1. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

2. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Què és el programari lliure?
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

3. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Què és el programari lliure?
El programari lliure és aquell que un cop obtingut pot ser utilitzat,
copiat,estudiat, modificat i redistribuït lliurement.
De manera que respecta les llibertats bàsiques de l'usuari i de la societat tot
basant-se en la llibertat de compartir i modificar el codi.
L'associació que vetlla pel programari lliure, la Free Software Foundation, ha
establert les quatre condicions que permeten distingir el programari lliure del
privatiu
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

4. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Què és el programari lliure?
les 4 llibertats:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat
1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

5. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Què és el programari lliure?
les 4 llibertats:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat
1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

6. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Què és el programari lliure?
les 4 llibertats:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat
1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

7. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Què és el programari lliure?
les 4 llibertats:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat
1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

8. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Evolució del programari lliure
Principis dels 80: algunes petites comunitats comencen a concebre el
programari lliure. La utopia
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

9. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Evolució del programari lliure
Principis dels 80: algunes petites comunitats comencen a concebre el
programari lliure. La utopia
Finals dels 80: GNU, BSD, X11. Primers resultats
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

10. Què és GNU?
En 1984, RMS decideix crear un SO que pogués ser lliure
i gratuït. Amb una petita comunitat de programadors, crea
la FSF. El nou SO es dirà GNU i utilitzarà la llicència GPL.
El 1990 ja han desenvolupat quasi tots els
elements imprescindibles del sistema: editor
de text, shell, compilador, depurador... Però
la producció del kernel (nucli) del sistema
estava molt endarrerida.

11. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Evolució del programari lliure
Principis dels 80: algunes petites comunitats comencen a concebre el
programari lliure. La utopia
Finals dels 80: GNU, BSD, X11. Primers resultats
Principis del 1990: Linux, sistemes operatius lliures, primeres empreses.
De la promesa a la realitat
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

12. Linux o GNU/Linux?
En 1991, el finlandès Linus Torvalds,
estudiant d'Informàtica, comença a
treballar en un nucli basat en MINIX. El
nou nucli s'anomenarà Linux.
Als pocs mesos, Torvalds decideix publicar-lo sota la
llicència GPL i s'uneix al projecte GNU: és el naixement
del sistema GNU/Linux (1992).

13. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Evolució del programari lliure
Principis dels 80: algunes petites comunitats comencen a concebre el
programari lliure. La utopia
Finals dels 80: GNU, BSD, X11. Primers resultats
Principis del 1990: Linux, sistemes operatius lliures, primeres empreses.
De la promesa a la realitat
Finals dels 90: Linux, Apache, MySQL, PHP. . . Programari lliure als
mitjans de comunicació
Principis del 2000: GNOME5, KDE6, OpenOffice7,UBUNTU. . . Programari lliure per a
tothom. Una solució que s'ha de considerar
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

14. Què és l'Ubuntu?
Ubuntu és una distribució de GNU/Linux
basada en Debian, la distribució amb més
programari preparat per a instal·lar que hi ha.
GNU/Linux és un sistema operatiu lliure. Lliure
significa que respecta les quatre llibertats del
programari definides per Richard M. Stallman
(RMS) i la FSF (Free Software Fundation).

15. Tot va començar quan Mark Shuttleworth va crear l'empresa
Canonical Ltd. per tal de començar el desenvolupament
d'una nova distribució de GNU/Linux.

16. Aquesta es centraria en la facilitat d'ús per a l'usuari mitjà i
tindria llançaments regulars cada 6 mesos, basats en l'última
versió inestable de Debian, la distribució més completa del
món, a la qual ja havia contribuït abans.

17. Amb aquest fi, va contractar diversos desenvolupadors de
Debian, Gnome i Arch, i el 20 d'octubre del 2004 va sortir a
la llum la primera versió de l'Ubuntu, la 4.10 "Warty
Warthog".

18. El programari lliure:
una qüestió de llibertat
Evolució del programari lliure
Actualment: el programari lliure és usable per a l'usuari final.
Algunes administracions públiques migren a programari lliure: Alemanya, Argentina,
Brasil, Cuba, Xile, Equador, Espanya, França, Mèxic, República Dominicana,
Veneçuela. . . Algunes empreses programari
lliure amb el seu maquinari (Dell, Epson, HP...). Algunes
empreses comencen a alliberar el seu programari (Java seguint l'exemple de Netscape o
StarOffice).
El programari lliure no para de créixer: cada cop hi ha més usuaris i més
gent implicada.
Presentació de Josep Gallart
Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf

19. «
Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible per a la resta, confia en els altres, no se
sent amenaçada si els altres estan bé i són capaços de fer coses, té una confiança en si mateixa
que prové de saber que pertany a un tot més gran, i se sent discriminada quan la resta és humiliada
o discriminada, torturada o oprimida. »
— Arquebisbe Desmond Tutu
El SO Ubuntu porta l'esperit de l'Ubuntu al món dels ordinadors.
gnu/linux per a éssers humans

20. La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu
1- Mai es pagarà per Ubuntu. Ni tan sols existeix un
preu diferenciador per a una enterprise edition.

