Programari Lliure I Formats Oberts

IOC Programari lliure i formats oberts

Índex de continguts
Formats Lliures i privatius..................................................................................2
Introducció......................................................................................................2
Tipus de formats..............................................................................................3
Per què cal fer servir formats lliures?.............................................................4
El dret a llegir el que és nostre...................................................................4
Internet com a bé públic.............................................................................4
Seguretat i profilaxi.....................................................................................5
Com fer-ho?.....................................................................................................6
Formats i eines............................................................................................6
Com decidir el format..................................................................................6
Petit manual pràctic........................................................................................7
Generar format pdf .....................................................................................7
Altres eines..................................................................................................7
Comentari final................................................................................................8
Què és el programari lliure?...............................................................................9
Avantatges del programari lliure..................................................................10
Enllaços d'interès..............................................................................................13

Pàgina 1 de 13


Formats Lliures i privatius
Introducció
Durant els vostres estudis a l'IOC segurament utilitzareu “programari lliure”
i veureu fitxers en “formats oberts” que us poden semblar desconeguts.

Potser, però, aquests conceptes no són tant llunyans. Si utilitzeu per exemple
el navegador “Firefox”, esteu utilitzant programari lliure. I si treballeu amb la
suite ofimàtica OpenOffice, no només utilitzeu programari lliure, si no que a
més treballeu amb formats oberts.
Comentarem en primer lloc la importància dels formats oberts per garantir la
lliure transmissió de la informació i després farem una ullada al món del
programari lliure i veurem per què es recomana el seu ús.
Necessitem format oberts per garantir que sempre podrem accedir a la nostra
informació i a més assegurar-nos que qualsevol que vulgui accedir-hi pugui
fer-ho sense restriccions.
Necessitem programari lliure per garantir la seguretat de la nostra informació
i evitar limitacions que retallen la nostra llibertat com a usuaris.
L'objectiu d'aquest document és introduir-vos en aquests dos conceptes i que
entengueu el per què de la seva utilització a l'IOC.

Pàgina 2 de 13


Tipus de formats
Primer de tot cal distingir els formats d'intercanvi de documents per saber de
què estem parlant.
• Formats tancats o privatius. Són aquells les especificacions dels quals
no estan publicades o ho estan només parcialment. Acostumen a ser
propietat d'una empresa. Donat que no hi ha especificacions sobre com
es pot llegir i escriure en aquest format, sol ser necessari o bé recórrer
al programes específics del fabricant i propietari del format o bé a
complicades tècniques d'enginyeria inversa (no sempre del tot legals)
per esbrinar-ho. En el nostre cas els formats de Microsoft Office com el
.doc, el .xls ... són formats privatius. També són tancades les
especificacions del protocol que fa servir hotmail i msn per a la
missatgeria instantània. Aquests formats NO són un estàndard encara
que siguin molt utilitzats i per tant sempre dependran del que vulgui fer
l'empresa propietària dels drets.

• Formats publicats. La seva especificació està totalment publicada,
malgrat que poden pertànyer a una empresa i aquesta pot ser la seva
principal impulsora. L'ús i la creació de documents en aquests formats
no està restringit. La seva evolució depèn, com en el cas anterior, de la
voluntat de l'empresa que és al darrera. Exemples d'aquests formats: el
Postscript i el PDF d'Adobe. L'Organització Internacional per a la
Estandardització (més coneguda com I.S.O.) va aprovar al desembre del
2007 que el format PDF 1.7 esdevingués oficialment estàndard ISO
32000. Això representa que els documents PDF es converteixen
oficialment en un estàndard internacional.

• Formats oberts. Solen pertànyer a organitzacions sense afany de lucre
que tenen com a objectiu regular-los. Les seves especificacions estan
totalment publicades. Els exemples més clars són l'html, que avui en dia
és la base de tota la world wide web, (regulat pel W3C), i sobretot, pel
que fa a documents ofimàtics, els formats OpenDocument ODF
(.odt per a text, .ods per a full de càlcul, .odp per a presentacions...). És
important ressaltar que al maig del 2006, ISO va aprovar l’estàndard
ISO/IEC 26300, que eleva a la categoria d’estàndard internacional el
format de document ODF.

Es poden donar moltes combinacions, però la millor de totes és: Format obert
i estàndard ISO. En aquests moment, OpenDocument compleix les dues.

