Si duhet ta shikojme/studjojme rrealisht nje statistike ne fushen e transportitAlbania Energy Association
Elementi baze ne ndertimin e nje projekti transporti eshte analiza e kerkes-ofert per transport. Kjo shpesh vjen nga verejtjet, ose pamjat direkte ne terren, nga menyra se si sillen ose levizin njerezit apo mallrat. Ashtu si dhe ne vleresimet e tjera per terrenin, edhe ketu kemi nje logjike te perafert, e dalluar, si me poshte:
1) Niveli i sherbimit mbi infrastrukturen ekzistuese, kjo ka te beje me grumbullimin e te dhenave rreale, statistikore mbi infrastrukturen ekzistuese, si dhe kerkesen per transport, apo sherbimet e transportit, si dhe pyetjet ose ceshtjet te tjera, qe lindin ne kete bashkeveprim kerkese-oferte
2) Modelimi simulues i nje sistemi, ne te cilen jane parashikuar vleresimet tekniko-ekonomike, nder te tjerat dhe demografike, social-ekonomike, urbanistike, etj. Si kane ndikuar ose vijuar keto elemente, gjate shfrytezimit ?
3) Treguesit Financiare, si kane qene dhe si eshte bilanci financiare i ketij sherbimi, dinamika e tij, si dhe ndonje alternative e tij, ne pasqyren e kostove e te rendimentit
This was a concept for a company who wanted to reinvent themselves and give their company a facelift using Steelcase products. This client was open to new ideas, new technology, wanted bright colors and needed multiple types of spaces offered by the Steelcase product line. I was able to create their new space and show them how each of the areas would relate to each other, while also visualizing open space planning, private offices, alcoves and various conferencing solutions.
Accessing the Power of Pro Bono Through the Readiness Roadmap Yvonne Turner
Have you ever wondered how you could help your nonprofit partners take their organization to the next level with pro bono support? On July 22, speakers from Points of Light, Taproot Foundation and Capital one led a training on a new tool-- the Readiness Roadmap—a one-stop shop designed to help nonprofits navigate and manage skills-based volunteering. Explore each stop on the Roadmap that will empower nonprofits to: improve their readiness to receive pro bono, identify their skills-based volunteer needs, find the right volunteers, and more!
Si duhet ta shikojme/studjojme rrealisht nje statistike ne fushen e transportitAlbania Energy Association
Elementi baze ne ndertimin e nje projekti transporti eshte analiza e kerkes-ofert per transport. Kjo shpesh vjen nga verejtjet, ose pamjat direkte ne terren, nga menyra se si sillen ose levizin njerezit apo mallrat. Ashtu si dhe ne vleresimet e tjera per terrenin, edhe ketu kemi nje logjike te perafert, e dalluar, si me poshte:
1) Niveli i sherbimit mbi infrastrukturen ekzistuese, kjo ka te beje me grumbullimin e te dhenave rreale, statistikore mbi infrastrukturen ekzistuese, si dhe kerkesen per transport, apo sherbimet e transportit, si dhe pyetjet ose ceshtjet te tjera, qe lindin ne kete bashkeveprim kerkese-oferte
2) Modelimi simulues i nje sistemi, ne te cilen jane parashikuar vleresimet tekniko-ekonomike, nder te tjerat dhe demografike, social-ekonomike, urbanistike, etj. Si kane ndikuar ose vijuar keto elemente, gjate shfrytezimit ?
3) Treguesit Financiare, si kane qene dhe si eshte bilanci financiare i ketij sherbimi, dinamika e tij, si dhe ndonje alternative e tij, ne pasqyren e kostove e te rendimentit
This was a concept for a company who wanted to reinvent themselves and give their company a facelift using Steelcase products. This client was open to new ideas, new technology, wanted bright colors and needed multiple types of spaces offered by the Steelcase product line. I was able to create their new space and show them how each of the areas would relate to each other, while also visualizing open space planning, private offices, alcoves and various conferencing solutions.
