El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
té una superfície aproximada de 4.730 ha, de
les quals unes 825 són reserva natural integral
estrictament protegida. El Parc es troba situat a
la comarca de l’Alt Empordà i el conformen els
municipis següents, que per ordre de superfície
protegida són: Castelló d’Empúries (57,4%), Sant
Pere Pescador (12,8%), Palau-saverdera (10,2%),
Peralada (8,9%), Pau (4,7%), Pedret i Marzà (2,6%),
l’Escala (2,1%), Roses (1,1%) i l’Armentera (0,2%).
L’objectiu de la declaració d’aquesta àrea com a
parc natural és doble: d’una banda, conservar,
millorar i potenciar els sistemes naturals, i, de
l’altra, fer compatible la conservació amb el
desenvolupament econòmic.
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
té una superfície aproximada de 4.730 ha, de
les quals unes 825 són reserva natural integral
estrictament protegida. El Parc es troba situat a
la comarca de l’Alt Empordà i el conformen els
municipis següents, que per ordre de superfície
protegida són: Castelló d’Empúries (57,4%), Sant
Pere Pescador (12,8%), Palau-saverdera (10,2%),
Peralada (8,9%), Pau (4,7%), Pedret i Marzà (2,6%),
l’Escala (2,1%), Roses (1,1%) i l’Armentera (0,2%).
L’objectiu de la declaració d’aquesta àrea com a
parc natural és doble: d’una banda, conservar,
millorar i potenciar els sistemes naturals, i, de
l’altra, fer compatible la conservació amb el
desenvolupament econòmic.
Seguiments de les poblacions de xatardia scabra 2010Cisticola
Here we present and discuss the data obtained from monitoring three plant species of interest
in the National Park (Xatardia scabra, Potentilla gr. pensylvanica and Woodsia alpina). Following
assessment of their threat factors and population structure, we propose some
conservation measures. For Xatardia scabra and Potentilla gr. pensylvanica only one population
is known, each including a few individuals over a small area and affected by herbivory. Thus,
their local persistence may be endangered. Woodsia alpina was found in a few localities, and
threats seem very hypothetical.
6. LA VEGETACIÓ A les vallsbaixesfins a uns 1.500m, trobaríemmajoritariamentboscoscaducifolisambrouremaetinec, Freixer, faig, avellaner, boix, pi roig, pi negre, neret, nabiu, bruguerola, ginebró i avet. Una part de les espèciesdels Parc (aproximadament un 8%) sónendmismespirenaics en sentit ampli. Al voltant del 7% de tenendistribucióestrictamentbòreo-alpina o àrtico-alpina, i van arribar alsPirineusdurant les darreresglaciacions. El grupmésimportantd'espècies de la flora del Parcpertany al tipuseurosiberià, és a dir, les plantes pròpies de l'Europa central humida
8. FAUNA La fauna de la Parc, encara que ésmoltinterasant, es comporta discretament i no es gens fàcild’observar. Es necsita paciencia i moltasort per ovservar les espèciesmésemvlamatrices que s’hehabiten,hi ha aproximàdament 200 espàcies de vertebratsdiferents. Unes de les ausmésimportantssón: gallfer, perdiu blanca, l’àligadeurada, trencalòs, mallarenguesi el picotnegre…