Pàgina 3 de 13


Per què cal fer servir formats lliures?
El dret a llegir el que és nostre
Els nostres avis, quan volien escriure alguna cosa, agafaven paper i ploma i
s'hi posaven. Amb el temps, el paper ha envellit, s'ha tornat groguenc, però
nosaltres podem seguir llegint allò que van escriure.
Nosaltres ja no fem servir paper i ploma, o bolígraf, per escriure. En general,
ara ho fem davant d'una pantalla i un teclat i allò que escrivim acostuma a
quedar en format electrònic, digitalitzat. D'aquí a un, dos, cinc o deu anys,
podem estar segurs que allò que avui hem escrit seguirem podent-ho llegir?
És nostre, ens pertany, és part de la nostra creació intel·lectual, però si fem
servir formats tancats, no especificats, que només una empresa coneix o pot
legalment fer eines per a obrir aquests documents, qui ens assegura que
d'aquí a un temps això seguirà essent nostre?
És a dir: sembla que som més capaços que mai de llegir i escriure, de
comunicar-nos (amb altres, però també amb nosaltres mateixos dintre d'uns
anys, quan rellegim el nostre treball), però alhora som més febles per a
assegurar que podrem seguir comunicant-nos.
Només els formats lliures i especificats ens asseguren que amb el
temps serem capaços de llegir tot allò que, amb els anys i amb
diferents eines (programes), hem anat produint.

Internet com a bé públic
En força aspectes la xarxa Internet té trets característics de bé públic. Es
tracta d'un espai de comunicació i d'intercanvi d'informació que és més útil
com més gent hi participa. El fonament d'Internet, i el que explica el seu ràpid
creixement i relatiu alt grau d'ús és el fet que les especificacions del protocol
de transmissió d'informació són públiques des de bon principi i les
especificacions del servei més popular, la WWW, també.
Si fem servir eines i formats tancats per a comunicar-nos en aquesta xarxa
el que estem fent és:
• Contribuir a la privatització de la xarxa. De manera implícita o
explícita estem acceptant que una empresa o un grup d'aquestes es
facin amb el control d'una part de la xarxa pel fet que donem per sabut
que la bona o la única manera de comunicar-nos és per mitjà d'unes
eines que no són nostres. Què passaria si per escriure, el que sigui,
calgués fer servir un paper que només ven un fabricant i uns bolígrafs
que tan sols produeix una marca?
• Devaluar la xarxa. En tant que som capaços de comunicar-nos amb

Pàgina 4 de 13


menys gent i deixem exclosos a altres usuaris i grups, el que fem és
reduir el valor que la xarxa té per sí mateixa. Funcionaria de la mateixa
manera si per comunicar-se amb telèfons mòbils de la marca Z només es
pogués fer amb telèfons mòbils de la marca Z. Per què quan enviem un
missatge per mitjà del mòbil diem "t'envio un SMS", mentre que quan
volem enviar un document de text fem servir "t'envio un word"?

Seguretat i profilaxi
Per la pròpia definició que hem donat abans, si no sabem les especificacions
d'un format tampoc no podem saber què és el que queda guardat quan
nosaltres desem un document.
Durant els preparatius per a la Guerra de l'Iraq al Regne Unit va esclatar un
escàndol nacional a causa de les meta-dades que Microsoft Word desa sobre
nosaltres, sense la nostra intervenció. Aquesta notícia de la BBC sobre els
perills de la informació amagada als arxius Microsoft Word és prou explicativa
per sí mateixa. Més en castellà a Hispasec.
Si no volem, doncs, veure compromesa la nostra privacitat, ni mostrar
informació que no ens interessa, ni enviar parts del text que crèiem
esborrades (però que encara són a l'arxiu) hem d'evitar els formats tancats o
privatius. Només amb un format lliure tenim la garantia que el que
volem comunicar és exactament el que de veritat comuniquem.
A banda de problemes generals amb els formats tancats o privatius, en
general, hi ha problemes específics de seguretat amb el format .doc. Es tracta
d'una de les principals entrades de virus a les màquines equipades amb
sistemes operatius Windows. El format .doc permet l'execució de macros i de
components Active-X sense la intervenció de l'usuari.

Pàgina 5 de 13


Com fer-ho?
Formats i eines
L'objectiu d'aquest document no és pas d'obligar a fer servir eines
diferents de les que habitualment es fan servir. De fet, aquí només es
parla de formats. De les eines se'n podria fer una llista encara més llarga,
sobre la conveniència o no, els avantatges ètics i tècnics d'unes i altres, etc...
Ara bé, tot i que parlar d'eines no és l'objectiu d'aquest document, això no vol
dir que sigui el mateix fer-ne servir unes que fer-ne servir unes altres (lliures
o privatives), ni que aquest sigui un assumpte menys important.

