1. La pluja àcida
Dolors Guixa
CTMA 2n Batxillerat 2013-14

2. Què entenem per acidesa?


L’acidesa d’una substància es el grau en el que es àcida. El concepte
complementari es la basicitat.
La escala més comuna per a quantificar la acidesa o la basicitat es el pH,
que només es aplicable a dissolucions aquoses. No obstant, a banda de
dissolucions aquoses també es possible determinar i quantificar la acidesa de
diferents substàncies. Es pot comparar, per exemple, la acidesa dels gasos
diòxid de carbono (CO2, àcid), diòxid de sofre (SO3, àcid més fort) i dinitrógeno
(N2, neutre). Tanmateix, en amoníac líquid, el sodi metàl·lic serà més bàsic
que el magnesi o el alumini.

3. Què és l’escala de pH?

El pH és una mesura que es
relaciona amb la concentració
d’ions H+ que hi ha en una
dissolució.

El valor central de l’escala de
pH, el 7, es reserva per a
dissolucions neutres (ni àcides,
ni bàsiques), com és el cas de
l’aigua pura.

Els valors < 7 es consideren
àcids i els > 7 fins a 14 es
consideren bàsics.
Basicitat
Per mesurar l’acidesa o basicitat
d’una dissolució s’empra una
escala numèrica que va del 0 al
14: l’escala de pH.
Acidesa

pH = 0
pH = 1
pH = 2
pH = 3
pH = 4
pH = 5
pH = 6
pH = 7
pH = 8
pH = 9
pH = 10
pH = 11
pH = 12
pH = 13
pH = 14
Líquid de bateries
Àcid de l’estómac
Suc de llima, vinagre
Suc de taronja, Coca-Cola
Suc de tomaca
Pluja àcida, bananes, café
Llet, Orina
Aigua pura
Aigua de mar, ous
Bicarbonat sòdic, pasta de dents
Lleixiu
Amoníac
Aigua sabonosa
Blanquejador
Desembussador d’aigüeres

4. Què entenem per pluja àcida?

La pluja àcida és pluja, neu o boira que és contaminada amb àcid en
l’atmosfera i perjudica el medi ambient.

Fonts de pluja àcida
La pluja àcida es causada per una reacció química que
comença quan compostos com el SO2 i els òxids de
nitrogen eixen a l’aire. Aquests gasos poden assolir
nivells molt alts de l’atmosfera, on es mesclen i
reaccionen (amb l’ajut de la llum solar) amb aigua,
oxigen i altres substàncies químiques i formen més
contaminants àcids, coneguts como pluja àcida.

El SO2 i els òxids de nitrogen es dissolen molt fàcilment
en agua i poden ser arrossegats pel vent a llocs molt
llunyans, recorrent llargues distàncies (centenars de
km en un dia), i convertint-se en part de la pluja, la
boira o la neu. Així en Suècia culpen al anglesos de la
seua pluja àcida i els canadencs als EUA.

5. 
Les activitats humanes son la principal causa de la pluja àcida. En el
decurs de les últimes dècades, els essers humans han emès tal quantitat de
substàncies químiques a l’aire, que han canviat la mescla de gasos de
l’atmosfera. Les centrals elèctriques emeten la major part del SO2 i molts
dels òxids de nitrogen quan cremen combustibles fòssils (carbó i petroli), per
produir electricitat. A més, el tub d’escapament dels cotxes, camions i
autobusos i les calefaccions també emeten òxids de nitrogen i SO2 en l’aire.

7. Context històric
▪ El primer cop que es plantejà la pluja àcida en un fòrum ecològic fou l’any 1972
durant la Conferencia de les Nacions Unides realitzada en Estocolm. El
govern de Suècia va presentar un ampli informe relacionat amb la pol·lució de
l’aire des de països remots (mitjançant els vents provinents de l’est,
s’arrossegaven altes concentracions de sofre generant la precipitació d’aquest
component amb les pluges). L’origen dels compostos oxidats de sofre eren les
plantes tèrmiques ubicades en Gran Bretanya. Manifestaren, a més, que
aquesta contaminació danyava els ecosistemes nòrdics generant la contaminació
dels llacs i l’agua a través de las pluges àcides o nevades amb elevats continguts
d’àcid sulfúric.

