morien
quasi un 50 %. Segons aquestes estimacions,
Europa 175.000 1,8 % la suma dels éssers humans esclavitzats i dels
Total 9.566.000 100 % morts va superar els 20 milions de persones.
Font: P. D. CURTIN, The atlantic slave trade. A census, 1969

RESOL

1 Dibuixa un mapa de fluxos a partir de les dades de la taula i fes les activitats.

• Dibuixa un mapa de l’Atlàntic en què es vegen Amèrica i Àfrica.
• Uneix tots dos continents mitjançant fletxes que expressen el moviment dels esclaus d’uns llocs
als altres. El sentit de la fletxa indicarà la direcció del flux i el seu gruix serà proporcional al nombre
d’esclaus desplaçats.
• A quines zones del continent americà van arribar més esclaus africans?
• En aquells moments, de quins estats europeus depenien els territoris americans?
• Quina influència creus que ha pogut tindre l’esclavitud en el subdesenvolupament d’Àfrica?

2 Comenta a classe l’argument del documental que et proposem a continuació.

La lengua en que uno llora,
dirigit per Álvaro Toepke
i Ángel Serrano (1998)
Aquest documental narra una bella
història que mostra com una dona
negra dels Estats Units coneix
les seues arrels africanes a través
d’una cançó transmesa pels seus
avantpassats esclaus.


19 FITXA 95
LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT I LES ONG EN INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

La bretxa entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats ha anat augmentant
en els darrers anys. Nombrosos organismes oficials treballen per buscar solucions
a les desigualtats mundials, però en l’actualitat han adquirit un protagonisme creixent
les anomenades organitzacions no governamentals (ONG).

ORGANISMES OFICIALS INTERNACIONALS DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT
• Nacions Unides: http://www.un.org
• Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament: http://www.undp.org
• Organització de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): http://www.acnur.org
• Organització de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF): http://www.unicef.org. Té comités per països,
a Espanya: http://www.unicef.es/home.asp
• Fons Monetari Internacional: http://www.imf.org/
• Banc Mundial: http://www.worldbank.org
• Organisation for Economic Co-operation and Development: http://www.ocde.org. A Espanya: Agència
Espanyola de Cooperació Internacional (AECI): http://www.aeci.es

ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG)
• Consell Europeu. Amb informació de les ONG a Europa: http://www.coe.int
• Creu Roja Internacional: http://www.creuroja.org
• Amnistia Internacional: http://www.a-i.es
• Metges Sense Fronteres: http://www.msf.es
• Human Rights Watch: http://www.hrw.org/spanish
• Care Internacional: http://www.care.org
• ATTAC (associació a favor de la imposició de gravamen a les transaccions financeres per a l’ajuda
als ciutadans): http://www.attac.org
• Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament a Espanya: http://www.congde.org
• Ajuda en Acció: http://www.ayudaenaccion.org
• Cáritas Espanyola: http://www.caritas.es
• Arquitectes Sense Fronteres Espanya: http://www.asfes.org
• Federació d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament: http://www.setem.org
• Enginyeries Sense Fronteres: http://www.ingenieriasinfronteras.org
• Intermón Oxfam: http://www.intermonoxfam.org
• Metges del Món: http://www.medicosdelmundo.org
• Medicus Mundi: http://www.medicusmundi.es
• Solidaritat Internacional: http://www.solidaridad.org

ORGANITZACIONS INTERNACIONALS DE COMERÇ JUST
• Observatori de comerç just: http://www.eurosur.org/EFTA/2000/comercio.html
• Fair Trade Labelling Organizations (organització internacional responsable de la definició
i de la certificació dels estàndards del comerç just): http://www.fairtrade.net/
• European Fair Trade Association: http://www.eftafairtrade.org/
• International Fair Trade Association: http://www.ifat.org/


19 FITXA 96
ELS DRETS HUMANS
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’activitats perquè aprofundisques en la Declaració
Universal dels Drets Humans.

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i va proclamar
la Declaració Universal dels Drets Humans. Després d’aquest acte històric, l’Assemblea va demanar a tots
els països membres que publicaren el text de la Declaració i disposaren que fóra distribuït, exposat, llegit
i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense cap distinció fonamentada en la condició
política dels països o dels territoris.
La Declaració Universal dels Drets Humans comença amb les paraules següents:
«Preàmbul
Considerant que la llibertat, la justícia i la pau al món tenen per base el reconeixement de la dignitat
intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana; considerant
que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie ultratjants
per a la consciència de la humanitat, i que s’ha proclamat, com l’aspiració més elevada
de l’home…»

ELS DRETS HUMANS EN EL CINE

Són moltes les persones que ens han recordat l’incompliment de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Ací tens dos exemples de pel·lícules que s’han ocupat del tema.