Com decidir el format
Fet aquest aclariment, cal preguntar-se quin és el format més adequat per
intercanviar documents.
● En el cas d'un document final, acabat, i que es pretén que pugui ser
vist exactament igual pel professor (com passa amb els treballs finals
que s'envien als docents) el més adequat sigui, segurament, el PDF
(i el seu predecessor, el Postscript). És l'únic que ens garanteix que,
visualment, allò que enviem, serà el mateix que rebi el nostre
destinatari. La resta de formats lliures tenen l'avantatge que es poden
llegir i tractar de manera relativament fàcil (text, html), però la
presentació visual final pot estar força allunyada del que l'emissor ha
enviat.
● Els formats d'OpenDocument són també vàlids, donat que ofereixen
els mateixos avantatges que el PDF amb l'afegit addicional que
també poden ser modificats. A més, cal fer notar, que els programes
que estan preparats per als formats d'OpenDocument permeten tots una
exportació ràpida i senzilla a PDF o Postscript, sense necessitat d'afegits
especials.

Pàgina 6 de 13


Petit manual pràctic
Generar format pdf
Si feu servir GNU/Linux (sistema operatiu lliure) no us caldrà cap d'aquests
passos, ja que la majoria de distribucions porten per defecte convertidors a
pdf.
Si feu servir eines privatives per escriure els documents (per exemple, el
Microsoft Word) podeu optar bé per exportar des del propi programa cap a
altres formats o bé "imprimir" el vostre document a PDF.

• "Imprimir" el document i generar un PDF. El format PDF, en ser un
format final, no preparat per a la modificació, es genera a través del que
s'anomena una impressora virtual. Un cop instal·lada a l'ordinador, des
de qualsevol programa que permeti imprimir, podreu enviar la sortida
d'impressió, no a una impressora convencional, sinó a una "impressora"
que generarà l'arxiu pdf.
• Donat que el PDF és un format documentat, qualsevol en pot llegir
les especificacions i crear un programa que generi aquest tipus de
fitxers. Hi ha programes lliures i privatius que ho fan. En aquest
cas, us proposo el pdfcreator
• Un cop descarregat i instal·lat (enllaç directe a la darrera versió)
cal verificar que apareix com a impressora.
• Un cop hàgiu escrit un document amb el vostre editor habitual
(per exemple Word) simplement cal imprimir-lo. Al menú
d'impressió seleccioneu com a impressora "pdfcreator". Llavors us
demanarà un nom de fitxer, que serà el PDF que generarà.

• Exportar a formats lliures. Amb el Word cal desar el fitxer amb una
altra extensió:
• Anar al menú "arxiu" i seleccionar l'opció "desar com..."
• Obrir el desplegable de la pestanya "seleccionar com a tipus"
• Seleccionar "Pàgina web" o "Text"

Altres eines
Ja s'ha esmentat que el document només es centraria en la necessitat
d'emprar formats lliures. No obstant això, aquí hi ha una llista que
presenta, a tall d'exemple i de manera breu, altres programes que fan la
mateixa feina que el Microsoft Word:
• OpenOffice. És programari lliure. I gratuït. És el més complet de tots.
Entre molts altres avantatges, permet l'exportació a PDF en un sol clic.

Pàgina 7 de 13


La versió en català traduïda per softcatala porta incorporats els
diccionaris i correctors en català, castellà i anglès. A més, també permet
importar arxius de word amb un nivell molt satisfactori.

• Abiword. És programari lliure. I gratuït. Força més lleuger que
l'anterior, amb menys funcionalitats, però també més útil per a segons
quin tipus de feines. Permet importar arxius de Word, tot i que amb un
nivell inferior a l'anterior. També n'hi ha una versió en català.

Comentari final
Amb les eines informàtiques i de comunicació ens hi juguem una part prou
important de la nostra llibertat, segurament més de la que som capaços
d'imaginar. És per això que és tant important fer servir eines lliures
(programari lliure), intercanviar informació en formats lliures (que és el que
pretén explicar aquest document), o fer servir protocols de comunicació
lliures i oberts (evitant msn/hotmail i skype). Totes aquestes eines de
comunicació, fonamentals per a desenvolupar-nos com a humans, no les
podem deixar en mans que no controlem.

