Resum del conflicte "xueta" des del segle XVI fins a l'actualitat.

1. El conflicte xueta. Del segle XVI fins a l’actualitat. Història i Cultura de les Illes Balears (1r Batxillerat) Programa Xarxa – Ensenyament en línia (Illes Balears) Curs acadèmic 2011-2012 Professor en pràctiques: Joan Ferrer Ripoll

2. L’antisemitisme. Un problema exclusiu de Mallorca?

3. Algunes claus històriques - Hipòtesis etimològiques: juetó / xulla - Les primeres conversions: · Matances en els calls de l’època medieval (1391) · Conversions en massa en el segle XIV. · Reis Catòlics: religió única. · La Inquisició (1488). · Neteja de sang: clergues, gremis, càrrecs públics.

4. - De 1488 a 1492 comencen les primeres conversions en massa. Dels que varen romandre a Mallorca, alguns foren ajusticiats i cremats. La resta va aconseguir fugir. - A partir d’aquesta data la Inquisició mallorquina es relaxà. Motius: · Parcipació dels jueus conversos a les banderies. · Factors religiosos com Islam, protestantisme i control del clergat. · Continuen les pràctiques familiars.

5. Principals “motius” històrics de l’odi als conversos a Mallorca - El segle XVI, un període de crisi generalitzada. - Necessitats financeres de la corona i prosperitat dels comerciants conversos. - Represa de les pràctiques religioses de forma semi-clandestina. - Endogàmia (trets físics característics fàcilment identificables). - Desig, per part dels poderosos, de desviar-hi els problemes de la societat. - Localització geogràfica (antic call de Palma).

6. Recomencen les accions violentes... - Les primers denúncies: el 1632 apareixen les accions primeres promogudes pel tribunal mallorquí. La majoria eren calumnioses. - Ascens econòmic dels conversos a partir de 1640 (comerç exterior, assegurances, etc.). - Fan obres de caritat a la societat, però no donen els seus donatius directament a l’Església catòlica. Enfrontament. - Els actes de fe: 1679 218 sentenciats. Cap sentenciat a mort. 1691 88 sentenciats. 3 cremats vius 32 cremats després de ser escanyats 3 cremats en despulles 5 cremats en efígie.

7. Acte de fe. Quadre pintat per Francisco Rizi. 1680

8. Entaulat d’un acte de fe. Palma. 1675

9. Conseqüències dels actes de fe - Confiscació dels béns i negocis dels xuetes. Això provoca encara més crisi econòmica. - Sembren els seus camps amb sal. - Represàlies contra els seus descendents. - A partir de 1691 els jueus conversos desisteixen de mantenir la seva religió i costums. Comença l’estigmatització social que perdura fins al segle XX.

10. Les gramalletes del Convent de Sant Domingo de Palma

11. Ubicació del convent segons plànol d’Antoni Garau (1644)

12. - En castellà, sambenito . Hàbit penitencial. - Un cop acabada la penitència, es pintava un quadre tot indicant el nom del titular. - Exposades públicament en el claustre de Sant Domingo. - La “confusió” de 1755: · Moltes gramalletes s’havien fet malbé pel pas del temps. · A partir d ’aquesta data, només es renovaren els llinatges de persones ajusticiades posteriors a 1645. Deixaren darrere a uns 200 llinatges (molts pertanyien a la noblesa...). · Aquesta “actualització” dels llinatges, permet confeccionar la llista que queda definitivament tancada i que coneixem actualment. - S’exposaren fins 1820 quan un grup de xuetes assaltà el convent i les cremà. - El Convent de Sant Domingo és arrassat el 23 de gener de 1837 dins el procés desamortitzador.

13. La llista definitiva de llinatges xuetes (1755) Aguiló Pinya Bonnín Pomar Cortès Segura Fortesa Tarongí Fuster Valentí Martí Valleriola Miró Valls Picó

14. Requisits per ser considerat xueta en el sentit modern del terme - Ser descendent de conversos. - Formar part de la llista de 1755. Per tant, a la societat mallorquina hi havia molt més gent que era d’origen convers però no patia cap mena de discriminació atès que el seu llinatge ja no figurava a la llista. - A Mallorca hi ha altres llinatges, d’origen jueu, que NO són considerats xuetes: Abraham, Amar, Bofill, Bonet, Daviu, Duran, Homar, Jordà, Maimó, Salom, Vidal, etc.

15. A partir de 1755... - Francesc Garau escriu La fe triunfante . Exalta la matança de 1691. El llibre té molt d’èxit i és reeditat el mateix 1755 i fins i tot, l’any 1931 ! Esdevé una lectura popular per reforçar els arguments discriminatoris vers els xuetes. - El rei Carles III publica tres cèdules antidiscriminatòries (1782, 1785 i 1788). És ignorat per la societat mallorquina que continua el seu costum. - Amb Carles IV, els soldats mallorquins es neguen a combatre amb els seus conciutadans xuetes. - El barri xueta és saquejat novament durant la Guerra del Francès (1809) i durant les polèmiques entre liberals i absolutistes (1823) ja que els xuetes s’havien declarat constitucionals. - Es manté la inèrcia discriminatòria fins al segle XX.

16. El segle XX - Arribada de població immigrant que desconeix aquesta discriminació. - El 1940, la Falange, a instàncies del règim nazi d’Alemanya, comença a fer un estudi de la població xueta mallorquina. Es diu que el bisbe de Mallorca del moment (Josep Miralles) engrossà la llista per a evitar possibles deportacions. - L’aconfessionalitat de l’Estat espanyol permet deixar de parlar de discriminació per raó d’origen religiós. - Recuperació del passat jueu: ARCA-Llegat jueu · Presentació de guies i llibres. · Activitats culturals: literatura, gastronomia, música, arts plàstiques, etc. La història és sempre passat, un passat que no hem d’oblidar mai, i que hem de saber assumir en positiu per transmetre a les noves generacions.

17. http://arcallegatjueu.com/

18. Recuperació del llegat jueu - Itineraris culturals. - Xarxa de Juderies: · Toledo. · Girona. · Sevilla · Etc. http://www.redjuderias.org