• La espalda del mundo, • Las fosses del silenci,
dirigida per Javier Corcuera dirigida per Montse
(2000) Armengou i Ricard
Conta tres històries: la d’un Belis (2003)
xiquet peruà que treballa en En la Guerra Civil
una mina; la d’una dona kurda espanyola i en la dictadura,
el marit de la qual va ser el règim franquista va
empresonat i exiliat per motius justificar la repressió com
polítics; i la d’un pres una resposta als abusos
nord-americà al corredor que havien comés
de la mort. «els rojos».

RESOL

1 Consulta la versió completa de la Declaració Universal dels Drets Humans en:
http://www.un.org/spanish/aboutun/hrights.htm.
• Selecciona dos articles de la Declaració, llig-los atentament fins que els entengues i exposa’ls
als companys perquè ells en comprenguen el significat.
• Busca exemples de com s’han de complir els articles que has estudiat.
• A partir del que has estudiat en aquesta unitat, a quines zones del món creus que no es respecten
els articles que has triat? Debateu-ho a classe.

2 Has vist alguna pel·lícula en què s’exposen casos de vulneració dels drets humans?


20 FITXA 97
EL FEM, UN PROBLEMA AMB QUÈ NO VOL EMBRUTAR-SE NINGÚ
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Hui dia generem diàriament enormes quantitats de fem que tenen un fort impacte sobre
el medi. En aquesta fitxa et proposem una sèrie d’activitats perquè analitzes i reflexiones
sobre aquest problema.

«Els residus, més comunament anomenats fem, infinitament a tots els racons del planeta, davant
són tots aquells materials provinents de l’activitat la mirada indiferent de la població i de les autoritats.
humana i que l’ésser humà rebutja diàriament. A les ciutats, el fem constitueix un problema
Aquests residus s’originen a les cases, als àmbits gairebé des de l’origen d’aquestes, a causa
laborals, restaurants, edificis administratius, hotels, de la densitat de població i del fet de llançar-lo
indústries... Són restes de paper i cartó, botelles, als carrers. Això va originar la proliferació d’insectes,
embalatges de diversos tipus, etc. Els canvis de rosegadores i microorganismes patògens,
moda, impulsats per la publicitat i la societat i va portar com a conseqüència malalties per
de consum, originen que les persones descarten a l’ésser humà.
gran quantitat d’objectes en bon estat per El problema sobre què fer amb el fem és seriós
reemplaçar-los per uns altres de nous. i difícil de resoldre. Els qui se n’ocupen aposten
Als principis dels temps, el fem no existia. pel reciclatge. Reciclar consisteix a usar la matèria
La vida transcorria segons les lleis de la natura. primera dels productes per a elaborar-ne uns altres
Els seus cicles no es veien obligats a modificar-se. de nous; d’aquesta manera, molts elements que
En crear el fem, l’ésser humà va ser el primer conté el fem que diàriament traiem al carrer
animal a transgredir les lleis naturals. Però, si al es poden tornar a utilitzar en forma d’ampolles
començament les deixalles eren insignificants, de vidre, paper, planxes d’alumini, aliment per
els problemes van sorgir amb la revolució a animals o fertilitzant de baix cost. Si es recupera
industrial: la gent comença a produir fem el 60 % dels residus reutilitzables, en un any
a un ritme més gran del que necessita per s’estalviaria l’equivalent energètic a 350 milions
a descompondre’s. Això es deu a la sobrevaloració de barrils de petroli. Així mateix, seleccionar i reciclar
que les persones donem als productes, ja que un milió de tones de residus crearia 1.600 llocs
no parem de produir fem per ignorància, pels de treball, mentre que per a arreplegar-los
mals hàbits i la irresponsabilitat, i així generem i abocar-los només en caldrien 600 i per
un camp del qual ningú vol fer-se responsable a incinerar-los, 80.»
pel que produeix ni pel que compra. Com una C. FRERS, Waste magazine
bola de neu que augmenta de volum fins que (http://waste.ideal.es/basura2.htm). Adaptat
es forma una allau, les deixalles es reprodueixen

RESOL
Llig el text, redacta un breu escrit on exposes la teua opinió sobre aquest problema i respon a les qüestions.

1 Què és el fem? On i per què s’origina?

2 Què és una «societat de consum»?

3 Quan van començar a sorgir els problemes amb el fem? Per què?

4 On se’n genera més, de fem, i on és més problemàtic, al camp o a les ciutats?

5 Quina solució es proposa per a resoldre el problema de l’acumulació de fem?


20 FITXA 98
LES MAREES NEGRES
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Una de les catàstrofes mediambientals més repetides i d’efectes més negatius són les marees
negres. En aquesta fitxa et proposem que amplies els coneixements que tens sobre aquestes.