Pàgina 8 de 13


Què és el programari lliure?
El programari lliure és aquell que dóna als seus usuaris 4 llibertats:
● la llibertat d'executar-lo amb qualsevol propòsit
● la llibertat de copiar-lo,
● la llibertat de distribuir-lo,
● la llibertat d'estudiar-lo (incloent sempre l'accés al seu codi font),
millorar-lo i fer públiques les millores amb el codi font
corresponent, de tal manera que tothom se'n pugi beneficiar.

Actualment, hi ha empreses que produeixen i venen programari propietari
(programari de llicència propietària). És un programari subjecte a diverses
limitacions: s'ha de pagar la llicència (es compra), s'està subjecte a les
possibles limitacions tècniques d'aquests programes i les que la seva llicència
imposa (amb les consegüents possibles incompatibilitats entre programes
elaborats per empreses diferents, restriccions d'utilització en funció de països
o àrees geogràfiques...) i s'està en certa manera lligat a l'empresa que el
fabrica (p. e., per a les actualitzacions, per a complements, etc.).

El programari lliure, en canvi, no està subjecte a aquestes limitacions
de millora, ja què la seva llicència ho permet explícitament. Està disponible en
forma de codi font obert i, per tant, tothom hi pot accedir i el pot fer servir
com vulgui. Aquest és l'esperit del programari lliure: que tothom pugui
contribuir-hi per millorar-lo sense haver de pagar ni demanar permís a ningú,
i que les millores es posin al servei de tothom.

Contràriament al que es creu, grans empreses informàtiques com ara IBM,
Sun, Novell, Google, Apple ... donen suport financer i comercial al
programari lliure. Per exemple, avui en dia IBM permet l'execució de Linux
en els seus mainframes (grans ordinadors), i les noves versions del sistema
operatiu dels ordinadors Apple (MacOS X) estan basades en programari lliure
(FreeBSD).

El programari lliure no exclou necessàriament l'ús de programari de llicència
propietària (es pot continuar utilitzant si es vol). Al contrari, pot integrar-s'hi,
complementar-lo i, fins i tot, reemplaçar-lo efectivament.

Pàgina 9 de 13


Avantatges del programari lliure
Aquestes són els principals avantatges del programari lliure en contraposició
al programari de llicència propietària:
1. Inversió pública i innovació tecnològica
En el programari de propietat, gran part de la inversió econòmica recau
sobre el cost de llicència del producte, que només beneficia l'empresa
productora del programa. En el món del programari lliure no hi ha cost
de llicència, atès que la llicència de programari lliure atorga el dret de
copiar-lo, i l'efecte d'això és que els programes són gratuïts o tenen un
cost mínim.
Es fomenta la innovació tecnològica del país. En disposar del codi font
de l'aplicació, nosaltres mateixos podem realitzar el desenvolupament
de millores, en comptes d'encarregar-los a empreses d'altres països que
treballen amb sistemes de propietat. D'aquesta manera, contribuïm a la
formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament
local sota els nostres propis plans estratègics.

2. Escrutini públic
El procés de revisió pública a que està sotmès el desenvolupament del
programari lliure aporta l'avantatge de tenir un procés de correcció
d'errors molt dinàmic . Els usuaris del programa arreu del món, gràcies
a què disposen del codi font del programa, poden detectar els possibles
errors, corregir-los, i contribuir en les millores. Amb programari de
llicència propietària, només el fabricant del programari pot solucionar
els problemes que pugin sorgir, i això dependrà exclusivament de la
capacitat i disponibilitat del seu departament de desenvolupament.

3. Independència del proveïdor
El programari lliure garanteix una independència del proveïdor
mitjançant els mecanismes següents:

- Disposem del codi font del programa. Qualsevol empresa o
professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint
desenvolupament o serveis per a la nostra aplicació. En el món del
programari de llicència propietària, només el desenvolupador de
l'aplicació pot donar-nos tots els serveis.

- No estem supeditats a les condicions del mercat del nostre proveïdor .
Sovint, els proveïdors de programari de llicència propietària es veuen

Pàgina 10 de 13


obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic de les
condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no
podran rendibilitzar la inversió. Disposant del codi font nosaltres
mateixos, podem decidir continuar introduint millores en el programa
fins que decidim que és el moment adient de fer una migració a un nou
sistema informàtic.