Accessing the Power of Pro Bono Through the Readiness Roadmap Yvonne Turner
Have you ever wondered how you could help your nonprofit partners take their organization to the next level with pro bono support? On July 22, speakers from Points of Light, Taproot Foundation and Capital one led a training on a new tool-- the Readiness Roadmap—a one-stop shop designed to help nonprofits navigate and manage skills-based volunteering. Explore each stop on the Roadmap that will empower nonprofits to: improve their readiness to receive pro bono, identify their skills-based volunteer needs, find the right volunteers, and more!
Article i apunts que vaig emprar per la xerrada que vaig donar el 19 de març de 2011 per al Col·lectiu Rissaga.
On explic la meva experiència al mon del programari lliure.
1. Introducció.
Programari Lliure.
Conclusions.
Programari Lliure
Una experiència personal
Santiago Benejam Torres
Xerrada per al Col·lectiu Rissaga
18 de març de 2011
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
2. Introducció.
Programari Lliure.
Conclusions.
Index
1 Introducció.
Presentació.
Una experiència personal.
2 Programari Lliure.
Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Llicències de GNU GPL.
Tipus de Programari.
Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
3 Conclusions.
Avantatges del Programari Lliure.
Programari Lliure versus Privatiu.
Anècdotes i exemples
Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
3. Introducció.
Presentació.
Programari Lliure.
Una experiència personal.
Conclusions.
Presentació
Em dic Santi, Des de petit la curiositat de saber com funcionen i per que
funcionen les coses, han despertat en mi un gran interès. No tenc
formació informàtica, som autodidacta. Ara passaré a explicar-vos la
meva experiència personal amb GNU/Linux i el programari lliure.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
4. Introducció.
Presentació.
Programari Lliure.
Una experiència personal.
Conclusions.
Una experiència personal
Internet a l'any 1996.
Allà per l'any 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet.
Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k.
En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats.
Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i de
molts temes.
GNU/Linux i Programari Lliure.
A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes del
programari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca on
col·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programari
lliure i les seves implicacions.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
5. Introducció.
Presentació.
Programari Lliure.
Una experiència personal.
Conclusions.
Una experiència personal
Internet a l'any 1996.
Allà per l'any 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet.
Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k.
En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats.
Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i de
molts temes.
GNU/Linux i Programari Lliure.
A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes del
programari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca on
col·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programari
lliure i les seves implicacions.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
6. Introducció.
Presentació.
Programari Lliure.
Una experiència personal.
Conclusions.
Una experiència personal
Internet a l'any 1996.
Allà per l'any 1996 vaig donar les meves primeres passes per internet.
Amb connexions per mòdem a 33.6 o 56 k.
En poc temps vaig anar descobrint les seves possibilitats.
Comunicació amb altre gent i la possibilitat de aprendre molt i de
molts temes.
GNU/Linux i Programari Lliure.
A part de sentir-ne parlar a Internet o mitjançant revistes del
programari lliure i Linux, a un programa de Cope Menorca on
col·laborava Santi Juanico vaig començar a descobrir el programari
lliure i les seves implicacions.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
7. Introducció.
Presentació.
Programari Lliure.
Una experiència personal.
Conclusions.
Usenet i es.comp.os.linux.*
Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des
de la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa de
ordinadors, on un deixa un missatge a un grup d'un tema concret i el
missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan
organitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups
de Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*.
Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup de
entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les
primeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveis
de correu, usenet, dns, ftp i molts mes.
A l'any 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys
desprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors.
Que encara tenc en funcionament.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
8. Introducció.
Presentació.
Programari Lliure.
Una experiència personal.
Conclusions.
Usenet i es.comp.os.linux.*
Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des
de la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa de
ordinadors, on un deixa un missatge a un grup d'un tema concret i el
missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan
organitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups
de Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*.
Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup de
entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les
primeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveis
de correu, usenet, dns, ftp i molts mes.
A l'any 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys
desprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors.
Que encara tenc en funcionament.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
9. Introducció.
Presentació.
Programari Lliure.
Una experiència personal.
Conclusions.
Usenet i es.comp.os.linux.*
Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des
de la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa de
ordinadors, on un deixa un missatge a un grup d'un tema concret i el
missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan
organitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups
de Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*.
Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup de
entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les
primeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveis
de correu, usenet, dns, ftp i molts mes.
A l'any 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys
desprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors.
Que encara tenc en funcionament.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
10. Introducció.
Presentació.
Programari Lliure.
Una experiència personal.
Conclusions.
Usenet i es.comp.os.linux.*
Usenet és un sistema distribuït de discussió que va evolucionar des
de la xarxa UUCP amb el mateix nom. Usenet es una xarxa de
ordinadors, on un deixa un missatge a un grup d'un tema concret i el
missatge es propaga a la resta de servidors. Els grups estan
organitzats de manera jeràrquica per temes. Entre molts altres grups
de Usenet vaig topar-me amb els grups de es.comp.os.linux.*.
Usenet, es.comp.os.linux.* - Escomposlinux - Ecolnet, un grup de
entusiastes van crear Ecolnet o escomposlinux.org. Gracies a les
primeres connexions ADSL i servidors casolans, es donaven serveis
de correu, usenet, dns, ftp i molts mes.
A l'any 1998 vaig instal·lar Linux per primera vegada i pocs anys
desprès vaig entrar a formar part de Ecolnet i dels seus servidors.
Que encara tenc en funcionament.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
11. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Que es el programari Lliure?.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
12. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Que es el programari Lliure?.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
13. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Que es el programari Lliure?.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
14. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Que es el programari Lliure?.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
15. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Que es el programari Lliure?.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
16. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Que es el programari Lliure?.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
17. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Que es el programari Lliure?.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre
llibertats denides per la Free Software Foundation:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat
0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui
beneciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font
és un requisit.
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en
algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop
compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el
que el seu autor va programar.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
18. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Copyleft.
Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.
Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden
aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.
Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor
(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir
còpies d'un treball.
Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets
d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra
derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el
treball com les seves versions derivades.
Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el
contrari que el copyright.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
19. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Copyleft.
Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.
Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden
aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.
Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor
(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir
còpies d'un treball.
Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets
d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra
derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el
treball com les seves versions derivades.
Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el
contrari que el copyright.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
20. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Copyleft.
Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.
Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden
aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.
Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor
(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir
còpies d'un treball.
Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets
d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra
derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el
treball com les seves versions derivades.
Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el
contrari que el copyright.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
21. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Copyleft.
Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.
Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden
aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.
Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor
(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir
còpies d'un treball.
Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets
d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra
derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el
treball com les seves versions derivades.
Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el
contrari que el copyright.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
22. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Copyleft.
Copyleft. Les llicències GPL i Creative Commons son llicències Copyleft.
Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden
aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.
Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor
(copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir
còpies d'un treball.
Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets
d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra
derivada pugui fer servir, modicar, i també redistribuir tant el
treball com les seves versions derivades.
Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el
contrari que el copyright.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
23. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Llicències de GNU GPL.
La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la
majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels
paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.
La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. S'utilitza en
algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera
versió és la 3.
La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la
GNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi
de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3.
La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma
de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a d'altres
documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de
distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense
nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
24. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Llicències de GNU GPL.
La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la
majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels
paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.
La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. S'utilitza en
algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera
versió és la 3.
La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la
GNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi
de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3.
La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma
de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a d'altres
documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de
distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense
nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
25. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Llicències de GNU GPL.
La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la
majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels
paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.
La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. S'utilitza en
algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera
versió és la 3.
La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la
GNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi
de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3.
La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma
de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a d'altres
documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de
distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense
nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
26. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Llicències de GNU GPL.
La Llicència Pública General (GPL) de GNU. És la llicència de la
majoria dels programes del Projecte GNU i de més de la meitat dels
paquets de programari lliure. La darrera versió és la 3.
La Llicència Pública General Reduïda (LGPL) de GNU. S'utilitza en
algunes (no pas totes) biblioteques del Projecte GNU. La darrera
versió és la 3.
La Llicència Pública General Aero (AGPL) de GNU. Es basa en la
GNU GPL, recomanen utilitzar-lo per a qualsevol programa que hagi
de funcionar habitualment sobre una xarxa. La darrera versió és la 3.
