24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la inversió de l'Estat en infraestructures". L’estudi presenta, per primera vegada, quina ha estat la distribució de la inversió del Grup Foment per comunitats autònomes i per tipus d’infraestructura al llarg dels darrers 10 anys (2004-2014). L’estudi diferencia, a més, entre el període expansiu i el recessiu. Així mateix, analitza si l’Estat ha tingut en compte criteris de demanda a l’hora de distribuir la inversió en infraestructures, amb especial referència al cas català.
Powerpoint sobre les perspectives econòmiques i inversió en infraestructures a Catalunya, presentat en roda de premsa pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona, el 29 de juliol del 2010
Presentació corresponent a la roda de premsa sobre conjuntura i perspectives de l'economia catalana, que ha tingut lloc a la Cambra de Comerç de Barcelona, l'11 de juny de 2012.
Inversió estrangera a Catalunya i inversió catalana a l'estranger 2015Barcelona Activa
La inversió estrangera productiva1 a Catalunya ha estat de 1.959,2 M€ el primer semestre de 20152, el que suposa un increment interanual del 280,3% i el valor més alt en aquest període3 de la sèrie estadística iniciada al 1993. El pronunciat increment que experimenta la IED a Catalunya també es dóna —de forma més moderada— al conjunt d’Espanya, on aquest indicador registra un augment del 73,4% respecte al mateix període de 2014.
24/7/2014 Presentació de l'estudi "Criteris de distribució territorial de la inversió de l'Estat en infraestructures". L’estudi presenta, per primera vegada, quina ha estat la distribució de la inversió del Grup Foment per comunitats autònomes i per tipus d’infraestructura al llarg dels darrers 10 anys (2004-2014). L’estudi diferencia, a més, entre el període expansiu i el recessiu. Així mateix, analitza si l’Estat ha tingut en compte criteris de demanda a l’hora de distribuir la inversió en infraestructures, amb especial referència al cas català.
Powerpoint sobre les perspectives econòmiques i inversió en infraestructures a Catalunya, presentat en roda de premsa pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona, el 29 de juliol del 2010
Presentació corresponent a la roda de premsa sobre conjuntura i perspectives de l'economia catalana, que ha tingut lloc a la Cambra de Comerç de Barcelona, l'11 de juny de 2012.
Inversió estrangera a Catalunya i inversió catalana a l'estranger 2015Barcelona Activa
La inversió estrangera productiva1 a Catalunya ha estat de 1.959,2 M€ el primer semestre de 20152, el que suposa un increment interanual del 280,3% i el valor més alt en aquest període3 de la sèrie estadística iniciada al 1993. El pronunciat increment que experimenta la IED a Catalunya també es dóna —de forma més moderada— al conjunt d’Espanya, on aquest indicador registra un augment del 73,4% respecte al mateix període de 2014.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Evolució de l’economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014-2015. Anàlisi de la indústria i de la inversió estrangera a Catalunya i comparativa amb Espanya.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Avui amb el Diari #Bondia trobaràs el Diari #Crònica d' #octubre amb l' #actualitat econòmica d' #Andorra en la millor #CrònicaEconòmica.
#cronica #diaribondia #portadabondia #Andorra #Economia #Finances
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Evolució de l’economia catalana el primer trimestre i perspectives per al segon. Previsions econòmiques per al 2014-2015. Anàlisi de la indústria i de la inversió estrangera a Catalunya i comparativa amb Espanya.
L’Observatori Barcelona 2014, presentat avui per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.
Barcelona se situa entre les 10 primeres ciutats europees i/o del món en aspectes clau per al desenvolupament de negocis a la ciutat, com ara les perspectives de futur, el nombre de projectes d’inversió estrangera rebuts i l’organització de reunions internacionals o l’atractiu per als retailers internacionals. A més a més, a la majoria d’ells millora el seu posicionament respecte a l’any precedent. La internacionalització de l’economia i la potència de la marca Barcelona -que es valora entre les deu primeres marques de ciutat del món- es confirmen com a actius clau des del punt de vista de la competitivitat.
Avui amb el Diari #Bondia trobaràs el Diari #Crònica d' #octubre amb l' #actualitat econòmica d' #Andorra en la millor #CrònicaEconòmica.
#cronica #diaribondia #portadabondia #Andorra #Economia #Finances
Tretzena edició de l’Informe Anual de l’Observatori de Barcelona, presentat per la tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Aquest informe és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona que de forma anual compara la capital catalana amb les principals ciutats internacionals a través de 30 indicadors presentats en sis àmbits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat de treball i formació.