4. Llengua
Actualment, les llengües minoritàries com el català tenen poques
possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari de propietat.
En canvi, el programari lliure representa clars avantatges per a
llengües minoritàries. En concret:
– Traducció. Qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un
programari lliure a qualsevol llengua. En canvi, en el programari de
propietat només l'empresa productora té els drets per realitzar la
traducció. Això permet a qualsevol usuari o institució adaptar el
programari a l'idioma que desitgi.
– Correcció ortogràfica i gramatical. Si el programa no disposa de
corrector ortogràfic en català podem desenvolupar el nostre propi
corrector o adaptar algun dels existents en el món del programari
lliure.
– Millora de la presència de la nostra llengua. Cada cop que es crea un
nou recurs lingüístic en l'àmbit del programari lliure (una traducció,
un diccionari, etc.) aquest, en quedar a disposició de tothom, pot ser
reutilitzat en futures aplicacions. D'aquesta manera es millora la
presència de la nostra llengua en les noves tecnologies.

5. Dades personals, privadesa i seguretat
El programari lliure garanteix els drets civils dels ciutadans en els
aspectes següents:
– Els sistemes d'emmagatzematge i recuperació de la informació són
públics. En disposar del codi font del programa, qualsevol persona
pot veure i entendre com s'emmagatzemen les dades en un
determinat format o sistema, i no estan lligats a sistemes tancats que
són tan habituals al programari de llicència propietària. Amb això es
garanteix la durabilitat de la informació.
– Més dificultat per introduir codi maliciós, espia, o de control remot,
ja que el codi és revisat per molts usuaris que poden detectar
possibles portes posteriors (backdoors). En el programari de
propietat mai no podrem saber si els programadors originals van

Pàgina 11 de 13


introduir, ja sigui a títol personal, o per encàrrec de l'empresa, portes
posteriors que posin en perill la seguretat del sistema o la privadesa
de les dades.
– Seguretat nacional. Molts fabricants de programari de propietat
col·laboren amb agències governamentals per incloure accessos
secrets al programari per poder accedir a dades confidencials;
d'aquesta manera, quan aquests sistemes es fan servir per
emmagatzemar dades crítiques del govern, es posen en compromís
aspectes de la seguretat nacional. De fet, és ben coneguda la relació
entre Microsoft i la NSA (National Security Agency) d'Estats Units.
En el món del programari lliure, qualsevol persona o empresa pot
revisar el codi i comprovar que no s'hi ha introduït cap codi maliciós.
I, al seu torn, qualsevol entitat pot afegir lliurement codificació
addicional a l'aplicació que fa servir per protegir les seves dades.

6. Garantia de continuïtat
– El programari lliure, per la seva naturalesa, no és més inestable, pel
que fa a la continuïtat, que el programari de llicència propietària. Al
contrari: el programari lliure es pot continuar utilitzant després que
hagi desaparegut l'empresa o grup d'usuaris que el va elaborar, ja
que qualsevol tècnic informàtic de qualsevol institució pot continuar
desenvolupant-lo, usant-lo, millorant-lo o adaptant-lo. En canvi,
el programari de llicència propietària, així que l'empresa que el va
elaborar deixa de treballar-hi, està abocat inexorablement a la
desaparició, ja que no s'hi pot fer res.

Pàgina 12 de 13


Enllaços d'interès
● Canvieu a gnu/linux: http://www.gnulinux.cat
● Alternatives lliures al programari propietari: http://alts.homelinux.net/
● Web d' OpenOffice: http://www.openoffice.org
● Web Firefox i thunderbird: http://www.mozilla.org
● Programari lliure a memòria USB: http://portableapps.com
● Linkat (distribució gnu/linux del departament d'educació):
http://linkat.xtec.cat
● Ubuntu (distribució molt popular i actualitzada):
http://www.ubuntu.com/
● Distrowatch. Web on trobareu la majoria de les distribucions gnu/linux
amb estadístiques de popularitat, novetats...: http://distrowatch.com/
● FSF (Free Software Foundation). Organització que dóna suport al
programari lliure. Podeu veure a la seva web les campanyes en defensa
del programari lliure: anti DRM (http://defectivebydesign.org/), badVista
(http://badvista.fsf.org/), playOgg (http://playogg.org/)...
La FSF va crear i promou la llicència lliure GPLv3.
● FSFe (Free Software Foundation Europe).
http://www.spain.fsfeurope.org/index.es.html
● Softcatalà. Organització que promociona el programari lliure i en català:
http://www.softcatala.org

Pàgina 13 de 13

Programari Lliure I Formats Oberts

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Programari Lliure I Formats Oberts

Similar to Programari Lliure I Formats Oberts (20)

More from Carlos

More from Carlos (7)

Programari Lliure I Formats Oberts