La Llicència de Documentació Lliure de GNU (GFDL). Es una forma
de copyleft destinada als manuals, als llibres de text i a d'altres
documents per a garantir a tothom la llibertat efectiva de copiar i de
distribuir el document amb o sense modicacions, i amb o sense
nalitats comercials. La darrera versió és la 1.3.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
27. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Tipus de programari.
Programari Lliure
GNU GPL. Programari amb Copyleft
Open Source. Programari de fonts obertes. Menys restrictiu que el
GPL.
Domini Public. Sense restriccions.
BSD.
Privatiu
Freeware. Generalment programari gratis
Shareware. Gratis durant un temps, desprès s'ha de comprar per
seguir-lo emprant.
Comercial. Privatiu i de pagament mitjançant llicencies d'us.
Privat. La paraula ja ho diu, no es sol donar a conèixer al public.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
28. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Distribucions GNU/Linux
Que es una distribució GNU/Linux?.
Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un
kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,
instal·lació i us.
Distribucions.
Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,
Mandrake/Mandriva/Mageia.
Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small
Linux o Puppy Linux.
Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,
Punts d'accés wi, aparells multimèdia.
Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.
Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
29. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Distribucions GNU/Linux
Que es una distribució GNU/Linux?.
Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un
kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,
instal·lació i us.
Distribucions.
Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,
Mandrake/Mandriva/Mageia.
Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small
Linux o Puppy Linux.
Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,
Punts d'accés wi, aparells multimèdia.
Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.
Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
30. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Distribucions GNU/Linux
Que es una distribució GNU/Linux?.
Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un
kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,
instal·lació i us.
Distribucions.
Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,
Mandrake/Mandriva/Mageia.
Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small
Linux o Puppy Linux.
Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,
Punts d'accés wi, aparells multimèdia.
Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.
Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
31. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Distribucions GNU/Linux
Que es una distribució GNU/Linux?.
Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un
kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,
instal·lació i us.
Distribucions.
Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,
Mandrake/Mandriva/Mageia.
Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small
Linux o Puppy Linux.
Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,
Punts d'accés wi, aparells multimèdia.
Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.
Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
32. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Distribucions GNU/Linux
Que es una distribució GNU/Linux?.
Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un
kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,
instal·lació i us.
Distribucions.
Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,
Mandrake/Mandriva/Mageia.
Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small
Linux o Puppy Linux.
Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,
Punts d'accés wi, aparells multimèdia.
Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.
Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
33. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Distribucions GNU/Linux
Que es una distribució GNU/Linux?.
Es una recopilació de programes mes o manco adaptats. Amb un
kernel o nucli i posats a disposició del public per la seva descarrega,
instal·lació i us.
Distribucions.
Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,
Mandrake/Mandriva/Mageia.
Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm Small
Linux o Puppy Linux.
Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,
Punts d'accés wi, aparells multimèdia.
Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.
Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
34. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Mapa Conceptual.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
35. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Richard Stallman.
Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. L'any
1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat de
Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori
d'intel·ligència articial del MIT.
Linus Torvalds
En la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a nals del
setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'un
sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix
de l'època.
Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònic
que va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups de
Usenet), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Al
cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altres
informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux
i, per tant, millorar-lo.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
36. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Richard Stallman.
Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. L'any
1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat de
Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori
d'intel·ligència articial del MIT.
Linus Torvalds
En la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a nals del
setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'un
sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix
de l'època.
Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònic
que va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups de
Usenet), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Al
cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altres
informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux
i, per tant, millorar-lo.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
37. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Richard Stallman.
Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. L'any
1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat de
Harvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratori
d'intel·ligència articial del MIT.
Linus Torvalds
En la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a nals del
setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'un
sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix
de l'època.
Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònic
que va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups de
Usenet), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Al
cap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altres
informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux
i, per tant, millorar-lo.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
38. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Free Software Foundation
El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programari
lliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar el
sistema operatiu GNU.