8. ▪ Des de llavors, els problemes
s’han anat reproduint per tots
els països industrialitzats i els
seus veïns.
▪
Els efectes biològics de la
pluja àcida són amplis. En
principi el seu nivell típic
d’acidesa és tòxic per a peixos
i microorganismes aquàtics i
terrestres (líquens i bolets).
▪
Altres efectes venen com a conseqüència de l’acció d’aquests àcids sobre
els metalls que hi ha al sòl. És el cas de l’alumini, que un cop dissolt
s’incorpora a l’aigua de llacs i rius. A través de plantes i microorganismes entra
en la cadena tròfica. Aquest metall és molt tòxic per a algunes plantes i animals.
Actualment s’ha detectat que està incorporat a la flora i fauna de zones on
freqüentment es produeixen pluges àcides.

9. ▪
Sobre les plantes superiors, especialment coníferes (pins, avets, etc.),
deteriora la cutícula de les fulles, causant un mal irreversible al fullam, mal que
s’incrementa per la pèrdua de nutrients del sòl.
▪
Al País Valencià i Catalunya ha hagut zones en les quals la pluja àcida ha
provocat la mort de boscos sencers com a la comarca dels Ports (a la
dècada dels 80 i 90), on arriba la contaminació de la central tèrmica
d’Andorra (Terol). Els ajuntaments d’aquesta comarca mantenien un litigi, des
de fa dècades, contra la companyia elèctrica Endesa, la qual negava ser la
responsable. Finalment Endesa ho va reconèixer i, sembla ser, que ha pres les
mesures adients per eliminar l’emissió d’òxids de sofre i nitrogen (han creat una
planta que filtra aquest gasos).
▪
Una altra de les conseqüències de la pluja àcida
és la corrosió de monuments històrics que es fa
particularment evident a Grècia i Mèxic
▪
Si els científics alerten del problema el 1972, per
que hem d’esperar gairebé al S-XXI per a que les
empreses apliquen solucions? És un problema
tecnològic? Actua la justícia amb la rapidesa
necessària? Abans les empreses veien inviable
econòmicament l’eliminació dels òxids de sofre i
nitrogen, i ara no?...

10. ▪
Sobre les plantes superiors, especialment coníferes (pins, avets, etc.),
deteriora la cutícula de les fulles, causant un mal irreversible al fullam, mal que
s’incrementa per la pèrdua de nutrients del sòl.
▪
Al País Valencià i Catalunya ha hagut zones en les quals la pluja àcida ha
provocat la mort de boscos sencers com a la comarca dels Ports (a la
dècada dels 80 i 90), on arriba la contaminació de la central tèrmica
d’Andorra (Terol). Els ajuntaments d’aquesta comarca mantenien un litigi, des
de fa dècades, contra la companyia elèctrica Endesa, la qual negava ser la
responsable. Finalment Endesa ho va reconèixer i, sembla ser, que ha pres les
mesures adients per eliminar l’emissió d’òxids de sofre i nitrogen (han creat una
planta que filtra aquest gasos).
▪
Una altra de les conseqüències de la pluja àcida
és la corrosió de monuments històrics que es fa
particularment evident a Grècia i Mèxic
▪
Si els científics alerten del problema el 1972, per
que hem d’esperar gairebé al S-XXI per a que les
empreses apliquen solucions? És un problema
tecnològic? Actua la justícia amb la rapidesa
necessària? Abans les empreses veien inviable
econòmicament l’eliminació dels òxids de sofre i
nitrogen, i ara no?...