Sant Jordi 2015 a l'escola Aiguamarina

1. Sant Jordi 2015
Escola Aiguamarina

2. Al matí vam fer l’intercanvi de llibres

3. A la tarda, vam mirar les pancartes

4. La Pancarta de P3

5. La Pancarta
de P4

6. La Pancarta de P5

7. La Pancarta
dels Pirates de 1r
La Pancarta
dels Instruments
de 2n

8. La Pancarta
de 3r
La Pancarta
de 4t

9. La Pancarta
de 5è
La Pancarta
de 6è

10. Premis a les classes de Parvulari
P 3
P 4
P 5

11. Els guanyadors dels premis
dels Jocs Florals
1r – Paula Merubia 2n – Ariadna López

12. Dictats
3r – Ángel Amaya
4t – Elisabet Amaya
5è – Zhong Xuan
6è– Nayab Amin

13. Premis literaris
El robot
Hi havia una vegada un robot
que era un superheroi.
Un dia va arribar un malvat a
la ciutat que estava robant en
un banc de diners, però el
robot superheroi va detenir al
malvat i no va poder tornar a
robar mai més.
I vet aquí un gat, vet aquí un
gos, aquest conte ja s’ha fos.
Jónatan López – 1r
1r – Jonathan López

14. El ramat d’ovelles
Fa molt i molt temps, hi havia un poblet on vivia un
pastor amb el seu ramat d’ovelles.
Estaven pasturant i una ovella es va escapar del
ramat. L’ovella corria molt i el pastor no podia
córrer tant. Va venir el seu gos, que es deia
Circuit, i el pastor li va dir que agafés aquella
ovella que s’escapava. El Circuit va avançar a
l’ovella, la va bordar i l’ovella va frenar. Havien
arribat a dalt d’una muntanya, el pastor va pujar,
va agafar l’ovella i amb molta por van baixar, el
pastor amb l’ovella i el gos.
El pastor i el ramat van passejar pels camps.
Després el pastor va dir:
- El dia d’avui ha sigut molt desbaratat!
Ja no podia aguantar més i quan les ovelles
estaven menjant, el pastor les va cridar i els va dir
que ja era hora de marxar.
Van passar per una muntanya, per un riu, després
per un passeig de papallones i per un penya-
segat.
Al final van arribar a la granja i van ser feliços i van
menjar anissos.
Annerys I. Mieles - 2n
2n – Annerys I. Mieles

15. L’amor
L’amor és alegria i felicitat
és com un xiclet mastegat
al terra ben trepitjat.
L’alegria que jo tinc
cada dia és felicitat.
No ploris més! com es sentirà,
el meu principet enamorat?
Abigail Familia – 3r
3r – Abigail Familia

16. La flor
Jo sóc una flor que faig una olor que no es pot
explicar. Sóc gran i de color lila encara que de vegades canvio a
color rosa. Em considero aventurera, tímida, entre altres coses
que vull fer.
Sento com la gent m’olora. I és una sensació molt i molt
agradable. Quan em mullen sento l’aigua pels meus pètals.
Quan em toca el sol em sento relaxada i tranquil·la. Em
connecto amb la resta de plantes del jardí i amb les meves arrels.
M’arrenquen però sempre torno a la vida. Amb el temps perdo
el meu color, però sempre torno a florir.
A mi m’agrada viure moltes aventures. Córrer riscos per tot el
món. Però quan sóc petitona, és molt difícil i molt perillós viure
les aventures que visc; de gran aquestes em fan forta. Em
considero molt forta, i si els altres no pensen el mateix, tant em
fa.
Un dia em va agafar un príncep. Que em va portar a una
princesa molt maca. La princesa em va plantar al seu jardí. Em
vaig marcir, ja que volia seguir amb les meves aventures.
Un altre dia estava caminant pel bosc i em vaig aturar davant
d’un arbre, que era molt gran i molt bonic. Jo hi vaig entrar, tot
era ple de llaminadures i xocolata, els matolls eren magdalenes
de xocolata, el riu era de xocolata, el terra era de torró i el cel
era de cotó de sucre de color rosa. Tot era increïble.
Vaig veure una poma de caramel, quan vaig mossegar la poma
tot va desaparèixer. Em vaig quedar estranyada. Després se’m
va apropar un gegant que era molt gran i amable i em va dir que
jo era la flor perduda i jo li vaig dir que era una alegria, però no
em podia quedar. I me’n vaig anar a una altra aventura.
Mª del Mar Moya – 4t
4t – Mª del Mar Moya

17. La Laia i l’ocell mag
Hi havia una vegada una noia que es deia Laia. La Laia no
tenia germans, el seu avi pensava que la Laia se sentia molt
sola; per això un dia va aparèixer a casa amb un ocell. No era
un ocell qualsevol, era un ocell mag, era de color verd i per
indumentària portava un barret blau i una vareta màgica blava.
Un dia la Laia va voler anar a fer un volt amb l’ocell, i la seva
sorpresa va ser que l’ocell no sabia volar; la Laia que era una
noia que li agradava molt el medi natural, i sempre que podia
veia documentals d’animals; va dir-li que ella li ensenyaria a
volar, dit i fet, aquella mateixa tarda l’ocell ja sabia volar. Li
havia ensenyat d’una forma divertida, com a la Laia li agradava
aprendre, tot jugant. L’ocell era l’admiració de tot el parc,
tenia el seu propi estil i era molt veloç.
Un dia la Laia i la seva família es van haver de mudar a una
altra ciutat, amb el rebombori del trasllat van haver de deixar
l’ocell, perquè aquest havia marxat a fer el seu vol matinal i va
aparèixer per casa just quan la Laia i la seva família ja
marxaven. La Laia va estar trista durant moltes setmanes,
trobava a faltar el seu ocell, però amb el temps se li anà
passant la tristor, i es va anar oblidant de l’ocell.
L’ocell no se’n va oblidar de la Laia; el dia de la mudança,
l’ocell va veure que la Laia i la seva família havien marxat sense
ell perquè s’havia despistat a l’hora de tornar a casa; aleshores
va decidir anar a buscar la Laia i la seva família. L’ocell els va
buscar durant molts mesos, pel cel, per mar, per terra... Llavors
va decidir utilitzar la seva màgia; va treure del barret un aparell
que es veia on eren la Laia i la seva família, i va utilitzar la vareta
màgica per anar-se guiant cap a on havia d’anar.
A la fi va trobar la nova casa de la Laia i la seva família, quan la
Laia va veure l’ocell es va desmaiar de la impressió, perquè feia
molt temps que no es veien, l’ocell la va curar amb la seva màgia.
I van viure junts i feliços per sempre.
Paula Zambrano – 5è
5è – Paula Zambrano

18. La solitud
Ningú se l’estima,
ningú la vol.
A mi tampoc m’agradaria
estar sempre sol .
No suportaria
estar sense ningú.
Fins i tot imaginaria
inventar-me un amic
com tu.
Un amic que sigui especial,
que sigui normal,
que m’estimi molt
i sobretot que no em faci mal.
Hauries de pensar
que algú arribarà,
et farà molt feliç
i mai t’oblidarà.
Miguel Vàsquez – 6è
6è – Miguel Vàsquez

19. Els de 2n van ballar : La dansa del paraigües

20. i El “mig amic”

21. Fins l’any que ve !!