Model de Ciutat: El Rubí que proposem s’articula de forma descentralitzada, reconvertint la ciutat en un lloc pensat per garantir la qualitat de vida de les persones i la igualtat d’oportunitats per a tothom.
No volem continuar creixent amb el desordre com a principi rector.
Model de Ciutat: El Rubí que proposem s’articula de forma descentralitzada, reconvertint la ciutat en un lloc pensat per garantir la qualitat de vida de les persones i la igualtat d’oportunitats per a tothom.
No volem continuar creixent amb el desordre com a principi rector.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Mesura de Govern: Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona. 2016-2020Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona. 2016-2020, presentada al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona del divendres 23 de desembre de 2016.
Informe Observatori Barcelona 2016, que elaboren conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Presentat a Barcelona Activa el dimarts 20 de desembre de 2016.
Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia ...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia de subministraments bàsics (PAE), presentada al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona el divendres 23 de desembre de 2016.
Informe de govern sobre el projecte de superilles, barris a velocitat humana. Les superilles són espais urbans inferiors al barri on el vianant recuperarà el carrer, on l'hàbitat urbà serà més eficient, més sostenible i amb més biodiversitat. Presentat al Plenari del Consell Municipal el 28 de febrer de 2014.
Manuel García Gil, Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya
Resum del pla director, pla estrategic de sostenibilitat de Callús i proposta en aplicació de sistema de telegestió d'instal·lacions per a qualsevol poble.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
Mesura de Govern: Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni, presentada a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del dimecres 14 de desembre de 2016.
Mesura de Govern: Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona. 2016-2020Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona. 2016-2020, presentada al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona del divendres 23 de desembre de 2016.
Informe Observatori Barcelona 2016, que elaboren conjuntament l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Presentat a Barcelona Activa el dimarts 20 de desembre de 2016.
Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia ...Ajuntament de Barcelona
Mesura de Govern: creació dels punts d'assessorament energètic i de garantia de subministraments bàsics (PAE), presentada al Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona el divendres 23 de desembre de 2016.
Informe de govern sobre el projecte de superilles, barris a velocitat humana. Les superilles són espais urbans inferiors al barri on el vianant recuperarà el carrer, on l'hàbitat urbà serà més eficient, més sostenible i amb més biodiversitat. Presentat al Plenari del Consell Municipal el 28 de febrer de 2014.
Manuel García Gil, Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya
Resum del pla director, pla estrategic de sostenibilitat de Callús i proposta en aplicació de sistema de telegestió d'instal·lacions per a qualsevol poble.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
1. Mesura de Govern
Pla d’Il·luminació de Barcelona
Consell Municipal
21 de desembre de 2012
2. Hàbitat Urbà
Índex
0. Introducció
1. Antecedents: Per què el Pla d’Il·luminació
2. Objectius
3. Com s’ha treballat el Pla
4. Actuacions pilot
5. Pla d’implementació
2
3. Hàbitat Urbà
» 0. Introducció
La il·luminació d’una ciutat té un paper social d’elevada importància, ja que sense ell
resultaria impossible mantenir un ritme d’activitat adequat en la ciutat durant les hores
nocturnes.
En aquests moments les instal·lacions d’enllumenat formen part indiscutible del
paisatge de la ciutat i una il·luminació correcta provoca sensació de seguretat,
comoditat i confort.
En aquest sentit, l’enllumenat exterior és un servei obligatori a realitzar per
l’Ajuntament cara els seus ciutadans. I cal vetllar per tal que aquest servei es
garanteixi amb unes condicions òptimes respecte els nivells lumínics, la tecnologia i la
gestió.
La ciutat de Barcelona té actualment uns 146.000 punts de llum a la ciutat, amb un
consum al voltant dels 82 GWh/any, aproximadament el consum de 38.000 famílies,i
una potència contractada de 19.000 kW.
» 1. Antecedents: Per què el Pla d’Il·luminació
La imatge nocturna d’una ciutat ha de mostrar-ne la pròpia identitat, allò que
essencialment la defineix en la seva globalitat: la seva arquitectura, la seva història,
els seus barris, els seus projectes, etc.
Ara però, la sensació és que la ciutat té poca llum. És probable que aquesta percepció
estigui motivada pel to groguenc de la llum que oferien fins ara les làmpades més
eficients i recomanades per tota normativa en vigor, les làmpades de vapor de sodi
d’alta pressió (VSAP). També pot venir causada per la uniformitat dels nivells lumínics
a tota la ciutat, que comporta poca diferenciació entre l’ús i les particularitats de les
diverses zones. Un altre element que cal tenir present és l’arbrat viari, la relació
arbres-llum, ja que molts cops ocasiona pèrdues d’uniformitat.
Un altre tret característic de la il·luminació actual és el d’un vial lumínicament molt ben
resolt però amb unes voreres relegades majoritàriament a un segon terme lumínic.
Aquesta realitat ha establert un criteri lumínic molt funcional però, a la vegada, poc de
ciutat.
En aquesta mateixa línia es constata una notable manca de visió global de la ciutat de
nit. A les hores de fosc la ciutat s’oculta i és quasi impossible poder-ne fer una lectura
urbanística, patrimonial i espacial. Cal recuperar la tercera dimensió de la ciutat de nit.
3
4. Hàbitat Urbà
» 2. Objectius
El Pla d’Il·luminació vol aconseguir il·luminar Barcelona amb els criteris del segle XXI.
1. Prioritzar el vianant enfront els vials de circulació
Prioritzar la sensació del vianant. Incrementar els nivells de confort i sensació de
seguretat. Es fa una aposta clara per la llum de qualitat amb una dedicació
específica per la vorera, així com un treball acurat d’integració de l’arbrat i
l’enllumenat.
2. Millora dels nivells lumínics, l’eficiència energètica i la intel·ligència funcional
S’incrementaran els nivells lumínics però no s’incrementarà el consum d’energia.
La tecnologia que avui hi ha al mercat permet aconseguir quantitat de llum amb
un consum d’energia reduït, amb un increment notable de l’eficiència lumínica,
facilitant molta més sensació de llum.
Un altre element clau a considerar és l’optimització i la intel·ligència funcional
(smart light) que permetran controlar i gestionar les instal·lacions en funció de
criteris externs o de contorn, aquests últims determinats per les característiques
específiques de l’ús dels espais de ciutat.
3. Personalitzar carrers, edificis i monuments
Es treballarà per tal que la llum permeti personalitzar els edificis i monuments de
la ciutat. La llum permetrà incorporar referències verticals, emfatitzant la condició
tridimensional de la ciutat, també de nit.
També es treballarà en la creació d’ambients, la personalització de carrers i
espais urbans en funció de la seva tipologia i ús, tot permetent al ciutadà disposar
de referències del lloc on es troba.
El Pla d’Il·luminació de Barcelona vol esdevenir un pla estratègic en el qual es
marcaran els criteris del canvi i les característiques lumíniques dels carrers i espais de
la ciutat que volem. Ara bé, el Pla d’Il·luminació no concreta la tecnologia ni
desenvolupa projectes.
4
5. Hàbitat Urbà
» 3. Com s’ha treballat el Pla
El Mapa Lumínic de la Ciutat
A partir del mallat de carrers de la ciutat s’han analitzat unes 180 vies de tot tipus i
de tots els districtes i s’ha estudiat la tipologia i els nivells lumínics actuals.
Això ha portat a determinar que Barcelona està integrada per 32 tipologies de
carrers diferents en funció de l’amplada del vial, l’amplada de les voreres, l’espai
peatonal o de circulació o l’existència d’ambdós, l’arbrat en vorera, l’alçada dels
edificis adjacents, etc.
Al mateix temps, i com a resposta per poder assolir els objectius del Pla
d’Il·luminació, i en funció de l’anàlisi i diagnòstic dels sistemes d’il·luminació
actuals, s’han determinat els criteris d’il·luminació que es volen aconseguir: nivells
lumínics de vial i vorera, qualitat de la llum, contrastos, temperatura de color,
uniformitat, intrusió, relació amb l’arbrat, etc.
Ara per ara, aquests criteris significarien incorporar tecnologia led, amb una
temperatura de color al voltant dels 3.500 K, per assegurar calidesa, regulació
horària amb control a nivell de quadre o punt a punt.