21. La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu
2- S'inclouran les millors traduccions i infraestructu
res d'accessibilitat possibles. D'aquesta manera,
Ubuntu estarà a l'abast de moltes persones.

22. La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu
3- La política de versions serà regular i predicible,
concretament cada 6 mesos. Tenint la possibilitat d'utilitzar
la versió estable o la de desenvolupament. Cada versió
tindrà com a mínim suport durant 18 mesos.

23. La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu
4- Ubuntu vol promoure els principis del desenvolupament
del programari lliure. Es pretén animar a fer ús del
programari, millorar-lo i distribuir-lo.

24. La primera versió
d'Ubuntu té com a
número de versió
4.10, segons la
data de creació,
any i mes de
lliurament.
Cada versió
també té un nom
en clau. En alguns
àmbits se'n podria
dir nom de
fàbrica. Per aquest
nom s'utilitza un
nom animal (o
ésser) amb un
adjectiu graciós.

25. Sabors «oficials»
escriptori Unity
escriptori KDE
escriptori XFCE, més lleuger
escriptori GNOME
escriptori LXDE: molt lleuger

26. Sabors «no oficials»
Aprofitant les 4 llibertats abans esmentades hi ha tota mena
d'adaptacions de l'Ubuntu als gustos i a les necessitats de
cadascú:
medi-centre
per disseny i multimèdia
I tot un seguit de variants (LinuxMint, Linex, Guadalinex,
LliureX, ...)

27. Cap a un ecosistema
El 31 d'octubre de 2011, durant la presentació de l'Ubuntu Developer
Summit, Mark Shuttleworth anuncia la integració d'Ubuntu en diversos
altres dispositius, com ara tauletes, televisors, telèfons i ordinadors
tradicionals. Tot aquesta integració conclourà en la versió 14.04, a l'abril de
2014.

28. Cap a un ecosistema

29. Catalan LoCo Team

30. Què són els LoCo
Teams?
ubuntu.cat
Equips de treball d'usuaris i desenvolupadors de l'Ubuntu,
d'àmbit territorial o idiomàtic, dissenyats per a difondre
l'Ubuntu i el programari lliure.
Constitueixen grups d'ajut i de difusió i estan formats,
sobretot, per voluntaris.

31. Història del LoCo en català
Al maig de 2005, Rafael Carreras intenta, per primera vegada,
organitzar una comunitat d'ubuntaries en català. Es va demanar
una llista de correu a Ubuntu, però no van entendre un LoCo no
estatal i basat en un idioma, no pas en un territori. La “precomunitat” no va prosperar.
●
Al 2006, en un segon intent, van contactar uns pocs interessats a
reflotar l'equip i es va demanar una llista de correu a la Càtedra de
Programari Lliure de la UPC: en poc temps, s'hi van subscriure 140
persones.
●
El 15 de maig de 2007, el Community Council d'Ubuntu va atorgar
l'oficialitat al Catalan LoCo Team.
●

32. Situació actual
Som 69 membres a l'equip i
329 persones subscrites a la
llista de correu.
●
Ens organitzem a través d'un
canal d'irc, un fòrum, una
wiki, un web i un Planet.
●
Festa Raring Ringtail - Ubuntu 13.04
Treballem en grups de treball
(web, difusió, traducció,...).
●
Hem realitzat una norantena de
reunions per irc, més diverses
trobades, Installs Party i festes.
●
Lloc: Jesuïtes El Clot de Barcelona

33. Vies de contacte:
Portal del LoCo en català:
www.ubuntu.cat
Fòrum:
http://ubuntuforums.org/forumdisplay.php?f=206
Llista de correu:
http://llistes.cpl.upc.edu/pipermail/ubuntucat-info/
Arxiu de la llista de correu:
http://dir.gmane.org/gmane.linux.ubuntu.user.catalan
Canal de xat irc:
#ubuntu-cat@irc.freenode.org
Wiki:
https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam

34. Objectius a llarg termini
Ampliar la comunitat d'usuaris (LoCo) (547 al mapa) i
consolidar un equip (Team) important de coŀlaboradors
(92 al Launchpad).
●
Difondre l'ús de l'Ubuntu amb festes, jornades, cursos,
assessorament...
●
ubuntaires

35. Moltes gràcies!!!
ubuntaires