2. D’on venim.
Poc interès de les autoritats polítiques per l'educació.
Greus deficiències de l'estructura escolar
Baix nivell cultural de la població
alts índex d'analfabetisme
manca d'escoles
rutina metodològica
poca formació dels docent
ensenyament centralista
ensenyament separat: nois - noies
3. Trets bàsics de la política educativa
republicana.
• Escola laica
• Escola Unificada
• Escola Activa
• Formació del professorat
–Reforma de la formació inicial
–Millora de la formació permanent
• Política de construccions escolars
4. • L’INFANT EL PRIMER CIUTADÀ
DE LA REPÚBLICA
• LA REPÚBLICA DELS MESTRES
6. 29 abril 31.- Decret sobre la llengua.
Ensenyament en la llengua materna.
És un principi universal de Pedagogia
que l'ensenyament primari, per tal que
sigui eficaç, s'ha de produir en la
llengua materna. (...) Respectar la
llengua materna, sigui quina sigui, és
respectar l'ànima de l'alumne i afavorir
l'acció del mestre permetent que
s'acompleixi amb tota plenitud.
7. Política de construccions escolars.
A tot l'Estat s'inicia una decidida acció de
construccions escolars a partir del convenciment
que s'havia de quot;Redimir a España por la escuelaquot;
8. Escola laica
• art.3 Constitució:
L’estat espanyol no té religió oficial.
• art. 48 Constitució:
L'ensenyament serà laic, farà del treball
l'eix de la seva activitat metodològica i
s'inspirarà en ideals de solidaritat
humana.
9. Escola laica
• Maig 1931.- Voluntarietat de la instrucció
religiosa a les escoles.
• Març 1932.- Supressió religió a les
escoles; crida a intensificar la formació
moral.
• Juny 1933.- Llei de Congregacions i
Associacions religioses:
– art 31 quot;Las Ordenes y Congregaciones
religiosas no podrán dedicarse al
ejercicio de la enseñanzaquot; Creació de
Mútues escolars.
10. Escola laica
Mutues escolars a la Ciutat de Girona
Mútua Gerundense (Maristes)
Baldiri Reixac (Dominiques de l'Anunciata)
Galiana (Escolàpies)
Eiximenis (Beates Dominiques)
Balmes (Carmelites de la Caritat)
Masmitjà (l'Inmmaculat Cor de Maria)
11. Escola laica
Mutues escolars a la Ciutat de Girona
Boletín Oficial de la Provincia de Gerona del
5 desembre de 1933 que porta la següent
nota: quot;D. José Noguera Vila, en calidad de
Presidente de la Mútua escolar Baudilio
Reixac, solicita autorización para que pueda
dirigir el colegio privado de niñas
establecido en la calle Norte 2 de esta
capital Dª Josefa Vilagran Roquí, auxiliada
por Dª Teresa Valentines, Carmen Noguera,
Dolores Auguet, todas ellas maestras
tituladasquot;.
12. Escola mixta.
quot;Filosòfica i
pedagògicament són
tan diferents el jove i
la donzella que no es
poden educar amb les
mateixes normes i
plegats, car es
desfaria la seva
individualitat psíquica,
afemellant l'home i
masclejant la donaquot;
Enciclopedia Dalmau Carles, Girona, 1936
13. Coeducació
• La coeducación o emparejamiento
escolar es un crimen ministerial
contra las mujeres decentes. Es un
capítulo de la acción judía contra las
naciones libres. Un delito contra la
salud pública, que deben penar en su
cabeza los traidores responsables.
• Onésimo Redondo.
15. Activa
Escola
• Desvetllant l’interès dels infants
• Aprendre per observació i
experimentació
• Intercanvis escolars
• Sortides
• Publicació de revistes
• Museus escolars; biblioteques; treballs manuals,
etc.
19. Estatut de Catalunya.
• Aprovat el setembre del 1932
• L’article 7 estableix:
La Generalitat de Catalunya podrà crear i
sostenir els centres d’ensenyament en tots
els graus i ordres que cregui oportuns, sempre
d’acord amb allò que es disposa en l’article 50
de la Constitució, amb independència de les
institucions docents i culturals de l’estat i amb
els recursos de la Hisenda de la Generalitat,
dotada per aquest Estatut.
20. L'obra de la Generalitat de Catalunya
Agost 1931. Creació de l'Escola Normal
Assajar un tipus d'Escola Normal de mestres, que
sense minva de les característiques generals de les
altres escoles, respongui plenament a les modalitat
típiques de la seva fesomía catalana.
21. L'obra de la Generalitat de Catalunya
Octubre 1931.-
Creació de l’Institut-Escola
22. L'obra de la Generalitat de Catalunya
1931 – 1935.- Escoles d'Estiu.
Tema central:
•1932 Problemes que
planteja l'ensenyament
del llenguatge a Catalunya
•1933 L'educació moral i
cívica a les escoles de la
República
•1934 L'Escola unificada:
mitjans per a establir-la.
29. 17 Juliol 1936 aixecament contra la
República.
• A Catalunya victòria
de la República.
• Inici de la Revolució.
30. L'obra de la Generalitat de Catalunya
Juliol 1936.- Creació del Consell de l'Escola
Nova Unificada (CENU).
