Donderdag 13 februari organiseerde Octopus in samenwerking met GetLean, Yacht, De Leeuw Bestuursrecht en de Gemeente Eindhoven de Juridische Inspiratiemiddag. Een inspirerende middag in het teken van Lean. Hier vindt u de presentatie van Yacht
Donderdag 13 februari organiseerde Octopus in samenwerking met GetLean, Yacht, De Leeuw Bestuursrecht en de Gemeente Eindhoven de Juridische Inspiratiemiddag. Een inspirerende middag in het teken van Lean. Hier vindt u de presentatie van Yacht
Donar veu a la memòria es un projecte d’Aprenentatge Servei que pretén recuperar la memòria històrica dels nens i adolescents del passat que visqueren moments de conflicte i difondre-la a través d’una obra de teatre realitzat pels alumnes de l’Institut Lluís Vives de Barcelona.
Vivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. El creixement econòmic i la creacó del la riquesa han rebaixat els índexs mundials de pobresa, però la vulnerabilitat, la desigualtat, l'exclusió i la violència han augmentat a les societats d'arreu del món.
1. l´educació, l’analfabetisme
era molt elevat (un 77%). A
les escoles l’ensenyament
es basava en la lectura i la
memorització. S’estudiava
en castellà. Una altra peça
clau era la religió catòlica
(es resava el rosari i
s’anava a missa cada dia).
Per altra banda, els càstigs
corporals eren habituals.
A nivel econòmic
ens trobem amb les nefas-
tes conseqüències del
crack del 29, una crisi que
afectà mig món.
Situem-nos: a inicis
del segle XX Catalunya era
un territori molt industrialit-
zat. Moltes persones treba-
llaven com a assalariades
a les fàbriques. Eren i són
la classe obrera o proletà-
ria.
Les condicions en
les que treballaven solien
tenir moltes mancances:
llargues jornades laborals,
un sol dia de festa setma-
nal, sous miserables, tre-
ball infantil... i un llarg etcè-
tera que recorda les condi-
cions que, encara avui,
patiexen milions de treba-
lladors arreu del món.
Les famílies dels
treballadors, sobretot a les
ciutats, acostumaven a viu-
re en pisos petits, amb po-
ca higiene, poca ventilació
i poca llum. Els infants so-
vint estaven mal alimentats
i si no tenien feina, ni te-
nien el privilegi d´anar a
escola, rondaven pels ca-
rrers.
Pel que fa a
Viatge en el temps: contextualizem
L’oficialització d’allò que s’estava coent
Durant la segona
República es té
l´oportunitat de fer oficials
diverses iniciatives innova-
dores que s’estaven ges-
tant des de feia temps.
Ens hem de remuntar al
1876 quan la Institución
Libre de Enseñanza, a
Madrid, va introduir les
idees i la pràctica de
“l’escola nova” i va donar a
conèixer pedagogs com
Pestalozzi, Decroly i De-
wey. Gent com Francisco
Giner de los Ríos, Manuel
Bartolomé Cossío y José
Castillejo creien en la re-
generació del país a
través d’una escola que
havia d’arribar a tothom, i
també en la formació inte-
gral de les persones.
Tampoc podem
deixar de banda l´Ateneu
Enciclopèdic Popular, creat
el 1902 a Barcelona, que va
servir com a espai de troba-
da, formació i discussió so-
bre la modernització de
l´educació.
Una altra llavor reno-
vadora va néixer amb Silves-
tre Santaló, que el 1903 re-
clamava que els mestres
sortissin del seu aïllament.
Arran d´aquesta demanda
diversos grups de mestres
es reuniren, en diverses oca-
sions per tot Calalunya
(Figueres, Olot, Girona,
Cassà de la Selva, etc).
Un altre punt
d’arrencada és l’Escola
Horaciana, creada a Saba-
dell pel teixidor Pau Vila. El
seu lema era “ensenyar
delectant”. `’infant era el
centre de l’educació.
També foren im-
portants els viatges que els
mestre van fer a
l´estranger, cosa que els
va permetre conèixer la
metodologia de Maria Mon-
tessori, o de Jean Piaget.
El 1922 es creà el
Butlletí de mestres, adreçat
a tots els docents.
A partir d’aquí i fins
al final de la Guerra Civil i
la victòria franquista, una
colla de mestres i polítics,
van treballar per fer posible
el naixement d´una nova
escola.
Institut la Ferreria
Abril 2013L´educació durant la II República
L’educació durant la II República
• A inicis del segle
XX un 77% de la
població espanyola
era analfabeta.
• Els treballadors
vivien en condi-
cions molt precà-
ries.
• L’aprenentatge a
les escoles es ba-
sava en la memo-
rització.
• S’aplicaven càstigs
físics als alumnes.
Contingut
Viatge en el temps:
contextualitzem
1
L’oficialització d’allò
que s’estava coent
1
Les novetats 2
La guerra civil i la
dictadura
2
Página 1
2. Entre 1931 i 1933
es van construir moltes
escoles: 592 a Barcelo-
na , 114 a Girona, 136 a
Lleida i 177 a Tarragona.