«Segons un informe que acaba de presentar Oceana*, i marees negres. I que els ciutadans arriben

el tràfic marítim en aigües de la Unió Europea genera a acostumar-se a tindre els peus negres d’asfalt.
cada any més de 20 milions de metres cúbics de O a veure’s reflectida la cara a la superfície del mar
residus de petroli i altres hidrocarburs. Són el resultat perquè la pel·lícula d’hidrocarburs que la cobreix
del trànsit de milers de vaixells, entre els quals el Geroi no permet que la mirada penetre en les profunditats
Sevastopolya, i del transport de més de 500 milions del mar.
de tones de cru i altres 300 milions de productes La solució a aquests problemes no és difícil ni
refinats, com fuel, gasoil, gasolina, benzé, etc. quimèrica. Només cal voluntat política que permeta:
Un petrolier que transporte unes 150.000 tones aprovar la directiva sobre sancions a infractors;
de cru pesant pot generar unes 800 tones de residus complir la directiva que incentiva el depòsit dels
procedents dels fangs que queden als seus cellers. residus als ports, i que només han traslladat dos
D’altra banda, si utilitza aigua per a rentar els tancs, dels 15 països membres (Alemanya i Grècia); portar
s’originen 6.000 metres cúbics més d’aigües inspectors a bord dels petroliers que naveguen per
contaminades. A aquestes cal afegir-hi els residus aigües de la UE per conéixer el volum real de residus
resultants de l’ús d’olis en els motors o del consum generats i assegurar que la deposició i el tractament
de combustible. Així, doncs, la suma total pot ser de és l’adequat; generar una llista negra, no sols de
més de 10.000 metres cúbics de residus vaixells, sinó d’empreses que violen els convenis
d’hidrocarburs per petrolier/any. internacionals, per impedir-los que actuen a Europa
Els països del sud d’Europa són els que disposen i que reben subvencions de la UE; crear sistemes
de menys mitjans per a lluitar contra la contaminació de vigilància i detecció d’abocaments il·legals amb
i per a vigilar els vaixells que naveguen per les seues les tècniques més avançades; actualitzar els llistats
aigües. La “claveguera” que troben els petroliers d’instal·lacions per a la recepció de residus
per a descarregar il·legalment els residus abans MARPOL i obligar tots els països a complir les seues
d’arribar a la zona de càrrega és el mar Mediterrani. directrius.»
Cada any es detecten uns 3.000 abocaments il·legals X. PASTOR (vicepresident d’Oceana a Europa, amb base
de petroli als mars d’Europa, dels quals quasi el 50 % a Madrid), Ideal Digital, 18 de desembre de 2003
tenen lloc al Mediterrani. La falta de vigilància,
la relaxació dels països costaners i el fet que no * Organització internacional sense finalitat de lucre
siguen perseguits els infractors fan que aquest mar dedicada a la protecció i recuperació dels oceans
del món.
siga un abocador “perfecte”.
És totalment inacceptable que els mars de la UE es
convertisquen en una mescla d’olis, residus de petroli

RESOL

1 Llig atentament el text de Xavier Pastor i contesta les preguntes següents.

• Saps què és una marea negra? D’on prové aquest nom? En coneixes cap?
• Per què creus que hi ha tants accidents de petroliers a les aigües de la Unió Europea?
Quin percentatge del petroli que s’aboca al mar no procedeix de cap accident? Et sorprén?

2 Completa la informació visitant la pàgina web d’Oceana (http://www.europe.oceana.org)
i la de Natura educativa (http://www.natureduca.com).


20 FITXA 99
PÈRDUA DE SÒL I DESERTITZACIÓ EN L’ESPANYA PENINSULAR
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Et proposem en aquesta fitxa que repasses el concepte de desertització, fent un èmfasi especial en
el cas de la península Ibèrica.

Espanya gasta cada any 300 milions d’euros en accions contra el procés de desertització,
fonamentalment en la prevenció d’incendis forestals i la restauració i protecció forestal. Algunes
activitats que duen a terme les persones, com la tala excessiva d’arbres, el sobrepasturatge, les pràctiques
agrícoles inadequades i la construcció descuidada de pistes, carreteres i altres obres públiques, augmenten
la facilitat d’erosió del sòl i, doncs, acceleren el procés de desertització. Tot això ha portat que, en l’actualitat,
un 18 % del territori espanyol estiga afectat greument per la desertització.
No obstant això, les polítiques agrària i d’infraestructures del govern sembla que no tenen en compte
aquestes dades. Noves carreteres travessen el territori sense deixar espais lliures i es promouen
pràctiques agrícoles insostenibles en compte d’apostar per mètodes d’agricultura ecològica.