Did you know that the language of Barcelona is not Spanish but Catalan? Did you know that Catalonia is a nation? Did you know that the Catalans had the first Parliament? Discover this rich culture.
Catalunya is an autonomous community in northeastern Spain with Barcelona as its capital city. The main languages spoken are Catalan and Spanish. It has a population of around 7.5 million inhabitants and its national day is September 11th. Some of the most important cities besides Barcelona are Lleida, Tarragona, and Girona. Notable geographic areas include the Pyrenees Mountains, Costa Brava coastline, Ebre delta, Montserrat mountain, and Balearic Islands. Traditional foods include bread with tomato and butifarra sausage. Popular dances are sardanes and stick dancing, and castellers are performed at village festivals. The catalan donkey and Saint George are important cultural symbols.
Presentació de la Roda de Premsa sobre conjuntura i perspectives econòmiques a Catalunya, que ha tingut lloc el 13 de febrer a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
Mensualment, coincidint amb el final del mes, la Cambra de Comerç de Barcelona presenta la seva nota d'actualitat econòmica amb una reflexió sobre els temes econòmics de més actualitat.
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona presenten la dotzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11 comarques que la componen, i que completa l’anàlisi amb dues monografies; 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals; i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
Estudi del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha estat presentat per Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector empresarial a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí. En aquest estudi es valora l'impacte d'un canvi d'estatus polític sobre el sector empresarial a Catalunya.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Presentació de l’informe del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona “El sector públic a Catalunya i Espanya: Impacte econòmic de diferents escenaris polítics”, que ha anat a càrrec de Joan Ramon Rovira, Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra, aquest matí.
En aquest estudi s’analitza la dimensió econòmica del sector públic consolidat i territorialitzat, amb l’actual marc polític, i s’analitza l’impacte econòmic sobre el sector públic de diferents escenaris d’organització político-territorial.
Powerpoint de la presentació de Miquel Valls sobre la situació de les empreses exportadores catalanes en el marc de la trobada empresarial de la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Porta per títol, "el sector exterior català, motor de la recuperació: evolució i perspectives".
Presentació de la roda de premsa sobre conjuntura econòmica i isimplificació administrativa a Catalunya que ha tingut lloc a la Casa Llotja de Mar avui.
El Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) és un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensen la necessitat d’abordar, de manera alhora constructiva i exigent, la llargament reclamada reforma de l’administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent. La cambra de Comerç de Barcelona n'és part. En aquest document, es demana a l'administració pública catalana la seva reforna i racionalització.
Presentació de la roda de premsa sobre les infraestructures pendents de la Barcelona Metropolitana i del Corredor Mediterrani de mercaderies, que ha tingut lloc el 17 de juliol de 2013, a la Casa Llotja de Mar.
Anualment, la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona publiquen l'Informe Territorial de la província amb l'objectiu de posar a disposició una eina de treball útil per millor conèixer l'economia local provincial.
Sessió CreEm: Guia pràctica per a la creació d'empreses i l'assessorament a l...
Perspectives econòmiques i consolidació fiscal a Catalunya, 13 de juny de 2013
1. 13 de juny de 2013
PERSPECTIVES ECÒNOMIQUES
I CONSOLIDACIÓ FISCAL A
CATALUNYA
2. Previsions per a l’economia catalana, 2013-2014
Estat de les finances públiques de la Generalitat
de Catalunya el 2013 i comparació amb l’Estat
1. Índex
3. 3.0
2.2 2.0
-0.5
7.8
3.1
1.9 1.6
-0.6
7.8
4.0
2.8
1.4 1.1
8.4
-4.0
-2.0
0.0
2.0
4.0
6.0
8.0
10.0
Món EUA Japó Zona euro Xina
2012 2013 (P) 2014 (P)
2. Previsions econòmiques mundials, 2013-2014
Taxes de variació interanual, en percentatge
(P) Previsió
Font: OCDE (maig 2013)
Revisió a la baixa i recuperació desigual
4. 551
288
100
150
200
250
300
350
400
450
500
550
600
Gen.11 Maig Set. Gen.12 Maig Set. Gen.13 Maig
3. Economia financera i real. Espanya i Catalunya
La millora dels mercats financers no es trasllada a l’economia real
-0.7
-7
-6
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
Intertrimestral Interanual
PIB de Catalunya
(Taxes de variació, en %)
Prima de risc del deute sobirà espanyol
(Diferencial entre el tipus interès del bo a 10 anys
alemany i espanyol)
(A) Avanç del departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya
Font: Macrobond i Idescat
-0,3
5. 107.8
106.8
105.4
100.0
105.6
96
98
100
102
104
106
108
110
II.12 III.12 IV.12 I.13 II.13
4. Economia catalana. Primeres xifres del segon trimestre (I)
Preveiem que la caiguda de l’activitat es continuarà moderant el 2T
-1.0
-23.1
4.3
-1.3
-2.5
-0.3
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Producció industrial, correg. calendari. Gener-abril
(Taxes de variació interanual acumulada, en %)
Índex confiança empresarial harmonitzat
(Índex base 100 = I trim. 2013)
Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir d’Idescat
6. 8.8
6.0
-0.3
5.6
-2.8-4
-2
0
2
4
6
8
10
12.I II III IV 13.I
5. Economia catalana. Exportació de béns, en valor.
L’exportació de béns cauen el 1T però podria ser transitori
0.8
0.6
0.4
0.0
-0.4 -0.5
-0.7 -0.7
-1.0
-2
-1.5
-1
-0.5
0
0.5
1
1.5
2
Exportacions de béns, en valor, per sectors. 1T.
(Contribució a la variació de les exportacions , en pp.)
Exportacions de béns, en valor
(Taxes de variació interanual, en %)
Nota: les contribucions es calculen tenint en compte la variació interanual i el pes de les exportacions de cada sector en el total
Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir d’ICEX
7. 1.8
0.6
1.6
-1.1
2.6
-16.3
-20
-15
-10
-5
0
5
I.12 II.12 III.12 IV.12 I.13 Abril
6. Economia catalana. Primeres xifres del segon trimestre (II)
L’estacionalitat afecta l’evolució del turisme i dels afiliats
-3.4
-6
-4
-2
0
2
Gen.10 Jul. Gen.11 Jul. Gen.12 Jul. Gen.13
Afiliats a la Seguretat Social. Mitjanes del mes
(Taxes de variació interanual, en %)
Pernoctacions en establiments hotelers
(Taxes de variació interanual, en %)
Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir d’Idescat i Ministeri de Treball
Maig
8. 7. Previsions per a l’economia catalana, 2013-2014
Taxes de variació interanual, en percentatge
(P) Previsions
Font: IDESCAT: any 2012. Cambra de Comerç de Barcelona: previsions 2013 i 2014
2012 2013 (P) 2014 (P)
PIB -1,3 -1,2 0,2
Consum privat -2,4 -3,0 -1,5
Consum públic -2,5 -5,0 -2,5
Formació Bruta de Capital -6,5 -4,5 -3,5
Exportacions 4,1 4,3 5,6
Importacions -7,1 -3,0 -1,1
VAB agricultura -8,0 1,2 3,2
VAB indústria -1,1 -0,2 2,6
VAB construcció -7,5 -6,3 -7,8
VAB serveis -0,5 -0,6 0,6
9. 48.3
0
10
20
30
40
50
60
8. Turisme i comerç mundial
Elements de suport per a l’exportació catalana el 2013
6.1
2.7
3.6
0
1
2
3
4
5
6
7
2011 2012 2013 (P)
Comerç mundial de béns
(Taxes de variació interanual, en %)
Pernoctacions a establiments hotelers. Catalunya
(Milions)
(P) Previsions OCDE (maig 2013)
Font: Idescat i OCDE
10. 9. Consum i inversió a Catalunya
No es recuperaran si no creix l’ocupació i millora el finançament
11 12 11 12
15
27
35
31
34
46
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Dificultats de finançament com a factor limitador de la bona marxa dels negocis a Catalunya
(Percentatge d’empresaris)
Font: Enquesta de clima empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat
Mitjana 2003-2007=12%
11. 10. Previsions per a l’economia catalana, 2013-2014
Taxes de variació interanual, en percentatge
(P) Previsions
Font: IDESCAT: any 2012. Cambra de Comerç de Barcelona: previsions 2013 i 2014
2012 2013 (P) 2014 (P)
PIB -1,3 -1,2 0,2
Consum privat -2,4 -3,0 -1,5
Consum públic -2,5 -5,0 -2,5
Formació Bruta de Capital -6,5 -4,5 -3,5
Exportacions 4,1 4,3 5,6
Importacions -7,1 -3,0 -1,1
VAB agricultura -8,0 1,2 3,2
VAB indústria -1,1 -0,2 2,6
VAB construcció -7,5 -6,3 -7,8
VAB serveis -0,5 -0,6 0,6
12. 0
5,000
10,000
15,000
20,000
25,000
30,000
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre NovembreDesembre
2012 2013
11. Evolució mensual de les despeses de la
Generalitat
Obligacions reconegudes. Dades acumulades (en milions d’euros)
Font: Generalitat de Catalunya
El primer quadrimestre la despesa no financera s’ha reduït un 13%
interanual
Any 2013:
-13%
13. 0
20,000
40,000
60,000
80,000
100,000
120,000
140,000
160,000
180,000
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre NovembreDesembre