GNU és un acrònim recursiu de l'anglès GNU's Not Unix (GNU
no és Unix). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu de
crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre
de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada
al grup de notícies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguir
diversos escrits de Richard Stallman, com el Manifest GNU, que
van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU,
entre les quals destaca retornar a l'esperit de cooperació que hi
havia als temps inicials a la comunitat d'usuaris d'ordinadors.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
39. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Free Software Foundation
El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programari
lliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar el
sistema operatiu GNU.
GNU és un acrònim recursiu de l'anglès GNU's Not Unix (GNU
no és Unix). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu de
crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre
de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada
al grup de notícies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguir
diversos escrits de Richard Stallman, com el Manifest GNU, que
van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU,
entre les quals destaca retornar a l'esperit de cooperació que hi
havia als temps inicials a la comunitat d'usuaris d'ordinadors.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
40. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Free Software Foundation
El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programari
lliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar el
sistema operatiu GNU.
GNU és un acrònim recursiu de l'anglès GNU's Not Unix (GNU
no és Unix). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu de
crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembre
de 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegada
al grup de notícies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguir
diversos escrits de Richard Stallman, com el Manifest GNU, que
van establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU,
entre les quals destaca retornar a l'esperit de cooperació que hi
havia als temps inicials a la comunitat d'usuaris d'ordinadors.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
41. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
GNU - Copyleft - Linux
UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està
basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament
estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament
compatible amb UNIX.
Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquè
tots els usuaris el poguessin executar, copiar, modicar i distribuir,
el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per
garantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors dels
mateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en clara
oposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL.
GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNU
el nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara no
estava madur.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
42. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
GNU - Copyleft - Linux
UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està
basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament
estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament
compatible amb UNIX.
Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquè
tots els usuaris el poguessin executar, copiar, modicar i distribuir,
el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per
garantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors dels
mateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en clara
oposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL.
GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNU
el nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara no
estava madur.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
43. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
GNU - Copyleft - Linux
UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està
basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament
estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament
compatible amb UNIX.
Per assegurar que el programari de GNU fos sempre lliure perquè
tots els usuaris el poguessin executar, copiar, modicar i distribuir,
el projecte havia de ser llançat sota una llicència dissenyada per
garantir aquests drets i que evités les restriccions posteriors dels
mateixos. La idea en anglès es coneix com a copyleft (en clara
oposició al copyright), i està contingut a la llicència GPL.
GNU/Linux. Es va adoptar com a nucli o kernel per el projecte GNU
el nucli Linux de Linus Torvalds. Hurd el nucli del projecte encara no
estava madur.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
44. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Altres.
Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), també
conegut com ESR, és l'autor de La catedral i el basar i actual
responsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionari
del hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa va
donar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la cultura
hacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les
gures del moviment del codi obert, del qual és avui un dels
personatges més famosos i controvertits.
Programadors acionats o independents i empreses. IBM, Sun
Microsystems, Red Hat.
Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucions
adaptades, com Guadalinex a Extremadura, Catix a Catalunya i
altres.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
45. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Altres.
Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), també
conegut com ESR, és l'autor de La catedral i el basar i actual
responsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionari
del hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa va
donar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la cultura
hacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les
gures del moviment del codi obert, del qual és avui un dels
personatges més famosos i controvertits.
Programadors acionats o independents i empreses. IBM, Sun
Microsystems, Red Hat.
Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucions
adaptades, com Guadalinex a Extremadura, Catix a Catalunya i
altres.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
46. Que es el Programari Lliure?.
Copyleft
Introducció. Llicències de GNU GPL.
Programari Lliure. Tipus de Programari.
Conclusions. Distribucions GNU/Linux
Mapa Conceptual del Programari Lliure.
Qui es qui al Programari Lliure.
Altres.
Eric Steven Raymond (4 de desembre de 1957, Boston - ), també
conegut com ESR, és l'autor de La catedral i el basar i actual
responsable del Jargon File (conegut també com El nou diccionari
del hacker). La seva contribució en aquesta darrera iniciativa va
donar-li gran reputació com a historiador/antropòleg de la cultura
hacker, però des del 1997 és conegut principalment com una de les
gures del moviment del codi obert, del qual és avui un dels
personatges més famosos i controvertits.