PÈRDUA TOTAL I MITJANA DE SÒL PER CONQUES HIDROGRÀFIQUES

Conca Superfície Pèrdua total Pèrdua mitjana
hidrogràfica (ha) (t/any) (t/ha/any)
Duero 7.841.535 083.174.163
Ebre 8.483.800 238.971.189
Guadalquivir 5.726.130 255.565.751
Guadiana 6.012.382 113.978.484
Nord 5.356.268 025.914.355
Pirineu oriental 1.627.668 038.147.043
Segura 1.873.607 045.949.438
Tajo 5.576.895 117.717.304
Xúquer 4.233.788 121.940.794 Font: MOPTMA

Mar Cantàbric

RESOL
RI
U
EB
RE
1 Llig el text i explica quines són les causes U
DUERO
RI
principals de la desertització a Espanya
i quines mesures es podrien adoptar per
RIU TAJ O
a lluitar-hi en contra.
U A DIANA
G

RIU RI
U X ÚQUER

2 Amb les dades de la taula, troba quina és S
RIU EGU
RA
ALQUIVI R
AD
la pèrdua mitjana de sòl que correspon GU Mar
RIU

Mediterrani
a cada conca hidrogràfica. Ordena els resultats
segons 4 intervals (0-15, 15-30, 30-45 i > 45 OCEÀ

ATLÀNTIC
t/ha/any) i pinta el mapa amb una trama
diferent per a cada un.
O C EÀ AT LÀN T IC
ILLES CANÀRIES

Límit de conca


20 FITXA 100
ELS IMPACTES AMBIENTALS GENERATS PER L’ÉSSER HUMÀ
REFORÇ

NOM: CURS: DATA:

Un impacte ambiental és l’empremta, senyal o alteració que deixa en el medi (aquàtic, terrestre
o atmosfèric) quasi tota activitat humana. Hi ha vegades en què és molt evident: per exemple,
quan es duen a terme obres públiques, com la construcció d’una carretera, un embassament
o un port esportiu, o l’edificació d’una ciutat. Però l’alteració provocada per l’ésser humà no sempre
és negativa: pot ser favorable per al medi, encara que això passa molt poques vegades. En aquesta
fitxa repassarem el concepte d’avaluació d’impacte ambiental.

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL
Una avaluació d’impacte ambiental és un conjunt d’estudis, informes tècnics i consultes que permeten
estimar les conseqüències que una determinada activitat (existent o projectada) causa sobre el medi
ambient i la salut humana.
En aquests estudis convé tindre en compte aspectes com el signe de l’impacte (si és positiu i serveix
per a millorar el medi ambient, o si és negatiu i degrada la zona); la intensitat (segons que la destrucció
de l’ambient siga total, alta, mitjana o baixa); l’extensió (segons que afecte un lloc molt concret –puntual–,
una zona una mica més gran –parcial–, gran part del medi –impacte extrem– o tot –total–); la ubicació
(un impacte pot ser puntual, però trobar-se en un lloc crític); el moment en què es manifesta (al cap d’un
quant temps, a curt termini o immediat); la persistència (fugaç, temporal o pertinaç); el grau de recuperació
del medi (recuperable o irrecuperable); la suma dels efectes (a vegades l’alteració final causada per un
conjunt d’impactes és més gran que la suma dels impactes individuals); i la periodicitat (continu, discontinu,
periòdic o irregular).

RESOL
Observa les fotografies i fes les activitats.

1 Analitza quines repercussions tindrà cada impacte sobre els elements del medi natural i també,
de forma directa o indirecta, sobre els éssers humans.

2 Has vist alguna vegada en la realitat imatges com aquestes?


20 FITXA 101
ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYA
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Yellowstone, el primer parc nacional del món, es va crear als Estats Units en 1872. A Espanya
van arribar els corrents conservacionistes un poc més tard: el primer parc nacional (Picos
de Europa) es va declarar en 1916. Des d’aleshores, els espais naturals protegits han anat
proliferant al nostre país fins a arribar quasi als 650 en l’any 2000. Hui dia conviuen a Espanya
moltes figures de protecció per part de l’estat, de les comunitats autònomes, d’Europa
i de la UNESCO.

RESOL

1 Amb les dades que figuren en la taula, calcula el tant per cent de superfície protegida de cada
comunitat autònoma respecte al total de la superfície.

