Educación infantil

1. ÍNDICE
1- Introducció
2- Educació infantil i primers cursos de Primària
3- Segona part d'Educació Primària i Educació Secundària
4- Adolescència i etapa adulta
5- Relació del temari amb l'entrevista
6- Referències
EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMERS CURSOS DE PRIMÀRIA
És l'etapa on s'aprèn a llegir i a escriure. Les característiques de la lectoescriptura són:
● Lleu retard a l'adquisició del llenguatge parlat.
● Confusió entre paraules de so similar.
● Dificultat a les rimes.
● Dificultats per mantenir l'ordre seqüencial a paraules polisíl·labes.
● Trastorns de pronunciació.
● Dificultat per associar so amb lletra.
● Lectura lenta i insegura i escassa comprensió.
● Inversions, omissions i substitucions de lletres o síl·labes.
● Errors d'ortografia natural. Canvien el so de les paraules.
● Dificultat per memoritzar seqüències verbals.
●

2. 1 Idea
La noia ens comparteix que:
"A mi em van detectar dislèxia des que era molt petita, ja que el meu pare també la tenia" .
Això ho podem relacionar amb el fet que:
Encara que la causa exacta de la dislèxia encara no es coneix totalment, és un trastorn amb
una forta càrrega hereditària.
Entre el 30 i el 50 % de pares d'un nen dislèxic també pateixen el trastorn. I en aquest cas,
els pares de Jael són els que detecten la dificultat d'aprenentatge, ja que el mateix familiar
se sentia identificat amb les dificultats que presentava la seva filla.
A més, el diagnòstic es basa en la seva història clínica, concretament amb els seus
antecedents familiars.
4 Idea
La última idea a destacar ens diu:
"Em vaig centrar en mi i no en la comparació amb els altres, de demostrar-me a mi mateixa i
també, demostrar a aquelles persones que no creien en mi, que amb esforç i constància tot
es pot. Sempre respectant els límits i ritmes de cada persona".
Com a grup, hem relacionat aquest aspecte amb una de les maneres d'ajudar a una
persona amb dislèxia, concretament identificant no sols les dificultats del nen/a sinó també
les seves habilitats, ja que seran recursos importants per superar i/o compensar les
dificultats.
La noia durant l’entrevista esmenta que durant la secundària va viure un problema amb una
de les seves tutores, ja que segons aquesta, la noia “tenia un problema, que hauria de viure
amb aquest durant tota la seva vida i que potser no arribaria a ser tant com els altres…”.
Això ens dona a entendre que en aquest moment la tutora deixa d’un costat les seves
habilitats i fa veure-li la dislèxia com un problema, com un entrebanc a la vida o com a
quelcom negatiu