També es van contractar
uns 1100 mestres més a
tot Catalunya.
Les escoles de
nova construcció tenen
les següents caractérísti-
ques: espais amplis i
lluminosos, amb patis,
tallers, laboratoris i bi-
blioteques.
El 1913 es van
començar a fer escoles
d´estiu per a Mestres.
Aquestes escoles eren
moments d´intercanvi i de
treball en equip.
Pensant sobretot
en els infants de la ciutat
de Barcelona, que vivien
en un entorn menys sa, a
partir de 1906, es van
començar a fer colònies
pels alumnes. L ‘objecitu
era facilitar el contacte
amb la natura, realizar
exercici físic i gaudir d´un
aire més pur.
A inicis del segle
XX es creen els primers
menjadors escolars,
amb la finalitat de suplir
les mancances alimentà-
ries de molts nens i ne-
nes.
S´aposta pels
grups mixtes (nens i ne-
nes junts) i la coeduca-
ció (igualtat entre nens i
nenes). Com a exemple
de la situació, recordem
que les dones no poden
votar a Espanya fins l´any
1933.
En temps de la
República es pren partit
per l´escola laica (no con-
fessional). Fins aleshores,
i també durant el franquis-
me, les escoles eren
catòliques.
Es començaran a
utilitzar noves metodolo-
gies a les aules
(observació, experimenta-
ció, protagonisme dels
infants, activitats coopera-
tives, etc). En aquesta
mateixa línea es dóna
importancia a les excur-
sions.
Entren al currícu-
lum noves matèries, com
les manualitats o
l´educació física.
Es comença a
vetllar per evitar
l’absentisme (entren en
joc els municipals).
També es vetlla
per la higiene i la salut
dels alumnes.
D´ençà d’aquesta
época es comença a do-
nar importància a la rela-
ció entre les famílies i
les escoles.
És un moment en
què es pren partit per
l´educació en català.
Durant la Guerra
Civil espanyola els mes-
tres que havien estat po-
sant en pràctica metodo-
logies més innovadores
van seguir treballant amb
més o menys normalitat.
Les escoles i la
població civil es van con-
vertir en objectiu militar. A
Lleida, el 2 de novembre
de 1937, un bombardeig
ensorrava el Liceu Esco-
lar i matava quaranta-vuit
infants i diversos profes-
sors. L’Escola del Mar de
Barcelona va desaparèi-
xer consumida per un
incendi el gener de 1938.
Una bomba va caure al
tades pel règim. Alguns
professors i profesores
van ser expulsats, altres
inhabilitats per càrrecs
directius, altres jubilats
forçosament. A Catalunya
es va expedientar un de
cada quatre Mestres.
Avui, més d´un segle
més tard de l´inici del mo-
viment renovador i mo-
dernitzador, correm el
perill de perdre moltes de
les millores assolides.
Página 2
L’educació durant la II República
Es feien classes a l’aire lliureaire lliureaire lliureaire lliure.
En algunes escoles es donava berenarberenarberenarberenar
als infants.
El solsolsolsol i la naturanaturanaturanatura eren elements impor-
tants
L´educació físicaeducació físicaeducació físicaeducació física entra al currículum.
La guerra civil i la dictadura
Les novetats
pati del Grup Escolar Milà
i Fontanals i una altra a
l´Institut-Escola de la Ciu-
tadella.
A l´acabar la gue-
rra molts professors es
van exiliar per evitar les
represàlies d´un règim
contrari a les innovacions,
contrari a l´escola laica i
contrari a les noves meto-
dologies.
El nou govern va
formar comissions de-
puradores per tal
d’allunyar del sistema
escolar tots aquells que
s´apartaven, o s’havien
apartat de les ordres dic-
4. el director segueixi al peu de
la lletra el text o prefereixes
que sigui només un refe-
rent?
-Quins creus que són els
motius que porten un direc-
tor a utilitzar una novel·la
com a base per a la seva
pel·lícula?
-Com és més fàcil represen-
tar idees abstractes, a través
d’imatges o de paraules?
-Quines pel·lícules has vist
de les quals, abans o des-
prés, hagis llegit el llibre?
-Si veus una pel·lícula basa-
da en una novel·la, vols que
Título del artículo interior
PENSEM-HI:
Título del artículo interior
Si el boletín se distribuye interna-
mente, puede comentar las mejo-
ras que se van a llevar a cabo.
Incluya cifras de los beneficios
para mostrar el crecimiento de su
negocio.
Algunos boletines incluyen una
columna que se actualiza en cada
edición; por ejemplo, los últimos
libros publicados, una carta del
presidente o un editorial. Tam-
bién puede mostrar el perfil de
nuevos empleados, clientes o
distribuidores.
Este artículo puede incluir 100-
150 palabras.
El tema de los boletines es casi
interminable. Puede incluir
artículos sobre tecnologías
actuales o innovaciones en su
campo.
Quizá desee mencionar las
tendencias comerciales o
económicas, así como realizar
predicciones.
Página 4
L’educació durant la II República
Pie de imagen o gráfico.
Pie de imagen o gráfico.
L´educació durant
al II República