SUPERFÍCIE PROTEGIDA A ESPANYA PER COMUNITATS AUTÒNOMES (2000)

Comunitats Sup. total Sup. total % sup. protegida
autònomes protegida (ha) com. aut. (ha) respecte al total
Andalusia 1.481.907 8.726.800
Aragó 102.489 4.765.000
Canàries 314.234 724.200
Cantàbria 46.359 528.900
Castella i Lleó 406.149 9.419.300
Castella-la Manxa 76.491 7.923.000
Catalunya 131.664 3.193.000
C. de Madrid 109.316 799.500
C. Foral de Navarra 36.025 1.042.100
C. Valenciana 32.640 2.330.500
Extremadura 35.573 4.160.200
Galícia 54.988 2.943.400
Illes Balears 206.215 501.400
La Rioja 23.640 503.400
País Basc 68.133 726.100
P. d’Astúries 324.764 1.056.500
R. de Múrcia 47.849 1.131.700
Font: Ministeri de Medi Ambient i comunitats autònomes

2 Elabora un mapa d’Espanya que mostre el percentatge de superfície protegida per
comunitats autònomes segons els intervals 0-5, 5-15, 15-30 i 30-45 %, utilitzant colors
diferents per a cada un.

3 Analitza la taula i el mapa.

• Redacta un text en què expliques les diferències entre comunitats autònomes.
• Quines causes creus que expliquen les diferències?


20 FITXA 102
DETERIORAMENT I CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT EN INTERNET
AMPLIACIÓ

NOM: CURS: DATA:

Hui dia, Internet constitueix una eina fonamental per a l’estudi, la investigació i la difusió
de nombrosos assumptes relacionats amb el deteriorament i la preservació del medi ambient.
Ací es presenten tan sols unes quantes pàgines seleccionades, tant internacionals com
espanyoles, que aglutinen institucions oficials, organitzacions ecologistes, revistes, etc.

• Agència Europea de Medi Ambient: http://www.eea.eu.int/
• Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació: http://www.unccd.int/main.php
• Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC): http://unfccc.int/
• Convenció Relativa a les Zones Humides d’Importància Internacional (RAMSAR): http://www.ramsar.org/
• Conveni sobre la Diversitat Biològica (CBD): http://www.biodiv.org/default.aspx?lg=1
• Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea:
http://www.europa.eu.int/comm/environment/index_es.htm
• Encyclopedia of the Atmospheric Environment: http://www.doc.mmu.ac.uk/aric/eae/index.html
• Fons Mundial per a la Natura (WWF): http://www.panda.org/
• Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (UNFF): http://www.un.org/esa/forests/spanish.html
• Friends of the Earth International: http://www.foei.org/
• Greenpeace International: http://www.greenpeace.org/
• International Institute for Sustainable Development: http://www.iisd.org/
• Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP): http://www.unep.org/
• Programa Home i Biosfera (MAB): http://www.unesco.org/mab/spanishpage.htm
• Programa Mundial d’Avaluació dels Recursos Hídrics (WWAP):
http://www.unesco.org/water/wwap/index_es.shtml
• Secretaria de l’Ozó (UNEP): http://www.unep.ch/ozone/index.shtml
• UNESCO Natural Sciences: http://www.unesco.org/science/index.shtml
• Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN): http://www.iucn.org/
• Institut de Recursos Mundials (WRI): http://www.wri.org/wri/biodiv/bri-span.html

ADRECES NACIONALS
• Amics de la Terra: http://www.tierra.org/
• Ciutats per a un futur més sostenible: http://habitat.aq.upm.es/
• Conselleries de Medi Ambient de les comun. autòn.: http://www.mma.es/ayudas/enlaces/enl_auton.htm
• Ecologistes en Acció: http://www.ecologistasenaccion.org/
• Greenpeace Espanya: http://www.greenpeace.org/espana_es/
• Fundació Ecologia i Desenvolupament: http://www.ecodes.org/
• Hispagua. Sistema espanyol d’informació sobre l’aigua: http://hispagua.cedex.es/
• Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE): http://www.idae.es/
• Ministeri de Medi Ambient: http://www.mma.es/
• Xarxa de Parcs Nacionals: http://www.mma.es/parques/lared/index.htm
• Revista Quercus: http://www.natuweb.com/paginasasp/revistaNum.asp?revista=Quercus
• Revista World Watch: http://www.nodo50.org/worldwatch/
• SEO/BirdLife: http://www.seo.org/
• WWF/ADENA: http://www.wwf.es/home.php


Recuperació 3r ESO

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Recuperació 3r ESO

More from 4departamentosociales

Recuperació 3r ESO