Establir un nou règim
d’escola unificada que
substitueixi l’escola de
tendència confessional;
actuar per tal que el nou
règim escolar estigui
inspirat ens els principis
racionalistes del treball;
assegurar que tot obrer
pugui arribar des de
l’escola primària als
estudis més superiors
segons la seva capacitat.
31. L'obra de la Generalitat de Catalunya
Juliol 1936.- Creació del Consell de l'Escola
Nova Unificada (CENU).
• Declaració d’intencions
esplèndida malbaratada
per la situació de guerra.
•Es vol una escola del
poble i per al poble.
•Es vol un únic
ensenyament per a
tothom.
32. L'obra de la Generalitat de Catalunya
Setembre 1936.-
Pla General d'Ensenyament
• Promulgat pel CENU
• S’aplicarà a les escoles de Catalunya fins
que el país és ocupat per l’exèrcit franquista.
33. L'obra de la Generalitat de Catalunya
Escoles a la ciutat al curs 1936-37:
Grup escolar Bakunin,
L’ex-convent de l’Ave Maria
Plaça de la catedral 3.
Té 280 alumnes i 5 mestres
(3 del CENU; 3 de l’Estat).
Grup escolar Carles Marx
Grup escolar Giner de los Rios
L’ex-col·legi dels gemans de la
L’ex-colegi dels germans
Doctrina Cristiana, al carrer Migdia,
Maristes, carrer de Claveria 10.
3. Té 600 alumnes i 12 mestres
Hi ha 380 alumnes i10 mestres
(5 del CENU i 7 de l’Estat)
(6 del CENU i 4 de l’Estat)
34. L'obra de la Generalitat de Catalunya
Escoles a la ciutat al curs 1936-37:
Grup escolar Pont Major
Escola estatal del Pont
major té 50 alumnes amb
1 mestre de l’estat
Grup escolar Joaquim Maurin
Grup escolar Durruti
L’ex-convent de les germanes
Ex-col·legi dels Maristes, al
dominiques del carrer del Nord, 2.
del barri de la Mercè.
Amb 280 alumnes té 7 mestres
Té 270 alumnes i 7 mestres
(4 del CENU i 3 de l’Estat)
(5 del CENU i 2 de l’Estat).
35.
36. G.E. Francesc Macià. Sarrià de Ter. Escola del
CENU, tardor 1938
• Salut a tots els de l’Ajuntament!
• Moltes gràcies pel panet.
• Salut tingueu perquè ens en pugueu
regalar un altre.
• Procurem no mancar mai a l’escola i obeir
als mestres perquè puguem aprendre
força de llegir i escriure.
• Visca la república!
39. L'obra paraescolar
Cantines escolars municipals.
• “a) extender la acción educadora de la
escuela nacional primaria a actos tan
importantes en la vida infantil como la
comida y el juego.
• b) Substraer a los escolares protegidos de
la perniciosa influencia de la calle
principalmente en aquellas horas en que
sus padres necesariamente han de jarlos
abandonados;
• c) reivindicar a la infancia indigente en sus
indiscutibles derechos a la vida y a la
educación integral”.
42. Cualquiera que sea abierta o
secretamente defensor del
Frente Popular, debe ser
fusilado (...). Hay que sembrar
el terror, dejar sensación de
dominio eliminando sin
escrúpulos ni vacilación a
todos los que no piensen
como nosotros.
Gral. Mola
43. • “...Morón, Utrera, Puente Genil, Castro del
Rio, !id preparando sepulturas! ¿Qué
haré? Pues imponer un durísimo castigo
para callar a estos idiotas congéneres de
Azaña. Por ello faculto a todos los
ciudadanos a que, cuando se tropiecen a
uno de estos sujetos, lo callen de un tiro.
O me lo traigan a mí que yo se lo pegaré
(...) y a los dirigentes que huyan, no crean
que se libraran con ello; les sacaré de
debajo de la tierra si hace falta y si están
muertos los volveré a matar”.
• General Queipo de LLano
44. • quot;... a los otros, a los del quot;hecho
diferencialquot;, nuestra notificación de
que han sido vencidos por la fuerza
de las armas, y que si no quieren ser
hermanos de los otros españoles les
impondremos la ley del vencedor,
porque nosotros, los combatientes, al
terminar la guerra en Cataluña damos
también por terminados y para
siempre los hechos diferenciales”
• Tinent coronel de la legión Camilo Alonso Vega
45. Un trist i mal final
quot;Año de la Victoria. Unas palabras: ... Después de tres
años justos de dominio rojo, la escuela puede empezar
el curso al amparo del Generalísimo Franco, Caudillo de
España, que con sus ejércitos gloriosos ha redimido
palmo a palmo el terreno de nuestra patria. Salt, nombre
de fuerte prestigio por los innumerables asesinatos
cometidos por sus hombres, experimentará gracias al
esfuerzo de los hombres de la nueva España, un cambio
radical de vida. El nombre de Dios presidirá ya para
siempre estas escuelas... Y tu, maestro que me
sucedes, recuerda que España espera de tu abnegado
sacerdocio la regeneración de estos niños, su educación
esmerada y su acercamiento hacia el Todopoderoso,
con su corazón rebosante de amor hacia El y al prójimo.
Si cumples con tu deber, Dios te lo premie y si no, te lo
demande.
Carlos Martí Bofill. !Viva Cristo Rey! !Viva España!quot;
