Les teories antiguesLateoria dels efluvisLa llum és una entitat Independent de l’ullLa llum procedeix del Sol, o dels cossos calents, i els objectes la reflecteixen per la qual cosa és possible veure’ls.Ibnal-Haythan (965-1040)
4.
L’inici de l’òpticamodernaFets experimentalsDivulgació de les lleis de reflexió i refracció.
Determinació de larapidesa de la llumMètode astronòmicObservació del període d’una lluna de JúpiterOlaffRömer (1644, 1710)
10.
Diferents mètodes demesurar la rapidesa de la llumVerificació de la rapidesa de la llumConseqüències de la rapidesa de la llum
11.
Dos teories diferentsper explicar la llumChristian Hygens1629 - 1695Isaac Newton1642-1727
12.
Predomini inicial dela teoria corpuscularMotius de l’acceptació inicial de model corpuscular: L’explicació del color. Per a Newton la llum és un conjunt de corpuscles amb diferent disposició per originar una sensació de color.
13.
La no confirmaciódels fenòmens pròpiament ondulatoris: interferències i difraccions.
14.
El criteri d’autoritat,el fet de ser la teoria defensada per Isaac Newton (considera “la llum de la física”)¿EXPERIMENTUM CRUCIS?
15.
Determinació de larapidesa de la llum en un medi transparentMètode de Léon Foucault (1862)Resultats empírics:Rapidesa de la llum en l’aire= 300.000 km/sRapidesa de la llum en l’aigua= 226.000 Km/s
16.
CONSOLIDACIÓ DEL MODELONDULATORIFets empíricsReferent teòricLa natura electromagnètica de la llum.Verificació dels fenòmens d’interferència i difracció de la llum.James C. Maxwell(1831-1879)Thomas Young
L’origenFonts primàries: cossoscapaços de transformar energia en radiació visible.Fonts secundàries: cossos capaços de remetre part de la llum incident.
24.
Procés de propagacióLesfonts lluminoses emeten llum en totes les direccions.La llum sembla propagar-se en línea recta. Formació d’ombres i penombres.Representació de cadascuna de les direccions pel concepte teòric de “raig”.
26.
Velocitat de propagacióVelocitatde propagació en un medi transparent i homogeni és uniforme. La rapidesa és màxima en el buit ( c).Cada medi es caracteritza per l’índex de refracció (n).
27.
Natura composta dela llumLlum integrada per un conjunt continu de radiacions compreses entre longituds d’ona de 400 nm fins a 700 nm.
4 Làmines planoparal·lelesLàmina plano paral·lela: medi transparent (n làmina) limitat per dues superfícies paral·leles.Condició per travessar la llum la làmina: dues refraccions. Si n medi 1 = n medi 2, es produeix un desplaçament lateral del raig de llum incident.
43.
Càlcul del desplaçamentlateralProcediment:Determinar la trajectòria del raig mitjançant els càlculs dels angles, respecte a la normal, en cadascuna de les cares de la làmina.
44.
Càlcul de ladistància recorreguda la llum per l’interior de la làmina (AB) utilitzant el triangle ACB:
DiagramaProcediment Determinació dela distància AB. Referència triangle ABC.Càlcul del desplaçament. Referència triangle ADB.Determinació de l’angle de refracció.
50.
Càlcul dels anglesd’incidència i refracció.Implicació: Conseqüència:Determinació de la distància recorreguda pel interior de la làmina:Càlcul del desplaçament lateral:
51.
Un cas depropagació de la llum d’especial interès: la fibra òptica La llum es propaga atrapada per l’interior d’un tub, la fibra òptica.Fonament del procés:Reflexió totalCondicions:http://www.sciences.univ-nantes.fr/physique/perso/cortial/bibliohtml/fibrst_j.htmlhttp://www.sciences.univ-nantes.fr/physique/perso/cortial/bibliohtml/optgeom.html
52.
Aplicació de lafibra òpticaEndoscòpiaExploracions- obtenció de mostres - cirurgia ....