Programadors acionats o independents i empreses. IBM, Sun
Microsystems, Red Hat.
Comunitats autònomes espanyoles, han creat distribucions
adaptades, com Guadalinex a Extremadura, Catix a Catalunya i
altres.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
47. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable.
Personalitzable.
Documentació. Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
48. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable.
Personalitzable.
Documentació. Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
49. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable.
Personalitzable.
Documentació. Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
50. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable.
Personalitzable.
Documentació. Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
51. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable.
Personalitzable.
Documentació. Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
52. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Avantatges del Programari Lliure.
Fiable, segur i robust.
Senzill, simple i funcional.
Adaptable.
Personalitzable.
Documentació. Ideal per aprendre.
Al escriptori i com a servidor.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
53. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Principals programes lliures.
Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis.
Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.
Utilitats.
Omàtica.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
54. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Principals programes lliures.
Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis.
Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.
Utilitats.
Omàtica.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
55. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Principals programes lliures.
Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis.
Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.
Utilitats.
Omàtica.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
56. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Principals programes lliures.
Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis.
Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.
Utilitats.
Omàtica.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
57. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Alternatives de Programari Lliure als programes mes
coneguts del programari privatiu.
Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
I milers d'exemples mes.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
58. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Alternatives de Programari Lliure als programes mes
coneguts del programari privatiu.
Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
I milers d'exemples mes.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
59. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Alternatives de Programari Lliure als programes mes
coneguts del programari privatiu.
Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
I milers d'exemples mes.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
60. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Alternatives de Programari Lliure als programes mes
coneguts del programari privatiu.
Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
I milers d'exemples mes.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
61. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Alternatives de Programari Lliure als programes mes
coneguts del programari privatiu.
Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
I milers d'exemples mes.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
62. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Alternatives de Programari Lliure als programes mes
coneguts del programari privatiu.
Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
MS Oce - Openoce/LibreOce, Koce.
Messenger - aMsn, Pidgin.
Photoshop - Gimp.
I milers d'exemples mes.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
63. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Anècdotes i exemples
Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?.
Neal Stephenson al llibre Al principi hi hagué la línia d'ordres. Fa
una analogia amb cotxes, que resumiré una mica.
Open tray. Aquesta em va pasar fa molts anys.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
64. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Anècdotes i exemples
Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?.
Neal Stephenson al llibre Al principi hi hagué la línia d'ordres. Fa
una analogia amb cotxes, que resumiré una mica.
Open tray. Aquesta em va pasar fa molts anys.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
65. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Anècdotes i exemples
Que vos agrada mes el menjar ràpid, el de gourmet o el casolà?.
Neal Stephenson al llibre Al principi hi hagué la línia d'ordres. Fa
una analogia amb cotxes, que resumiré una mica.
Open tray. Aquesta em va pasar fa molts anys.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
66. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Recomanacions Per llegir.
Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.
La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.
Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.
Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.
Pringao How-to. De Santiago Romero.
Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
67. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Recomanacions Per llegir.
Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.
La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.
Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.
Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.
Pringao How-to. De Santiago Romero.
Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
68. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Recomanacions Per llegir.
Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.
La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.
Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.
Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.
Pringao How-to. De Santiago Romero.
Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
69. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Recomanacions Per llegir.
Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.
La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.
Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.
Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.
Pringao How-to. De Santiago Romero.
Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
70. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Recomanacions Per llegir.
Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.
La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.
Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.
Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.
Pringao How-to. De Santiago Romero.
Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
71. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Recomanacions Per llegir.
Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman.
La catedral i el basar. De Eric S. Raymond.
Cultura Lliure. De Lawrence Lessig.
Al principi hi hagué la linia d'ordres. De Neal Stephenson.
Pringao How-to. De Santiago Romero.
Trampa en el Cyberespacio. De Roberto Di Cosmo.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure
72. Avantatges del Programari Lliure.
Introducció. Programari Lliure versus Privatiu.
Programari Lliure. Anècdotes i exemples
Conclusions. Per llegir.
Preguntes i dubtes.
Preguntes i dubtes.
Santiago Benejam Torres Programari Lliure