Parc del Montnegre i el Corredor: Itineraris senyalitzats: El dolmen de Ca l'...Diputació de Barcelona
Entre vora mar i terra endins, sota l'ombra de boscos atapeïts, testimonis d'antics usos forestals.
Dòlmens neolítics, restes ibèriques i esglésies medievals es reparteixen dins un paisatge vorejat de conreus, boscos i masies. Tot plegat ens parla de petites històries privades i supervivència col·lectiva.
1. De La Punta de Benifallim al Mirador de Trampa.
Els assentaments humans a la Serra del Montsià i Godall són antics, i apareixen
arreu els testimonis arqueològics. Del període post-paleolític trobem les pintures
rupestres de la Serra de Godall, també les destrals trobades a diversos barrancs;
de l’època ibèrica, els poblats de la Moleta del Remei, la Cugula, la Ferradura, Sant
Jaume, l’Antic, etc.; del període àrab, en són testimoni alguns topònims o les restes
de la Punta de Benifallim.
El lloc al terme d’Alcanar ha estat conegut pel nom de Punta de Benifallim, situat entre el Barranc
de Les Cases, Santjaumes, i el barranc de la Roca Roja. La Punta de Benifallim surt per primera
vegada a la carta pobla d'Alcanar, de l'any 1239, com a límit territorial. L'any 1251, l'abat de Sant
Cugat del Vallès, senyor de la Ràpita, cita un lloc anomenat La Punta, en el terme del castell de la
Ràpita; tradicionalment s'ha considerat que feia referència a la Punta de Benifallim.
Hom ha cregut per raó del topònim que allí hi havia un assentament islàmic; això ha estat
corroborat per les troballes de ceràmica andalusina i per la documentació de la donació que el
comte Ramon Berenguer III féu de la Ràpita al monestir de Sant Cugat l'any 1097. En aquest
document s'esmenten una trentena d'assentaments, la meitat de les quals comencen pel nom
Beni. Es devia tractar d'un lloc agrari format per diverses alqueries disseminades pel barranc de
les Cases i possiblement per la Punta.
Les restes de la Vila estan disseminades a un costat i a l'altre del barranc de les Cases, al costat
meridional del Mas d'en Serrà es troben les restes d'una estructura de planta circular amb murs
gruixuts d'obra de maçoneria (obra feta per pedres o maons treballada amb calç) amb la coberta
enrunada. A l'altra part del barranc hi ha les restes d'un gran mur.
Aproximadament a uns 2 km de la població de Les Cases d’Alcanar, on actualment hi ha un
càmping, es trobà unes sepultures que podrien ser una necròpolis de la Punta de Benifallim.
2. El mirador de Trampa.
Cavitat natural a la roca, popularment conegut com a cova, tancada per la part exterior amb
pedra seca amb un finestral que dona a un penya-segat o tall vertical al barranc de la Roca Roja.
El seu accés per arribar-hi és per la part superior de la roca, la qual cosa dificulta la seva
localització.
Les seves mides són de 5x4 m2 de superfície per 3’5 metres d’alçada. El seu estat és bo.
La seva especial localització a dalt de la serra del Canalat ens deixa unes vistes espectaculars
de tota la vall fins a la mar, el seu topònim «Trampa», pot venir del del nom del Monte del tio
Trampa, encara que hi ha qui s’aventura a dir que va ser el refugi en temps de Guerra d’algun
fugitiu anomenat Trampa.
Enllaç de la ruta; http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15735233
Bibliografia; https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_Cases_d'Alcanar