Cadascun d’aquests criteris ha estat representat per una icona. L’aplicació
d’aquests criteris sobre cada tipologia de carrer marca la nova realitat lumínica de
la ciutat: el nou mapa lumínic de vial i el nou mapa lumínic de la vorera.
5
6. Hàbitat Urbà
Per exemple si tenim un carrer de 5 m de vial, i una vorera de 0’8 m, es planeja la
situació del suport sobre façana donada l’amplitud de la vorera, la distribució dels
bàculs pot ser simètrica o asimètrica, i una alçada màxima del punt de llum a 6 m,
per tal d’assegurar la uniformitat.
Els Ecosistemes Urbans. Tractament lumínic
Per tal d’assolir l’objectiu de personalitzar lluminosament els espais en funció dels
usos que en fa el ciutadà, s’ha incorporat a la xarxa de vies de la ciutat el que s’ha
anomenat “Ecosistemes Urbans”. Serà en aquests ecosistemes urbans on la
il·luminació haurà d’assolir un caràcter específic, el plus diferenciador de la resta
dels carrers de la ciutat.
La base de treball és la de determinar, per a cada ecosistema i segons la seva
naturalesa, un conjunt de criteris lumínics que, com ja s’ha dit, es representaran
mitjançant unes icones. Serà l’aplicació d’aquestes icones sobre l’element concret
de l’ecosistema el que permetrà determinar els criteris de com s’ha d’il·luminar,
què es pot implementar i amb quins rangs d’actuació es pot definir el projecte
lumínic.
6
7. Hàbitat Urbà
Els ecosistemes urbans analitzats han estat:
Itineraris culturals: permetran posar en valor el patrimoni arquitectònic i artístic
de la ciutat.
Eixos comercials: espais d’especial atenció al ser centres d’activitat econòmica
i dinamisme de la ciutat.
Espais públics de lleure (places, passejos, parcs, etc.): espais on la ciutadania
comparteix relacions i gaudi, màxima sensació de confort.
Mobilitat sostenible (zones 30, carrils bicis, vies peatonals, xarxa de transport
públic, punts de recàrrega elèctrica, etc.): marcar una senyalística de
reconeixement i guia de suport per al vianant.
Corredors verds: espais que donen permeabilitat a una ciutat tant compacta
com Barcelona. Cal ser molt curosos amb la llum per garantir la màxima
protecció a la biodiversitat.
Nova centralitat: caldrà que la llum formi part intrínseca dels projectes dels
nous atractors urbans per tal d’elevar l’excel·lència en el disseny urbà.
» 4. Actuacions pilot:
1. C/ Galileu
2. Av. Josep Tarradelles
3. Monument a Mossèn Cinto
1. Prioritat al vianant al carrer Galileu: llum blanca de leds amb doble punt de
llum, a vial i a vorera, a 5 m d’alçada.
7
8. Hàbitat Urbà
2. Eficiència energètica i optimització funcional al Passeig de l’Avinguda
Josep Tarradellas: incorporació de llum blanca de leds amb sensors de
presència
3. Il·luminació ornamental al monument de Mossèn Cinto Verdaguer
8
9. Hàbitat Urbà
En la definició dels criteris lumínics inclosos en el pla de millora del Passeig
de Gràcia
5. Pla d’implementació
A partir de gener de 2013
El Pla s’implementarà des del moment que s’iniciïn projectes de remodelació de
la il·luminació de carrers o nous projectes lumínics a la ciutat.
En aquest sentit es planteja un desplegament lligat al PMI Enllumenat (Pla de
Manteniment Integral d’Enllumenat) que engloba tota la ciutat, plantejant la
remodelació d’aquells carrers que presenten instal·lacions més antigues,
reiteren avaries, etc. La definició dels carrers implicats amb aquest PMI
Enllumenat es determina conjuntament amb els districtes.
Primer semestre de 2013
Es definirà el model d’implicació públic-privat per la il·luminació ornamental i es
determinaran els projectes.
En relació a la personalització d’edificis i monuments, l’Ajuntament treballarà en
alguns elements propis i buscarà la màxima complicitat públic-privada per tal de
desenvolupar-ne d’altres.
Es tancaran els projectes definits com a prioritaris de la remodelació de carrers.
9