2012 2013
12. Evolució mensual de les despeses de l’Estat
Obligacions reconegudes. Dades acumulades (en milions d’euros)
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat
El primer quadrimestre la despesa no financera ha augmentat un 10%
interanual
Any 2013:
+10%
14. -4.1
-32.2
18.0
-13.9
-73.1
0.5
-6.8
10.6
15.9
-9.2
-80
-60
-40
-20
0
20
40
Remuneracions de
personal
Compres de béns i
serveis
Despeses financeres Transferències
corrents
Inversió(*)
Generalitat Estat
13. Evolució de la despesa de la Generalitat i l’Estat fins a
l’abril de 2013, per capítols
La Generalitat està ajustant més en pràcticament tots els capítols
(*) Inversió real més transferències de capital
Font: Departament d’Economia i Coneixement i Ministeri d’Economia i Competitivitat
Obligacions reconegudes (en taxes de variació anual)
15. 0
1,000
2,000
3,000
4,000
5,000
6,000
7,000
8,000
9,000
10,000
Gener Febrer Març Abril
Ingressos
Despesa
14. Evolució mensual dels ingressos i la despesa no
financera de la Generalitat i de l’Estat
Font: Departament d’Economia i Coneixement i Ministeri d’Economia i Competitivitat
L’evolució de la despesa a Catalunya li està permetent mantenir
controlat el dèficit
0
10,000
20,000
30,000
40,000
50,000
60,000
Gener Febrer Març Abril
Ingressos
Despesa
Generalitat de Catalunya Administració General de l’Estat
Dades acumulades en milions d’euros i variació acumulada fins a l’abril entre parèntesi.
--- Despesa 2012 Despesa 2013
--- Ingressos 2012 Ingressos 2013
16. 15. Grau d’execució de la inversió del Grup Foment
2007-2011
Els anys 2010 i 2011 l’execució a Catalunya és més baixa que al conjunt de
comunitats
En % de la inversió pressupostada
87
90
87
73
68
92
90
84 79
87
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95
2007 2008 2009 2010 2011
% execució Grup Foment a
Catalunya
% execució Grup Foment total
Comunitats Autònomes
Font: Ministeri de Foment i Annex d’Inversions Reals dels PGE
17. 16. Liquidació pendent segons la Disposició
addicional 3ª de l’Estatut (2007-2013)
759
211
462
801
987
753
0
200
400
600
800
1,000
1,200
2007 2008 2009 Estimació 2010Estimació 2011 Càlcul 2012 Càlcul 2013
971 Milions 1.263 Milions
0
1.740 Milions
El dèficit d’inversió de l’Estat a Catalunya per la DA3 és de 3.974 milions (2%
del PIB català)
Milions d’euros
18. 17. Proposta de repartiment del dèficit públic el 2013
Pes despesa 2011
(%)
Dèficit 2013
(% PIB)
Dèficit 2013
(% PIB)
Distribució %
Administració Central i SS 54 -3,5 -5,3 82
Comunitats Autònomes 34 -2,2 -1,2 18
Administració local 12 -0,8 0,0 0
TOTAL AP 100 -6,5 -6,5 100
Proposta de distribució del dèficit Distribució provisional del dèficit
Una distribució equitativa del dèficit per al 2013 donaria marge a les
comunitats per aplicar polítiques de reactivació econòmica
Font: Intervenció General de l’Estat, Ministeri d’Economia i Competitivitat i elaboració pròpia
19. 18. Dèficit de les comunitats autònomes. Any 2012
S’hauria de donar més temps per assolir l’objectiu de dèficit a aquelles
comunitats que tenen una ràtio més elevada
-0,69
-1,04
-1,04
-1,07
-1,13
-1,19
-1,23
-1,34
-1,39
-1,40
-1,47
-1,53
-1,73
-1,83
-1,96
-2,02
-3,02
-3,45
-4,0 -3,5 -3,0 -2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5 0,0
Extremadura
Astúries
La Rioja
Madrid
Cantàbria
Galícia
Canàries
Navarra
País Basc
C-Lleó
Aragó
C-La Manxa
TOTAL CA
Balears
Catalunya
Andalusia
Múrcia
C.Valenciana
En % del PIB
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat