Cassoletes al terme de Sant Climent

1. CASSOLETES AL TERME DE SANT CLIMENT
Seguim sense poder anunciar que hem restaurat una nova barraca de pedra seca perquè
les precaucions pel coi de coronavirus ens té ben aturats.
Avui, sense deixar el tema de les pedres, permeteu que parlem d'una altra cosa. Parlarem
de petròglifs i cassoletes. Però primer farem una petita introducció ficant-nos, com no
podia ser d'altra manera, en l'Edat de Pedra.
Començarem dient que a Atapuerca, que és a la província de Burgos, segons sembla
s'han trobat les restes d'homínid més antigues d'Europa, l'Homo Antecessor, d'un milió
cent mil anys d'antiguitat.
Sempre dient el que diu la informació que hem consultat direm que fa uns dos-cents mil
anys, durant el període del paleolític inferior, els Neandertals van entrar per primera
vegada a la península Ibèrica. A Capellades, a l'abric Romaní, hi van estar instal·lats des
de fa setanta-cinc mil anys fins fa quaranta mil anys.
Precisament també fa quaranta mil anys que l'Homo Sapiens va arribar a Europa. Eren
caçadors, recol·lectors i nòmades. Són els que fa divuit mil anys, o més, van pintar les
pintures rupestres d'Altamira.
Una glaciació que deixa inhabitable tot el centre d'Europa els obliga a retirar-se a les
penínsules Ibèrica, Itàlica i Grega. I aquí en surt l'art llevantí, pintures que sempre mostren
figures en moviment, com les del Cogul, a les Garrigues i moltes altres amb escenes de
caça.

2. De tota aquesta època prehistòrica en diuen Paleolític (edat de la pedra tallada).
Fa set mil anys una nova onada de gent arriba a Europa procedent de l'Orient Mitjà.
Coneixen l'agricultura i la ramaderia i es fan sedentaris, procés conegut com a revolució
neolítica.
Aviat saben treballar el coure, època que es coneix com a calcolítica (del grec coure i
pedra)
És a cavall d'aquestes dues èpoques que a la part occidental d'Europa es construeixen
els monuments megalítics (grans pedres), dòlmens, menhirs, esteles funeràries...
I aquí és on volíem anar a parar.
Aquests monuments megalítics algunes vegades van acompanyats de petròglifs
majoritàriament en forma d'espiral i de cassoletes, que són petits forats a la pedra que fins
i tot poden tenir solcs que les comuniquin.
Aquests petròglifs i cassoletes també es troben sols en pedres grans i en roques. No se
sap el que signifiquen, però sembla evident que, sobretot les cassoletes, estan per
transmetre una informació.

3. Petròglifs i cassoletes d'Irlanda
De Galícia
De Lleò
A Catalunya sols en tenim cinc o sis. Aquest és al Pla de la Calma del Montseny.

4. Al Puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts es va trobar aquesta pedra que ara és al
Museu d'Arqueologia de Barcelona.
I al Puigpedròs (muntanya de Sant Antoni) en terme de Santa Coloma de Cervelló hi tenim
aquesta
Que, tant l'una com l'altra, encara que a fotografia no es vegin bé, també porten
cassoletes.

5. I ja estem arribant a on volem anar a parar però el Xavier Sánchez de Sant Boi ho
explicarà millor en la introducció del seu excel·lent treball que es pot trobar a Google.
Aquestes són algunes de les cassoletes del Montbaig (Sant Ramon)

6. Aquestes cassoletes del Montbaig totes són mirant el mar. Com que el terme de Sant
Climent d'aquesta muntanya és d'esquena al mar, no en té ni una.
Però les hem trobat. A les muntanyes de segona línia però que també veuen el mar, Costa
Fustera, Roca Ventosa i prop del Puig d'en Di.
No hem trobat la tomba de Tutankamon, són molt poca cosa però són. I amb les de Sant
Boi i el conjunt de tot plegat, com les pedres de Santa Coloma i Sant Vicents, les mines
de Gavà, la cova de can Sadurní de Begues, la cova Bonica de Vallirana, algun Dolmen
del Garraf i potser alguna cosa més fan un conjunt amb interès.
També serveix perquè els climentons sàpiguen que fa quatre mil cinc-cents anys ja corria
gent per aquí i que ens han deixat aquestes cassoletes:

9. N'hi ha algunes més però mig trencades i un parell estan per validar.
I aquest és el mapa d'on estan situades.
A Galícia n'hi molts de petròglifs en espiral i cassoletes. A Mogor, parròquia de Marín, a
tocar de Pontevedra, en un espai tancat, ben cuidat, amb un centre d'interpretació i horari
de visita es poden anar a veure.
I ara la dolenta.
Una retroexcavadora ja s'ha carregat una bona part de les cassoletes del Montbaig, el
petròglif del Puigpedròs de Santa Coloma l'han trencat, fa poc, a cops de martell, el del
Pla de la Calma és una còpia perquè l'original també va rebre alguna agressió, les
pintures del Cogul igualment són una còpia perquè l'original ha quedat invisible de tant
mullar-lo amb una escombra amb aigua per ser vistes millor...
Hauríem de fer que les nostres cassoletes aguantessin uns altres quatre mil cinc-cents
anys, com a mínim.
Jordi Gelabert Petit
novembre del 2020